Eberechi Eze

Plantilla:Infotaula personaEberechi Eze
Imatge
(2026) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Eberechi Oluchi Eze Modifica el valor a Wikidata
29 juny 1998 Modifica el valor a Wikidata (28 anys)
Greenwich (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Alçada178 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista Modifica el valor a Wikidata
Activitat2016 Modifica el valor a Wikidata -
Nacionalitat esportivaAnglaterra Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipMigcampista ofensiu i extrem esquerre Modifica el valor a Wikidata
Núm. esportiu10 Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
2016–2020 Queens Park Rangers FC 104(20)
2017–2018→ cessió:  Wycombe Wanderers F.C. 20(5)
2020–2025 Crystal Palace 147(34)
2025– Arsenal FC 32(7)
  Selecció nacional Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
2018–2019   Anglaterra sub-20 5(0)
2019–2021   Anglaterra sub-21 8(1)
2023–cap valor   Anglaterra 20(3)
Participà en
2026Copa del Món de Futbol de 2026 Modifica el valor a Wikidata
Família
ParentsEgo Nwodim, cosí Modifica el valor a Wikidata
X: EbereEze10 Instagram: eze Threads: eze UEFA: 250134376 BDFutbol: 28702 ESPNFC: 251400 As: eberechi_eze/47665 Modifica el valor a Wikidata

Eberechi Eze (Greenwich, 29 de juny de 1998) "Ebere Eze" és un futbolista professional anglès que juga com a migcampista a l'Arsenal FC i la selecció d'Anglaterra.

Producte de diverses acadèmies angleses, Eze va començar la seva carrera sènior amb el Queens Park Rangers el 2016. El seu gran èxit va arribar a la temporada 2019-20, en què va marcar 14 gols i va ser nomenat Jugador de l'Any del club. Posteriorment va ser fitxat pel Crystal Palace per 17 milions de lliures. Va jugar més de 150 partits amb el club i va marcar l'únic gol a la final de la FA Cup del 2025, guanyant el primer trofeu important de la història del club. Després de guanyar la FA Community Shield del 2025 amb el Crystal Palace, va ser fitxat per l'Arsenal per 67,5 milions de lliures i va guanyar el títol de la Premier League en la seva primera temporada, a més d'acabar la temporada com a finalista de la Lliga de Campions de la UEFA.

Exinternacional juvenil amb Anglaterra, Eze va debutar amb la selecció absoluta el 2023 i més tard va representar el seu país a l'Eurocopa 2024, on va quedar subcampió darrere de l'eventual campiona, Espanya.

Primers anys

Eberechi Oluchi Eze [1] va néixer el 29 de juny de 1998 a Greenwich, al Gran Londres,[2] de pares igbo nigerians.[3] De petit, reflexionava sobre la seva vida i deia: "Hi ha parts agradables [de Greenwich] i parts no tan agradables. Vaig créixer en una part no tan agradable. No era la vida més fàcil i no tens tanta cosa com altres nens al teu voltant. El primer lloc on anàvem després de l'escola era a la gàbia. Ens quedàvem allà fins que els nostres pares ens cridaven, sense menjar, jugant tot el dia i la nit. Realment no hi havia res més a fer. Però d'aquí ve l'amor. [En aquell moment], no te n'adones que és com estàs aprenent el teu ofici".[4] Eze va conèixer llavors Bright Osayi-Samuel, el seu company d'equip durant la seva època als Queens Park Rangers, a l'escola secundària The John Roan School, i van jugar a futbol junts al mateix equip del districte.[5]

Eze va començar la seva carrera futbolística a l'Arsenal abans de ser donat d'alta quan tenia tretze anys i després va fitxar pel Fulham FC i el Reading.[4][6] Eze va jugar com a jugador juvenil al Millwall FC, on va signar una beca de dos anys amb el club.[7] Eze va progressar ràpidament pels equips sub-18 i de reserva.[8] L'abril de 2016 es va anunciar que Eze deixaria el Millwall al final de la temporada 2015-16 després que no li oferissin cap contracte professional.[9][10]

