Bukayo Saka

Plantilla:Infotaula personaBukayo Saka
Imatge
(2026) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Bukayo Ayoyinka Temidayo Moses Saka Modifica el valor a Wikidata
5 setembre 2001 Modifica el valor a Wikidata (24 anys)
Ealing (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
FormacióGreenford High School Modifica el valor a Wikidata
Alçada1.78 m[1]
Activitat
Camp de treballFutbol Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Londres Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófutbolista Modifica el valor a Wikidata
Activitat2018 Modifica el valor a Wikidata -
Nacionalitat esportivaAnglaterra Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipExtrem dret[2]
Club actualArsenal FC
Núm. esportiu7
Clubs juvenils
Watford
2008–2018 Arsenal
Clubs professionals
Anys Equip PJ (g)
2018– Arsenal FC 222 (59)
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
2016–2017 Anglaterra Anglaterra sub-16 6 (1)
2017–2018 Anglaterra Anglaterra sub-17 9 (1)
2018 Anglaterra Anglaterra sub-18 5 (1)
2018–2019 Anglaterra Anglaterra sub-19 10 (4)
2020 Anglaterra Anglaterra sub-21 1 (0)
2020– Anglaterra Anglaterra 48 (14)
Participà en
2026Copa del Món de Futbol de 2026
14 juny 2024Campionat d'Europa de futbol 2024
2022Mundial de Futbol 2022
2021Eurocopa 2020 Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm11240224
Facebook: BukayoSakaOfficial X: BukayoSaka87 Instagram: bukayosaka87 Threads: bukayosaka87 UEFA: 250106939 BDFutbol: 22680 ESPNFC: 528 As: bukayo_saka/44896 Modifica el valor a Wikidata
Llista
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
2018–cap valor Arsenal FC 226(60)
  Selecció nacional Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
2016–2017   Anglaterra sub-16 6(1)
2017–2018   Anglaterra sub-17 9(1)
2018–2018   Anglaterra sub-18 5(1)
2018–2019   Anglaterra sub-19 10(4)
2020–2020   Anglaterra sub-21 1(0)
2020–cap valor   Anglaterra 54(14)
Medaller
Futbol
Representa:  Anglaterra
Eurocopa de futbol
Argent 2020 Equip
Argent 2024 Equip

Bukayo Ayoyinka Temidayo Saka (Ealing, 5 de setembre de 2001) és un futbolista professional anglès que juga com a extrem dret al club Premier League Arsenal FC i a la selecció d'Anglaterra. Conegut per la seva creativitat, el seu regateig i el seu ritme de treball, és considerat un dels millors jugadors del món.[3][4][5][6]

Saka ha passat tota la seva carrera al primer equip de l'Arsenal, on ha guanyat una FA Cup i dues FA Community Shields, convertint-se progressivament en un dels jugadors més influents de l'Arsenal.[7] Després de les temporades 2020-21 i 2021-22, va ser nomenat Jugador de la Temporada de l'Arsenal.

Saka va representar Anglaterra en diversos nivells juvenils abans de debutar amb la selecció absoluta l'octubre de 2020. Va formar part de les seleccions d'Anglaterra per a l'Eurocopa 2020 i 2024, en les quals Anglaterra va acabar subcampiona, i per a la Copa del Món de la FIFA 2022.

Primers anys

Bukayo Ayoyinka Temidayo Saka[8] va néixer el 5 de setembre de 2001[9] a Ealing, al Gran Londres, de pares nigerians ioruba, Adenike i Yomi Saka,[10][11] el més jove de dos fills. Els seus pares van emigrar a Londres des de Nigèria com a migrants econòmics.[12] Va assistir a l'escola primària Edward Betham Church of England[13] abans de l'institut Greenford,[14] on va obtenir bones notes als seus GCSE, aconseguint quatre A*s i tres A.[15] Abans d'unir-se a l'Arsenal, Saka va jugar a futbol juvenil al club local Greenford Celtic.[16] En una entrevista, Saka va declarar la importància del seu pare, Yomi, en la seva carrera futbolística: "És una gran inspiració per a mi. Des de jove, sempre em va mantenir amb els peus a terra, em va mantenir humil."[17]

El seu nom "Bukayo" prové de la llengua ioruba que es parla al sud de Nigèria i que significa "afegeix felicitat".[18]

Carrera de club

Inici de la carrera professional

Havent jugat anteriorment per a equips juvenils del Watford,[19] Saka es va incorporar a l'acadèmia Hale End de l'Arsenal[20] als set anys.[21]

El 2020, l'entrenador de l'Arsenal sub-16, Trevor Bumstead, va dir: "Bukayo sempre va destacar en els equips més joves. Era un jugador fantàstic que prenia decisions. Sabia quan havia de superar la gent i quan havia de passar, a més de tenir uns atributs físics brillants i un caràcter i una personalitat molt bons".[22] Quan va complir 17 anys, Saka va signar un contracte professional amb l'Arsenal i va ascendir a l'equip sub-23.[20]

El 29 de novembre de 2018, Saka va debutar amb el primer equip de l'Arsenal en el partit de la UEFA Europa League contra el Vorskla Poltava, entrant com a substitut d'Aaron Ramsey al minut 68.[23] El 13 de desembre, Saka va debutar per primera vegada a casa amb l'Arsenal en el partit de l'Europa League contra el Qarabağ.[24] L'1 de gener de 2019, Saka va debutar a la Premier League en una victòria per 4-1 contra el Fulham després d'entrar per Alex Iwobi al minut 83.[25] Es va convertir en el primer jugador nascut el 2001 a jugar en un partit de la Premier League.[26] Va ser suplent no utilitzat a la final de la UEFA Europa League de 2019, derrotada per 4-1 contra el Chelsea el 29 de maig, i va rebre una medalla de subcampió.[27]

2019–2020: Esclat i victòria a la FA Cup

Saka va marcar el seu primer gol el 19 de setembre, amb un bon xut des de llarga distància que va arribar a la cantonada contra l'equip alemany Eintracht Frankfurt a l' Europa League. Va acabar el partit amb dues assistències, també al seu nom, en una victòria per 3-0.[28] Saka va ser recompensat pels seus esforços a Alemanya amb el seu primer partit com a titular a la Premier League, en una victòria per 3-2 a casa contra l'Aston Villa. Després va fer una assistència a Pierre-Emerick Aubameyang, cosa que va facilitar l'empat de l'Arsenal en un empat 1-1 a Old Trafford contra el Manchester United FC.[29]

