Operació Alabarda
batalla de la Mediterrània i Combois de Malta  | |||
|---|---|---|---|
 | |||
| Tipus | operació militar | ||
| Data | 24-30 de setembre de 1941 | ||
| Període | Segona Guerra Mundial | ||
| Coordenades | 37° 31′ N, 10° 46′ E / 37.52°N,10.77°E | ||
| Lloc | mar Mediterrània | ||
| Resultat | Victòria britànica | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
L'Operació Alabarda (anglès: "Halberd") va ser el nom en clau d'una missió de reabastament a l'illa de Malta duta a terme entre el 24 i el 30 de setembre de 1941 per la Royal Navy britànica, com a part dels esdeveniments més amplis de la batalla de la Mediterrània de la Segona Guerra Mundial.
Un gran comboi procedent de la mateixa Gran Bretanya va ser escortat a través del Mediterrani occidental i l'estret de Sicília per la Força H des de Gibraltar sota el comandament de l'almirall James Somerville. El comboi va ser atacat repetidament per torpediners de la Regia Aeronautica al sud de Sardenya, mentre que les unitats de Somerville van patir diversos atacs per submarins de la Regia Marina durant el retorn a Gibraltar; la intercepció per part de la flota de batalla italiana de l'almirall Angelo Iachino, però, no va tenir èxit a causa de deficiències en el reconeixement i la mala visibilitat. Les forces britàniques van patir l'enfonsament d'un mercant i els danys al cuirassat HMS Nelson, però van aconseguir lliurar el comboi i els seus preuats subministraments a Malta.
Fons
Quan Itàlia va entrar a la guerra el 10 de juny de 1940, les forces britàniques van evacuar ràpidament l'illa de Malta: tot i estar estratègicament situada al centre del mar Mediterrani, l'illa era molt a prop de la costa italiana i el comandament britànic creia que la seva ocupació per part de l'enemic era imminent; no obstant això, l'alt comandament italià va decidir no procedir amb la conquesta de Malta, llançant només una sèrie d'atacs aeris contra l'illa que van resultar ineficaços per neutralitzar les bases britàniques.[1] Davant la situació, els britànics van decidir equipar-la com a base avançada per a la força aèria i els submarins que es dedicaven a la caça dels combois navals italians que es dirigien a abastir les guarnicions a Líbia i el nou front que s'obria a la frontera amb Egipte; això, al seu torn, va obligar la Royal Navy a establir un sistema de combois navals per lliurar subministraments, avions i tot el necessari per donar suport a l'esforç bèl·lic de Malta.
En els mesos següents, van tenir lloc diverses operacions de subministrament per part de combois britànics, sempre fortament escortats per unitats navals de la Flota Mediterrània amb base a Alexandria, Egipte, o per la Força H de Gibraltar. Tot i que en alguns casos la flota de batalla italiana havia sortit al mar per contrarestar les operacions britàniques, les pèrdues patides durant la nit de Tàrent (novembre de 1940) i la batalla del cap Matapan (març de 1941) van empènyer la Regia Marina a mantenir una conducta prudent i la contraresta dels combois enemics es va confiar principalment a submarins i forces aèries; les operacions de la Regia Aeronautica, però, es van veure seriosament limitades per la manca d'especialitat en torpediners a les seves files: va caldre actuar ràpidament un cop la guerra ja havia començat, preparant algunes unitats i equipant-les amb els grans i inadequats bombarders Savoia-Marchetti SM.79.[2]
Després de l'èxit de l'Operació Excés el gener de 1941, els britànics no van intentar cap altre gran comboi a través de l'estret de Sicília fins a principis de maig, quan, a l'Operació Tigre, un comboi que transportava tancs per al front nord-africà va aconseguir completar tota la travessia de Gibraltar a Alexandria, escapant dels atacs aeris i de torpedes i perdent un sol mercant a causa d'una mina.[3] Les fortes pèrdues patides durant la batalla de Creta van ajornar els moviments a gran escala fins al 21-24 de juliol, quan a l'operació Substància un comboi va arribar a Malta des de Gibraltar, interceptat només per un grup d'avions italians que van enfonsar un destructor; el grup de batalla italià es va fer a la mar però no va aconseguir enfrontar-se als britànics.[4] Després d'aquests èxits, els britànics van organitzar una nova acció (amb el nom en clau "Halberd", "alabarda" en anglès) per al setembre de 1941, reunint un dels combois més grans mai reunits pels aliats a la Mediterrània: nou vaixells mercants, reunits en el comboi WS 11X i carregats amb 81.000 tones de material militar, van sortir de Liverpool el 16 de setembre i van arribar a Gibraltar la nit del 24, on es van unir a ells la Força H de l' almirall James Somerville per al viatge a Malta.[5]
