1008
| Tipus | any  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1008 (mviii) |
| Islàmic | 398 – 399 |
| Xinès | 3704 – 3705 |
| Hebreu | 4768 – 4769 |
| Calendaris hindús | 1063 – 1064 (Vikram Samvat) 930 – 931 (Shaka Samvat) 4109 – 4110 (Kali Yuga) |
| Persa | 386 – 387 |
| Armeni | 457 |
| Rúnic | 1258 |
| Ab urbe condita | 1761 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle x - segle xi - segle xii | |
| Dècades | |
| 970 980 990 - 1000 - 1010 1020 1030 | |
| Anys | |
| 1005 1006 1007 - 1008 - 1009 1010 1011 | |
El 1008 (MVIII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Esdeveniments
Països catalans i Occitània
- L'Abat Oliba esdevé abat del monestir de Ripoll quan deixa de ser Comte de Berga. A Ripoll enriqueix la biblioteca i desenvolupa l'escola monàstica.[1]
- Testament d'Ermengol I d'Urgell. Conté la informació que dona un joc d'escacs al monestir de Saint-Gilles, a la Provença.[2]
Península Ibèrica
- Guerra civil a l'Àndalus.[3] El 22 d'octubre mor el fill d'Almansor, Abd-al-Màlik al-Mudhàffar i el seu germà Abd-ar-Rahman Sanxuelo esdevé visir del califa de Còrdova Hixam II. La Fitna de l'Àndalus s'acaba l'any 1028.[4]
Europa i Imperi Romà d'Orient
- 31 d'agost - Segons les llegendes, després d'una terrible epidèmia que assola Hainaut, la Verge Maria apareix a un ermità anomenat Bertholin a prop d'una font situada a Maing, a la ruta a Valenciennes. Ajuda a salvar les persones de Valenciennes de l'epidèmia, cosa que es recorda al miracle de Sant Cordó d'aquesta ciutat.[5]
- 20 de novembre: Alan IV de Bretanya esdevé duc de Bretanya.[6]
- El Rei suec Olaf Skötkonung es bateja i esdevé cristià.[7]
- El jarl (cap o gran noble) norueg Sigurd Hlodvirsson es casa amb Olith, filla del Rei d'Escòcia Malcolm II d'Escòcia i obté Caithness i Sutherland. A partir d'ara, també controlara les Òrcades, les Hèbrides i l'illa de Man.[8]
Califat de Còrdova aproximadament a l'any 1000
Altres continents
- 4 de gener - El sultà Ghaznèvida Mahmud de Ghazna venç el Qarakhànida Ahmad Arslan Khan a Charkyiyan, a prop de Balkh i captura el Khorasan.[10]
Naixements
Europa i Imperi Romà d'Orient
- 4 de maig (Reims) - Enric I de França, tercer rei de França de la Dinastia Capet (1031 - 1060) i duc de Borgonya (1016 - 1032).[11]
- Anselm de Lieja: cronista del principat de Lieja. Escriptor de la crònica Gesta episcoporum Tungrensium, Traiectensium et Leodiensium (gests dels bisbes de Tongeren, Maastricht i Lieja).[12]
- Goteló II el Gandul, fill de Goteló I de Lotaríngia, possible successor del seu pare l'any 1044.[13]
- Ricard III de Normandia: duc de Normandia entre els anys 1026 i 1027.[14]
- Wulfstan II de Worcester: bisbe de Worcester. ÉS lúltim bisbe anglès elegit abans de la Conquesta normanda d'Anglaterra i l'últim bisbe anglosaxó de l'illa. Fou canonitzat com a sant l'any 1203. Monjo benedictí.[15]
Altres continents
El futur emperador Go-Ichijo amb la seva mare, l'emperadriu quan era un nadó. - Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis, emir Zírida (1016 - 1062) d'Ifríqiya (Magrib).[17]
- Di Qing: militar xinès, general de la Dinastia Song del nord.[18]
- Sugawara no Takasue no Musume: Dama de companyia japonesa de l'època de Heian. Fou una alta funcionària i va escriure un diari on hi explica la seva vida i els seus viatges.[19]
Necrològiques
Països catalans i Occitània
- Ramon III de Roergue: sobirà feudal (marquès) de Gòtia o Septimània, comte d'Albi, Carcí i Nimes i comte de Roergue. Va morir entre els anys 1008 i 1010. El seu fill Hug I de Roergue el va succeïr a la seva mort.[20]
- Ratbold I de Provença, comte de Provença entre els anys 968 i 1008. Rega amb el seu germà Guillem I l'Alliberador que va rebutjar els sarraïns. La seva filla Teutberga es va casar amb Ermengol I d'Urgell.[21][22]
Península ibèrica.