Carrera de club

Queens Park Rangers

2016–2018

Després del seu alliberament del Millwall, Eze va continuar estudiant a la universitat abans de fer proves amb èxit amb el club del Championship, el Queens Park Rangers, impressionant el director tècnic del club, Chris Ramsey.[4][10] Eze va completar el seu fitxatge pel QPR el 3 d'agost de 2016.[11] El 7 de gener de 2017, Eze va debutar amb el primer equip en un partit de la FA Cup contra el Blackburn Rovers, jugant durant 18 minuts abans de lesionar-se i ser substituït per Yeni Ngbakoto.[12] El partit va resultar en una derrota per 2-1 a casa per al QPR.[13] Aquesta va ser la seva única aparició de la temporada 2016-17 per a l'equip. Després va signar una extensió de contracte amb el club, que el va mantenir fins al 2019.[14]

El 30 d'agost de 2017, Eze va fitxar pel Wycombe Wanderers, club de la League Two, cedit fins al gener de 2018.[15][16] Va debutar amb els Wycombe Wanderers, entrant com a substitut al minut 79, en un empat a 0 contra el Newport County el 9 de setembre de 2017.[17] Després de debutar amb el club, Eze es va convertir ràpidament en un titular del primer equip, on va anar rotant en diferents posicions al mig del camp.[18] Eze va marcar el seu primer gol com a sènior el 7 d'octubre de 2017, aconseguint dos gols pel Wycombe contra el Cambridge United.[19] El seu gol contra el Cambridge United li va valer una nominació al premi al Gol del Mes de la League Two d'octubre.[20] Va jugar un total de 20 partits i va contribuir a l'ascens del Wycombe aquella temporada.[21] Eze va marcar quatre gols més en total amb el Wycombe, fent algunes actuacions destacades abans de tornar al QPR al gener.[22][23]

Després de tornar al QPR, Eze va jugar regularment per l'equip d'Ian Holloway, que tenia previst utilitzar-lo al primer equip.[23][24] La seva primera aparició a la temporada 2017-18 va ser el 6 de gener de 2018 contra el Milton Keynes Dons a la tercera ronda de la FA Cup, entrant com a substitut al minut 61, en una derrota per 1-0.[25] Al final de la temporada 2017-18, havia jugat 16 partits, i el seu primer gol amb el club va ser el 10 de març de 2018 contra el Sunderland, l'únic gol del partit.[26]

2018–2020

Abans de la temporada 2018-19, Holloway va deixar el Queens Park Rangers quan la temporada anterior havia conclòs i el seu substitut, Steve McClaren, va donar a Eze la samarreta número 10 del club.[27] Una setmana més tard, va signar un nou contracte de tres anys amb el QPR, que el vinculava al club fins al juny del 2021.[28] Eze va començar bé la temporada quan va marcar el seu primer gol de la temporada, en una derrota per 2-1 contra el Sheffield United l'11 d'agost de 2018.[29] Eze va marcar dos gols consecutius entre el 15 i el 19 de setembre de 2018 contra el Bolton Wanderers i el seu antic club, el Millwall.[30]

Des de l'inici de la temporada 2018-19, va continuar sent un jugador habitual del primer equip, continuant jugant en diferents posicions al mig del camp.[31] La seva actuació va ser elogiada per McClaren, que va dir: "Eze té un gran talent, però va fer una gran feina sense la pilota a l'hora d'ajudar l'equip a defensar. Li demanem que ho faci i és important que ho faci pel que fa al seu desenvolupament".[32] Eze va ajudar a marcar dos gols en dos partits entre el 20 d'octubre de 2018 i el 23 d'octubre de 2018 contra l'Ipswich Town i el Sheffield Wednesday.[33] Un mes després, el 24 de novembre de 2018 contra l'Stoke City, va ajudar a marcar dos gols per a Àngel Rangel, en un empat a 2.[34] El quart gol d'Eze va arribar l'1 de gener de 2019, en un empat a 2 contra l'Aston Villa.[35] No obstant això, cap al final de la temporada 2018-19, Eze aviat es va trobar a la banqueta de suplents.[36] Va jugar 46 partits a la temporada 2018-19, marcant quatre gols en totes les competicions.