L'operació
Les forces al camp
Les unitats britàniques que es van tornar a unir als mercants davant de Gibraltar incloïen els cuirassats HMS Nelson, HMS Rodney i HMS Prince of Wales, el portaavions HMS Ark Royal (que transportava 12 torpediners Fairey Swordfish i 27 caces Fairey Fulmar dels esquadrons aeris navals 807 i 808), els creuers lleugers HMS Kenya, HMS Edinburgh, HMS Sheffield, HMS Euryalus i HMS Hermione i 18 destructors (el neerlandès Hr. Ms. Isaac Sweers, els polonesos ORP Garland i ORP Piorun, els britànics HMS Duncan, Farndale, Foresight, Forester, Fury, Heythrop, Laforey, Lance, Legion, Lightning, Lively, Oribi, Cossack, Gurkha i Zulu). Quatre submarins (HMS Ursula, Unbeaten, Upright i Utmost) patrullaven la zona de l'estret de Messina, el submarí polonès ORP Sokół i el britànic HMS Urge patrullaven les aigües al nord de Sicília i el submarí neerlandès Hr. Ms. O 21 i el britànic HMS Upholder les del sud de Sardenya , per detectar i possiblement enfrontar-se a unitats navals italianes que havien sortit a contrarestar el comboi.[5]
Un primer albirament dels vaixells britànics va ser fet per un avió de reconeixement italià la tarda del 25 de setembre; l'endemà al matí, un hidroavió de reconeixement CANT Z.506 al sud de les Balears va albirar els vaixells de la Força H navegant una mica més lluny del comboi mercant, que en canvi va ser albirat per un avió francès que es dirigia a Algèria. El comandament de la Marina Italiana (Supermarina) creia que les unitats britàniques havien rebut instruccions per bombardejar les costes de la península o llançar avions en direcció a Malta i, atès que l'hidroavió havia informat de la presència d'un únic cuirassat (identificat com el Nelson) i un portaavions (indicat com l'Ark Royal o el Furious), es va prendre la decisió d'enviar l'esquadró de batalla al mar: sota les ordres de l'almirall Angelo Iachino, els cuirassats Littorio i Vittorio Veneto van salpar de Nàpols escortats per set destructors (Granatiere, Fuciliere, Bersagliere, Vincenzo Gioberti de la 13a Divisió i Nicoloso da Recco, Emanuele Pessagno i Folgore de la 16a Divisió), mentre que des de Messina els creuers pesants Trento, Trieste i Gorizia van fer-se al mar escortats per la 12a Divisió de Destructors (Corazziere, Carabiniere, Ascari i Lanciere) als quals més tard es van unir els creuers lleugers Duca degli Abruzzi i el Attendolo amb els destructors de la 10a Divisió (Maestrale , Grecale i Scirocco) van sortir de Palerm.[5] A més, durant uns dies, tres submarins italians (Enrico Dandolo, Adua i Turchese) havien estat operant a la zona a l'est de Gibraltar, amb quatre unitats més (Axum, Serpente, Aradam i Diaspro) situades més a l'est entre Sardenya i Menorca.[6]
Tot i que la Royal Navy tenia cinc cuirassats operatius en aquell moment, la Supermarina va decidir utilitzar només els dos més moderns, ja que la manca d'arribades de combustible dièsel d'Alemanya havia provocat una greu escassetat de combustible que va comprometre els moviments dels vaixells italians; Iachino va rebre ordres d'arribar a la zona marítima al sud-oest de Sardenya i preparar-se per a un enfrontament per a la tarda del 27 de setembre, esperant els atacs de la Regia Aeronautica que s'esperaven que aquell matí paralitzessin la formació britànica.[7]
Els primers atacs
A les 11:50 del 27 de setembre, 11 torpediners italians SM79 van enlairar-se de la base d'Elmas a Sardenya: cinc del 283è Esquadró sota el comandament del capità Giorgio Grossi, quatre del 280è Esquadró sota el comandament del capità Franco Melley i dos del 278è Esquadró ; també s'hi van afegir tres Savoia-Marchetti SM.84 del 282è Esquadró sota el comandament del capità Marino Marini, que, com els dos avions del 278è, havien estat destacats recentment a Sardenya des de les seves bases a Sicília. A les 12:15, onze torpediners SM84 van enlairar-se de la base de Decimomannu: cinc del 108è Grup sota el comandament del major Arduino Buri i sis del 109è Grup sota el comandament del coronel Riccardo Helmut Seidl, comandant de l'Ala 36; l'escorta dels avions italians va ser confiada a vint caces Fiat C.R.42 del 24è Grup: dotze avions, liderats pel comandant del grup, el tinent coronel Vincenzo Dequal, acompanyarien els SM79 i els vuit caces restants, comandats pel capità Corrado Santoro, van ser assignats a la defensa dels SM84, més ràpids.[8]