Després de les lesions de Sead Kolašinac i Kieran Tierney, Saka va començar a establir-se com a titular al primer equip de l'Arsenal com a lateral esquerre. El 27 de gener de 2020, va marcar el primer gol de la victòria de l'Arsenal per 2-1 a la quarta ronda de la FA Cup contra l'AFC Bournemouth després de culminar una jugada de 22 passades. També va fer una assistència al segon gol, que va ser marcat per Eddie Nketiah. El gol va ser posteriorment votat com a gol de la ronda per BBC Sport.[30] Després d'un descans de dues setmanes a mitja temporada, Saka va marcar el seu retorn a l'acció a casa contra el Newcastle United amb una assistència al gol de Nicolas Pépé.[31] Després va servir Alexandre Lacazette per a la seva novena assistència de la temporada en una victòria per 1-0 fora de casa contra l'Olympiacos a l'Europa League.[32] Aquella temporada va aconseguir el doble d'assistències després de centrar per Nketiah en una emocionant victòria per 3-2 a casa contra l'Everton.[33]

L'1 de juliol de 2020, Saka va signar un nou contracte a llarg termini amb l'Arsenal.[34] L'entrenador Mikel Arteta va elogiar Saka i va dir: "Crec que representa tots els valors que representa aquest club de futbol. Ha passat per l'acadèmia i s'ha guanyat el seu respecte amb treball dur i responsabilitat, i es pot veure la progressió que està tenint com a jugador, però també com a persona".[35] El 4 de juliol de 2020, va marcar el seu primer gol a la Premier League amb el club contra el Wolverhampton Wanderers, amb una mitja volea superant el porter Rui Patrício, en una victòria per 2-0.[36] Va ser suplent no utilitzat quan l'Arsenal va derrotar el Chelsea per 2-1 per guanyar la seva 14a FA Cup.[37] Va quedar tercer en la votació per al premi al Jugador de la Temporada de l'Arsenal a la temporada 2019-20.[38]

2020–2022: Jugador de la temporada de l'Arsenal dos cops consecutius

El 29 d'agost de 2020, Saka va ser titular i va fer una assistència per a Pierre-Emerick Aubameyang a la FA Community Shield 2020, en què l'Arsenal, guanyador de la FA Cup 2019-20, va aconseguir una victòria per 5-4 als penals contra el Liverpool, guanyador de la Premier League 2019-20, després que el partit acabés 1-1 als 90 minuts.[39] Saka va obrir el seu compte per a la temporada 2020-21 el 4 d'octubre, marcant en una victòria per 2-1 contra el Sheffield United a l'Emirates Stadium.[40] El 8 de novembre, Saka va rematar una centrada de Matt Targett i va marcar un gol en pròpia porta en una derrota per 3-0 a casa contra l'Aston Villa.[41]

El 26 de desembre de 2020, Saka va marcar en el seu 40è partit a la Premier League amb l'Arsenal en una victòria per 3-1 a casa contra el Chelsea.[42] A causa de les seves actuacions al desembre de 2020, més tard va ser votat com a Jugador del Mes de l'Arsenal.[43] Va ser votat com a Jugador del Mes de nou al gener de 2021, després d'haver marcat tres gols i una assistència. El seu gol contra el West Bromwich Albion va ser votat com a subcampió del Gol del Mes de l'Arsenal.[44][45] Saka va ser nomenat Jugador del Mes per tercera vegada al febrer després de contribuir amb un gol i dues assistències.[46]

El 6 de març de 2021, Saka va fer el seu 50è partit a la Premier League amb l'Arsenal en un empat a 1 fora de casa contra el Burnley; és el segon jugador més jove de la història del club a assolir aquesta fita.[47] El 15 d'abril, Saka va marcar un gol i va ajudar l'Arsenal a guanyar per 4-0 el Slavia Praga als quarts de final de l' Europa League. Després de la seva bona actuació, va ser nomenat Jugador de la Setmana de l'Europa League.[48][49] Va acabar la temporada amb set gols i set assistències en 46 aparicions en totes les competicions, ja que va ser elegit Jugador de la Temporada de l'Arsenal,[50] després d'haver quedat tercer la campanya anterior. També va ser nomenat a la llista de finalistes del Jugador Jove de la Temporada de la PFA, que finalment va guanyar Phil Foden, del Manchester City FC.[51]

Saka va marcar el seu primer gol de la nova temporada en una victòria per 6-0 a la segona ronda de la Copa EFL contra el West Bromwich Albion a The Hawthorns a finals d'agost.[52] Va marcar el seu primer gol a la Premier League de la temporada al setembre contra el Tottenham Hotspur a l'Emirates Stadium, alhora que va fer una assistència al gol d'Emile Smith Rowe en una victòria per 3-1.[53] El 30 d'octubre, Saka va fer el seu 100è partit amb l'Arsenal, marcant l'ocasió amb una assistència en una victòria per 2-0 fora de casa contra el Leicester City.[54] El 26 de desembre, Saka va marcar els seus primers dos gols en la victòria de l'Arsenal contra el Norwich City per 5-0 a Carrow Road. D'aquesta manera, Saka va esdevenir el segon jugador més jove, després de Nicolas Anelka, en marcar 10 gols a la Premier League amb l'Arsenal.[55]

El 19 de març de 2022, Saka va marcar el gol número 2000 de l'Arsenal a la història de la Premier League, quan els Gunners van derrotar l'Aston Villa per 1-0 a Villa Park.[56] Arran de les seves actuacions durant el març de 2022, que van incloure dos gols i una assistència, Saka va ser nominat al premi al Jugador del Mes de la Premier League.[57] Va marcar el seu desè gol de la Premier League de la temporada (per primera vegada a la seva carrera) el 20 d'abril, en una victòria per 4-2 a fora de casa contra el Chelsea.[58]

