Wei orientals
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | estat xinès històric  |
| Història | |
| Reemplaça | Wei del Nord |
| Creació | 534 |
| Data de dissolució o abolició | 550 |
| Reemplaçat per | Qi del Nord |
| Governança corporativa | |
| Part de | dinasties del nord |
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| ANTIGA | |||||||
| 3 Augustos i 5 Emperadors | |||||||
| Dinastia Xia 2100–1600 aC | |||||||
| Dinastia Shang 1600–1046 aC | |||||||
| Dinastia Zhou 1045–256 aC | |||||||
| Zhou Occidental | |||||||
| Zhou Oriental | |||||||
| Primaveres i Tardors | |||||||
| Regnes Combatents | |||||||
| IMPERIAL | |||||||
| Dinastia Qin 221 aEC–206 aEC | |||||||
| Dinastia Han 206 aEC–220 EC | |||||||
| Han Occidental | |||||||
| Dinastia Xin | |||||||
| Han Oriental | |||||||
| Tres Regnes 220–280 | |||||||
| Wei, Shu i Wu | |||||||
| Dinastia Jin 265–420 | |||||||
| Jin Occidental | 16 Regnes 304–439 | ||||||
| Jin Oriental | |||||||
| D. Meridionals i Septentrionals 420–589 | |||||||
| Dinastia Sui 581–618 | |||||||
| Dinastia Tang 618–907 | |||||||
| ( Segon Zhou 690–705 ) | |||||||
| 5 Dinasties & 10 Regnes 907–960 |
Dinastia Liao 907–1125 | ||||||
| Dinastia Song 960–1279 |
|||||||
| Song del Nord | Xia Occ. | ||||||
| Song del Sud | Jin | ||||||
| Dinastia Yuan 1271–1368 | |||||||
| Dinastia Ming 1368–1644 | |||||||
| Dinastia Qing 1644–1911 | |||||||
| MODERNA | |||||||
| República de la Xina 1912–1949 | |||||||
| República Popular de la Xina Des del 1949 |
República de la Xina (Taiwan) Des del 1945 | ||||||
La dinastia dels Wei orientals (Tong Wei) fou una dinastia del nord de la Xina que es va establir el 534 per divisió de l'antiga dinastia Wei, i va dominar el Hopei, Shansi, Shantung i Honan amb capital a Txang-tö. Va existir del 534 al 550.
Antecedents
El general Gao Huan va reunir els seus homes per tornar-se contra el clan Erzhu, entrant i prenent la capital Luoyang en 532. Confiat en el seu èxit, va deposar l'emperador Jiemin de Wei del Nord, recolzat pel clan Erzhu i per Yuan Lang, emperador anteriorment recolzat pel mateix Gao, i va imposar l'emperador Xiaowu de Wei del Nord al tron de Luoyang i va continuar les seves campanyes a l'estranger. L'emperador i el cap militar de Luoyang, Husi Chun, va començar a conspirar contra Gao Huan però aquest va aconseguir mantenir el control i l'emperador i un grapat de seguidors van fugir cap a l'oest, a la regió governada pel poderós senyor de la guerra Yuwen Tai. Gao Huan va anunciar aleshores la seva decisió de traslladar el tribunal de Luoyang a la seva capital, Ye. Amb dos aspirants rivals al tron de Wei del Nord, es va produir la divisió de l'estat el 534–535 en el Wei oriental i el Wei occidental.
Wei orientals
Els Wei orientals eren inicialment significativament més forts i semblava probable que acabaran ràpidament amb el Wei occidental,[1] però a la batalla de Shayuan, Wei occidental va emboscar amb èxit i va derrotar un exèrcit oriental molt més gran que marxava cap a Chang'an, canviant l'equilibri de poder i reduint les forces orientals prou significativament per no poder amenaçar la plana de Guanzhong el cor de Wei occidental, i Wei occidental va amenaçar el territori oriental, i el general occidental Dugu Xin va ocupar breument l'antiga capital del Wei del nord, Luoyang, el 538.[2]
El final de Wei oriental
L'any 550, el fill de Gao Huan, Gao Yang, va obligar l'emperador Xiaojing de Wei oriental a cedir-li el tron, acabant amb el Wei oriental i establint la Dinastia Qi del Nord.[3]
Referències
- ↑ Jenner, W. J. F.. Memories of Loyang: Yang Hsuan-chih and the lost capital (493–534) (en anglès). Oxford: Clarendon Press, 1981, p. 101. ISBN 0198215681.
- ↑ Whiting, Marvin. Imperial Chinese Military History. Writers Club Press, 2002, p. 236. ISBN 978-0-595-22134-9.
- ↑ Xiong, Victor Cunrui. Historical Dictionary of Medieval China (en anglès). Rowman & Littlefield, 2009, p. 23. ISBN 9780810860537.