A les 12:55, amb el comboi britànic arribant al nord de l'arxipèlag de La Galite, els primers avions italians van ser localitzats pel radar de les unitats de Somerville. Els primers a atacar van ser els vuit SM.84 de les formacions de Buri i Marini i un separat de la formació 109 de Seidl, escortats pels caces de Santoro. Mentre els bombarders torpediners avançaven a nivell de l'aigua, els CR.42 els cobrien des d'una altitud de 2.500 metres i van entaular una batalla amb vuit caces Fulmar de l'esquadró 808, que havia enlairat de l'Ark Royal i havia atacat els avions italians a 10 milles del comboi. Un SM.84, deixat enrere per la resta de la formació, va ser abatut, i un Fulmar, danyat pels CR.42, va ser posteriorment abatut per error per les bateries antiaèries del Prince of Wales mentre intentava tornar al portaavions, matant els dos membres de la tripulació. Els vuit SM84 supervivents van atacar els vaixells britànics des del costat de babord entre les 13:00 i les 13:04, trobant-se amb un intens foc antiaeri: dos van ser abatuts abans de poder enlairar-se, els altres van llançar els seus torpedes contra el cuirassat Rodney i els destructors Lance i Sweers, que però els van evitar amb maniobres brusces. A mesura que s'allunyaven, els avions supervivents van ser metrallats de nou pels Fulmars britànics, cosa que va causar més danys i una mort entre les tripulacions.[9]
Mentrestant, els cinc SM84 del grup de Seidl s'havien mogut a estribord del comboi britànic i, sortint d'una tempesta, es van llançar sobre els vaixells britànics cap a les 13:30, agafant-los per sorpresa: l'avió principal de la formació, presumiblement el del mateix Seidl, va aconseguir arribar a 400 metres del cuirassat Nelson, el vaixell insígnia de Somerville, impactant-lo de ple amb el seu torpede però sent abatut immediatament després pel foc antiaeri del Prince of Wales i el creuer Sheffield. Gairebé simultàniament, un altre SM84 va atacar el Nelson, fallant-lo per poc i també sent abatut pel foc britànic, mentre que dels tres que van atacar immediatament després, un va ser abatut per un Fulmar abans de la llançament i els altres dos van llançar els seus torpedes contra el creuer Euryalus, que anava per davant de l'Ark Royal a la formació, però que va aconseguir esquivar-los. En la confusió de la batalla, un Fulmar britànic es va apropar al Rodney i va ser abatut immediatament per foc amic del cuirassat, tot i que els dos membres de la tripulació van ser rescatats més tard pel destructor Duncan. El torpede que impactà al Nelson va obrir un gran forat al buc de proa, fent que el vaixell agafés molta aigua, però va aconseguir continuar tot i que la seva velocitat s'havia reduït a 18 nusos; els informes de les tripulacions al seu retorn van atribuir inicialment el torpedinament del vaixell insígnia britànic als avions del major Buri, a més d'aconseguir impactes en tres creuers enemics que, de fet, mai es van aconseguir.[10]
Cap a les 13:20, els SM.79 dels capitans Grossi i Melley, escortats pels CR.42 del coronel Dequal, també van entrar a la vista del comboi; rebuts per un intens foc antiaeri mentre intentaven apropar-se des del sud-est, els avions italians es van retirar per intentar un nou atac des del sud a les 13:45, però el intens foc enemic finalment va convèncer els cinc avions del 283è Esquadró d'abandonar l'atac i tornar a la base. Els altres sis avions de la unitat van continuar l'acció i tres SM.79 van llançar les seves bombes contra els destructors que protegien el comboi, fallant per poc el Lightning britànic; un quart avió va ser abatut pel foc d'artilleria concentrat de l'Ark Royal i el Nelson, mentre que els dos restants van tenir com a objectiu el portaavions i el destructor Cossack, que, però, no van ser tocats; els avions italians van ser metrallats pels Fulmars (que en aquell moment havien augmentat a catorze avions en vol) durant la fase de desenganxament, patint més danys i ferides a bord. Alguns dels CR.42 havien acompanyat de prop els torpediners durant la seva carrera d'atac i un dels caces italians, pilotat pel sergent Luigi Valotti, havia realitzat acrobàcies aèries sobre els vaixells britànics durant uns minuts per desviar el foc antiaeri dels SM.79: impactat pel foc enemic o incapaç de sortir després d'una picada, l'avió de Valotti es va estavellar al mar, matant el pilot. Els caces italians també van atacar un Swordfish britànic que havia enlairat en reconeixement, que després es va estavellar al mar abans de poder arribar a l'Ark Royal. De les tripulacions dels set torpediners abatuts (sis SM84 i un SM79), només l'operador de ràdio Guerrino Soravia va ser salvat i recuperat pel destructor Forester: les baixes entre les tripulacions van ascendir, per tant, a 37 homes.[11]
Accions posteriors