En el partit inaugural de la temporada 2019-20, Eze va marcar el seu primer gol de la temporada, "va travessar una defensa estàtica de l'Stoke City per doblar l'avantatge del Queens Park Rangers després del descans", per guanyar per 2-1.[37] Tres setmanes més tard, el 24 d'agost de 2019, va marcar el seu segon gol de la temporada, a més de donar la base per al tercer gol del club en el partit, en una victòria per 3-1 contra el Wigan Athletic.[38] Dues setmanes més tard, l'11 de setembre de 2019, Eze va marcar el seu tercer gol de la temporada, a més de donar la base per al tercer gol del Queens Park Rangers en el partit, en una victòria per 3-2 contra el Luton Town.[39] Després del partit, va ser nomenat a l'Equip de la Setmana per la English Football League.[40] Des de l'inici de la temporada 2019-20, Eze va mantenir el seu primer lloc a l'equip i va jugar en diferents posicions al mig del camp sota la nova direcció de Mark Warburton.[4][41] Després va marcar quatre gols més a finals del 2019, incloent-hi dos doblets contra el Hull City i el Preston North End.[42] Després del partit, Warburton va elogiar la seva actuació, dient: "Ebe té un talent extraordinari. Vull que gaudeixi del seu futbol i ha d'entendre quant esforç cal fer per maximitzar el talent que té. És un noi amb talent, està jugant excepcionalment bé per a nosaltres, marcant gols i espero que també estigui jugant amb un somriure a la cara".[43]

Eze va marcar el seu desè gol de la temporada i va donar dos gols en una victòria per 6-1 contra el Cardiff City l'1 de gener de 2020.[44] Va continuar com a titular del primer equip, i quan la temporada es va suspendre a causa de la pandèmia de la COVID-19, havia jugat 37 partits de lliga i havia marcat dotze gols.[45] Eze va seguir sent una part integral de l'equip un cop es va reprendre la temporada a porta tancada.[46] Eze va marcar dos gols més en els dos últims partits restants de la temporada 2019-20, contra el Millwall i el West Bromwich Albion.[47] Va marcar 14 gols en 48 partits en totes les competicions a la temporada 2019-20, cosa que el va convertir en un dels joves jugadors d'atac més prometedors d'Anglaterra.[48] Després d'això, Eze va guanyar el premi al Jugador de l'Any dels Seguidors Sportito del club.[49] També va ser nominat al premi al Jugador de l'Any dels Fans del Campionat PFA Bristol Street Motors per a la temporada 2019-20, però va perdre contra Luke Ayling.[50] El 8 de setembre de 2020, Eze va ser nomenat a l' Equip de l'Any de la PFA per al Campionat EFL 2019-20.[51]

Palau de Cristall

2020–2023: Primeres temporades, lesió d'Aquil·les i ressorgiment

Eze va signar pel Crystal Palace de la Premier League amb un contracte de cinc anys el 28 d'agost de 2020 [52] per una tarifa de transferència que, segons s'informa, rondava les 17 lliures. milions.[53][54] QPR havia rebutjat una oferta de 12 lliures una oferta de milions del Palace a principis de mes.[55] Li van donar la samarreta número 25 abans de la nova temporada.[56] El 12 de setembre va debutar amb el Palace, entrant com a substitut de Jeffrey Schlupp al minut 81 en una victòria per 1-0 contra el Southampton en el primer partit de la temporada.[57] Eze va marcar el seu primer gol amb el Palace el 7 de novembre de falta en una victòria per 4-1 a casa contra el Leeds United.[58]

El maig de 2021, es va informar que Eze es va lesionar el tendó d'Aquil·les en una sessió d'entrenament i va estar de baixa durant diversos mesos.[59] Després de la marxa d'Andros Townsend per l'Everton a l'inici de la temporada 2021-22 de la Premier League, li van donar la samarreta número 10 del Palace. Va marcar el seu únic gol de la temporada el 30 d'abril, empatant el partit a l'hora de joc amb una rematada esmorteïda amb l'esquerra en una victòria per 2-1 fora de casa contra el Southampton.[60][61]

