Arquebisbat de Cardiff

Plantilla:Infotaula geografia políticaArquebisbat de Cardiff
Archidioecesis Cardiffensis
Imatge
La Catedral de Cardiff
Tipusarxidiòcesi metropolitana catòlica romana Modifica el valor a Wikidata
Lloc
 51° 36′ N, 2° 54′ O / 51.6°N,2.9°O / 51.6; -2.9
Gal·les Gal·les
Comtats històrics d'Hereford, Monmouth i Glamorgan oriental
Parròquies58
Conté la subdivisió
Menevia, Wrexham
Població humana
Població1.556.940 (2019) Modifica el valor a Wikidata (508,14 hab./km²)
Llengua utilitzadaanglès Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Cardiff
Superfície3.064 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Creació3 de juliol de 1840
SegüentArchdiocese of Cardiff-Menevia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CatedralSant David
Organització política
• Arquebisbe metropolitàGeorge Stack

Lloc webrcadc.org

L'arquebisbat de Cardiff (anglès: Archdiocese of Cardiff; llatí: Archidioecesis Cardiffensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Anglaterra i Gal·les, que ocupa la porció sud-est de Gal·les i el comtat d'Herefordshire a Anglaterra. Al 2013 tenia 144.000 batejats sobre una població de 1.500.500 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe George Stack.

Demarcació

L'arxidiòcesi s'estén sobre els següents comtats tradicionals de la Gran Bretanya: Monmouthshire, la part oriental del comtat de Glamorganshire a Gal·les, i Herefordshire a Anglaterra.

La seu arxiepiscopal és la ciutat de Cardiff, on es troba la catedral metropolitana de Sant David.[1]

L'arxidiòcesi s'estén sobre una superfície de 3.064  km², i està dividida en 58 parròquies.

Arxiprestats

Les parròquies de l'arxidiòcesi estan agrupades en sis arxiprestats:[2]

  • Bridgend
  • Cardiff
  • Hereford
  • Newport
  • North Gwent
  • Pontypridd

Història

El vicariat apostòlic del districte de Gal·les va ser erigit el 3 de juliol de 1840 mitjançant el breu Muneris Apostolici del papa Gregori XVI, prenent el territori del vicariat apostòlic del districte occidental (avui bisbat de Clifton). El vicariat ocupava tot Gal·les i el comtat d'Herefordshire, a Anglaterra.

El 29 de setembre de 1850, en virtut del breu Universalis Ecclesiae del papa Pius IX el vicariat cedí una part del seu territori per tal que s'erigís el bisbat de Shrewsbury, sent elevat paral·lelament a diòcesi, assumint el nom de diòcesi de Newport i Menvia. La catedral de la diòcesi era el monestir benedictí de Belmont,[3] proper a Hereford; i la diòcesi tenia un capítol monàstic. Originàriament era sufragània de l'arquebisbat de Westminster.

El 1895 cedí una nova porció de territori per tal que s'erigís el vicariat apostòlic de Gal·les[4] (avui bisbat de Menevia), i assumí el nom de diòcesi de Newport.

El 28 d'octubre de 1911 passà a formar part de la província eclesiàstica de l'arquebisbat de Birmingham.

El 7 de febrer de 1916, en virtut de la butlla Cambria celtica gentis del papa Benet XV, va ser elevada al rang d'arxidiòcesi metropolitana i assumí el nom actual a causa del trasllat de la seu arxiepiscopal des de Newport fins a Càrdiff; i l'església de Sant David es convertí en la catedral.[4] Inicialment la diòcesi tenia dues catedrals i dos capítols diferents, un de secular i l'altre de regular, car Belmont va poder conservar el seu privilegi de catedral i el seu capítol. El 20 de març de 1920, mitjançant la butlla Praeclara gesta del mateix papa Benet XV, anuncià la renúncia del monestir de Belmont al privilegi de catedral i de capítol, elevant el monestir al rang d'abadia.

Cronologia episcopal

  • Thomas Joseph Brown, O.S.B. † (5 de juny de 1840 - 12 d'abril de 1880 mort)
  • John Cuthbert Hedley, O.S.B. † (18 de febrer de 1881 - 11 de novembre de 1915 mort)
  • James Romanus Bilsborrow, O.S.B. † (7 de febrer de 1916 - 16 de desembre de 1920 renuncià)
  • Francis Edward Joseph Mostyn † (7 de març de 1921 - 25 d'octubre de 1939 mort)
  • Michael Joseph McGrath † (20 de juny de 1940 - 28 de febrer de 1961 mort)
  • John Aloysius Murphy † (22 d'agost de 1961 - 25 de març de 1983 jubilat)
  • John Aloysius Ward, O.F.M.Cap. † (25 de març de 1983 - 26 d'octubre de 2001 renuncià)
  • Peter Smith (26 d'octubre de 2001 - 30 d'abril de 2010 nomenat arquebisbe de Southwark)
  • George Stack, des del 19 d'abril de 2011

Estadístiques

A finals del 2013, la diòcesi tenia 144.000 batejats sobre una població d'1.500.500 persones, equivalent al 9,6% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parròquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
195093.8291.772.2895,3176114625331335785
195788.7341.772.2895,0195124714558744385
1969105.4491.887.0005,6187121665638739698
1980106.2171.868.1065,71781096959691344102
199090.5221.423.9496,4157936457617521082
199983.0231.596.1005,2126804665815015779
200083.9001.596.2005,3130795164515414679
200179.1911.598.9445,0126755162815414479
200279.2141.608.7504,9121715065415414379
200387.9421.568.5005,6112684478514913279
200486.5361.398.2036,2114714375914612878
200682.2111.413.0005,810869397611429674
2010144.9601.510.0009,69462321.542163412360
2013144.0001.500.5009,67950291.822213111558

Notes

  1. ↑ Catholic Province of Cardiff Wales and Herefordshire - Directory and Yearbook 2011 published December 2010 by authority of the Bishops of Wales - see page 8.
  2. ↑ Deaneries Arxivat 2015-04-02 a Wayback Machine. from RCADC.co.uk
  3. ↑ English Heritage Arxivat 2014-05-02 a Wayback Machine. retrieved 5 April 2014
  4. 1 2 History Arxivat 2012-08-14 a Wayback Machine. from Cardiff Cathedral retrieved 5 April 2014

Fonts

Vegeu també

  • Bisbat de Newport
  • Catedral de Cardiff