William Hood Simpson

Plantilla:Infotaula personaWilliam Hood Simpson
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 maig 1888 Modifica el valor a Wikidata
Weatherford (Texas) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 agost 1980 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
San Antonio (Texas) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri nacional d'Arlington Modifica el valor a Wikidata
FormacióAcadèmia Militar dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióoficial Modifica el valor a Wikidata
Activitat1909 Modifica el valor a Wikidata - 1946 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorPomona College Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatEstats Units Modifica el valor a Wikidata
Branca militarExèrcit dels Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Grau militargeneral Modifica el valor a Wikidata
Comandant de (OBSOLET)35th Infantry Division (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ConflictePrimera Guerra Mundial
Segona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Premis
Find a Grave: 11361581Modifica el valor a Wikidata

El general William Hood Simpson (18 de maig de 1888 - 15 d'agost de 1980) va ser un oficial superior de l'exèrcit dels Estats Units que va servir amb distinció tant a la Primera com a la Segona Guerra Mundial. És més conegut per ser el general comandant del Novè Exèrcit dels Estats Units al nord-oest d'Europa durant la Segona Guerra Mundial.

Graduat de l'Acadèmia Militar dels Estats Units a West Point, Nova York, on va quedar classificat en el lloc 101 de 103 a la promoció de 1909, Simpson va servir a les Filipines, on va participar en la supressió de la Rebel·lió Moro, i a Mèxic amb l'Expedició de Pancho Villa el 1916. Durant la Primera Guerra Mundial va participar en el servei actiu a l'Ofensiva de Meuse-Argonne al Front Occidental a l'estat major de la 33a Divisió, per la qual cosa va ser guardonat amb la Medalla del Servei Distingit a l'Exèrcit i la Citació de l'Estrella de de Plata. Entre les guerres va servir en destinacions d'estat major, va assistir a l'Acadèmia de Comandament i Estat Major General i a l'Acadèmia de Guerra de l'Exèrcit, i va comandar el 3r Batalló del 12è Regiment d'Infanteria.

Durant la Segona Guerra Mundial va comandar el 9è Regiment d'Infanteria i va ser el comandant adjunt de la 2a Divisió d'Infanteria. Successivament, va comandar les 35a i 30a Divisions d'Infanteria, el XII Cos i el Quart Exèrcit. El maig de 1944, amb el rang de tres estrelles de tinent general, va assumir el comandament del Novè Exèrcit. Simpson va dirigir el Novè Exèrcit en l'assalt a Brest el setembre de 1944 i l'avanç cap al riu Roer el novembre. Durant la Batalla de les Ardenes al desembre, el Novè Exèrcit de Simpson va passar a estar sota el comandament del 21è Grup d'Exèrcits anglocanadenc del mariscal de camp Bernard Montgomery. Després que la batalla acabés a principis de 1945, el Novè Exèrcit va romandre amb el 21è Grup d'Exèrcits de Montgomery per a l'operació Grenade, l'avanç cap al Rin i Operació Plunder, la seva travessa. L'1 d'abril, el Novè Exèrcit va contactar amb el Primer Exèrcit, encerclant completament el Ruhr, i l'11 d'abril va arribar a l'Elba.

Després que acabés la guerra, Simpson va comandar el Segon Exèrcit dels Estats Units i va servir a l'Oficina del Cap d'Estat Major. Es va retirar de l'exèrcit el 1946. Durant la seva jubilació, va viure i treballar a la zona de San Antonio, Texas. Va ser membre del consell d'administració de l'Alamo National Bank i va succeir el general Walter Krueger com a membre del consell d'administració de la Cambra de Comerç de San Antonio. Va morir al Brooke Army Medical Center el 15 d'agost de 1980 i va ser enterrat al Cementiri Nacional d'Arlington.

Biografia

William Hood Simpson va néixer el 18 de maig de 1888 a Weatherford, Texas, fill d'Edward J. Simpson, un ranxer, i la seva dona Elizabeth, de soltera Hood, filla del jutge AJ Hood, un advocat prominent. El seu pare i el seu oncle havien lluitat amb l'exèrcit confederat sota el comandament de Nathan Bedford Forrest a la Guerra Civil Americana. Va viure a Weatherford fins als cinc o sis anys, quan la família es va traslladar al ranxo de Hood, a prop d'Aledo, Texas. No va començar l'escola fins als vuit anys, quan va començar a muntar a cavall diversos quilòmetres cada dia fins a l'escola local d'Aledo.[1][2] Va assistir a la Hughey Turner Training School, una escola preparatòria per a la universitat, on va jugar a futbol americà de secundària, [3] però no es va graduar.[4]