Mentre els atacs amb torpediners estaven en curs, l'almirall Iachino va romandre navegant per les aigües de Sardenya, esperant informació més precisa sobre la ruta i la composició de la força britànica. Després que el llançament de diversos hidroavions de reconeixement IMAM Ro.43 des dels vaixells tampoc no hagués donat cap resultat, cap a la 1:00 PM va dirigir les seves unitats cap al sud a la recerca de forces enemigues, tot i la manca de cobertura aèria de la Regia Aeronautica, tot i que havia estat promesa (alguns caces italians finalment van aparèixer a les 5:00 PM, però van escortar els vaixells només durant mitja hora). Després de dues hores de navegació a cegues, Iachino va invertir el rumb i va tornar a Sardenya, però després va ser contactat per un informe dels atacs amb torpediners, que indicava que un cuirassat britànic havia estat danyat, juntament amb un creuer enfonsat i dos més. Amb l'esperança d'èxit, la flota italiana va tornar a invertir el rumb i es va dirigir cap al sud. Somerville havia estat informat des de les 13:00 pels exploradors que enlairaven de Malta de la presència dels vaixells italians al mar i, a les 14:46, havia separat de les seves forces una formació amb el Prince of Wales, el Rodney, els creuers Edinburgh i Sheffield i sis destructors per enfrontar-se a les unitats d'Iachino. La boira espessa i la imminent posta de sol van limitar l'activitat dels exploradors i les flotes enemigues es van trobar navegant paral•leles durant algunes hores a una distància d'uns vint quilòmetres sense trobar-se; a les 17:00 Somerville va cridar el grup separat per reincorporar-se al comboi i una hora més tard Iachino va renunciar a avançar més al sud, tornant cap a Sardenya per esperar més esdeveniments.[5][12]
Havent arribat a la desembocadura de l'estret de Sicília, Somerville va retirar l'Ark Royal i els cuirassats de la protecció del comboi, enviant-los de tornada a Gibraltar amb una escorta de destructors. A les 18:10, els cinc SM.79 del 283è Esquadró de Grossi, que prèviament havien abandonat l'atac, van enlairar-se dels aeròdroms sards per buscar de nou els vaixells britànics. Malgrat la mala visibilitat, l'avió va albirar el comboi cap a les 20:00 i va llançar l'atac: només tres avions van aconseguir alliberar les seves municions, que, però, no van causar cap dany. Poc després, cap a les 20:30, dos SM.79 del 278è Esquadró, que havien enlairat una hora abans de Pantelleria, sota el comandament del capità Dante Magagnoli i el tinent Lelio Silva, van llançar un nou atac. Els dos torpedes van ser llançats sobre el creuer Sheffield i el destructor Oribi, que els van evitar amb maniobres sobtades, però un dels dispositius, el del tinent Silva, va continuar el seu curs i va impactar contra el gran vapor Imperial Star de 12.427 tones, utilitzat com a transport de tropes: no hi va haver baixes a bord, però el vaixell va quedar immobilitzat i va haver de ser remolcat per l'Oribi. Unes hores més tard, incapaç de mantenir la velocitat de la resta del comboi, l'Imperial Star va ser evacuat pels seus ocupants i enfonsat pel mateix Oribi.[13]
Durant la nit entre el 27 i el 28 de setembre, per evitar més atacs, el creuer Hermione es va separar del comboi i va bombardejar l'aeroport de Pantelleria durant cinc minuts; els mercants van arribar a Malta a primera hora del 28 de setembre sense més problemes: la mar agitada va impedir la intervenció d'alguns esquadrons del MAS italià que sortien de Sicília.[14] El retorn de la Força H a Gibraltar es va produir sense més pèrdues, excepte per un nou incident de foc amic que va provocar l'enderrocament d'un Fulmar de l'Ark Royal per l'artilleria antiaèria del Prince of Wales: tots dos membres de la tripulació van morir.[5] Els submarins italians s'havien trobat massa al nord per interceptar la formació britànica en el viatge d'anada, però diversos vaixells van fer contacte durant el retorn de Somerville a la base, i tres d'ells van aconseguir moure's a la posició d'atac. El matí del 29 de setembre, el Diaspro va llançar dos torpedes contra el destructor Gurkha al nord-oest de Philippeville, però va fallar i va ser sotmès a una llarga allau de càrregues de profunditat pel Gurkha, patint alguns danys. El mateix dia 29, el Serpente va llançar dos torpedes sense èxit contra un destructor britànic, i després va evadir un contraatac dels destructors Legion i Lively. A primera hora del 30 de setembre, el submarí Adua va llançar una salva de torpedes contra una formació de destructors britànics, però va fallar de nou. Perseguit pels destructors Gurkha i Legion, va ser sotmès a repetits atacs de càrrega de profunditat abans d'enfonsar-se a l'est de Cartagena amb tots els tripulants perduts.[6] Les unitats britàniques van tornar a Gibraltar la tarda del 30 de setembre, posant fi a l'operació.