- Menendo II de Portugal - comte de Galícia i comte de Portugal, corregent del Regne de Lleó durant l'infantesa d'Alfons V de Lleó. Morí assassinat.[23]
Europa i Imperi Romà d'Orient
- 9 d'abril - Notger de Lieja, primer príncep-bisbe de Lieja. Eclesiàstic, home d'estat i diplomàtic del Sacre Imperi Romanogermànic. L'any 972 és nombrat bisbe per Otó I el Gran i l'any 980 esdevé el príncep-bisbe del principat (fins a l'any 1008).[24]
Matilde de Saxònia - 20 de novembre (Nantes) - Geoffroi I: Comte de Rennes i Duc de Bretanya (992 - 1008).[25]
- Clothna mac Aenghusa - poeta irlandesa.[26]
- Gurguèn d'Ibèria - rei dels kartvels de la dinastia bagràtida entre els anys 994 i 1008.[27]
- Gunnlaugr Ormstunga - explorador víking, escriptor, poeta i escalda islandès.[28]
- Hrafn Önundarson - poeta de la cort i Escalda islandès.[29]
- Madudan mac Gadhra Mór - Ancestre i epònim de la família Ó Madden, cabdill i guerrer irlandès.[30]
- Poppo - Primer bisbe de Cracòvia.[31]
Altres continents
Cap d'una estàtua de Notger - Còrdova: Abd-al-Màlik al-Mudhàffar: hajib (primer ministre) del Califat de Còrdova. Segon fill d'Almansor. Particià en diverses campanyes militars al nord d'Hispània i al Marroc, lloc que va governar com a governador. L'any 1003 havia atacat el Comtat de Barcelona i va arrassar Castellolí.[33]
- Bagdad - Ibn Zura - científic, metge i filòsof àrab cristià jacobita.[34]
Referències
- ↑ «Abat Oliba». Web. Generalitat de Catalunya. Romànic Obert. Arxivat de l'original el 1 de febrer 2014. [Consulta: 18 gener 2014].
- ↑ de Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 35. ISBN 978-84-7306-561-0.
- ↑ «Al-Andalus | Facts, History, & Maps» (en anglès). Britannica. [Consulta: 28 gener 2024].
- ↑ Lévi-Provençal, Evariste. Histoire de l'Espagne musulmane (en francès). Maisonneuve et Larose, 1999. ISBN 978-2-7068-1387-0.
- ↑ française, Société de mythologie. Mélanges de mythologie française: offerts au président-fondateur Henri Dontenville (en francès). G.-P. Maisonneuve et Larose, 1980. ISBN 978-2-7068-0791-6.
- ↑ Encyclopédie méthodique: ou par ordre de matières: par une société de gens de lettres, de savans et d'artistes ... (en francès). Panckoucke, 1804.
- ↑ Lemoine, Louis. Abrégé de l'histoire de Suède (en francès). A. Bertrand, 1844.
- ↑ Ashley, Mike; Thomashauer, Regena. A Brief History of British Kings & Queens (en anglès). Little, Brown Book Group, 2014-03-27. ISBN 978-1-4721-1731-1.
- ↑ Balard, Michel; Demurger, Alain; Guichard, Pierre. Pays d'Islam et le monde latin (Xe-XIIIe siècle) (en francès). Hachette Éducation (réédition numérique FeniXX), 2000. ISBN 978-2-01-461270-7.