L'Arsenal va acabar cinquè a la Premier League, sense aconseguir la classificació per a la Lliga de Campions de la UEFA per a la temporada següent.[59] Després d'acabar la temporada com a màxim golejador del club, va ser nominat als premis de Jugador de la Temporada de la Premier League, Jugador Jove de la Temporada de la Premier League i Jugador Jove de l'Any de la PFA.[60][61] Saka va ser nomenat Jugador de la Temporada de l'Arsenal per segona temporada consecutiva, convertint-se en la primera persona a retenir el premi des que Thierry Henry ho va guanyar el 2003 i de nou el 2004.[62]

2022–present: aspirant al títol

Saka entrenant amb l'Arsenal el 2023

Saka va tenir un paper fonamental per a l'Arsenal durant la temporada 2022-23, marcant gols crucials i fent assistències mentre l'Arsenal aspirava a guanyar el seu primer títol de la Premier League des del 2003-04.[63] El 20 d'agost de 2022, va fer el seu 100è partit a la Premier League en una victòria per 3-0 a Bournemouth, convertint-se en el segon jugador més jove de l'Arsenal a aconseguir aquesta fita.[64] Va marcar el primer gol de la temporada en una derrota per 3-1 fora de casa contra el Manchester United FC el 4 de setembre.[65] En el seu següent partit de la Premier League, el 18 de setembre, Saka donaria dues assistències als seus companys d'equip William Saliba i Fábio Vieira en una victòria per 3-0 fora de casa a Brentford FC, un resultat que va enviar l'Arsenal al capdamunt de la taula.[66] A l'octubre, Saka marcaria en tres partits consecutius per primera vegada a la seva carrera, amb dos gols contra el Liverpool el 9 d'octubre i gols contra el Bodø/Glimt a l'Europa League i el Leeds United a la Premier League el 13 i el 16 d'octubre, respectivament.[67][68][69]

El 26 de desembre de 2022, Saka va marcar l'empat en el primer partit de l'Arsenal des de la finalització de la Copa del Món, una victòria per 3-1 contra el West Ham United. Va tornar a marcar en el seu següent partit contra el Brighton & Hove Albion, una victòria per 4-2 fora de casa.[70][71] El 15 de gener de 2023, Saka va proporcionar l'assistència al gol de Martin Ødegaard contra el Tottenham Hotspur, que va permetre a l'Arsenal segellar la seva primera victòria a la lliga fora de casa contra el seu rival des del 2014.[72][73] Una setmana després, el 22 de gener, Saka va marcar des de llarga distància en una eventual victòria per 3-2 a casa contra el Manchester United.[74] Aquest gol va ser votat posteriorment com el Gol del Mes de l'Arsenal del gener de 2023.[75]

El 13 de març de 2023, Saka va rebre el premi al Jugador Jove Masculí de l'Any als London Football Awards 2023.[76][77] Després va ser guardonat amb el premi al Jugador del Mes de la Premier League del març de 2023.[78] El 23 de maig, Saka va signar un contracte a llarg termini amb l'Arsenal, que el comprometia amb el club fins al 2027.[79][80] Al final de la temporada, va ser nominat als premis al Jugador de la Temporada de la Premier League, al Jugador Jove de la Temporada de la Premier League i al Futbolista de l'Any de la FWA.[81][82][83] Saka va ser nomenat Jugador Jove de l'Any de la PFA per a la temporada 2022-23.[84]

El 12 d'agost de 2023, el gol de Saka va ajudar a segellar una victòria per 2-1 sobre el Nottingham Forest en el primer partit de l'Arsenal de la temporada 2023-24 de la Premier League.[85] El 26 d'agost, Saka va fer la seva 83a aparició consecutiva a la Premier League amb l'Arsenal contra el Fulham, cosa que va establir un rècord del club.[86] El 20 de setembre, va marcar el seu primer gol a la Champions League i va fer una assistència en una victòria per 4-0 sobre el PSV en el seu debut a la competició.[87] El 28 d'octubre, Saka va ser el capità de l'Arsenal per primera vegada en una victòria per 5-0 a casa contra el Sheffield United.[88] Va fer la seva 200a aparició amb el club el 5 de desembre de 2023 en una victòria per 4-3 sobre el Luton Town a Kenilworth Road, convertint-se en el quart jugador més jove de l'Arsenal a assolir la fita.[89][90] L'11 de febrer de 2024, Saka va superar els 50 gols amb l'Arsenal amb dos gols en una victòria per 6-0 fora de casa contra el West Ham, i va esdevenir el jugador més jove de l'Arsenal a aconseguir-ho a la Premier League.[91]

El 4 d'octubre de 2025, Bukayo Saka va disputar el seu partit número 200 a la Premier League amb l'Arsenal en una victòria per 2-0 contra el West Ham United, marcant un penal, el seu 55è gol de lliga i la seva 100a participació en gols per al club en aquesta competició.[92]

Carrera internacional

Carrera juvenil

Saka va debutar amb la selecció anglesa sub-16 el 24 d'agost de 2016 com a substitut en una victòria per 3-1 fora de casa contra Romania en un amistós.[93] Va debutar com a titular dos dies després en una derrota per 2-1 contra el mateix rival en un altre amistós, en què va marcar.[93] Saka va formar part de l'equip per al Torneig de Desenvolupament Sub-16 de la UEFA 2017, i va fer dues aparicions quan Anglaterra va acabar el torneig com a subcampiona.[93] Va acabar la seva carrera sub-16 amb sis aparicions i un gol del 2016 al 2017.[93]

La seva primera participació amb la selecció anglesa sub-17 va ser al Torneig Internacional FA de 2017, debutant el 18 d'agost de 2017 en el seu primer partit, una victòria a casa per 3-2 contra Turquia, en què va marcar un gol.[94] Saka va fer una altra aparició al torneig, en què Anglaterra va acabar subcampiona.[94] Va formar part de l'equip del Torneio Internacional do Algarve de 2018, i va fer dues aparicions amb Anglaterra classificada en tercera posició.[94] Saka va ser convocat per a l'equip del Campionat d'Europa Sub-17 de la UEFA de 2018 a Anglaterra, i va participar en els cinc partits de l'equip al torneig.[94] Anglaterra va ser eliminada per 6-5 a la tanda de penals pels Països Baixos a la semifinal després d'un empat a 0 a la pròrroga, tot i que Saka va marcar el seu llançament de penal a la tanda de penals.[95] Va jugar nou partits amb la selecció sub-17, marcant un gol, del 2017 al 2018.[94]