Eze va marcar el seu primer gol de la temporada 2022-23 el 9 d'octubre de 2022, zigzaguejant entre entrades a la frontal de l'àrea abans de finalitzar amb un xut ras, que va donar al Palace una victòria per 2-1 contra el Leeds United.[62] Va marcar en el seu següent partit a casa el 18 d'octubre, rematant de cap una centrada de Michael Olise al minut de la segona part, cosa que va empatar el partit en una eventual victòria per 2-1 contra el Wolverhampton Wanderers.[63] Eze va entrar en una ratxa de forma després de la reelecció de l'entrenador Roy Hodgson el març de 2023, marcant sis gols en 10 partits (inclosos dos gols contra el Southampton i l'AFC Bournemouth), acabant la temporada amb dobles dígits i com a màxim golejador del club de la temporada, havent jugat en tots els partits de la campanya de la Premier League del Palace.[64]

2023–2025: Eclosió i victòria a la FA Cup

El 10 de novembre de 2023, Eze va ampliar el seu contracte amb el Crystal Palace fins al 2027.[65][66] El 30 de desembre, va marcar en una victòria per 3-1 contra el Brentford, ajudant a posar fi a una ratxa de vuit partits sense guanyar, i va marcar dos gols en el seu següent partit a casa, una victòria per 3-2 contra el Sheffield United el 30 de gener de 2024.[67][68] Va marcar el gol de la victòria en una victòria per 1-0 contra el Liverpool el 14 d'abril; la victòria va ser la primera derrota del Liverpool a Anfield en 28 partits, i va ser la primera victòria fora de casa del Palace en 10.[69] En l'últim partit de la temporada, el 19 de maig, va marcar dos gols en una golejada per 5-0 contra l'Aston Villa, quart classificat, convertint-se en el quart màxim golejador del Crystal Palace en la seva història de la Premier League (després de Wilfried Zaha, Christian Benteke i Luka Milivojević).[70][71] Malgrat les lesions que van limitar les aparicions d'Eze a la temporada 2023-24, va establir un nou rècord personal al club, marcant 11 gols i fent sis assistències en 31 partits en totes les competicions.[72] La seva col·laboració amb Michael Olise i Jean-Philippe Mateta va provocar el ressorgiment del Crystal Palace en les últimes etapes de la temporada 2023-24.[73]

En el partit inaugural de la temporada 2024-25 contra el Brentford, Eze semblava haver obert el marcador amb un gol de falta lliure de llarga distància que més tard es va qualificar de "brillant" i "magnífic", però va ser anul·lat de manera controvertida, ja que l'àrbitre Samuel Barrott ja havia xiulat per una suposada falta de Will Hughes ; com que el joc s'havia aturat abans que la pilota creués la línia, l'àrbitre assistent de vídeo no va poder intervenir.[74] El Brentford va marcar moments després i va guanyar el partit per 2-1.[75] La decisió va ser criticada pels experts, amb Jamie Redknapp descrivint-la com un "error monumental" i "una decisió de malson... No estic segur que sigui una falta, podria haver [xiulat] després", i Micah Richards classificant-la com "no una falta" i "un error".[76] Eze va revelar en una entrevista posterior al partit que Barrott s'havia disculpat amb ell per l'error, afirmant que "podria haver canviat el partit, però hem d'afrontar-ho".[76] Eze va marcar el seu primer gol de la temporada, un empat amb la cama dreta des de fora de l'àrea, en un empat a 1 contra el Chelsea l'1 de setembre.[77]

