1005
| Tipus | any  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1005 (mv) |
| Islàmic | 395 – 396 |
| Xinès | 3701 – 3702 |
| Hebreu | 4765 – 4766 |
| Calendaris hindús | 1060 – 1061 (Vikram Samvat) 927 – 928 (Shaka Samvat) 4106 – 4107 (Kali Yuga) |
| Persa | 383 – 384 |
| Armeni | 454 |
| Rúnic | 1255 |
| Ab urbe condita | 1758 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle x - segle xi - segle xii | |
| Dècades | |
| 970 980 990 - 1000 - 1010 1020 1030 | |
| Anys | |
| 1002 1003 1004 - 1005 - 1006 1007 1008 | |
El 1005 (MV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Esdeveniments
- Començament d'un període de fam a Europa.[1]
- L'emperador romà d'Orient, Basili II Bulgaròcton, recupera la ciutat de Dirràquion en el seu atac contra Samuel de Bulgària. El Regne de Bulgària es redueix a l'actual Albània.[2]
- Fundació de la ciutat de Kazan, segons la tradició.
- Basili II Bulgaròcton envia una ambaixada al Califat de Còrdova per aconseguir la fi de la pirateria andalusina a la Mar Tirrena.[2]
- Pisa es recupera d'un atac dels pirates sarraïns de l'any anterior i ajuda als romans a destruir una escuadra sarraïna.[2]
- 13 de gener - 15 de gener: tractat de pau de Shanyuan, entre la Dinastia Song del nord i la Dinastia Liao. Els song accepten pagar un tribut anual i els dos emperadors s'emplacen a mantenir relacions cordials.[3]
- gener - febrer: l'emir samànide Ismaïl ibn Nuh al-Múntasir és assassinat pels Qarakhànides, cosa que fa que finalitzi la dinastia samànide.[4]
- 25 de març: Kenneth III d'Escòcia i el seu fill Giric són morts a la batalla de Mozievaird contra Malcolm III d'Escòcia, el seu cosí i successor al tron.[5]
- 24 de març: el califa Fatimita Al-Hàkim funda a El Caire la "casa del Saber", seu d'una important biblioteca pública i d'una escola científica d'astronomia, filosofia i teologia corànica.[6]
Església de Sant Adalbert d'Aquisgrà - 7 de juliol: Sínode de Dortmund convocat per l'emperador Enric II el Sant per tractar sobre la disciplina eclesiàstica.[8]
- Agost: l'emperador Enric II del Sacre Imperi ataca Polònia des de Magdeburg i fa fugir els polonesos fins a Poznan.[9]
- 25 d'agost: Robert II de França ocupa Avallon en el seu atac contra Landri de Nevers.[10]
- Tardor: probables inici de l'exploració de la costa americana de Nova Anglaterra per part de Thorvald Eiriksson que finalitza l'any 1006.[11]
Naixements
Països Catalans
- Ramon Berenguer I el corbat, (m. 1935) comte de Barcelona, comte de Girona i comte d'Osona. Fill de Ramon Borrell I i d'Ermessenda de Carcassona.[12]
Europa
- Macbeth, rei d'Escòcia (m.1057).
- Berta de Blois (m. 1080), noble, filla del comte Eudes Ii de blois i d'Imengarda d'Alvèrnia. Casada amb Alan III de Bretanya i mare de Conan II.[13]
- Climent II (Hornburg, Ducat de Saxònia) 149è papa de Roma etre el 24 de desembre de 1046 i el 9 d'octubre de 1047, quan va morir a l'abadia de Sant Tomàs a prop de Montelabbate.[14]
- Eilika de Schweinfurt (m. 1059) noble bavaresa, filla del comte Enric de Schweinfurt. Fou duquesa consort de Saxònia després del seu matrimoni amb Bernard II de Saxònia.[15]
- Andreu I d'Hongria (m. 1060). Rei d'Hongria entre el 1046 i el 1060, membre de la Dinastia Árpád.[16]
Imatge d'Isaac I Comnè en una moneda d'or - Llywelyn Aurdorchog, noble gal·lès, Primer Ministre del Rei de Gal·les, Gruffydd ap Llywelyn.[18]
Fora d'Europa
Califa Fatimita Adh-Dhàfir
Necrològiques
Península ibèrica
Estàtua d'Andreu I d'Hongria
Europa
Kenneth III d'Escòcia - 16 de novembre - Alfric d'Abingdon: religiós anglès, 28è Arquebisbe de Canterbury. Venerat com a sant.[21]
- 14 de desembre - Adalberó II de Metz: bisbe de Verdun i bisbe de Metz.[22]
- Cynan ap Hywel (o 2003). - rei de Deheubarth, a Gal·les.[23]
- Giric II d'Escòcia, co-rei d'Escòcia entre els anys 997 i 1005.[24]
- Hug I de Meulan, comte de Meulan.[25]
- Liutgarda de Luxemburg filla de Sigifred de Luxemburg i esposa d'Arnold de Frísia Occidental i mare de Teodoric III de Frísia Occidental.[26]
- Ragnald Godfredsson,cabdill nòrdic i rei víking de l'Illa de Man.[27]
- Sigmundur Brestisson, cap víking de les Illes Fèroe. És l'introductor el cristianisme a les illes Fèroe l'any 999.[28]
- Ives I de Belleme, primer senyor conegut de Bellême.[29]
Fora d'Europa.
