1574
| Tipus | any  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1574 (mdlxxiv) |
| Islàmic | 982 – 983 |
| Xinès | 4270 – 4271 |
| Hebreu | 5334 – 5335 |
| Calendaris hindús | 1629 – 1630 (Vikram Samvat) 1496 – 1497 (Shaka Samvat) 4675 – 4676 (Kali Yuga) |
| Persa | 952 – 953 |
| Armeni | 1023 |
| Rúnic | 1824 |
| Ab urbe condita | 2327 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle xv - segle xvi - segle xvii | |
| Dècades | |
| 1540 1550 1560 - 1570 - 1580 1590 1600 | |
| Anys | |
| 1571 1572 1573 - 1574 - 1575 1576 1577 | |
Esdeveniments
- Països Catalans
- Es comença a construir la Catedral de Terrassa.
- Món
- 30 d'agost: El Guru Ram Das esdevé el Quart Guru/Senyor Sikh.
- 22 de novembre: Juan Fernández descobreix l'Arxipèlag Juan Fernández.
- Fundació de Cochabamba (Bolívia)
- La monarquia hispànica perd Tunis i La Goleta.
- És canonitzat el papa Lleó I (papa des del 440 fins al 461) per Gregori XIII.
Naixements
- Països Catalans
- 14 de juliol - Riudellots de la Selva: Dalmau Ciurana, frare dominic. Per la seva vida religiosa, és considerat venerable. (m. 1637)
- Terrassa: Joan Font i Maduixer, prevere i missioner jesuïta, mort màrtir a Mèxic. Ha estat proclamat Servent de Déu per l'Església catòlica. (m. 1616)
- Món
- 6 de maig - Roma: Innocenci X, papa de l'Església catòlica entre 1644 i 1655. (m. 1655)[1]
- 12 de desembre - palau de Skanderborg (Dinamarca): Anna de Dinamarca, princesa danesa de la Casa d'Oldenburg i reina consort d'Anglaterra i d'Escòcia (m. 1619)
- París: Daniel Dumonstier, pintor francès dedicat a la reialesa. (m. 1646)
- Changzhou: Feng Menglong, escriptor.
Necrològiques
- Països Catalans
- 5 d'abril - Palma (Mallorca): Santa Catalina Thomàs, religiosa catòlica mallorquina (n. 1531).[2]
- València: Rafael Martí de Viciana, historiador i cronista valencià més conegut del segle xvi, juntament amb Pere Antoni Beuter. (n. 1502)
- Món
- 21 d'abril - Villa di Castello, a prop de Florència: Cosme I de Mèdici, Gran Duc de Toscana. (n. 1519)[3]
- 30 de maig - Castell de Vincennes, París (Regne de França): Carles IX de França, duc d'Orleans i rei de França. (n. 1550)[4]
- 27 de juny - Florència, Itàlia: Giorgio Vasari, pintor, arquitecte i historiador de l'art italià (n. 1511).[5]
- 27 de juliol - Florència: Giorgio Vasari, arquitecte, pintor i escriptor italià. (n. 1511)[6]
- 15 de setembre - Torí, Ducat de Savoia: Margarida de Valois i de França, princesa de França, Duquessa de Berry i duquessa consort de Savoia (n. 1523).[7]
- 13 de desembre - Istanbul (Imperi Otomà): Selim II, soldà de l'Imperi Otomà des de 1566 fins al 1574. (n. 1524)
- Levan de Kakhètia, rei de Kakhètia, assassinat pel seu fill Alexandre II de Kakhètia. (n. 1504)
- Istanbul: Pertev Mehmed Paixà, alt dignatari i almirall otomà.
Referències
- ↑ «INNOCENZO X, papa in "Dizionario Biografico"» (en italià). Arxivat de l'original el 2020-10-25. [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ Yuste, Belén; Rivas-Caballero, Sonnia L. «Santa Catalina Tomás». Real Academia de la Historia. [Consulta: 16 febrer 2022].
- ↑ «Cosimo I de' Medici, duca di Firenze, granduca di Toscana» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 1984. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Charles IX» (en francès). [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ Vasari, Giorgio, 1511-1574.. Las vidas de los más excelentes arquitectos, pintores y escultores italianos desde Cimabue a nuestros tiempos. [5a. ed.]. Madrid: Cátedra, 2010. ISBN 978-84-376-2736-6.
- ↑ «Giorgio Vasari | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 maig 2020].
- ↑ Quazza, Romolo. «MARGHERITA di Valois, duchessa di Savoia» (en italià). Enciclopedia Italiana Treccani. [Consulta: 24 abril 2023].