El 26 d'abril de 2025, Eze va obrir el marcador per al Crystal Palace amb un xut des de fora de l'àrea en una victòria per 3-0 sobre l'Aston Villa a la semifinal de la FA Cup.[78] El resultat va reservar al Crystal Palace una plaça per a la final de la FA Cup 2025, la seva tercera final de la història del club.[78] Aquesta final va tenir lloc el 17 de maig, on Eze va marcar el gol de la victòria del partit al minut 16, quan va fer una primera volea per marcar una centrada de Daniel Muñoz des de la dreta, cosa que va permetre al Crystal Palace guanyar al Manchester City FC per 1-0, guanyant el primer trofeu important de la seva història.[79][80]

2025: Victòria a la Community Shield

A l'inici de la temporada 2025-26, Eze va jugar tots els minuts de la FA Community Shield 2025 contra el Liverpool el 10 d'agost de 2025; tot i que va fallar el seu penal a la tanda de penals posterior, el Palace va guanyar per 3-2 i va aconseguir el segon trofeu del club, i d'Eze.[81] Posteriorment, es va vincular fortament amb un traspàs al Tottenham Hotspur FC, amb un acord suposadament proper, i era dubte per a la selecció en el partit inaugural del Palace a la Premier League contra el Chelsea.[82] Va acabar jugant contra el Chelsea el 17 d'agost, i el VAR va anul·lar un llançament de falta al minut 13 a causa d'una regla poc aplicada sobre la distància de Marc Guéhi a la barrera de tirs lliures del Chelsea; l'empat a 0 va acabar sent l'últim partit d'Eze amb el Crystal Palace.[83]

Segons sembla, el traspàs d'Eze al Tottenham va estar a punt de completar-se, i el Palace només va esperar la seva marxa amb l'esperança de poder-lo fitxar pel primer partit europeu del club, un partit de play-off de la UEFA Conference League contra el Fredrikstad el 21 d'agost, i l'entrenador Oliver Glasner va declarar que "[esperava] que tornés a jugar amb nosaltres contra el Fredrikstad".[84] Tanmateix, el 20 d'agost es va informar que el rival del Tottenham, l'Arsenal, després d'una lesió del davanter Kai Havertz, havia aprofitat el traspàs imminent i havia arribat a un acord amb el Palace i Eze, i l'exjugador del planter del Hale End va optar per fitxar pel seu club infantil en lloc del Tottenham.[85] L'entrenador de l'Arsenal, Mikel Arteta, va revelar més tard que Eze li havia trucat per explorar qualsevol possibilitat d'última hora que l'Arsenal el fitxagués abans que marxés al Tottenham, cosa que va facilitar el seu traspàs.[86]

Eze havia de jugar un últim partit amb el Palace contra el Fredrikstad el 21 d'agost, però més tard es va retirar de l'equip al matí després d'una conversa amb Glasner, qui va confirmar la seva marxa en una entrevista posterior al partit.[87] El 23 d'agost, Eze va publicar una llarga declaració de comiat a les xarxes socials, qualificant el Crystal Palace de "club familiar", dient que l'amor i el suport que va rebre "viurien al seu cor per sempre", i descrivint el triomf del club a la FA Cup com "el dia més especial de la seva carrera" que el connectaria amb els aficionats "durant generacions".[88][89]

Arsenal

El 23 d'agost de 2025, Eze va completar el traspàs al club infantil Arsenal per una tarifa inicial de 60 milions de lliures més un potencial de 7,5 milions de lliures en complements, en un contracte de quatre anys amb el club.[90] L'acord es va anunciar oficialment poc abans del primer partit a casa de l'Arsenal de la nova temporada contra el Leeds United, que Eze estava veient des de la graderia, ja que no havia estat registrat per l'Arsenal abans de la data límit de les 12 del migdia; el seu vídeo d'anunci mostrava la llegenda del club Ian Wright, que també havia fitxat anteriorment per l'Arsenal procedent del Crystal Palace, també amb 27 anys.[91] Li van donar la samarreta número 10, que havia quedat vacant des de la marxa d'Emile Smith Rowe un any abans.[92]

