Welshita
 Welshita | |
|---|---|
| Fórmula química | Ca₄[Mg9Sb5+ 3]O₄[Si₆Be₃AlFe3+ 2O36] |
| Epònim | Wilfred Reinhardt Welsh (en)   |
| Localitat tipus | Långban, Filipstad, Värmland, Suècia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > inosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DH.40 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DH.45 |
| Dana | 69.2.1a.7 |
| Heys | 17.7.16 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 10,394(3) Å; b = 10,777(3) Å; c = 8,896(2) Å; α = 105,953°; β = 96,294°; γ = 124,948° |
| Grup puntual | 1 - pedial |
| Grup espacial | grup espacial 1 |
| Color | negre vermellós, marró vermellós, marró-negre; taronja marronós en la llum transmesa |
| Macles | polisintètiques en {010}. |
| Exfoliació | no observada |
| Fractura | concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 6 |
| Lluïssor | subadamantina, resinosa |
| Color de la ratlla | marró clar |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 3,77 g/cm³ (mesurada); 3,71 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,811 nγ = 1,831 |
| Birefringència | δ = 0,020 |
| Pleocroisme | not visible |
| Angle 2V | mesurat: 45° |
| Dispersió òptica | r > v |
| Fluorescència | No emet fluorescència en l'UV |
| Impureses comunes | Al, As, Mn, Be |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1973-019 |
| Any d'aprovació | 1973 |
| Símbol | Wel |
| Referències | [1] |
La welshita és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la rhönita. Va ser anomenada en honor de Wilfred Reinhardt Welsh (1915-2002).
Característiques
La welshita és un inosilicat de fórmula química Ca₄[Mg9Sb5+
3]O₄[Si₆Be₃AlFe3+
2O36]. Cristal·litza en el sistema triclínic. Els seus cristalls són prismes rabassuts paral·lelament a [001], poden estar aplanats en {010} i mesuren fins a 3 mm.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la welshita pertany a «09.DH - Inosilicats amb 4 cadenes senzilles periòdiques, Si₄O₁₂» juntament amb els següents minerals: leucofanita, ohmilita, haradaïta, suzukiïta, batisita, shcherbakovita, taikanita, krauskopfita, balangeroïta, gageïta, enigmatita, dorrita, høgtuvaïta, krinovita, makarochkinita, rhönita, serendibita, wilkinsonita, safirina, khmaralita, surinamita, deerita, howieïta, taneyamalita, johninnesita i agrel·lita.
Formació i jaciments
La welshita va ser descoberta a Långban (Värmland, Suècia) en skarn hematític-dolomític.[2] Es tract de l'únic indret on ha estat trobada aquesta espècie mineral.