Saka va formar part de la selecció anglesa sub-18 per al Torneig de Limoges 2018 a França, i va debutar al partit inaugural d'Anglaterra, una victòria per 3-0 contra els Països Baixos el 5 de setembre de 2018.[96] Va marcar el gol de la victòria amb un penal en la victòria d'Anglaterra per 2-1 contra França el 9 de setembre, en què Anglaterra va guanyar el torneig.[97] Anglaterra va guanyar els seus tres partits al torneig, i Saka va participar en cada partit.[96] Va acabar la seva carrera sub-18 amb un gol en cinc aparicions, totes elles el 2018.[96]

El 14 de novembre de 2018, Saka va marcar en el seu debut amb la selecció anglesa sub-19 en una victòria per 4-0 contra Moldàvia en un partit de la primera ronda de classificació del Campionat d'Europa sub-19 de la UEFA 2019 a Turquia, al qual va entrar com a substitut al minut 82.[98] Va ser titular per primera vegada en aquest nivell el 20 de març de 2019, en una victòria per 4-1 a casa contra la República Txeca en un partit de la ronda de classificació elit del Campionat d'Europa sub-19 de 2019.[99] Saka va marcar dos gols en el partit, al minut 11 i al 56.[100] Va jugar 10 partits amb la selecció sub-19, marcant quatre gols, del 2018 al 2019.[99]

Carrera sènior

Saka jugant amb la selecció anglesa a la Copa del Món de la FIFA 2022

El 4 de setembre de 2020, Saka va fer la seva única aparició amb la selecció anglesa sub-21 quan va ser titular en una victòria per 6-0 fora de casa contra Kosovo en la classificació per al Campionat d'Europa sub-21 de la UEFA de 2021.[101] L'1 d'octubre, Saka va ser convocat a la selecció anglesa per primera vegada,[102] i va debutar internacionalment com a titular en una victòria per 3-0 contra Gal·les.[103] Després d'haver jugat quatre vegades amb Anglaterra, Saka ara està lligat a Anglaterra internacionalment i ja no pot representar Nigèria.[104]

Saka va ser inclòs a la convocatòria de 26 jugadors per a l'Eurocopa 2020. El 2 de juny, en un amistós contra Àustria, Saka va marcar el seu primer gol amb la selecció absoluta, l'únic gol en una victòria per 1-0.[105] Va ser titular en el tercer partit de la fase de grups de l'Eurocopa 2020, el 22 de juny contra la República Txeca, i va ser nomenat el millor jugador del partit.[7] L'11 de juliol, a la final del torneig contra Itàlia, Saka va entrar com a substitut de Kieran Trippier. Després de la pròrroga, Saka va ser escollit per llançar el cinquè penal de l'equip durant la tanda de penals posterior, que va ser el seu primer penal a nivell absolut.[106] El xut de Saka va ser aturat pel porter Gianluigi Donnarumma i, com a resultat, Itàlia va guanyar la tanda de penals i el torneig.[107] Saka va patir insults racistes en línia després de fallar el penal.[108][109] El 15 de juliol, Saka va dir que «va saber a l'instant la mena d'odi» que rebria després que li aturessin el penal, i va afegir: «... i és una trista realitat que les vostres poderoses plataformes no estan fent prou per aturar aquests missatges».[110]

El 23 de setembre de 2022, Saka va ser nomenat Jugador Masculí de l'Any d'Anglaterra per a la temporada 2021-22, per davant de Declan Rice i Harry Kane, convertint-se en el primer jugador de l'Arsenal a guanyar aquest honor.[111] Saka va ser inclòs a la selecció de 26 jugadors d'Anglaterra per a la Copa del Món de la FIFA 2022 a Qatar.[112] Va marcar dos gols en una victòria per 6-2 contra l'Iran en el primer partit d'Anglaterra al torneig[113] i un gol en la derrota d'Anglaterra per 3-0 contra el Senegal als vuitens de final.[114] El 10 de desembre, Saka va ser titular en la derrota d'Anglaterra per 2-1 als quarts de final contra França, i va ser nomenat jugador del partit per BBC Sport i L'Équipe.[115][116] El 19 de juny de 2023, va marcar el seu primer hat-trick en una victòria per 7-0 a casa contra Macedònia del Nord a la fase de classificació per a l'Eurocopa 2024.[117]

El 5 de setembre de 2023, Saka va ser nomenat Jugador de l'Any d'Anglaterra per segona temporada consecutiva, després d'haver marcat set gols en deu partits internacionals durant la temporada 2022-23.[118] Va ser inclòs a la selecció anglesa de 26 jugadors per a l'Eurocopa 2024.[119]

El juny de 2024, Saka va ser inclòs a la convocatòria de 26 jugadors d'Anglaterra per a l'Eurocopa 2024. En el partit inaugural de l'equip contra Sèrbia, va començar per la dreta de l'atac i va centrar el gol de Jude Bellingham per donar a Anglaterra una victòria per 1-0 que els va situar al capdavant del Grup C.[120] En el partit de quarts de final contra Suïssa, va ser nomenat jugador del partit, marcant el gol de l'empat a 1 i també marcant en la posterior victòria als penals.[121]

Vida personal

El futbolista preferit de Saka és Thierry Henry i cita Alexis Sánchez com a influència, dient que fins i tot va intentar copiar les botes de Sánchez quan era jugador del planter. Entre els antics companys d'equip, Saka va dir que David Luiz va ser el que més el va ajudar en la seva carrera, dient que "es va esforçar molt" per ajudar molts joves de l'Arsenal "dins i fora del camp".[122]

Saka és un cristià practicant i ha dit que llegeix la Bíblia cada nit.[123][124]

El març de 2024, Saka va llançar la seva pròpia gamma de salsa peri-peri anomenada "PERi-PERi Saka" a la cadena de restaurants Nando's.[125]

Saka té una relació amb la Tolami Benson, i prefereixen mantenir la seva relació en gran part en privat.[126]