Simpson va decidir seguir una carrera militar i assistir a l'Acadèmia Militar dels Estats Units (USMA) a West Point, Nova York.[5] Era amic de Fritz G. Lanham, fill de Samuel Lanham, el governador de Texas (i antic soci legal del jutge Hood). A través de Lanham va poder aconseguir un nomenament del seu congressista local, Oscar W. Gillespie. La competència no va ser ferotge; només un altre noi es va presentar. Com que els crèdits acadèmics de Simpson eren insuficients per qualificar per a l'admissió automàtica, Simpson va haver de fer un examen d'entrada a Fort Sam Houston el maig de 1905. Es va realitzar un examen físic mentre era allà. Va aprovar tots dos i va ser acceptat a la promoció de 1909.[2][6]

El 14 de juny de 1905, un mes després de fer els 17 anys, Simpson va entrar a West Point.[7] Entre els seus amics cadets, era conegut com a "Greaser" perquè era de Texas.[8] Trobava el pla d'estudis difícil i, al final del seu primer any, ocupava el lloc 116 en una classe que ara comptava amb 120 membres; 29 membres de la classe havien abandonat els estudis.[9] Era fluix en matemàtiques, però destacava en equitació; al final del seu segon any era el 107è de 108, i després el 100è de 107 al final del tercer.[10] Quan vuit cadets, dos dels quals eren de la classe de 1909, van ser declarats culpables d'iniciació i suspesos,[11] va recaure en Simpson, com a capità de cadets, escortar-los fora dels terrenys de l'acadèmia.[12] Simpson es va graduar l'11 de juny de 1909, classificat en el lloc 101 de 103 a la seva promoció, i va ser nomenat sotstinent d'infanteria.[13] Entre els seus companys de promoció hi havia Jacob L. Devers (39è),[14] George S. Patton (46è),[15][5] i Robert L. Eichelberger (68è),[16] tots els quals finalment van arribar al rang de quatre estrelles, i John CH Lee (12è) i Delos C. Emmons (61è), que van arribar al rang de tres estrelles.[17]

Inici de la carrera militar i Primera Guerra Mundial

La primera destinació de Simpson va ser amb el 2n Batalló, 6è Regiment d'Infanteria, que estava estacionat a Fort Lincoln, Dakota del Nord.[2] Va adquirir el sobrenom de "Big Simp" perquè hi havia un altre oficial al regiment amb el mateix cognom. Com que Simpson feia més de 180 cm d' alçada, es va convertir en "Big Simp" i l'altre oficial en "Little Simp". [18][19] Poc després d'unir-se al regiment l'11 de setembre de 1909, aquest va rebre ordres de desplegar-se a les Filipines. Va embarcar des de San Francisco el 5 de gener de 1910. Va anar a l'illa de Mindanao a les Filipines i va participar en la supressió de la Rebel•lió Moro. Va tornar als Estats Units amb el seu regiment, arribant al Presidio de San Francisco el 10 de juliol de 1912. El regiment es va traslladar a El Paso, Texas, entre el 24 d'abril i l'1 de maig de 1914. Ascendit a tinent l'1 de juliol de 1916, va comandar les companyies C i K a l'expedició de Pancho Villa el 1916. El 24 de febrer de 1917, va esdevenir ajudant de camp del general de brigada George Bell Jr., comandant del districte militar d'El Paso.[2]

Simpson va ser ascendit a capità el 15 de maig de 1917, un mes després de l'entrada dels Estats Units a la Primera Guerra Mundial. Va seguir Bell en una gira d'inspecció de les forces britàniques i franceses al front occidental al setembre i octubre de 1917.[20] Després van tornar a Camp Logan, Texas, on es va activar la 33a Divisió, amb Bell, ara major general, com a primer comandant. La 33a Divisió va arribar a França el maig de 1918 i Simpson es va convertir en el seu cap d'estat major adjunt (G-3), el membre de l'estat major responsable de les operacions. Va ser ascendit a major el 7 de juny de 1918 i va assistir a l'Acadèmia de l'Estat Major General de l'Exèrcit de les Forces Expedicionàries Americanes (AEF) del 15 de juny al 30 d'agost. Va tornar a la 33a Divisió com a assistent del seu G-2 (el membre de l'estat major responsable de la intel·ligència) l'1 de setembre, i després es va convertir en assistent del seu G-3 el 15 de setembre. Va tornar a ser G-3 el 4 d'octubre i va participar en l'ofensiva de Meuse-Argonne. Va ser ascendit a tinent coronel el 5 de novembre i va esdevenir cap d'estat major de la divisió el 17 de novembre, poc després que acabés la Primera Guerra Mundial, l'11 de novembre de 1918.[13] Pels seus serveis durant la guerra va ser guardonat amb la Medalla del Servei Distingit de l'Exèrcit i la Citació de l'Estrella de Plata, [5] i la Creu de Guerra francesa i la Legió d'Honor en grau de Cavaller.[21] La citació per a la seva DSM de l'Exèrcit deia:

« El president dels Estats Units d'Amèrica, autoritzat per la Llei del Congrés del 9 de juliol de 1918, té el plaer de lliurar la Medalla al Servei Distingit de l'Exèrcit al tinent coronel (infanteria) William Hood Simpson, de l'Exèrcit dels Estats Units, pels seus serveis excepcionalment meritoris i distingits al govern dels Estats Units, en un deure de gran responsabilitat durant la Primera Guerra Mundial, com a cap d'estat major adjunt de la 33a Divisió, durant l'ofensiva de Meuse-Argonne i més tard com a cap d'estat major d'aquesta divisió.[22] »

Període d'entreguerres

En tornar als Estats Units el maig de 1919, Simpson va ser destinat a la 6a Divisió a Camp Grant, Illinois, com a cap d'estat major del 15 de juny de 1919 al 25 d'agost de 1920. Va tornar al seu rang de capità el 30 de juny de 1920, però va ser ascendit a major de nou l'endemà. Del 26 d'agost al 30 de desembre, va servir com a sotscap d'estat major (G-3). Va servir a Washington, DC, a l'Oficina del Cap d'Infanteria de l'1 de gener de 1921 a l'1 d'agost de 1923.[21] A El Paso, Texas, la vigília de Nadal de 1921, es va casar amb Ruth Krakauer, una vídua nascuda a Anglaterra que havia conegut per primera vegada mentre era a West Point.[23][24][5] De l'1 de setembre de 1923 al 28 de maig de 1924, va ser estudiant d'oficial al Curs Avançat a l'Escola d'Infanteria de Fort Benning, Geòrgia. Després va assistir a l'Escola de Comandament i Estat Major de l'Exèrcit dels Estats Units a Fort Leavenworth, Kansas, del 15 d'agost de 1924 al 19 de juny de 1925, quan va completar el programa d'instrucció com a graduat distingit.[5][21]

L'1 de juliol de 1925, Simpson va assumir el comandament del 3r Batalló, 12è Regiment d'Infanteria, a Camp Meade, Maryland, i més tard a Fort Washington, Maryland; el seu servei al comandament també va incloure la participació a l'Exposició del Sesquicentenari de Filadèlfia, de maig a novembre de 1926. Després va assistir a l'Acadèmia de Guerra de l'Exèrcit dels Estats Units del 15 d'agost de 1927 al 30 de juny de 1928. Després de graduar-se, va ser assignat a l'Estat Major del Departament de Guerra a Washington, DC,[21] where on va treballar a la secció llatinoamericana de la branca G-2.[25] El 20 de juny de 1932 va esdevenir professor de Ciència i Tàctica Militar al Pomona College de Claremont, Califòrnia, i va ser ascendit de nou a tinent coronel a partir de l'1 d'octubre de 1934.[26] Aquest càrrec també incloïa el càrrec de representant de l'exèrcit a l'Exposició Internacional del Pacífic de Califòrnia el 1935. Després va esdevenir instructor a l'Exèrcit de Guerra de la Divisió G-4 del 12 d'agost de 1936 al 24 de juny de 1937, i va ser director de la seva Divisió G-2 fins al 25 d'agost de 1940, amb el rang de coronel a partir de l'1 de setembre de 1938.[26][27]

Segona Guerra Mundial

Simpson a la portada de la revista LIFE, 12 de març de 1945

Inicis de la guerra

El 30 d'agost de 1940, Simpson va ser nomenat comandant del 9è Regiment d'Infanteria a Fort Sam Houston, Texas. Va ser ascendit a general de brigada l'1 d'octubre de 1940 i va servir com a Comandant Adjunt de Divisió (ADC) de la 2a Divisió d'Infanteria del 5 d'octubre de 1940 al 4 d'abril de 1941, quan Fred L. Walker el va succeir. D'abril a setembre de 1941 va ser el primer comandant del Centre d'Entrenament de Reemplaçament d'Infanteria més gran del país, Camp Wolters, situat a Mineral Wells, Texas. Va rebre un ascens a major general temporal el 29 de setembre de 1941 i va comandar la 35a Divisió d'Infanteria, una formació de la Guàrdia Nacional, a Camp Robinson, Arkansas, del 15 d'octubre de 1941 al 5 d'abril de 1942,[28] per la qual cosa va ser guardonat amb la Legió del Mèrit.[22] Després va comandar la 30a Divisió d'Infanteria, una altra formació de la Guàrdia Nacional, a Fort Jackson, Carolina del Sud, fins que Leland Hobbs va assumir el comandament. El 31 d'agost de 1942, va assumir el comandament del XII Cos, recentment creat.[28]