Abe Seimei - Ismaïl ibn Nuh al-Múntasir (Ismaïl II), últim emir Samànida.[31]
- Lê Đại Hành, emperador de Đại Cồ Việt, antic regne del Vietnam.[32]
- Lê Long Việt, segon emperador de la Dinastia Lê anterior. Només va ocupar el tron durant 3 dies. El seu regnat és considerat un dels dos regnats més curts de lahistòria del Vietnam.[33]
Referències
- ↑ Bonnassie, Pierre. Les sociétés de l'an mil: un monde entre deux âges. 1re éd. Bruxelles: De Boeck Université, 2001. ISBN 978-2-8041-3479-2.
- 1 2 3 Louis Bréhier, Vie et mort de Byzance, Paris, Albin Michel, 1946, 596 p
- ↑ Mote, Frederick W. Imperial China: 900 - 1800. Cambridge Massachusetts London: Harvard University Press, 1999, p. 68-71, 123-124. ISBN 978-0-674-01212-7.
- ↑ International encyclopaedia of Islamic dynasties: a continuing series. New Delhi: Anmol Publ, 2000. ISBN 978-81-261-0403-1.
- ↑ Dewar, Peter Beauclerk. Burke's Landed Gentry the Kingdom in Scotland (en anglès). Burke's Peerage and Gentry, 2001. ISBN 978-0-9711966-0-5.
- ↑ Zakharia, Katia; Cheiban, Ali; Addi, Lahouari. Savoirs et pouvoirs: genèse des traditions, traditions réinventées (en francès). Maisonneuve et Larose, 2008, p. 275. ISBN 978-2-7068-2000-7.
- ↑ Bataille (et alii), Alain. Yvonne. París: Editions Bonneton, 1992, p. 32-33. ISBN 978-2-86253-124-3.
- ↑ Pin, Louis Ellies Du. A New History of Ecclesiastical Writers:: New ecclesiastical history, containing an account of the controversies in religion, the lives and writings of ecclesiastical authors (en anglès). Abel Swalle and Tim. Childe, 1698.
- ↑ The Cambridge History of Poland (en anglès). CUP Archive. ISBN 978-1-001-28802-4.
- ↑ Plancher, Urbain. Histoire generale et particuliere de Bourgogne (en francès). chez L.-N. Frantin impr., 1739.
- ↑ Allen, John Logan. North American Exploration (en anglès). U of Nebraska Press, 1997. ISBN 978-0-8032-1015-8.
- ↑ «La data i el lloc de la mort del comte Brenguer Ramon I».
- ↑ Lépinois Histoire de Chartres, 1854, volum I, pàg. 332
- ↑ «The Cardinals of the Holy Roman Church - Biographical Dictionary - 996». [Consulta: 24 desembre 2025].
- ↑ «Eilika Margravine of Schweinfurt (1005-1059)». [Consulta: 24 desembre 2025].
- ↑ Henry Bogdan Histoire de la Hongrie Presses universitaires de France, Paris 1966 Que sais-je ? no 678.
- ↑ Každan, Aleksandr Petrovič. The Oxford dictionary of Byzantium. New York Oxford: Oxford university press, 1991. ISBN 978-0-19-504652-6.
- ↑ Montgomery-shire Collections: Volume 9 gen 1876 · Powys-land Club, page 211
- ↑ «AZ-ZAHIR (411-427/1021-1036)». [Consulta: 24 desembre 2025].
- ↑ Chronicon Scotorum, s.a. 1005; Early Sources, p. 521-524; Fordun, IV, xxxviii. Berchán place la mort de Cináed dans le Earn.
- ↑ Handbook of British chronology. 3rd ed., Repr. with corrections. Cambridge, [England]: New York : Cambridge University Press, 1996, p. 214. ISBN 978-0-521-56350-5.
- ↑ Tabouillot, Nicolas; François, Jean. Histoire de Metz par des Religieux bénédictins de la congrégation de S. Vanne.... (en francès). P. Marchal, 1769.
- ↑ Mike Ashley Mammoth Book of British Kings & Queens Robinson (London 1998) (ISBN 1841190969) « Cynan ab Hywel » p. 350.
- ↑ (en) Marjorie Ogilvie Anderson, , Edinburgh, John Donald Birlinn Ltd, 2011, 3e éd. (ISBN 9781906566302).
- ↑ «Comtes de Meulan, seigneurs e Beaumont and Earls of Leicester». [Consulta: 24 desembre 2025].
- ↑ Courriel d'Yves Drolet - Ancêtres de Jean-François de Billy (après 1005).
- ↑ Downham, Clare. Viking kings of Britain and Ireland: the dynasty of ́Ívarr to A.D. 1014. Edinburgh: Dunedin Academic Press, 2007. ISBN 978-1-903765-89-0.
- ↑ «Saga dels Feroesos, cap 7». [Consulta: 24 desembre 2025].
- ↑ Geoffrey H. White, « The First House of Bellême », Trans. Royal Hist. Soc., ser. 4, 22 (1940), pàg. 67-99 (anglès)
- ↑ «PopAnth - Hot Buttered Humanity» (en anglès britànic). Arxivat de l'original el 2021-10-24. [Consulta: 24 desembre 2025].
- ↑ (en) R. N. Fyre (1975). The Cambridge History of Iran, Volume Four: From the Arab Invasion to the Saljuqs. (ISBN 0-521-20093-8)
- ↑ Anderson, James (1999). Frontier management and Tribute Relations along the empire's southern border. University of Michigan, p. 175-176
- ↑ «[The First Emperor (in Vietnamese). Archived from the original on 2002-06-25]» (en vietnamita). Arxivat de l'original el 2002-06-25. [Consulta: 24 desembre 2025].