Eze va debutar amb l'Arsenal el 31 d'agost, entrant com a substitut en una derrota per 1-0 fora de casa contra el Liverpool.[93] El 24 de setembre, va marcar el seu primer gol amb el club en una victòria per 2-0 fora de casa contra el Port Vale a la tercera ronda de la Copa EFL.[94] Un mes després, el 26 d'octubre, va marcar el seu primer gol a la Premier League amb l'Arsenal en una victòria per 1-0 contra el seu antic club, el Crystal Palace.[95] El 23 de novembre, Eze va marcar el seu primer hat-trick en una victòria per 4-1 a casa contra el Tottenham Hotspur, convertint-se en el primer jugador a l'era de la Premier League a marcar un hat-trick en un derbi del nord de Londres, i en el primer jugador de l'Arsenal a fer-ho des d'Alan Sunderland el 1978.[96] Sense haver marcat cap gol en cap competició des d'aquell partit, el 22 de febrer de 2026, Eze va marcar dos gols més contra els Spurs en una victòria per 4-1 a fora de casa, convertint-se en el primer jugador a marcar cinc gols en derbis del nord de Londres en una temporada des dels anys 30.[97] Un mes després, el 17 de març, va marcar el seu primer gol a la Lliga de Campions de la UEFA en una victòria per 2-0 contra el Bayer Leverkusen durant els vuitens de final de la competició.[98] El 30 de maig de 2026, va acabar la seva campanya a la Lliga de Campions de la UEFA amb una derrota a la final contra el vigent campió, el PSG, en la qual va fallar un dels penals a la tanda de penals que va decidir l'eliminatòria.

Carrera internacional

Juvenil

Com que Eze és d'ascendència nigeriana,[2][99] ha entrenat amb la selecció nigeriana.[100] El 5 d'octubre de 2018 va ser convocat amb la selecció anglesa sub-20,[101] i va debutar l'11 d'octubre de 2018 en una victòria per 2-1 contra Itàlia a la Lliga d'Elit Sub-20 de la temporada 2018-19.[102] Va jugar sis partits amb la selecció sub-20.[103]

El 2019, el president de la Federació Nigèria de Futbol, Amaju Pinnick, es va reunir amb Eze per intentar convèncer-lo que canviés la seva lleialtat a Nigèria.[104] Eze va dir que no estava decidit sobre a qui representar, però Pinnick va declarar: "Em sembla que voldria jugar per Nigèria, però, de nou, hi ha molta pressió sobre aquests jugadors que juguen a Anglaterra".[104] El seleccionador de Nigèria, Gernot Rohr, va declarar més tard el gener de 2021 que contacta amb Eze setmanalment.[104]

El 3 de setembre de 2019, Eze va ser convocat a la selecció anglesa sub-21 per l'entrenador Aidy Boothroyd per als propers partits de classificació per al Campionat d'Europa sub-21 de la UEFA 2021 contra Turquia i Kosovo.[105] Va ser suplent no utilitzat en ambdues ocasions.[106] Eze finalment va debutar amb la sub-21 el 15 de novembre com a substitut de Phil Foden al minut 81 durant una victòria per 3-0 contra Albània a la classificació per al Campionat d'Europa sub-21 de 2021.[107]

A l'abril i al novembre de 2020, Eze va dir que encara no havia decidit si jugaria amb Nigèria o Anglaterra a nivell internacional sènior.[108][109]

Eze va ser seleccionat per a la fase de grups del Campionat d'Europa sub-21 de 2021 [110] i va marcar el seu únic gol a nivell sub-21 en el seu últim partit contra Croàcia.[111]

Sènior

El maig de 2021, Eze va ser convocat per la selecció absoluta d'Anglaterra per primera vegada, com a part de la convocatòria provisional de 33 jugadors de Gareth Southgate per a l'Eurocopa 2020, però el mateix dia es va lesionar durant un entrenament.[112]

El maig de 2023, Southgate va tornar a convocar Eze a la selecció anglesa.[113] Va debutar amb la selecció absoluta el 16 de juny, substituint James Maddison al minut 70 en una victòria per 4-0 contra Malta a la fase de classificació per a l'Eurocopa 2024.[114] Aquesta aparició va significar que ja no podia representar Nigèria després d'aquest moment.[115][116]