Simpson va comandar el Quart Exèrcit dels Estats Units del 29 de setembre de 1943 al 8 de maig de 1944, amb el rang de tres estrelles de tinent general a partir del 13 d'octubre de 1943.[28] El setembre de 1943, el Quart Exèrcit es va reformar com a organització independent quan es va separar el seu quarter general combinat amb el Comandament de Defensa Occidental. El Comandament de Defensa Occidental va proporcionar un quadre per al quarter general de l'exèrcit, però tots els oficials superiors van ser aprovats o seleccionats per Simpson. Va portar amb ell el seu cap d'estat major, el coronel James E. Moore, del XII Cos. Moore havia servit anteriorment amb ell com a cap d'estat major de les 35a i 30a Divisions d'Infanteria. El quarter general del Quart Exèrcit es trobava inicialment a San Jose, Califòrnia, i funcionava com a exèrcit d'entrenament. A la recerca de més espai d'oficina, el quarter general es va traslladar al Presidio de Monterey, Califòrnia, l'1 de novembre, i després a Fort Sam Houston el gener de 1944, quan va assumir la missió d'entrenament del Tercer Exèrcit dels Estats Units, que s'havia traslladat a l'estranger.[29]

Comandants nord-americans d'alt rang del teatre europeu de la Segona Guerra Mundial. Asseguts, d'esquerra a dreta, hi ha William H. Simpson, George S. Patton, Carl A. Spaatz, Dwight D. Eisenhower, Omar Bradley, Courtney Hodges, i Leonard T. Gerow; drets (d'esquerra a dreta) Ralph F. Stearley, Hoyt Vandenberg, Walter Bedell Smith, Otto P. Weyland, i Richard E. Nugent

Comandament del Novè Exèrcit dels Estats Units

A principis de 1944 va arribar més personal, cosa que va permetre que el Quart Exèrcit es dividissin en un exèrcit d'entrenament (el Quart) i un quarter general per desplegar-se a l'estranger, el Vuitè, que es va activar el 5 de maig de 1944. Simpson i la major part del seu estat major van passar a formar part del quarter general del Vuitè Exèrcit. Un grup d'avantguarda del quarter general va volar al Regne Unit l'11 de maig, i Simpson es va reunir amb el comandant del Teatre Europeu d'Operacions de l'Exèrcit dels Estats Units, el general Dwight D. Eisenhower, un company de classe de l'Escola Superior de Guerra de l'Exèrcit. A petició d'Eisenhower, el comandament de Simpson va ser rebatejat com a Novè Exèrcit dels Estats Units per evitar confusions amb el Vuitè Exèrcit britànic. El cos principal del Novè Exèrcit es va embarcar cap al Regne Unit al transatlàntic RMS Queen Elizabeth el 22 de juny.[30][31] Simpson va observar l'inici fallit de l'Operació Cobra el 24 de juliol amb els tinents generals Courtney Hodges i Lewis H. Brereton. Es van veure obligats a refugiar-se mentre bombes americanes errants queien al seu voltant.[32] El tinent general Lesley J. McNair va convidar Simpson a veure la repetició del bombardeig amb ell l'endemà, però Simpson va decidir tornar al seu quarter general a Anglaterra. Un cop més, les bombes van fallar i McNair va morir.[33]

El quarter general del Novè Exèrcit es va traslladar a França, quan va desembarcar a Utah Beach els dies 29 i 30 d'agost. Va entrar en acció com a part del 12è Grup d'Exèrcits del tinent general Omar Bradley el 5 de setembre, quan el Novè Exèrcit va assumir el comandament de les forces nord-americanes a Bretanya del Tercer Exèrcit del tinent general George S. Patton Jr..[34] La primera tasca de Simpson va ser la captura de Brest. Per superar les fortes defenses naturals i artificials, Simpson va optar per emprar una potència de foc aclaparadora. Hi havia prou peces d'artilleria a la zona, però no prou munició, especialment per a les peces més pesades. Durant un període de dues setmanes, es van portar 40.000 tones llargues (41.000 t) de munició d'artilleria des de dipòsits de Normandia i el Regne Unit.[35] La batalla va començar el 8 de setembre i, després de molts i durs combats, la ciutat va ser alliberada el 20 de setembre de 1944.[36]