- ↑ René Grousset, L'Empire des steppes, Attila, Gengis-Kha, Tamerlan, Paris, Payot, 1965
- ↑ «Henry I | Capetian Dynasty, Reformer, Crusader | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-08-13 [Consulta: 25 desembre 2025].
- ↑ «CATHOLIC ENCYCLOPEDIA: Anselm of Liege». [Consulta: 25 desembre 2025].
- ↑ «Digitale Bibliothek - Münchener Digitalisierungszentrum». [Consulta: 25 desembre 2025].
- ↑ «Richard III | duke of Normandy | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-09-06 [Consulta: 25 desembre 2025].
- ↑ ulia Barrow, , dans Michael Lapidge, John Blair, Simon Keynes et Donald Scragg (éd.), , Wiley Blackwell, 2014, 2e éd. (ISBN 978-0-470-65632-7)
- ↑ Frédéric, Louis. Le Japon: dictionnaire et civilisation. París: Laffont, 1996, p. 1419. ISBN 978-2-221-06764-2.
- ↑ Ḫaldūn, Ibn. Histoire des berbères et des dynasties musulmanes de l'Afrique septentrionale (en francès). Imprimerie du gouvernement, 1852, p. 480.
- ↑ Toqto'a et al., History of Song, vol. 290 (Di Qing). [宋史/卷290 - 维基文库，自由的图书馆](en xinès)
- ↑ Journaux des dames de cour du Japon ancien. Journal de Sarashina. Journal de Murasaki Shikibu. Journal d'Izumi Shibiku, Éditions Philippe Picquier, 1998.
- ↑ «Toulouse nobility - Languedoc» (en anglès). fmg.ac. [Consulta: 25 desembre 2025].
- ↑ «PROVENCE». Arxivat de l'original el 2025-12-03. [Consulta: 25 desembre 2025].
- ↑ Papon, Jean-Pierre. Histoire générale de Provence ... (en francès). P.-D. Pierres] chez Moutard, 1778.
- ↑ Mercedes Durany i M. Carmen Rodríguez, As Institucions Galegas Na Historia: El Obispado de astorga, p.196
- ↑ Godefroid Kurth, , Paris, Bruxelles, Liège, A. Picard, O. Schepens, L. Demarteau, 1905
- ↑ Artur Lemoyne de La Borderie, Histoire de Bretagne: tom 3 Le duc Geoffroi Ier pàg. 3-5. Reedició de Joseph Floch Imprimeur Éditeur à Mayenne (1975).
- ↑ «The Annals of Ulster». [Consulta: 25 desembre 2025].
- ↑ Toumanoff, Cyrille. Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle: Tables généalogiques et chronologiques, 1990, p. 131.
- ↑ «(en) « The Saga of Gunnlaug the Worm-Tongue and Rafn the Skald» (en anglès). [Consulta: 25 desembre 2025].
- ↑ Boyer, Régis, traduction (francès) de : La saga de Gunnlaugr langue-de-serpent. In : La saga de Gunnlaugr langue-de-serpent et la Saga de Hallfredr le scalde difficile. Nantes : Joseph K, 1999. P. 67. (ISBN 2-910686-20-5).
- ↑ O'Madáin: History of the O'Maddens of Hy-Many, Gerard Madden, 2004. ISBN 0 9529511 77.
- ↑ PROJECT, TBC. «Poppon ( Xw - 1008 )» (en polonès). [Consulta: 25 desembre 2025].
- ↑ Titsingh, Isaac. (1834). Annales des emepeurs du japon, p. 148-150; Brown, Delmer et al. (1979). Gukanshō, p. 300-302; Varley, H. Paul. (1980). Jinnō Shōtōki. p. 192.
- ↑ «‘Abd al-Malik Yūsuf al-Muẓaffar | enciclopedia.cat». [Consulta: 25 desembre 2025].
- ↑ Cyrille HADDAD : "Isa ibn Zura, philosophe arabe et apologiste chrétien" (1971)