Palmarès

Arsenal

Anglaterra

Individual

Referències

  1. ↑ «Bukayo Saka: Overview». Premier League. Arxivat de l'original el 27 juny 2021. [Consulta: 1 abril 2023].
  2. ↑ «Arsenal: Where is Bukayo Saka's best position?». Fansided, 9 juliol 2020.
  3. ↑ Wilks, Mitchell «7 outstanding stats which prove that Bukayo Saka is undeniably world class» (en anglès). Planet Football, 17-02-2024. Arxivat de l'original el 2024-04-13.
  4. ↑ «Forget Mo Salah and Rodrygo – Bukayo Saka is the best right winger in the world!». Goal.com, 28 març 2023. Arxivat de l'original el 17 febrer 2024. [Consulta: 17 febrer 2024].
  5. ↑ «Best football players in the world ranked 2024 | Radio Times» (en anglès britànic). www.radiotimes.com. Arxivat de l'original el 11 març 2024. [Consulta: 27 octubre 2024].
  6. ↑ PFSA, The. «The Best Footballers in the World 2024» (en anglès britànic). The PFSA, 02-01-2024. [Consulta: 27 octubre 2024].
  7. 1 2 «Euro 2020 – 'More to come from us' – Gareth Southgate praises England and 'fabulous' Bukayo Saka». Eurosport, 22 juny 2021. Arxivat de l'original el 29 juny 2023. [Consulta: 26 juny 2021].
  8. ↑ «England BME Players - Bukayo Saka». Arxivat de l'original el 2023-06-05. [Consulta: 12 octubre 2025].
  9. ↑ «Bukayo Saka Stats, News, Bio | ESPN» (en anglès). Arxivat de l'original el 2021-05-23. [Consulta: 12 octubre 2025].
  10. ↑ «BUKAYO SAKA: From family home to N1.2b luxury pad The Nation Newspaper» (en anglès). Arxivat de l'original el 2022-10-22. [Consulta: 12 octubre 2025].
  11. ↑ «Saka: Ikpeba wants Arsenal star invited to Super Eagles» (en anglès). Goal.com, 11-10-2025. Arxivat de l'original el 2020-10-18.
  12. ↑ «10 things you may not know about Bukayo Saka – Arsenal's new number 7». GiveMeSport, 24 juliol 2020. Arxivat de l'original el 9 novembre 2020. [Consulta: 28 gener 2021].
  13. ↑ «Issue 33 – 17th juny 2019». The Edward Betham C of E Primary School. Arxivat de l'original el 27 novembre 2021. [Consulta: 2 desembre 2021].
  14. ↑ Watts, Charles. «Arsenal FC's Bukayo Saka: The young Ealing-born player making his senior debut». MyLondon. Reach, 13 desembre 2018. Arxivat de l'original el 30 novembre 2020. [Consulta: 21 febrer 2020].
  15. ↑ Ellery, Ben «England star Bukayo Saka was a real role model, says PE teacher» (en anglès). The Times, 12-10-2025. Arxivat de l'original el 2021-07-26.
  16. ↑ Law, Matt; Ducker, James; McGrath, Mike; Wallace, Sam; Percy, John «'I'm crying writing this': Final good luck messages for England's stars - by those who know them best» (en anglès). The Telegraph, 09-07-2021. ISSN: 0307-1235.
  17. ↑ Benge, James. «Ljungberg, Ronaldo and his father – The men who made Saka». Football.London, 20 setembre 2019. Arxivat de l'original el 12 agost 2020. [Consulta: 28 gener 2021].
  18. ↑ Hendrix, Hale. «Bukayo Saka Childhood Story Plus Untold Biography Facts». LifeBogger, 5 octubre 2019. Arxivat de l'original el 15 gener 2021. [Consulta: 28 gener 2021].
  19. ↑ Berrill, Lewis «Harry Kane, Bukayo Saka and Jadon Sancho's time at Watford FC». , 9 juliol 2021.
  20. 1 2 Wheatley, Chris. «Meet Bukayo Saka: The latest Arsenal academy star making a name for himself». Goal. Perform Group, 20 novembre 2018. Arxivat de l'original el 2 juny 2019. [Consulta: 29 novembre 2018].
  21. ↑ «Bukayo Saka: Why 'mesmeric' teenager could be future Arsenal captain» (en anglès). BBC Sport, 15-04-2021.
  22. ↑ «Episode 13 - Former West Ham United & Arsenal Academy Coach - Trevor Bumstead by Down the Tunnel» (en anglès). [Consulta: 12 octubre 2025].
  23. ↑ «Vorskla vs Arsenal». Soccerway. Arxivat de l'original el 7 setembre 2020. [Consulta: 29 novembre 2018].
  24. ↑ «Bukayo Saka thrilled to make Arsenal debut in Europa League win | Sports Love Me» (en anglès). Sports Love Me, 14-12-2018. Arxivat de l'original el 2021-06-04.
  25. ↑ «Arsenal news: Emery excited by Saka's Arsenal debut» (en anglès). Goal.com. Arxivat de l'original el 2020-08-12. [Consulta: 12 octubre 2025].
  26. ↑ «Saka breaks new ground for class of 2001» (en anglès). Premier League, 12-10-2025. Arxivat de l'original el 2021-07-30.
  27. ↑ «Chelsea beat Arsenal 4-1 to win Europa League final» (en anglès britànic). BBC Sport. Arxivat de l'original el 2019-06-02.
  28. ↑ «Eintracht Frankfurt 0-3 Arsenal: Gunners begin Europa League with win in Germany» (en anglès). BBC Sport, 18-09-2019.
  29. ↑ «Man Utd 1-1 Arsenal: Aubameyang earns Gunners a point» (en anglès). BBC Sport, 28-09-2019.
  30. ↑ «FA Cup: Vote for goal of fourth round round» (en anglès britànic). BBC Sport. Arxivat de l'original el 2020-01-28.
  31. ↑ «Arsenal up to 10th with win over Newcastle» (en anglès). BBC Sport. Arxivat de l'original el 2020-10-27.
  32. ↑ «Olympiakos 0-1 Arsenal: Alexandre Lacazette helped by team-mates' support, says Mikel Arteta» (en anglès). BBC Sport. Arxivat de l'original el 2020-02-28.