Campanya de Renània, 8 de febrer - 5 de març de 1945

Simpson va traslladar el seu quarter general a Arlon, on va obrir el 2 d'octubre, i dos dies després el Novè Exèrcit va rellevar el Primer Exèrcit a la part sud de la seva línia, prenent el control del centre del front del 12è Grup d'Exèrcits a les Ardenes entre el Primer i el Tercer Exèrcit.[37] L'estada a Arlon va ser breu; el 10 d'octubre, Simpson va rebre la notícia que el Novè Exèrcit havia de prendre el control del sector nord del front del 12è Grup d'Exèrcits adjacent al 21è Grup d'Exèrcits anglocanadenc del mariscal de camp Bernard Montgomery. Això va ser conseqüència de la decisió d'Eisenhower de reforçar aquest sector. El pla era que el Novè Exèrcit emboliqués la zona industrial del Ruhr pel nord mentre el Primer Exèrcit l'emboliqués pel sud.[38][39]

Reflexionant sobre la decisió més tard, Bradley va opinar que l'estat major del Novè Exèrcit, "inusualment normal", col•laborava amb el 21è Grup d'Exèrcits millor que l'estat major del Primer Exèrcit, més temperamental.[40] L'atac del Novè Exèrcit a la Línia Siegfried, al nord d'Aquisgrà, va començar el 16 de novembre, anunciat per bombardejos d'artilleria i aeris que incloïen atacs de bombarders pesants de la Vuitena Força Aèria i el Comandament de Bombarders de la RAF.[41] El progrés va ser lent i costós. L'ofensiva de Simpson va acabar el 14 de desembre, però al riu Rur en lloc del Rin, a causa de l'amenaça d'inundacions que representaven les preses del Rur aigües amunt.[42]

La presa d'Urft contenia 4.550.000 m³ d'aigua, i la presa de Rur contenia uns altres 65.500.000 m³. Els alemanys les podien enderrocar per crear una inundació desastrosa. Alternativament, mitjançant una demolició controlada, podien alliberar 202 m³/s). Això posaria el riu en una condició d'inundació que faria que augmentés 0,91 m, augmentaria la velocitat del corrent en 3,0 m/s i augmentaria l'amplada a 370 m. Això impediria un intent de travessar-lo durant deu o dotze dies.[43]

Simpson (dreta) amb els mariscals de camps Sir Alan Brooke, Sir Bernard Montgomery i Winston Churchill entre els obstacles de dents de drac de la Línia Siegfried prop d'Aquisgrà el 4 de març de 1945

Eisenhower estava ansiós per acceptar un comandant de l'exèrcit sense experiència operativa a la guerra, però els oficials superiors amb aquesta experiència eren pocs el maig de 1944. L'1 d'octubre, però, Eisenhower va quedar prou impressionat per l'actuació de Simpson com per escriure al cap de l'Estat Major de l'Exèrcit, el general George C. Marshall, i recomanar que el rang temporal de tinent general de Simpson es convertís en substantiu.[44] Segons el coronel Armistead D. Mead, oficial del G-3 (Operacions) de Simpson:

El geni del general Simpson residia en la seva manera carismàtica, la seva presència de comandament, la seva capacitat d'escoltar, l'ús infal·lible del seu estat major per comprovar les coses abans de prendre decisions i la seva manera de fer sentir a tothom que eren importants per a ell i per a l'exèrcit... Mai he conegut un comandant que fes un millor ús del seu estat major que el general Simpson.[45]

Durant la crisi de la batalla de les Ardenes, el Novè Exèrcit va passar a estar sota el comandament de Montgomery el 20 de desembre. El Novè Exèrcit no va participar en la batalla, però va ser desposseït de vuit divisions per reforçar el Primer Exèrcit i va prendre part del seu front. Després que la batalla acabés a principis de 1945, el Novè Exèrcit va romandre amb el 21è Grup d'Exèrcits de Montgomery per a l'atac final a Alemanya.[42][46] Per a l'Operació Grenade, la travessia del Roer, el Novè Exèrcit va ser reforçat, i la seva força va augmentar de cinc a dotze divisions.[47] El principal obstacle per a l'avanç era el riu en si, ja que les preses encara estaven en mans alemanyes.[43]