El 3 de juny de 2024, en un amistós previ a la UEFA Euro 2024 contra Bòsnia i Hercegovina, Eze va ser titular per primera vegada amb Anglaterra, jugant 63 minuts abans de ser substituït per Jack Grealish.[117] Va ser inclòs a l'llista de 26 jugadors d'Anglaterra per al torneig el 6 de juny.[118] El 20 de juny va debutar a l'Eurocopa, entrant al minut 69 de l'empat 1-1 d'Anglaterra contra Dinamarca al Waldstadion de Frankfurt.[119] Va aparèixer com a substitut de Kobbie Mainoo al minut 84 al partit de vuitens de final contra Eslovàquia el 30 de juny; al primer minut de la pròrroga, el seu xut fallat va anar a Ivan Toney, que va rematar de cap la pilota cap a Harry Kane per marcar el gol de la victòria.[120] La seva tercera aparició al torneig va ser el 6 de juliol, quan va entrar al minut 78 del partit de quarts de final d'Anglaterra contra Suïssa, que Anglaterra va guanyar per 5-3 als penals.[121]

El 24 de març de 2025, Eze va marcar el seu primer gol internacional en una victòria per 3-0 a la fase de classificació de la Copa del Món de la FIFA 2026 contra Letònia a l'estadi de Wembley.[122] Això el va convertir en el segon jugador del Crystal Palace a marcar per Anglaterra, després de Peter Taylor el 1976.[123]

El 22 de maig de 2026, Eze va ser seleccionat a la selecció de 26 jugadors per a la Copa del Món de la FIFA 2026.[124]

Vida personal

Eze és cristià,[125] i va pregar pel hat-trick que va marcar en el seu primer derbi del nord de Londres contra el Tottenham Hotspur. És cosí del còmic estatunidenc Ego Nwodim, un antic membre del repartiment del Saturday Night Live.[126] També és cosí del còmic britànic Andrew Mensah.

Eze és un jugador d'escacs apassionat, ja que va aprendre aquest joc gràcies a l'excompany d'equip del Crystal Palace, Michael Olise; tots dos es veien sovint a les xarxes socials del Palace jugant l'un contra l'altre al camp d'entrenament del club.[127] El 3 de maig de 2025, va guanyar el PogChamps 6, un torneig d'escacs amateur en línia organitzat per Chess.com, derrotant el gimnasta Stephen Nedoroscik i el YouTuber Sapnap i guanyant un premi de 20.000 dòlars.[128]