  33. ↑ «Aubameyang helps Arsenal beat Everton» (en anglès). BBC Sport. Arxivat de l'original el 2020-11-05.
  34. ↑ «Bukayo Saka signs new long-term contract» (en anglès). Arxivat de l'original el 2020-07-01. [Consulta: 12 octubre 2025].
  35. ↑ «‘He represents every value this club stands for’» (en anglès). Arxivat de l'original el 2020-11-26. [Consulta: 12 octubre 2025].
  36. ↑ «Wolves 0-2 Arsenal: Gunners keep pressure on the hosts in race for Europe» (en anglès). BBC Sport, 03-07-2020.
  37. ↑ Association, The Football. «2020 Heads Up FA Cup Final: Arsenal 2-1 Chelsea» (en anglès). Arxivat de l'original el 2021-01-25. [Consulta: 12 octubre 2025].
  38. ↑ «Arsenal Player of the Season: In third place...» (en anglès). Arxivat de l'original el 2020-10-18. [Consulta: 12 octubre 2025].
  39. ↑ «Arsenal 1–1 Liverpool (5–4 on penalties)». The Football Association. Arxivat de l'original el 10 març 2021. [Consulta: 30 gener 2021].
  40. ↑ «Arsenal 2-1 Sheffield United: Gunners extend Blades' point-less start» (en anglès). BBC Sport, 02-10-2020.
  41. ↑ «Arsenal 0-3 Aston Villa: Ollie Watkins hails 'unbelievable' win against boyhood team» (en anglès). BBC Sport, 06-11-2020.
  42. ↑ «Arsenal 3–1 Chelsea». BBC Sport, 26 desembre 2020. Arxivat de l'original el 7 febrer 2021. [Consulta: 26 desembre 2020].
  43. ↑ «🏆 Saka is our desembre Player of the Month! 😎». Arsenal FC. Arxivat de l'original el 1 febrer 2021. [Consulta: 15 febrer 2021].
  44. ↑ «🏆 Saka is our Player of the Month... again!». Arsenal FC. Arxivat de l'original el 7 març 2021. [Consulta: 15 febrer 2021].
  45. ↑ «Kieran Tierney tops gener Goal of the Month poll». Arsenal FC. Arxivat de l'original el 13 febrer 2021. [Consulta: 15 febrer 2021].
  46. ↑ «🏆🏆🏆 Saka makes it a hat-trick of POM awards!». Arsenal FC. Arxivat de l'original el 18 març 2021. [Consulta: 15 març 2021].
  47. ↑ «Burnley 1-1 Arsenal: Grant Xhaka mistake proves costly for Gunners» (en anglès). BBC Sport, 04-03-2021.
  48. ↑ «Impressive Arsenal tear Slavia Prague apart to set up Unai Emery reunion». The Daily Telegraph, 15 abril 2021.
  49. ↑ «Saka bags Europa League award after Slavia Prague display». Yardbarker, 16 abril 2021. Arxivat de l'original el 16 abril 2021. [Consulta: 16 abril 2021].
  50. 1 2 3 «Arsenal Player of the Season: In first place... | Player of the season». Arsenal FC, 4 juny 2021. Arxivat de l'original el 3 desembre 2021. [Consulta: 2 desembre 2021].
  51. ↑ «Nominees for 2020/21 Hublot Young Player of the Season». Premier League. Arxivat de l'original el 31 octubre 2021. [Consulta: 2 desembre 2021].
  52. ↑ «West Brom 0-6 Arsenal: Aubameyang stars as Gunners secure first win of season» (en anglès). BBC Sport, 25-08-2021.
  53. ↑ «Arsenal 3-1 Tottenham: Gunners defeat north London rivals at Emirates Stadium» (en anglès). BBC Sport, 24-09-2021.
  54. ↑ Sutcliffe, Steve «Leicester City 0–2 Arsenal: Mikel Arteta's side extend unbeaten run with fine victory over Foxes». , 30 octubre 2021.
  55. ↑ «Norwich 0–5 Arsenal: Mikel Arteta's two-year anniversary with Gunners marked with thumping win». Sky Sports, 26 desembre 2021. Arxivat de l'original el 29 desembre 2021. [Consulta: 7 gener 2022].
  56. ↑ «Aston Villa 0–1 Arsenal: Bukayo Saka secures narrow win for Gunners». BBC Sport, 19 març 2022.
  57. ↑ «March 2022's EA SPORTS Player of the Month nominees». Premier League, 27 març 2022.
  58. ↑ «Chelsea 2–4 Arsenal: Eddie Nketiah scores twice in win for Gunners». BBC Sport, 20 abril 2022.
  59. ↑ «Arsenal season review: A pitiful end to a promising season» (en anglès australià). Goal.com, 12-10-2025. Arxivat de l'original el 2022-06-13.
  60. ↑ «Mohamed Salah, Heung-Min Son, Kevin De Bruyne among Premier League player of the season nominees». [Consulta: 12 octubre 2025].
  61. ↑ «Foden named Hublot Young Player of the Season» (en anglès). Premier League, 12-10-2025. Arxivat de l'original el 2022-06-03.
  62. ↑ «Bukayo Saka wins 2021/22 Arsenal Player of the Season» (en anglès). 90min.com, 08-06-2022. Arxivat de l'original el 2022-09-28.
  63. ↑ «Arsenal limit Leicester to one shot – they are no longer a soft touch» (en anglès). The Telegraph. Arxivat de l'original el 2023-02-26.
  64. ↑ «Saka and Ramsdale celebrate PL centuries». Arsenal FC, 21 setembre 2022. Arxivat de l'original el 25 febrer 2023. [Consulta: 25 febrer 2023].
  65. ↑ «Antony scores as Man Utd end Arsenal's winning run» (en anglès). BBC Sport. Arxivat de l'original el 2023-02-19.
  66. ↑ «Brentford 0–3 Arsenal: Ethan Nwaneri becomes youngest ever Premier League player as Gunners go top». BBC Sport, 18 setembre 2022.
  67. ↑ «Arsenal 3-2 Liverpool: Bukayo Saka double helps Gunners regain top spot» (en anglès). BBC Sport, 07-10-2022.