Conseqüències
El Comboi GM 2 va ser l'última operació de reabastiment d'avituallaments a Malta el 1941 i va demostrar que la Royal Navy havia adquirit molta experiència en la defensa de combois atacats per vaixells de superfície, submarins i avions. El comboi va arribar a costa d'un cuirassat danyat per un torpede i la pèrdua de l'Imperial Star per la pèrdua italiana del submarí Adua i 21 avions (deu avions es van quedar sense combustible i van amarrar).[15] El 2024, Andrew Boyd va qualificar això com un gran assoliment, que va establir Malta com una base ofensiva durant la resta de l'any. Boyd va escriure que la intel·ligència de senyals, el reconeixement aeri i el treball de l'estat major eren excel·lents. La presència d'un portaavions era de la màxima importància i fins i tot el caça Fulmar podia competir amb el Falco italià i va representar aproximadament la meitat de les pèrdues d'avions d'Itàlia, causant molta desorganització entre la resta. Els avions Swordfish eren un perill permanent per als vaixells italians, van dificultar seriosament els submarins italians i van proporcionar un reconeixement tàctic útil durant l'operació. L'Ark Royal va ser únic en transportar un 40% més d'avions que els següents portaavions de la classe Illustrious. Després d'haver estat amb la Força H durant un any, l'Ark Royal havia assolit un alt nivell d'eficiència i fins i tot sense radar havia establert un estàndard de direcció dels caces que no es va tornar a assolir fins a l'Operació Pedestal a l'agost de 1942.[16]
Somerville va ser nomenat cavaller en reconeixement del seu comandament de la Força H durant l'Operació Alabarda. Era la segona vegada que Somerville rebia aquest honor, i va ocasionar un memorable missatge de felicitació d'Andrew Cunningham: "Ostres, dues vegades cavaller a la teva edat".[17]
Orde de batalla
Aliats
Comboi GM 2
| Nom | Any | Bandera | GRT | Notes |
|---|---|---|---|---|
| MV Ajax | 1931 |  Regne Unit |
7,549 | |
| HMS Breconshire | 1939 |  Royal Navy |
9,776 | Comodor del comboi,, Captain Colin Hutchison[19] |
| SS City of Calcutta | 1940 | Regne Unit |
8,063 | |
| SS City of Lincoln | 1938 | Regne Unit |
8,039 | |
| SS Clan Ferguson | 1938 | Regne Unit |
7,347 | |
| SS Clan MacDonald | 1939 | Regne Unit |
9,653 | |
| MV Dunedin Star | 1936 | Regne Unit |
12,891 | |
| MV Imperial Star | 1935 | Regne Unit |
10,733 | Torpedinat per bombarders, 27 de setembre de 1941, 37°31′N, 10°46′E, barrinat el dia següent |
| MV Rowallan Castle | 1939 | Regne Unit |
7,798 | |
Comboi MG 2
| Nom | Any | Bandera | GRT | Notes |
|---|---|---|---|---|
| Part 1 | ||||
| MV Melbourne Star | 1936 | Regne Unit |
11,086 | 26–29 de setembre |
| Part 2 | ||||
| SS City of Pretoria | 1937 | Regne Unit |
8,049 | 27–30 de setembre |
| MV Port Chalmers | 1933 | Regne Unit |
8,535 | 27–30 de setembre |
| Nom | Bandera | Tipus | Notes |
|---|---|---|---|
| HMS Gloxinia | Royal Navy |
corbeta classe Flower | 27 de setembre |
Escorta del comboi
| Nom | Bandera | Tipus | Notes |
|---|---|---|---|
| Força A | |||
| HMS Nelson | Royal Navy | cuirassat classe Nelson | Insígnia |
| HMS Prince of Wales | Royal Navy | cuirassat classe King George V | |
| HMS Rodney | Royal Navy | cuirassat classe Nelson | |
| HMS Ark Royal | Royal Navy | portaavions | |
| 13a Flotilla de Destructors | |||
| HMS Duncan | Royal Navy | Destructor classe D | |
| 8a Flotilla de Destructors | |||
| HMS Fury | Royal Navy | Destructor classe F | |
| 4a Flotilla de Destructors | |||
| HMS Gurkha | Royal Navy | Destructor classe Tribal | Enfonsà l'Adua el 30 de setembre |
| HNLMS Isaac Sweers |  Reial Armada dels Països Baixos | Destructor Gerard Callenburgh | |
| ORP Piorun |  Armada polonesa | Destructor classe N | |
| ORP Garland | Armada polonesa | Destructor destructor classe G | |
| HMS Legion | Royal Navy | destructor classe L | Enfonsà l'Adua el 30 de setembre |
| HMS Lance | Royal Navy | destructor classe L | |
| HMS Lively | Royal Navy | destructor classe L | |
| Força X | |||
