1019

Infotaula nombre1019
Tipusany Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià1019 (mxix)
Islàmic409 – 410
Xinès3715 – 3716
Hebreu4779 – 4780
Calendaris hindús1074 – 1075 (Vikram Samvat)
941 – 942 (Shaka Samvat)
4120 – 4121 (Kali Yuga)
Persa397 – 398
Armeni468
Rúnic1269
Ab urbe condita1772
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle x - segle xi - segle xii
Dècades
980 990 1000 - 1010 - 1020 1030 1040
Anys
1016 1017 1018 - 1019 - 1020 1021 1022

L'any 1019 és un any comú començat en dijous. És l'últim any de la dècada del 1010, el novè any del segle xi i el dinovè any del segon mil·lenni.

Durant l'any 1019 Moràvia s'incorpora a Bohèmia, Iaroslau el Savi esdevé príncep de la Rus de Kíev, el Regne de Suècia i Noruega signen el Pacte de Kungälv, els sarraïns ataquen Narbona i els pirates Jurxen ataquen les illes Tsushima i Iki.[1]

Durant l'any 1019 neixen l'historiador xinès Zeng Gong, Sant Domènec de la Calçada i el rei coreà Munjong de Koryo. Moren el víking Eyvind Úrarhorn, Federic de Luxemburg, Sviatopolk I de Kíev i el poeta japonès Minamoto no Michinari.[1]

Esdeveniments

Països Catalans i Occitània

Europa i Imperi Romà d'Orient

Resta del món

Proper Orient

Àsia

Naixements

Península ibèrica

Europa i Imperi Romà d'Orient

  • El beat Gundekar II, bisbe de Eichstâtt néix l'any 1019
    Gundekar II, bisbe d'Eichstâtt entre els anys 1057 i el 1075. Venerat com a beat.[14]

Resta del món

  • 29 de desembre: Munjong de Goryeo, onzè rei de Corea de la dinastia Goryeo entre el 1046 i el 1083.[15]
  • El samurai japonès Abe no Sadatou néix l'any 1019
    Abe no Sadato, samurai del Clan Abe.[16]
  • Lý Thường Kiệt, eunuc i general vietnamita sota les ordres de la Dinastia Lý.[17]
  • L'historiador xinès Sima Guang néix l'any 1019
    Sima Guang, historador, estadista i erudit xinès de la dinastia Song.
  • Śrīpati, astròleg, astrònom i matemàtic indi.[18]
  • Wen Tong pintor, escriptor, poeta i cal·lígraf xinès, néix entre els anys 1018 i 1019.[19]
  • L'escriptor xinès Zeng Gong néix l'any 1019
    Zeng Gong, erudit, acadèmic, historiador i pensador de l'art xinès.[20]

Necrològiques

Europa i Imperi Romà d'Orient

  • 28 de juny - Sant Eimerad de Hasunger, clergue alemany i missioner. És venerat com a sant en les esglésies catòlica i ortodoxa.[21]

Resta del món

  • Ibn Hindû, secretari de la cancelleria, home de lletres i metge iranià que escriu en àrab.[23]
  • Minamoto no Michinari, poeta i cortesà japonès.[24]

Referències

  1. 1 2 «El mundo en el año 1019 d. C.» (en castellà). [Consulta: 28 desembre 2025].
  2. ↑ de Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 35. ISBN 978-84-7306-561-0.
  3. ↑ Vic, Claude de. Histoire générale de Languedoc: avec des notes et les pièces justificatives, composée ... (en francès). J.B. Paya, 1841.
  4. 1 2 Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, p. 160. ISBN 978-84-17116-89-7.
  5. 1 2 Jaques, Tony. Dictionary of Battles and Sieges: A-E (en anglès). Greenwood Press, 2007. ISBN 978-0-313-33537-2.
  6. ↑ Oursel, Raymond. Floraison de la sculpture romane (en francès). Zodiaque, 1973.
  7. ↑ romande, Société d'histoire de la Suisse. Mémoires et documents (en francès), 1864.
  8. ↑ Monnot (dominicain).), Guy. Penseurs musulmans et religions iraniennes: ʻAbd al-Jabbār et ses devanciers (en francès). Vrin, 1974. ISBN 978-2-7116-0575-0.
  9. ↑ Arkoun, Mohammed. Humanisme et islam: combats et propositions (en francès). Vrin, 2005. ISBN 978-2-7116-1731-9.
  10. ↑ 原勝郎. Histoire du Japon des origines à nos jours (en francès). Payot, 1926.
  11. ↑ Takekoshi, Yosaburō. The Economic Aspects of the History of the Civilization of Japan (en anglès). Taylor & Francis, 2004. ISBN 978-0-415-32379-6.
  12. ↑ Twitchett, Denis C.; Franke, Herbert; Fairbank, John King. The Cambridge History of China: Volume 6, Alien Regimes and Border States, 907-1368 (en anglès). Cambridge University Press, 1978. ISBN 978-0-521-24331-5.
  13. ↑ «Domingo de la Calzada | enciclopedia.cat». [Consulta: 28 desembre 2025].
  14. ↑ Biographie, Deutsche. «Gundekar - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 28 desembre 2025].
  15. ↑ «Munjong | king of Korea | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-07-09 [Consulta: 28 desembre 2025].
  16. ↑ Sansom, George (1958). A History of Japan to 1334. Stanford, California: Stanford University Press.
  17. ↑ Nguyễn, Ngọc Nghĩa; Nguyễn, Thị Quỳnh; Trần, Mỹ Hương «KHẢO SÁT KIẾN THỨC VÀ THỰC HÀNH VỀ SỨC KHỎE SINH SẢN VỊ THÀNH NIÊN Ở HỌC SINH TRƯỜNG THPT LÝ THƯỜNG KIỆT THÀNH PHỐ YÊN BÁI NĂM 2023». Tạp chí Y học Việt Nam, 535, 2, 20-02-2024. DOI: 10.51298/vmj.v535i2.8532. ISSN: 1859-1868.
  18. ↑ Sinha, Kripa Nath «Śrîpati: An eleventh-century Indian mathematician» (en anglès). Historia Mathematica, Vol. 12, Num. 1, 1985, pàg. 25-44. DOI: 10.1016/0315-0860(85)90066-7. ISSN: 0315-0860.
  19. ↑ «Wen Tong | Chinese painter | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-05-19 [Consulta: 28 desembre 2025].
  20. ↑ «China Biographical Database Project (CBDB)». [Consulta: 28 desembre 2025].
  21. ↑ Biographie, Deutsche. «Heimerad - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 28 desembre 2025].
  22. ↑ «Sergius II | Byzantine, Ecumenical Council, Iconoclasm | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-08-31 [Consulta: 28 desembre 2025].
  23. ↑ Amnon Shiloah, « Ibn Hindû, le médecin et la musique », Israel Oriental Studies, vol. 2, 1972, p. 447-462 (repris dans The Dimension of Music in Islamic and Jewish Culture, Ashgate, Variorum Reprints, 1993).
  24. ↑ «源道済 千人万首». [Consulta: 28 desembre 2025].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.