Batisita
![]() | |
| Fórmula química | BaNaNaTi₂(Si₄O₁₂)O₂ |
| Epònim | composició química, bari, titani i silici |
| Localitat tipus | dipòsit d'Inagli, Massís d'Inagli, Aldan, Camp d'Aldan, Sakhà, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DH.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DH.20 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/D.15 |
| Dana | 65.3.4.1 |
| Heys | 14.9.10 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 10,43Å; b = 13,88Å; c = 8,08Å; |
| Color | marró fosc |
| Duresa (Mohs) | 5,5 a 6 |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,727 nβ = 1,732 nγ = 1,789 |
| Birefringència | δ = 0,062 |
| Angle 2V | mesurat: 7° a 40°, calculat: 34° |
| Dispersió òptica | forta |
| Impureses comunes | Zr, Al, Fe, Nb, Mn, Mg, Ca, Sr |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1962 s.p. |
| Any d'aprovació | 1959 |
| Símbol | Bat |
| Referències | [1] |
La batisita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany i dona nom al grup de la batisita. Rep el nom en al·lusió a la seva composició química, que conté bari, titani i silici.
Característiques
La batisita és un silicat de fórmula química BaNaNaTi₂(Si₄O₁₂)O₂. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5,5 i 6. És fàcilment confusible amb la shcherbakovita i la noonkanbahita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la batisita pertany a «09.DH - Inosilicats amb 4 cadenes senzilles periòdiques, Si₄O₁₂» juntament amb els següents minerals: leucofanita, ohmilita, haradaïta, suzukiïta, shcherbakovita, taikanita, krauskopfita, balangeroïta, gageïta, enigmatita, dorrita, høgtuvaïta, krinovita, makarochkinita, rhönita, serendibita, welshita, wilkinsonita, safirina, khmaralita, surinamita, deerita, howieïta, taneyamalita, johninnesita i agrel·lita.
Formació i jaciments
Va ser descoberta al dipòsit de crom i diòpsid d'Inagli, situat al massís d'Inagli, a Aldan, dins el territori de Sakhà, Rússia. També a Rússia ha estat descrita a la propera Tausonitovaya Gorka, així com als massissos de Jibiny i Kovdor. També se n'ha trobat a Alemanya, Austràlia, el Canadà i Brasil.