| HMS Hermione | Royal Navy | creuer classe Dido | 15 CS Atac contra Pantellaria |
| HMS Euryalus | Royal Navy | creuer classe Dido | |
| HMS Kenya | Royal Navy | creuer classe Fiju | 10 CS Rear-Admiral Harold Burrough |
| HMS Edinburgh | Royal Navy | creuer classe Town | 18 CS |
| HMS Sheffield | Royal Navy | creuer classe Town | |
| 4a Flotilla de Destructors | |||
| HMS Cossack | Royal Navy | Destructor classe Tribal | |
| 19a Flotilla de Destructors | |||
| HMS Zulu | Royal Navy | Destructor classe Tribal | |
| HMS Farndale | Royal Navy | Destructor classe F | |
| HMS Foresight | Royal Navy | destructor classe F | |
| HMS Forester | Royal Navy | destructor classe F | |
| HMS Laforey | Royal Navy | destructor classe L | |
| HMS Lightning | Royal Navy | destructor classe L | |
| Vaixells de rescat [19] | |||
| HMS Heythrop | Royal Navy | destructor classe Hunt | |
| HMS Oribi | Royal Navy | destructor classe O | |
| Força S | |||
| RFAux Brown Ranger |  Royal Navy | petroler classe Ranger | Petrolier |
| HMS Fleur de Lys | Royal Navy | corbeta classe Flower | escorta del petroler |
Patrulles de submarins
| Nom | Bandera | Tipus | Notes |
|---|---|---|---|
| Nord de Sicília | |||
| ORP Sokół | Armada polonesa | submarí classe U | Patrulla ofensiva |
| HMS Trusty | Royal Navy | submarí classe Triton | Patrulla ofensiva |
| HMS Upholder | Royal Navy | submarí classe U | Patrulla ofensiva |
| HMS Upright | Royal Navy | submarí classe U | Patrulla ofensiva |
| HMS Urge | Royal Navy | submarí classe U | Patrulla ofensiva |
| HMS Utmost | Royal Navy | submarí classe U | Patrulla ofensiva |
| Sud de l'estret de Messina | |||
| HMS Unbeaten | Royal Navy | submarí classe U | Patrulla ofensiva |
| HMS Ursula | Royal Navy | submarí classe U | Patrulla ofensiva |
| Davant Cagliari | |||
| HNLMS O 21 | Marina Reial Neerlandesa | submarí classe O 21 | el 3 d'octubre, enfonsà el SS Oued Yquem (1,369 GRT) 40°58′N, 09°59′E |
Regia Marina
| Nom | Bandera | Tipus | Notes |
|---|---|---|---|
| Palerm | |||
| Muzio Attendolo |  Itàlia | creuer classe Condottieri | 8a Divisió de Creuers |
| Duca degli Abruzzi | Itàlia | creuer classe Condottieri | 8a Divisió de Creuers |
| Maestrale | Itàlia | destructor classe Maestrale | 10a Divisió de Destructors |
| Scirocco | Itàlia | destructor classe Maestrale | 10a Divisió de Destructors |
| Grecale | Itàlia | destructor classe Maestrale | 10a Divisió de Destructors |
| Tarent | |||
| Andrea Doria | Itàlia | cuirassat classe Andrea Doria | |
| Duilio | Itàlia | cuirassat classe Andrea Doria | |
| Giulio Cesare | Itàlia | cuirassat classe Conte di Cavour | |
| Napols | |||
| Littorio | Itàlia | cuirassat classe Vittorio Veneto | |
| Vittorio Veneto | Itàlia | cuirassat classe Vittorio Veneto | |
| Granatiere | Itàlia | destructor Soldati | 10a Divisió de Destructors |
| Fuciliere | Itàlia | destructor Soldati | 10a Divisió de Destructors |
| Bersagliere | Itàlia | destructor Soldati | 10a Divisió de Destructors |
| Vincenzo Gioberti | Itàlia | destructor Oriani | 13a Divisió de Destructors |
| Nicoloso da Recco | Itàlia | destructor Navigatori | 16a Divisió de Destructors |
| Emanuele Pessagno | Itàlia | destructor Navigatori | 16a Divisió de Destructors |
| Folgore | Itàlia | destructor Folgore | 16a Divisió de Destructors |
| Messina | |||
| Trento | Itàlia | creuer classe Trento | |
| Trieste | Itàlia | creuer classe Trento | |
| Gorizia | Itàlia | creuer classe Trento | |
| Corazziere | Itàlia | destructor Soldati | 12a Divisió de Destructors |
| Carabiniere | Itàlia | destructor Soldati | 12a Divisió de Destructors |
| Ascari | Itàlia | destructor Soldati | 12a Divisió de Destructors |
| Lanciere | Itàlia | destructor Soldati | 12a Divisió de Destructors |
Submarins
| Nom | Bandera | Classe | Notes |
|---|---|---|---|
| Al nord de Cap Ferrat | |||
| Adua | Itàlia |
submarí classe Acciaio | Patrulla ofensiva, enfonsat amb càrregues de profunditat el 30 de setembre |
| Dandolo | Itàlia |
submarí classe Marcello | Patrulla ofensiva |
| Turchese | Itàlia |
