Bisbat de Dunkeld

Bisbat de Dunkeld

Dioecesis Dunkeldensis
La catedral de Dunkeld
Tipus	bisbat catòlic
Lloc
56° 33′ 54″ N, 3° 35′ 06″ O / 56.565°N,3.585°O / 56.565; -3.585
Escòcia
La ciutat de Dundee i els comtats íntegres d'Angus i Perth i Kinross, part dels comtats de Stirling, Clackmannanshire, Fife, incloent les ciutats i burgs d'Arbroath, Callander, Dunblane, Dundee i Perth.
Parròquies	44
Població humana
Població	332.146 (2019) (39,1 hab./km²)
Llengua utilitzada	anglès
Religió	romà
Geografia
Part de	arquebisbat de Saint Andrews i Edimburg
Superfície	8.495 km²
Limita amb	arquebisbat de Glasgow, sud-oest bisbat d'Aberdeen, nord bisbat d'Argyll i de les Illes, oest arquebisbat de Sant Andreu i Edimburg, sud
Creació	segle xii restaurada el 4 de març de 1878
Catedral	Sant Andreu
Organització política
• Bisbe	Stephen Robson
Lloc web	dunkelddiocese.org.uk

El bisbat de Dunkeld (anglès: Roman Catholic Diocese of Dunkeld, llatí: Dioecesis Dunkeldensis) és una seu de l'Església Catòlica a Escòcia, sufragània de l'arquebisbat de Saint Andrews i Edimburg. Al 2016 tenia 64.500 batejats sobre una població de 330.864 habitants. Actualment està regida pel bisbe cardenal Stephen Robson.

La diòcesi comprèn les següents àrees d'Escòcia: els comtats íntegres d'Angus i Perth i Kinross, part dels comtats de Stirling, Clackmannanshire, Fife, incloent les ciutats i burgs d'Arbroath, Callander, Dunblane, Dundee i Perth.

La seu episcopal és la ciutat de Dundee, on es troba la catedral de Sant Andreu.

El territori s'estén sobre 8.495 km², i està dividit en 44 parròquies.

La regió dels Pictes del sud (Escòcia meridional) va ser evangelitzada des d'inicis del segle v pel missioner celta sant Ninià, l'obra del qual va ser continuada al segle següent per sant Columba i els missioners escocesos-irlandesos de l'abadia d'Iona. L'activitat missionera i el progrés aconseguit van ser severament provats per les invasions escandinaves a finals del segle viii.

En el mateix període Dunkeld aparegué en el registre històric, quan el rei dels pictes Caustantín mac Fergusa (†820) va erigir un monestir i una església, que presumiblement van ser destruïts el 839 després de la invasió dels vikings que van començar a ferro i foc tot el Fortriu. Després de la mort de Caustantín, les guerres per la supremacia van trobar guanyador Cináed Mac Ailpín que va posar la seva seu a Dunkeld. Va reconstruir el monestir i l'església, on va transferir les relíquies de Santa Columbà des d'Iona. Cinc són els abats de Fortriu lliurats de les fonts. El primer va ser Tuathal McArtguso (849-865); els annals d'Ulster el recorden com «Tuathal m. Artgusso prim-epscop Fortrenn & abbas Duin Caillenn», o "Tuathal, fill d'Artgus, primer bisbe de Fortriu i abat de Dunkeld". És l'únic abat recordat com a bisbe; els seus successors són, de fet, esmentats pels mateixos Annals com a princeps.

Amb el matrimoni entre la princesa anglosaxona Margarida i el rei escocès Malcolm Canmore vers el 1070, va començar per l'Església d'Escòcia un període de reforma gradual que va veure el pas de l'església de tipus celta i monàstica a l'organització basada en la diòcesi. Es va introduir el monaquisme occidental i, durant el regnat d'Edgar (1097-1107), s'erigí per primera vegada una parròquia a Escòcia. El seu successor, Alexandre I (1107-1124), va establir les dues primeres diòcesis escoceses, Dunkeld i Moray, el 20 de juny de 1107.

Posteriorment, Dunkeld va cedir parts de territori per a l'erecció de les diòcesis de Dunblane i Brechin (mitjans del segle xii) i d'Argyll i les illes (principis del segle xiii).

La construcció de la catedral data a inicis del segle xiii, i va ser consagrada pel bisbe Thomas Lauder el 1464, i no es va completar fins a principis del segle xvi. El primer bisbe que va ser enterrat allí va ser Galfred de Liberatione el 1249. Es deu a aquest bisbe la introducció a la catedral del cant gregorià i de la litúrgia ad instar Ecclesiae Sarum.

Amb l'establiment de la seu metropolitana escocesa en la segona meitat del segle xv, Dunkeld, que fins llavors estava immediatament subjecta a la Santa Seu, va estar sotmesa durant un cert període a la seu metropolitana de Glasgow, i més tard es va convertir en sufragània de l'arxidiòcesi de Saint Andrews.

La diòcesi catòlica va acabar el 7 d'agost de 1560, quan el parlament escocès va assumir els articles de la fe protestant. L'últim bisbe catòlic va ser Robert Crichton, un dels tres bisbes que es van negar a unir-se a la nova fe.

La diòcesi va ser restaurada el 4 de març de 1878 mitjançant la butlla Ex supremo Apostolatus del papa Lleó XIII.

A finals del 2016, la diòcesi tenia 64.500 batejats sobre una població de 330.864 persones, equivalent al 19,5% del total.

• Anuari pontifici del 2017 i anteriors, publicat a www.catholic-hierarchy.org a la pàgina Diocese of Dunkeld (anglès)
• Pàgina oficial de la diòcesi (anglès)
• Esquema de la diòcesi a www.gcatholic.org (anglès)
• Butlla Ex supremo Apostolatus, AAS 11 (1878), p. 5(llatí)
• Pius Bonifacius Gams, Series episcoporum Ecclesiae Catholicae, Leipzig 1931, pp. 238–239 (llatí)
• Konrad Eubel, Hierarchia Catholica Medii Aevi, vol. 1 Arxivat 2019-07-09 a Wayback Machine., pp. 231–232; vol. 2 Arxivat 2018-10-04 a Wayback Machine., p. 147; vol. 3 Arxivat 2019-03-21 a Wayback Machine., p. 189 (llatí)
• Robert Keith, An Historical Catalogue of the Scottish Bishops, down to the Year 1688, Edinburgh 1824, pp. 73–96 (anglès)
• John Dowden, The bishops of Scotland: being notes on the lives of all the bishops, under each of the sees, prior to the reformation, Glasgow 1912, pp. 47–96 (anglès)
• J. H. Baxter, v. Dunkeld, in Dictionnaire d'Histoire et de Géographie ecclésiastiques, vol. XIV, París 1960, coll. 1052-1058 (francès)