  68. ↑ «Bodo/Glimt 0-1 Arsenal: Bukayo Saka scores as Gunners near Europa League progression» (en anglès). BBC Sport, 12-10-2022.
  69. ↑ «Leeds 0-1 Arsenal: Bukayo Saka scores winning goal» (en anglès). BBC Sport, 14-10-2022.
  70. ↑ «Arsenal 3-1 West Ham United: Premier League leaders extend advantage to seven points» (en anglès). BBC Sport, 24-12-2022.
  71. ↑ «Brighton & Hove Albion 2–4 Arsenal: Gunners extend lead to seven points». BBC Sport, 31 desembre 2022.
  72. ↑ «Tottenham Hotspur 0 Arsenal 2: Hugo Lloris own goal and Martin Odegaard strike sends Gunners eight clear» (en anglès). BBC Sport, 13-01-2023.
  73. ↑ Hytner, David «Arsenal march on as Ødegaard applies finishing touch for win at Tottenham» (en anglès). The Guardian, 15-01-2023. ISSN: 0261-3077.
  74. ↑ «Arsenal 3-2 Manchester United: Late goal by Eddie Nketiah gives Arsenal win over United» (en anglès). BBC Sport, 20-01-2023.
  75. ↑ «Saka wins January's Goal of the Month vote». Arsenal FC, 14 febrer 2023. Arxivat de l'original el 14 febrer 2023. [Consulta: 25 febrer 2023].
  76. 1 2 «Quartet honoured at London Football Awards». Quartet honoured at London Football Awards, 27-09-2023. Arxivat de l'original el 14 març 2023. [Consulta: 25 setembre 2023].
  77. ↑ «London Football Awards – The Winners». Arxivat de l'original el 20 octubre 2020. [Consulta: 25 setembre 2023].
  78. ↑ «Saka wins first EA SPORTS Player of the Month award». www.premierleague.com. Arxivat de l'original el 31 març 2023. [Consulta: 25 setembre 2023].
  79. ↑ Media, Arsenal. «Bukayo Saka signs new contract». Arsenal FC, 23 maig 2023. Arxivat de l'original el 23 maig 2023. [Consulta: 23 maig 2023].
  80. ↑ «Bukayo Saka: Arsenal winger signs new long-term contract with Mikel Arteta's Gunners amid stellar season». Sky Sports. [Consulta: 25 setembre 2023].
  81. ↑ «2022/23 EA SPORTS Player of the Season shortlist». www.premierleague.com. Arxivat de l'original el 10 juny 2023. [Consulta: 25 setembre 2023].
  82. ↑ «2022/23 Hublot Young Player of the Season contenders». www.premierleague.com. Arxivat de l'original el 18 maig 2023. [Consulta: 25 setembre 2023].
  83. ↑ «Awards – Football Writers' Association». [Consulta: 25 setembre 2023].
  84. ↑ «Saka wins 22/23 PFA Young Player of the Year award». Saka wins 22/23 PFA Young Player of the Year award, 27-09-2023. Arxivat de l'original el 6 setembre 2023. [Consulta: 25 setembre 2023].
  85. ↑ «Superb Saka strike helps Arsenal to win over Forest» (en anglès). BBC Sport. Arxivat de l'original el 2023-08-13.
  86. ↑ McRae, Donald «Bukayo Saka: ‘Nothing worth having is easy. It’s about how much you want it’» (en anglès). The Guardian, 25-08-2023. ISSN: 0261-3077.
  87. ↑ «Arsenal 4–0 PSV Eindhoven». BBC Sport, 20 setembre 2023. Arxivat de l'original el 21 setembre 2023. [Consulta: 20 setembre 2023].
  88. ↑ «Saka - ‘Leading the boys out was unbelievable’» (en anglès), 18-10-2025. [Consulta: 12 octubre 2025].
  89. ↑ Stewart, Ben. «Comparing Bukayo Saka's Arsenal record after 200 matches with Messi & Ronaldo». Planet Football, 6 desembre 2023.
  90. ↑ «Saka to reach 200 Arsenal appearances». Saka to reach 200 Arsenal appearances, 9 desembre 2023. Arxivat de l'original el 8 desembre 2023. [Consulta: 8 desembre 2023].
  91. ↑ «Bukayo Saka reaches half-century for Arsenal with more goals and assists than Cristiano Ronaldo in first 210 games». Sky Sports. Arxivat de l'original el 20 febrer 2024. [Consulta: 20 febrer 2024].
  92. ↑ «Saka hits 100 goal involvements in 200 PL games» (en anglès), 18-10-2025. [Consulta: 12 octubre 2025].
  93. 1 2 3 4 «Match Results Under 16: 2010–2020». England Football Online, 2 març 2023. Arxivat de l'original el 14 novembre 2023. [Consulta: 30 setembre 2023].
  94. 1 2 3 4 5 «Match Results Under 17: 2010–2020». England Football Online, 28 febrer 2023. Arxivat de l'original el 6 juny 2023. [Consulta: 30 setembre 2023].
  95. ↑ «England 0–0 Netherlands: Updates». UEFA. Arxivat de l'original el 30 setembre 2023. [Consulta: 30 setembre 2023].
  96. 1 2 3 «Match Results Under 18: 2010–2020». England Football Online, 1 març 2023. [Consulta: 30 setembre 2023].
  97. ↑ «England sub-18s beat hosts France to seal Limoges title with three wins from three games». The Football Association, 10 setembre 2018. [Consulta: 30 setembre 2023].
  98. ↑ «Young Lions kick-off sub-19 Euro qualifiers in Turkey with a 4–0 win over Moldova». The Football Association, 14 novembre 2018. [Consulta: 30 setembre 2023].
  99. 1 2 «Match Results Under 19: 2010–2019». England Football Online, 22 juny 2021. Arxivat de l'original el 10 novembre 2019. [Consulta: 30 setembre 2023].
  100. ↑ Walker, Andy. «Young Lions make a winning start to their sub-19 Euro qualifiers at St. George's Park». The Football Association, 20 març 2019. [Consulta: 30 setembre 2023].
