Shcherbakovita
 Shcherbakovita | |
|---|---|
 Cristall de shcherbakovita (marró) procedent de la localitat tipus  | |
| Fórmula química | K₂NaTi₂O(OH)(Si₂O₆)₂ |
| Epònim | Dmitri Ivanovich Shcherbakov (en)  |
| Localitat tipus | Apatitovyi Tsirk, Mont Rasvumchorr, massís de Khibini, Península de Kola, óblast de Múrmansk, Districte Federal del Nord-oest, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DH.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DH.20 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/D.15 |
| Dana | 65.3.4.2 |
| Heys | 17.8.13 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 10,55Å; b = 13,92Å; c = 8,1Å; |
| Color | marró fosc |
| Duresa (Mohs) | 6,5 |
| Lluïssor | vítria, grassa |
| Diafanitat | opaca |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,707 nβ = 1,745 nγ = 1,776 |
| Birefringència | δ = 0,069 |
| Angle 2V | mesurat: 82°, calculat: 82° |
| Dispersió òptica | r > v |
| Impureses comunes | Zr, Al, Fe, Ta, Mn, Mg, Ca, Cl, H |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1954 |
| Símbol | Sbk |
La shcherbakovita és un mineral de la classe dels silicats (inosilicat), que pertany al grup de la batisita. Va ser anomenada així per E.M. Es'kova i M.E. Kazakova l'any 1954 en honor de Dmitri Ivànovitx Shcherbakov, geoquímic i mineralogista rus. Es confon fàcilment amb la batisita amb la qual forma sèrie.[1]
Característiques
La shcherbakovita és un silicat de fórmula química K₂NaTi₂O(OH)(Si₂O₆)₂.[2] Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6,5. És un mineral opac, translúcid a les vores i que presenta un color entre marró fosc i verd-blau. La lluïssor és vítrica i greixosa a les superfícies de fractura.[1]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la shcherbakovita pertany a «09.DH - Inosilicats amb 4 cadenes senzilles periòdiques, Si₄O₁₂» juntament amb els següents minerals: leucofanita, ohmilita, haradaïta, suzukiïta, batisita, taikanita, krauskopfita, balangeroïta, gageïta, enigmatita, dorrita, høgtuvaïta, krinovita, makarochkinita, rhönita, serendibita, welshita, wilkinsonita, safirina, khmaralita, surinamita, deerita, howieïta, taneyamalita, johninnesita i agrel·lita.[1]
Formació i jaciments
Es forma en vetes hidrotermals tardanes de natrolita.[3] És un mineral molt rar que s'ha trobat en pegmatites en un massís alcalí diferenciat en vetes de natrolita que tallen rischorrita (una varietat de sienita nefelínica); també s'ha trobat en lamproïtes (Wyoming, EUA). S'ha trobat associada a: natrolita, pectolita manganèsica, albita, feldespat potàssic, astrofil·lita, fluorapatita rica en estronci, titanita (massís de Khibini, Rússia); priderita, jeppeïta, wadeïta, perovskita, flogopita i richterita (Wolgidee Hills, Austràlia Occidental).[4]
Referències
- 1 2 3 «Shcherbakovite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2026» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2026. [Consulta: 8 juliol 2026].
- ↑ «Shcherbakovite Mineral Data» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 24 juny 2019].
- ↑ «Shcherbakovita» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 2019-05-08. [Consulta: 24 juny 2019].