submarí classe Perla | Patrulla ofensiva |
| Al nord del Cap Bougaroûn | |||
| Axum | Itàlia |
submarí classe Adua | Patrulla ofensiva |
| Serpente | Itàlia |
submarí classe Argonauta | Patrulla ofensiva, atacat amb càrregues de profunditat el 29 de setembre |
| Aradam | Itàlia |
submarí classe Adua | Patrulla ofensiva |
| Diaspro | Itàlia |
submarí classe Perla | Patrulla ofensiva, atacat amb càrregues de profunditat el 29 de setembre |
| Al nord del Cap de Fer | |||
| Squalo | Itàlia |
submarí classe Squalo | Patrulla ofensiva |
| Fratelli Bandiera | Itàlia |
submarí classe Bandiera | Patrulla ofensiva |
| Delfino | Itàlia |
submarí classe Squalo | Patrulla ofensiva |
| Davant del Cap Bon | |||
| Narvalo | Itàlia |
submarí classe Squalo | Patrulla ofensiva |
Regia aeronautica a Sardenya id Sicília
| Base | Bandera | Tipus | Rol | No. | Serv. | Notes |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Aeronautica Sardegna (26 de setembre de 1941[25] | ||||||
| Decimomannu (Cagliari) | Itàlia | S.84 | Bombarder torpediner | 29 | 19 | |
| Decimomannu (Cagliari) | Itàlia | S.79 Sparviero | Bombarder torpediner | 4 | 4 | |
| Elmas (Cagliari) | Itàlia | S.79 Sparviero | Bombarder torpediner | 14 | 13 | |
| Elmas (Cagliari) | Itàlia | Cant Z.501 Gabbiano | Reconeixement estratègic de llarg abast | 6 | 3 | |
| Elmas (Cagliari) | Itàlia | Cant Z.506 Airone | General | 9 | 6 | |
| Alghero | Itàlia | Cant Z.1007 Alcione | Bombarder | 21 | 12 | |
| Monserrato (Cagliari) | Itàlia | Cr.42 Falco | Caça | 35 | 29 | |
| Monserrato (Cagliari) | Itàlia | MC.200 Saetta | Caça | 5 | 4 | 32 més, el 27 de setembre |
| Monserrato (Cagliari) | Itàlia | G.50 Freccia | Caça | 10 | 7 | |
| Olbia | Itàlia | Cant Z.501 Gabbiano | Reconeixement estratègic de llarg abast | 10 | 7 | |
| Olbia | Itàlia | Cant Z.506 Airone | 8 | 5 | ||
| Total | Itàlia | — | — | 134 | 117 | aprox. el 63% en servei |
| Aeronautica Sicila (26 de septembre de 1941)[27] | ||||||
| Chinisia | Itàlia | Z.1007 Alcione | Bombarder | 9 | 8 | |
| Trapani | Itàlia | Z.1007 Alcione | Bombarder | 11 | 6 | |
| Trapani | Itàlia | Ju 87 Stuka | Dive Bombarder | 20 | 12 | |
| Trapani | Itàlia | Cr.42 Falco | Caça | 28 | 16 | |
| Trapani | Itàlia | MC.200 Saetta | Caça | 9 | 3 | |
| Trapani | Itàlia | Re.2000 Falco I | Caça | 11 | 3 | |
| Sciacca | Itàlia | S.79 Sparviero | Bombarder | 21 | 9 | |
| Catania | Itàlia | BR.20 Cigogna | Bombarder | 18 | 9 | |
| Catania | Itàlia | Cr.42 Falco | Caça | 15 | 9 | |
| Catania | Itàlia | MC.200 Saetta | Caça | 67 | 47 | |
| Gerbini | Itàlia | BR.20 Cigogna | Bombarder | 15 | 6 | |
| Gerbini | Itàlia | S.84 | Bombarder torpediner | 5 | 3 | |
| Gerbini | Itàlia | S.79 Sparviero | Bombarder | 6 | 5 | |
| Comiso | Itàlia | MC.202 Folgore | Caça | 28 | 28 | |
| Gela | Itàlia | MC.200 Saetta | Caça | 24 | 15 | |
| Gela | Itàlia | Cr.42 Falco | Caça | 8 | 5 | |
| Siracusa | Itàlia | Z.506 Airone | Reconeixement estratègic de llarg abast | 6 | 3 | |
| Augusta | Itàlia | Z.506 Airone | Reconeixement estratègic de llarg abast | 11 | 8 | |
| Augusta | Itàlia | Z.501 Gabbiano | Reconeixement estratègic de llarg abast | 17 | 15 | |
| Stagnone | Itàlia | Z.501 Gabbiano | Reconeixement estratègic de llarg abast | 12 | 7 | |
| Total | Itàlia | — | — | 341 | 217 | aprox. el 63% en servei |
Notes
Referències
- ↑ Bragadin, p. 34-35
- ↑ Bianchi & Maraziti, p. 20-21
- ↑ Bragadin, p. 146
- ↑ Bragadin, p. 158
- 1 2 Bagnasco & Brescia, p. 92
- ↑ Bragadin, p. 160
- ↑ Bianchi & Maraziti, p. 41-42
- ↑ Bianchi & Maraziti, p. 42
- ↑ Bianchi & Maraziti, p. 42-43
- ↑ Bianchi & Maraziti, p. 43
- ↑ Bragadin, p. 160-161
- ↑ Bianchi & Maraziti, p. 44
- ↑ Bragadin, p. 161
- ↑ Dannreuther, 2006, p. 115.
- ↑ Boyd, 2024, p. 49.
- ↑ Greene i Massignani, 1998, p. 191.
- ↑ Hague 2000a, p. 192 ; Jordan 2006, pp. 96, 115, 116, 129, 130, 139, 148, 194, 499−500.
- 1 2 Woodman, 2003, p. 221.
- ↑ Llewellyn-Jones 2007, p. 116 ; Jordan 2006, pp. 96, 130, 492, 504; Woodman 2003, pp. 225, 235−236;Dannreuther 2006, pp. 114−115.