  101. ↑ «Match Results Under 21: 2020–30». England Football Online, 13 setembre 2023. Arxivat de l'original el 14 novembre 2023. [Consulta: 30 setembre 2023].
  102. ↑ «England squad: Dominic Calvert-Lewin called up but Mason Greenwood and Phil Foden left out». BBC Sport, 1 octubre 2020.
  103. ↑ «England 3–0 Wales». BBC Sport, 8 octubre 2020.
  104. ↑ Price, Steve. «FIFA Eligibility Rule Change Offers World Cup Hopes For 'One-Cap Wonders'». Forbes. Arxivat de l'original el 8 novembre 2020. [Consulta: 3 desembre 2020].
  105. ↑ McNulty, Phil. «England 1–0 Austria: Bukayo Saka seals win with first international goal». BBC Sport, 2 juny 2021. Arxivat de l'original el 19 novembre 2021. [Consulta: 2 juny 2021].
  106. ↑ Wallace, Sam «Bukayo Saka is a teenager who had never taken a penalty - so why was he asked to do it now?» (en anglès). The Telegraph, 12-07-2021. ISSN: 0307-1235.
  107. 1 2 «Euro 2020 final: England beaten by Italy on penalties» (en anglès). BBC Sport, 10-07-2021.
  108. ↑ «England 'disgusted' by racism aimed at players». ESPN, 12 juliol 2021. Arxivat de l'original el 12 juliol 2021. [Consulta: 12 juliol 2021].
  109. ↑ «Racist abuse of England players Marcus Rashford, Jadon Sancho & Bukayo Saka 'unforgivable'» (en anglès). BBC Sport, 11-07-2021.
  110. ↑ «Bukayo Saka 'knew instantly of hate' he would receive after England defeat» (en anglès). BBC Sport, 15-07-2021.
  111. 1 2 «Bukayo Saka wins England men's POTY award for 2022». The Football Association, 23 setembre 2022. Arxivat de l'original el 23 setembre 2022. [Consulta: 23 setembre 2022].
  112. ↑ «Maddison, Rashford and Wilson make England squad» (en anglès). BBC Sport. Arxivat de l'original el 2022-11-10.
  113. ↑ «England 6-2 Iran: Three Lions win World Cup opener emphatically» (en anglès). BBC Sport, 20-11-2022.
  114. ↑ «Saka shines again as England reach quarter-finals» (en anglès). Saka shines again as England reach quarter-finals. Arxivat de l'original el 2023-01-29.
  115. ↑ «Saka rated best player as England lose to France» (en anglès). BBC Sport. Arxivat de l'original el 2023-03-25.
  116. ↑ «Les notes d'Angleterre- France : un duel Kane-Lloris au sommet» (en francès). L'Équipe. Arxivat de l'original el 2022-12-10.
  117. ↑ McNulty, Phil. «England 7–0 North Macedonia: Bukayo Saka scores first career hat-trick in emphatic victory». BBC Sport, 19 juny 2023. Arxivat de l'original el 19 juny 2023. [Consulta: 20 juny 2023].
  118. 1 2 Walker, Andy. «Bukayo Saka named as England Player of the Year for 2023». England Football, 5 setembre 2023. Arxivat de l'original el 5 setembre 2023. [Consulta: 6 setembre 2023].
  119. ↑ «England Euro 2024 squad: Adam Wharton & Eberechi Eze named in 26-man list» (en anglès). BBC Sport. Arxivat de l'original el 2024-06-07.
  120. ↑ «Hungary 1-3 Switzerland LIVE: UEFA Euro 2024 - score, updates & reaction». BBC Sport. Arxivat de l'original el 17 juny 2024. [Consulta: 17 juny 2024].
  121. ↑ «England 1-1 Switzerland (aet, 5-3 pens): Pickford and Saka lead Southgate's men into semis». UEFA, 6 juliol 2024. Arxivat de l'original el 7 juliol 2024. [Consulta: 7 juliol 2024].
  122. ↑ «Bukayo Saka Reveals The Teammate Who Helped Him The Most | FAQs», 26 novembre 2021. Arxivat de l'original el 2 desembre 2021. [Consulta: 2 desembre 2021].
  123. ↑ Fowle, Emma. «'I hold onto God's promises' – the Christian faith of Bukayo Saka». Premier Christianity. Arxivat de l'original el 20 maig 2022. [Consulta: 13 maig 2022].
  124. ↑ Thompson, Scott. «England's Bukayo Saka using 'presence of God' to shine in first World Cup.». Fox News, 7 desembre 2022. Arxivat de l'original el 14 gener 2023. [Consulta: 14 gener 2023].
  125. ↑ Banerjee, Ritabrata. «Bukayo Saka creates his own Nando's sauce as Arsenal star's 'PERi-PERi Saka' to be available in every restaurant in England». Goal, 19 març 2024. Arxivat de l'original el 21 març 2024. [Consulta: 21 març 2024].
  126. ↑ Phillip, Riann. «Who Is Tolami Benson, The Woman Reviving WAG Fever At The Euros?» (en anglès britànic). British Vogue, 17-06-2024. [Consulta: 11 juliol 2025].
  127. ↑ «Arsenal 2–1 Chelsea». BBC Sport, 1 agost 2020.
  128. ↑ «Arsenal 1–1 Liverpool». BBC Sport, 29 agost 2020.
  129. ↑ «Arsenal 1–1 Manchester City». BBC Sport, 6 agost 2023.
  130. ↑ «Chelsea 4–1 Arsenal». BBC Sport, 29 maig 2019.
  131. ↑ «England vs Spain LIVE: Heartbreak for England in Euro 2024 Final - reaction, stats & updates» (en anglès). BBC Sport. Arxivat de l'original el 2024-07-15.
  132. 1 2 «Man City's Haaland wins PFA men's player of the year» (en anglès). BBC Sport. Arxivat de l'original el 2023-09-13.
  133. ↑ «IFFHS MEN'S YOUTH (U20) WORLD TEAM OF THE YEAR 2021». International Federation of Football History & Statistics, 9 desembre 2021. Arxivat de l'original el 9 desembre 2021. [Consulta: 10 desembre 2021].

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.