El Segon Exèrcit britànic va iniciar l'operació Veritable, la part nord d'un moviment de pinça per netejar Renània, el 8 de febrer de 1945. El pla de Montgomery era que l'Operació Grenade, prevista per al 10 de febrer de 1945, formés la part sud de la pinça, però encara no es va saber de la captura de les preses de Roer pel Primer Exèrcit. Montgomery va deixar la decisió de si retardar l'Operació Grenade a Simpson, però l'ajornament dificultaria la tasca de les tropes britàniques que ja lluitaven i augmentaria el risc que els alemanys detectessin els preparatius del Novè Exèrcit. Simpson va observar com el riu creixia lentament, però no podia estar segur si era el resultat de la demolició alemanya o de l'augment del cabal a causa del desglaç de la neu. Finalment, va ajornar l'atac. La seva decisió va ser la correcta; les aigües van continuar pujant i el nivell del riu va pujar 1,5 m els dies 9 i 10 de febrer.[48]

Simpson (esquerra) creua el Rin en una LCVP amb el mariscal de camp Sir Bernard Montgomery, Winston Churchill i el mariscal de camp Sir Alan Brooke

L'Operació Granada es va llançar finalment el 23 de febrer, tot i que el nivell de l'aigua encara no havia tornat completament a la normalitat.[49] L'atac va concloure amb èxit el 5 de març, amb el Rin assolit.[50] A continuació, va venir l'Operació Plunder, la travessia del Rin per part del 21è Grup d'Exèrcits; la part del Novè Exèrcit es va anomenar operació Flashpoint .[51] El Rin es va creuar el 24 de març de 1945.[52] L'1 d'abril, el Novè Exèrcit va contactar amb el Primer Exèrcit, fent un encerclament complet del Ruhr.[53] Tres dies després, el Novè Exèrcit va tornar al control del 12è Grup d'Exèrcits de Bradley.[54] L'11 d'abril, el Novè Exèrcit va arribar a l'Elba.[55]

El 10 de març, Montgomery havia escrit a Simpson:

M'agradaria dir-vos quant content estic amb tot el que ha fet el Novè Exèrcit. Les operacions es van planificar i dur a terme amb gran habilitat i energia. M'ha tocat estar involucrat en molts combats des que vaig assumir el comandament del Vuitè Exèrcit davant d'Alamein el 1942; i l'experiència que he adquirit em permet jutjar força bé el calibre militar dels Exèrcits. Puc dir amb sinceritat que les operacions del Novè Exèrcit, des del 23 de febrer passat, han estat a l'altura dels millors estàndards.[44]
Comandants superiors aliats. D'esquerra a dreta: el tinent general Omar Bradley, el mariscal en cap de l'aire Sir Arthur Tedder, el general Dwight Eisenhower, el mariscal de camp Sir Bernard Montgomery i Simpson

Després del Dia de la Victòria a Europa, el Novè Exèrcit va participar en l'ocupació d'Alemanya. El 6 de maig, va prendre el control de les unitats del Primer Exèrcit, permetent que el quarter general del Primer Exèrcit es redesplegués al Pacífic.[56] Van seguir més reagrupaments, ja que la major part de la zona coberta estava destinada a ser administrada pel Regne Unit o la Unió Soviètica. El 15 de juny, totes les unitats del Novè Exèrcit van ser lliurades al Setè Exèrcit dels Estats Units, i el quarter general del Novè Exèrcit es va preparar per redesplegar-se a la Xina.[57] Simpson va volar a la Xina, on es va reunir amb el tinent general Albert C. Wedemeyer, el comandant americà allà. Simpson va ser informat que es convertiria en el general comandant de les forces de camp i comandant adjunt del teatre d'operacions. El final de la guerra a Àsia va arribar abans que això passés.[58] L'agost de 1945, el quarter general del Novè Exèrcit es va redesplegar a Camp Shanks, Nova York. A mitjans de setembre va ser traslladat a Fort Bragg i inactivat el 10 d'octubre de 1945.[59]

Eisenhower va resumir la seva experiència amb Simpson de la següent manera:

Si Simpson va cometre mai un error com a comandant de l'exèrcit, mai no em va arribar. Després de la guerra vaig saber que havia patit durant uns anys un greu trastorn estomacal, però mai ho hauria sospitat durant les hostilitats. Alerta, intel•ligent i professionalment capaç, era el tipus de líder que es mereixen els soldats americans. Tenint en compte el seu brillant servei, va ser lamentable que poc després de la guerra la mala salut el va obligar a retirar-se abans de ser ascendit al grau de quatre estrelles, que tan clarament s'havia guanyat.[60]

Pels seus serveis com a comandant del Novè Exèrcit, Simpson va ser guardonat amb l'Estrella de Bronze i una segona Medalla del Servei Distingit a l'Exèrcit. També va obtenir condecoracions estrangeres, com ara ser nomenat Cavaller Comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic pel Regne Unit, Gran Comandant de l'Orde d'Orange-Nassau pels Països Baixos i Gran Oficial de l'Orde de Leopold amb palma per Bèlgica. També va rebre la Legió d'Honor i la Creu de Guerra 1939–1945 de França, l'Orde de Kutúzov de la Unió Soviètica i la Creu de Guerra 1940 amb palma de Bèlgica.[22][28]

