Haradaïta
 Haradaïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | SrVSi₂O₇ |
| Epònim | Junpei Harada (en)  |
| Localitat tipus | Mina Yamato, Yamato-son, Illa d'Amami-Oshima, Prefectura de Kagoshima, Japó |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DH.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DH.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/D*.05 – Anhang |
| Dana | 65.3.1.1 |
| Heys | 14.14.4 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 7,001 Å; b = 14,64 Å; c = 5,312 Å; |
| Color | verd herba brillant |
| Duresa (Mohs) | 4,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | verd molt clar |
| Densitat | 3,80 g/cm³ (mesurada); 3,83 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,713(5) nβ = 1,721(2) nγ = 1,734(5) |
| Birefringència | δ = 0,021 |
| Pleocroisme | strong |
| Angle 2V | mesurat: 90°, calculat: 78° |
| Dispersió òptica | feble |
| Impureses comunes | Ti, Al, Fe, Mn, Cu, Pb, Ca, Ba, Na, K |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1963-011 |
| Símbol | Hra |
| Referències | [1] |
La haradaïta és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom en honor de Zyunpei Harada (Yokohama, Japó, 5 d'octubre de 1898 - Kawasaki, Japó, 27 d'abril de 1992), professor de la Universitat Hokkaido de Sapporo, al Japó, qui va contribuir eminentment a els estudis sobre minerals al país.
Característiques
La haradaïta és un silicat de fórmula química SrVSi₂O₇. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la haradaïta pertany a «09.DH - Inosilicats amb 4 cadenes senzilles periòdiques, Si₄O₁₂» juntament amb els següents minerals: leucofanita, ohmilita, suzukiïta, batisita, shcherbakovita, taikanita, krauskopfita, balangeroïta, gageïta, enigmatita, dorrita, høgtuvaïta, krinovita, makarochkinita, rhönita, serendibita, welshita, wilkinsonita, safirina, khmaralita, surinamita, deerita, howieïta, taneyamalita, johninnesita i agrel·lita.
Formació i jaciments
Va ser descoberta a la mina Yamato, a la localitat de Yamato-son, a l'illa d'Amami-Oshima (Prefectura de Kagoshima, Japó). També ha estat descrita a la mina Noda-Tamagawa, a la prefectura d'Iwate, també al Japó, i a la mina Valgraveglia, a Ligúria (Itàlia). Aquests tres indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.