Tony Gatlif
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (fr) Michel Boualem Dahmani  10 setembre 1948 (77 anys)Alger (França) | ||
| Altres noms | Tony Gatlif | ||
| Grup ètnic | Cabilencs | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | França | ||
| Ocupació | director de cinema, actor de cinema, compositor de bandes sonores, actor de teatre, productor de cinema, guionista, actor | ||
| Activitat | 1975 - | ||
| Família | |||
| Fills | Elsa Dahmani | ||
| Premis | |||
| |||
| Lloc web | tonygatlif.free.fr… | ||
     | |||
Boualem[1] Dahmani,[2] dit Tony Gatlif, és un director de cinema, guionista, compositor, actor i productor francès, nascut el 10 de setembre de 1948 a Alger.
Biografia
Tony Gatlif va néixer depare cabilenc[3] i de mare gitana.[4] Després d'una infantesa a Alger, Gatlif va arribar a França el 1960 durant la Guerra d'Algèria. El que va seguir va ser un viatge difícil i fragmentat, que va anar des del reformatori fins a una reunió amb l'actor Michel Simon el 1966, passant per classes de teatre. Després va actuar en obres de teatre i després va fer la seva primera pel·lícula el 1975, La Tête en ruine.
A partir de 1981, va abordar el tema que aprofundiria de pel·lícula en pel·lícula: els Roma de tot el món, dels quals esdevingué en molts sentits el campió, seduït per una "comunitat en moviment" i per un "univers sonor i musical" de gran riquesa i gran diversitat. Tanmateix, clarament aliè a la idea d'un vincle exclusiu a una comunitat, Gatlif es defineix com un "mediterrani".[5]
L'any 1983, va participar en la creació de l'associació Initiatives tsiganes amb Sandra Jayat i Gérard Gartner.[6] L'any 1985, l'associació va organitzar Première mondiale d'art tzigane.[7]
L'any 1999 va rebre el Premi Romanès per tota la seva trajectòria.[8]
El 2014, el Festival de Cinema de Belfort Entrevues de Belfort li va dedicar una retrospectiva.
Filmografia
Director
Cinema
Tony Gatlif és guionistes de tots els seus films.
- 1973 : Max l'indien (curtmetratge)
- 1975 : La Tête en ruine
- 1978 : La Terre au ventre
- 1981 : Canta gitano (curtmetratge)
- 1982 : Corre, gitano codirigida amb Nicolás Astiarraga
- 1983 : Les Princes
- 1985 : Rue du départ
- 1989 : Pleure pas my love
- 1990 : Gaspard et Robinson
- 1993 : Latcho Drom
- 1995 : Mondo
- 1997 : Gadjo dilo
- 1998 : Je suis né d'une cigogne
- 2000 : Vengo
- 2001 : Swing
- 2004 : Paris by Night, curtmetratge de Visions of Europe
- 2004 : Exils
- 2006 : Transylvania
- 2010 : Liberté
- 2012 : Indignados
- 2014 : Geronimo
- 2017 : Djam
- 2021 : Tom Medina
Clips
Actor
- 1972 : Les Boussardel, minisèrie dirigida per René Lucot adaptada de la sèrie de novel·les Les Boussardel de Philippe Hériat
- 1975 : La Rage au poing d'Éric Le Hung, également scénariste
- 1975 : L'Agression de Gérard Pirès
- 1983 : Les Princes
- 1984 : Havre de Juliet Berto
- 2002 : Lulu de Jean-Henri Roger
- 2002 : Laisse tes mains sur mes hanches de Chantal Lauby
Productor
Teatre
- 1972 : Sauvés d'Edward Bond, dirigida per Claude Régy, TNP Théâtre de Chaillot
- 1977 : Lady Strass d'Eduardo Manet, dirigida per Roger Blin, Théâtre de Poche Montparnasse
Publicacions
- Tony Gatlif; Eric Kannay. Liberté. París: Éditions Perrin, 2010, p. 238. ISBN 978-2-262-03062-9.
Premis
- 46è Festival Internacional de Cinema de Canes : prix Un certain regard per Latcho Drom
- Festival Internacional de Cinema de Locarno 1997: Lleopard de Plata i Premi del Jurat Ecumènic per Gadjo Dilo
- Premi Romanès 1999 de les Iniciatives Tsiganes per a tota la seva trajectòria<[8]
- César 1999 : César a la millor música original per Gadjo Dilo
- César 2001 : César a la millor música original per Vengo
- Étoiles d'or 2001 : Estrella d'or per al compositor de música de pel·lícula original per la seva composició per a Vengo
- 57è Festival Internacional de Cinema de Canes : premi a la millor direcció per Exils
- Premi Henri-Langlois 2011 : Prix Humanisme et engagement
- Festival de Cinema de Drets Humans de Sant Sebastià 2015 : premi del festival[9]
- Académie Charles-Cros : Coup de Cœur Musiques du Monde 2018 per Djam : film franco-greco-turc.[10]
Notes i referències
- ↑ Prince production a www.societe.com
- ↑ Plantilla:Allociné nom
- ↑ Tony Gatlif en terre d'asile sur le site de RFI le 2 septembre 2004
- ↑ « Ma mère est gitane », dit-il dans Biographie, Tony Gatlif.
- ↑ «Tony Gatlif tourne Géronimo, une histoire d'amour à la "West side Story"». francetvinfo.fr, 30 août 2013.
- ↑ «MILIEU TSIGANE». Gérard Gartner, 12-12-2011.
- ↑ Première mondiale d'art tzigane: exposition tenue à la Conciergerie, Paris, 6 mai-30 mai 1985. Association des initiatives tziganes., 1985.
- 1 2 «Le temps des Gitans». La Tribune, 2010-04-22CEST23:24:54+0200.
- ↑ «Tony Gatlif wins San Sebastian Human Rights Film Festival award»..
- ↑ «Coup de Cœur Musiques du Monde 2018». Académie Charles-Cros.