Vida posterior

Làpida sepulcral al Cementiri Nacional d'Arlington

Després que acabés la guerra, Simpson va comandar el Segon Exèrcit dels Estats Units amb base a Memphis, Tennessee, de l'11 d'octubre al 14 de novembre de 1945. Després va tornar a Washington DC, treballant a l'Oficina del Cap de l'Estat Major com a membre de la Junta d'Intel·ligència Militar i president de la Junta de Reorganització del Departament de Guerra del 15 de novembre de 1945 al 4 d'abril de 1946. Es va retirar de l'exèrcit amb una discapacitat física el 30 de novembre de 1946.[28] El 4 d'agost de 1954, va ser ascendit a general de la llista de retirats per una llei especial del Congrés que ascendia els oficials que havien comandat exèrcits o l'equivalent a aquest rang.[61][62]

Després de jubilar-se, Simpson va viure i treballar a la zona de San Antonio, Texas. Va ser membre del consell d'administració de l'Alamo National Bank i va succeir el general Walter Krueger com a membre del consell d'administració de la Cambra de Comerç de San Antonio. També va ser president del consell de la secció d'Alamo de l'Associació de l'Exèrcit dels Estats Units i va encapçalar una campanya per recaptar 750.000 dòlars per a la construcció de l'Hospital Infantil de Santa Rosa.[4][23]

La seva dona Ruth va morir el 1971, i poc després, Simpson es va traslladar a l'Hotel Menger al centre de San Antonio, on era molt popular entre el personal. Patia de flebitis i neuritis, i generalment estava confinat a la seva habitació. El 1978, als 90 anys, va conèixer Catherine Louise (Kay) Berman, una funcionària jubilada d'una família militar 33 anys més jove que ell, i tots dos es van casar el 9 d'abril de 1978. Es van mudar de l'Hotel Menger a una casa que van construir a Windcrest, Texas.[23][63]

Simpson va morir al Brooke Army Medical Center el 15 d'agost de 1980,[24] i va ser enterrat al costat de la seva primera esposa Ruth al cementiri nacional d'Arlington a Virgínia.[64]

Rangs

Condecoracions

Bronze oak leaf cluster
Plantilla:Ribbon devices/alt
 Medalla del Servei Distingit a l'Exèrcit amb 1 manat de fulles de roure[21][22]
Plantilla:Ribbon devices/alt Estrella de Plata [21][22]
Legió del Mèrit[22]
Plantilla:Ribbon devices/alt Estrella de Bronze [28]
Medalla de la Campanya de les Filipines[21]
Medalla del Servei a Mèxic [21]
Bronze star
Bronze star
Plantilla:Ribbon devices/alt
 Medalla de la Victòria a la I Guerra Mundial amb dos fermalls de batalla[21]
Medalla de l'Exèrcit d'Ocupació d'Alemanya[66]
Medalla del Servei de Defensa Americana[66]
Medalla de la Campanya Americana[66]
Bronze star
Bronze star
Bronze star
Bronze star
Plantilla:Ribbon devices/alt
 Medalla de la Campanya Europea-Africana-Orient Mitjà amb 4 estrelles de servei [66]
Plantilla:Ribbon devices/alt Medalla de la Campanya Asiàtica-Pacífica[66]
Medalla de la Victòria a la II Guerra Mundial[21]
Orde de Kutúzov de 1a Classe (Unió Soviètica)[67]
Cavaller Comandant de l'orde de l'Imperi Britànic (Regne Unit)[28]
 Cavaller de la Legió d'Honor (França)[21]
Creu de Guerra 1914-1918 (França)[21]
Creu de Guerra 1939-1945 (França)[22][28]
Gran oficial de l'orde d'Orange-Nassau (Països Baixos)[22][28]
Gran oficial amb palma de l'orde de Leopold (Bèlgica)[22][28]
Creu de Guerra 1940 (Bèlgica)[22][28]

