Yvette Lundy
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (fr) Henriette Yvette Lundy  22 abril 1916 Oger (França) | ||
| Mort | 3 novembre 2019 (103 anys) Épernay (França) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | membre de la Resistència Francesa, professora d'escola | ||
| Membre de | |||
| Carrera militar | |||
| Conflicte | Segona Guerra Mundial | ||
| Obra | |||
| Localització dels arxius |
| ||
| Premis | |||
| |||
Yvette Lundy (Oger, 22 d'abril de 1916 - Épernay, 3 de novembre de 2019) fou una resistent francesa, arrestada i després deportada als camps de concentració de Ravensbrück i de Buchenwald.
Biografia
De la Primera Guerra Mundial a la Segona
Yvette Lundy va néixer en una família de pagesos originaris de Beine, a prop de Reims, actualment Beine-Nauroy[1] Prové d'una família nombrosa[2] de dues germanes (Berthe i Marguerite) i quatre germans (André, René, Georges i Lucien). Durant la Primera Guerra Mundial la seva família es va veure obligada a fugir del poble, que es trobava aleshores a les primeres línies de les batalles de Xampanya, i es va establir durant la guerra a Oger.
Després de créixer a Beine, Yvette Lundy va tornar al seu poble natal com a professora. El 1938 va ocupar el seu càrrec a Gionges, on també va ser secretària de l'ajuntament.[1][2]
El maig de 1940, durant l'Èxode, va deixar el departament per tornar-hi el juliol de 1940.
La Resistència
Sota l'Ocupació, proporciona documents falsos i cartilles de racionament, especialment a presoners escapats del camp de Bazancourt, així com una família jueva a petició d'un amic que treballava a París.
Ofereix allotjament per a treballadors refractaris al servei laboral obligatori, resistents perseguits i tripulacions aliades que rebien el suport de la xarxa d'escapament Possum.
La deportació
El 19 de juny de 1944, Yvette va ser arrestada a Gionges. Per protegir els seus germans i germanes René, Lucien, Georges i Berthe, que també participen en la Resistència, fa creure, durant els interrogatoris, que és filla única. És encarcerada a la presó de Châlons-sur-Marne, i després enviada al camp de Romainville.
Després el 18 de juliol de 1944 va ser deportada com a resistent a Neue Bremm, i després a Ravensbrück on porta el número 47.360.[2]
El 16 de novembre de 1944 va ser traslladada a Buchenwald, amb el número 208, on va ser assignada al Kommando de Schlieben.
Va ser alliberada el 21 d'abril de 1945 per l'Exèrcit Roig. Després d'una marxa d'almenys dos-cents quilòmetres, Yvette Lundy i el seu grup de deportats aconsegueixen arribar a Halle, des d'on són repatriats a París en avió fins a Bourget el 8 de maig de 1945, abans de ser acollits a l'Hôtel Lutetia.
Una memòria de la Resistència i la deportació
Des d'aleshores, Yvette Lundy es va convertir en una gran figura de la Resistència de Marne. Des de 1959 es va dedicar a transmetre la memòria de la Resistència i la deportació. Continuà testimoniant fins al final de la seva vida, particularment amb els joves, particularment en el context del Concours national de la résistance et de la déportation.[2][3]
És autora de Le fil de l'araignée[4] la història de la seva vida, publicada el 2012[5]
Va inspirar a Tony Gatlif el personatge de Mademoiselle Lundi en el seu film Korkoro, amb Marc Lavoine i Marie-Josée Croze, estrenat el 2009.
Yvette Lundy morí a Épernay el 3 de novembre del 2019.[6]
Condecoracions
Publicació
- Yvette Lundy. Laurence Boisson-Barbarot. Le fil de l'araignée. Itinéraire d'une résistante déportée marnaise (en francès). LB-com, 2012 (Book & Mystère). ISBN 979-1090911017.
Notes i referències
- 1 2 Jean-Pierre Husson; Jocelyne Husson. «Yvette Lundy, déportée à Ravensbrück, une grande figure de la Résistance marnaise» (en francès). Centre national de documentation pédagogique. Arxivat de l'original el 2013-09-05. [Consulta: 3 novembre 2019].
- 1 2 3 4 «Yvette Lundy, figure de la Résistance, est morte» (en francès). Le Monde, 03-11-2019.
- ↑ «Décès d'Yvette Lundy, figure de la Résistance française» (en francès). Le Figaro, 03-11-2019.
- ↑ En català, "El fil de l'aranya"
- ↑ «Yvette Lundy, 101 ans et toujours résistante» (en francès). L'Express, 19-05-2017.
- ↑ Eric Turpin «Mort d'Yvette Lundy, à l'âge de 103 ans, une grande figure de la résistance» (en francès). France Bleu, 03-11-2019 [Consulta: 3 novembre 2019].
- ↑ «Décret du 14 avril 2017 portant élévation et nomination aux dignités de grand'croix et de grand officier» (en francès). legifrance.gouv.fr.
- ↑ «Déportée Résistante, Yvette Lundy, élevée Grand Officier De La Légion D'honneur» (en francès). L'Est-Éclair, 07-04-2017.