- ↑ Dannreuther, 2006, p. 114.
- ↑ Woodman, 2003, p. 235.
- ↑ Rohwer i Hümmelchen, 2005, p. 103.
- ↑ Rohwer i Hümmelchen, 2005, p. 104.
- 1 2 Greene i Massignani, 2002, p. 184.
- ↑ Rohwer & Hümmelchen 2005, p. 103 ; Woodman 2003, p. 237.
- ↑ Greene i Massignani, 2002, p. 185.
Bibliografia
- Bagnasco, Erminio; Brescia, Maurizio «I sommergibili italiani 1940-1943 - Parte 1ª». Storia militare dossier. Albertelli Edizioni Speciali, 11, novembre-dicembre 2013. ISSN 22796320.
- Bianchi, Fabio; Maraziti, Antonio «Gli aerosiluranti italiani 1940-1945». Storia militare dossier. Albertelli Edizioni Speciali, 14, maggio-giugno 2014. ISSN 22796320.
- Boyd, Andrew. Arms for Russia & the Naval War in the Arctic 1941–9145. Barnsley: Seaforth (Pen & Sword), 2024. ISBN 978-1-3990-3886-7.
- Bragadin, Marc'Antonio. La Marina italiana 1940-1945. Bologna: Odoya, 2011. ISBN 978-88-6288-110-4.
- Dannreuther, Raymond. Somerville's Force H: The Royal Navy's Gibraltar-based Fleet, June 1940 to March 1942. London: Aurum Press, 2006. ISBN 1-84513-020-0.
- Greene, Jack; Massignani, Alessandro. The Naval War in the Mediterranean 1940–1943. London: Chatham Publishing, 1998. ISBN 1-885119-61-5.
- Greene, J.; Massignani, A. The Naval War in the Mediterranean 1940–1943. pbk.. Rochester: Chatham, 2002. ISBN 978-1-86176-190-3.
- Hague, Arnold. The Allied Convoy System 1939–1945. Annapolis, Maryland: Naval Institute Press, 2000. ISBN 1-55750-019-3.
- Hague, Arnold. The Allied Convoy System 1939–1945: Its Organisation, Defence and Operation. London: Chatham, 2000a. ISBN 1-86176-147-3.
- Jordan, Roger W. The World's Merchant Fleets 1939: The Particulars and Wartime Fates of 6,000 Ships. 2nd. London: Chatham/Lionel Leventhal, 2006. ISBN 978-1-86176-293-1.
- The Royal Navy and the Mediterranean Convoys: A Naval Staff History. Abingdon: Whitehall History Publishing with Routledge, 2007 (Naval Staff Histories). ISBN 978--0-415-86459-6.
- Rohwer, Jürgen; Hümmelchen, Gerhard. Chronology of the War at Sea 1939–1945: The Naval History of World War Two. 3rd rev.. Annapolis, Maryland: Naval Institute Press, 2005. ISBN 1-59114-119-2.
- Sadkovich, James J. The Italian Navy in World War II. Westport CN: Greenwood Press, 1994. ISBN 978-0-313-28797-8.
- Shores, Christopher; Cull, Brian; Malizia, Nicola. Malta: The Hurricane Years 1940–41. London: Grub Street, 1987. ISBN 0-948817-06-2.
- Woodman, Richard. Malta Convoys 1940–1943. London: John Murray, 2003. ISBN 978-0-7195-6408-6.
Bibliografia addicional
- Bragadin, M. The Italian Navy in World War II. Eng. trans.. Annapolis, Maryland: United States Naval Institute, 1957, p. 120−124. OCLC 602717421.
- O'Hara, Vincent P. Struggle for the Middle Sea: The Great Navies at War in the Mediterranean Theater, 1940–1945. London: Conway, 2009. ISBN 978-1-84486-102-6.
- Playfair, I. S. O.; Stitt, G. M. S.; Molony, C. J. C. [et al.].. The Mediterranean and Middle East: The Early Successes Against Italy (to May 1941). I. 4th impr.. HMSO, 1959 (History of the Second World War, United Kingdom Military Series). OCLC 494123451.
- Playfair, I. S. O.; Flynn, F. C.; Molony, C. J. C. [et al.].. The Mediterranean and Middle East: The Germans Come to the Help of their Ally (1941). II. facs. repr. Naval & Military Press, Uckfield. HMSO, 2004 (History of the Second World War, United Kingdom Military Series). ISBN 978-1-84574-066-5.
- Roskill, S. W.. The War at Sea 1939–1945: The Defensive. I. 4th impr.. London: HMSO, 1957 (History of the Second World War United Kingdom Military Series). OCLC 881709135.
- Smith, Peter C. Critical Conflict: The Royal Navy's Mediterranean Campaign in 1940. Barnsley: Pen & Sword Aviation, 2011. ISBN 978-1-84884-513-8. First published as Action Imminent: Three Studies of the Naval War in the Mediterranean Theatre during 1940 (1980) William Kimber, London. ISBN 978-0-7183-0277-1