Referències

  1. ↑ Stone, 1971, p. 6–7.
  2. 1 2 3 4 Buerkle, Ruth C. «General William Hood Simpson, United States Army, Retired». Bexar County Historical Commission Oral History Program, 30-06-1976. [Consulta: 20 març 2020].
  3. ↑ Bartoli i McClurkin, 2012, p. 59.
  4. 1 2 Buerkle, Ruth C. «General William Hood Simpson, United States Army, Retired». Bexar County Historical Commission Oral History Program, 07-07-1976. [Consulta: 20 març 2020].
  5. 1 2 3 4 5 English, 2009, p. 139.
  6. ↑ Stone, 1971, p. 5–11.
  7. ↑ Stone, 1971, p. 14.
  8. ↑ Stone, 1971, p. 22, 29, 49.
  9. ↑ Stone, 1971, p. 23.
  10. ↑ Stone, 1971, p. 26–29.
  11. ↑ «Cadets Dismissed from West Point». , 23-08-1908.
  12. ↑ Stone, 1971, p. 30–32.
  13. 1 2 3 4 5 6 7 8 Cullum, 1920, p. 1466.
  14. ↑ Cullum, 1920, p. 1429.
  15. ↑ Cullum, 1920, p. 1433.
  16. ↑ Cullum, 1920, p. 1446.
  17. ↑ Cullum, 1920, p. 1412, 4442.
  18. ↑ Nance, 2023, p. 14.
  19. ↑ English, 2009, p. 137.
  20. ↑ English, 2009.
  21. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 Cullum, 1930, p. 862–863.
  22. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 «William Simpson – Recipient». Hall of Valor Project. [Consulta: 22 març 2020].
  23. 1 2 3 «William Hood Simpson». Assembly, vol. 40, 4, 3-1982, p. 116–117.
  24. 1 2 Hull, Michael D. «The U.S. Ninth Army's Breakout: Crossing the Roer and the Rhine». Warfare History Network, 31-12-2018. [Consulta: 23 març 2020].
  25. ↑ English, 2009, p. 139–140.
  26. 1 2 English, 2009, p. 140.
  27. 1 2 3 4 Cullum, 1940, p. 225.
  28. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 Cullum, 1950, p. 138.
  29. ↑ Parker i Thompson, 1947, p. 15–17.
  30. ↑ Stone, 1974, p. 1–2.
  31. ↑ Parker i Thompson, 1947, p. 15–18.
  32. ↑ Stone, 1974, p. 22–24.
  33. ↑ Stone, 1974, p. 26–27.
  34. ↑ Parker i Thompson, 1947, p. 20–21.
  35. ↑ Parker i Thompson, 1947, p. 27–28.
  36. ↑ Parker i Thompson, 1947, p. 30–35.
  37. ↑ Parker i Thompson, 1947, p. 55–56.
  38. ↑ Parker i Thompson, 1947, p. 65–66.
  39. ↑ Stone, 1974, p. 103–104, 112–113.
  40. ↑ Bradley, 1951, p. 422.
  41. ↑ Parker i Thompson, 1947, p. 86.
  42. 1 2 Stone, 1974, p. 126–128.
  43. 1 2 Parker i Thompson, 1947, p. 133–134.
  44. 1 2 Stone, 1981, p. 50.
  45. ↑ Stone, 1981, p. 47.
  46. ↑ Parker i Thompson, 1947, p. 117–118.
  47. ↑ Stone, 1974, p. 134.
  48. ↑ Stone, 1974, p. 158–163.
  49. ↑ Parker i Thompson, 1947, p. 166.
  50. ↑ Parker i Thompson, 1947, p. 191.
  51. ↑ Parker i Thompson, 1947, p. 210.
  52. ↑ Parker i Thompson, 1947, p. 243.
  53. ↑ Parker i Thompson, 1947, p. 269.
  54. ↑ Parker i Thompson, 1947, p. 274.
  55. ↑ Parker i Thompson, 1947, p. 298.
  56. ↑ Parker i Thompson, 1947, p. 332.
  57. ↑ Parker i Thompson, 1947, p. 358–361.
  58. ↑ Calhoun, Mark T. «General William H. Simpson and the Endgame in China». The National WWII Museum - New Orleans, 21-07-2023. [Consulta: 21 agost 2024].
  59. ↑ Parker i Thompson, 1947, p. 363–364.
  60. ↑ Eisenhower, 1997, p. 376.
  61. ↑ «Front and Center». The Army Combat Forces Journal, vol. 5, 2, 9-1954, p. 3. ISSN: 0271-7336.
  62. 1 2 Pub.L. 83–508
  63. ↑ Williams, 2000, p. 172–175.
  64. ↑ «William H. Simpson». Arlington National Cemetery. [Consulta: 29 març 2020].
  65. ↑ Young, 1959, p. 328.
  66. 1 2 3 4 5 «General William Hood Simpson». The Portal to Texas History, 1959.
  67. ↑ Empric, Bruce E. (2024), Uncommon Allies: U.S. Army Recipients of Soviet Military Decorations in World War II, Teufelsberg Press, p. 65, ISBN 979-8-3444-6807-5

Bibliografia

Exnllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.