Palmarès

Crystal Palace

Arsenal

Anglaterra

Individual

Referències

  1. ↑ «Premier League clubs publish 2023/24 retained lists». Premier League, 5 juny 2024. [Consulta: 12 setembre 2024].
  2. 1 2 (en anglès) , 14 novembre 2018.
  3. ↑ Olley, James. «Eze: No regrets playing for England over Nigeria». ESPN, 13 juny 2023. [Consulta: 12 setembre 2024].
  4. 1 2 3 4 Kershaw, Tom. «Eberechi Eze: 'I always dreamt of being here. There was no other option'». The Independent, 9 gener 2020. [Consulta: 4 setembre 2020].
  5. ↑ , 19 abril 2020.
  6. ↑ Kemble, Jamie. «Eberechi Eze opens up on being released by Arsenal and his journey back». Football.London, 30 abril 2020. [Consulta: 4 setembre 2020].
  7. ↑ «Fitz so proud as young Lion Eze gets England call». Millwall FC, 20 agost 2014. Arxivat de l'original el 2 setembre 2020. [Consulta: 4 setembre 2020].
  8. ↑ «Report: Millwall sub-21s 1–0 Colchester United sub-21s». Millwall FC, 27 octubre 2015. Arxivat de l'original el 2 setembre 2020. [Consulta: 4 setembre 2020].
  9. ↑ «Fitzgerald pays tribute to departing Millwall youngsters». Millwall FC, 5 abril 2016. Arxivat de l'original el 2 setembre 2020. [Consulta: 4 setembre 2020].
  10. 1 2 Gallagher, Sean. «Ebere Eze EXCLUSIVE: QPR youngster on Millwall rejection, criticism from his own fans, Steve McClaren's sacking and much more». Talksport, 27 abril 2019. [Consulta: 25 març 2020].
  11. ↑ «Eberechi Eze joins QPR under-21s». Queens Park Rangers FC, 3 agost 2016. Arxivat de l'original el 4 novembre 2016.
  12. ↑ «Partits jugats per Eberechi Eze la temporada 2016/2017». Centurycomm. [Consulta: 30 juny 2019].
  13. ↑ (en anglès) , 7 gener 2017.
  14. ↑ «Ebere Eze signs new QPR deal». Queens Park Rangers FC, 6 gener 2017. Arxivat de l'original el 13 juliol 2018. [Consulta: 4 setembre 2020].
  15. ↑ Morrissey, Paul. «Ebere Eze joins Wycombe Wanderers on loan». Queens Park Rangers FC, 30 agost 2017. Arxivat de l'original el 30 agost 2017. [Consulta: 30 juny 2019].
  16. ↑ .
  17. ↑ «Wycombe Wanderers held to a respectable 0–0 draw against in-form Newport County at Rodney Parade». Bucks Free Press, 9 setembre 2017. [Consulta: 4 setembre 2020].
  18. ↑ , 27 setembre 2017.
  19. ↑ «Report: Cambridge 1–3 Wycombe». Wycombe Wanderers FC, 7 octubre 2017. Arxivat de l'original el 6 octubre 2019. [Consulta: 25 març 2020].
  20. ↑ «Eze nominated for Goal of the Month». Wycombe Wanderers FC, 10 novembre 2017. Arxivat de l'original el 2 setembre 2020. [Consulta: 4 setembre 2020].
  21. ↑ , 3 abril 2018.
  22. ↑ , 28 octubre 2017.
  23. 1 2 Spencer, Phil. «Ian Holloway says he plans to build QPR attack around Ebere Eze as he returns from Wycombe Wanderers loan spell». My London News, 2 gener 2018. [Consulta: 4 setembre 2020].
  24. ↑ «Season a great learning curve for Eze». Queens Park Rangers FC, 9 maig 2018. Arxivat de l'original el 2 setembre 2020. [Consulta: 4 setembre 2020].
  25. ↑ «Match Report: 0 Queens Park Rangers 1 MK Dons». Queens Park Rangers FC, 6 gener 2018. Arxivat de l'original el 2 setembre 2020. [Consulta: 4 setembre 2020].
  26. ↑ «Match Report: QPR 1, Sunderland 0» (en anglès). Queens Park Rangers FC, 10 març 2018. Arxivat de l'original el 6 octubre 2019. [Consulta: 25 març 2020].
  27. ↑ «Eze given QPR's iconic number 10 shirt» (en anglès britànic). West London Sport, 25 juliol 2018. [Consulta: 25 març 2020].
  28. ↑ Morrissey, Paul. «Ebere Eze signs three-year QPR deal». Queens Park Rangers FC, 7 agost 2018. Arxivat de l'original el 7 agost 2018. [Consulta: 30 juny 2019].
  29. ↑ (en anglès) , 10 agost 2018.
  30. ↑ , 15 setembre 2018.
  31. ↑ «Turn Around: Total Eclipse of the R's». Queens Park Rangers FC, 16 novembre 2018. Arxivat de l'original el 4 setembre 2020. [Consulta: 4 setembre 2020].
  32. ↑ McIntyre, David. «Eze praised for displays on the wing» (en anglès britànic). West London Sport, 3 setembre 2018. [Consulta: 4 setembre 2020].
  33. ↑ , 20 octubre 2018.
  34. ↑ (en anglès) , 23 novembre 2018.
  35. ↑ (en anglès) , 31 desembre 2018.
  36. ↑ , 25 febrer 2019.
  37. ↑ (en anglès) , 3 agost 2019.
  38. ↑ (en anglès) , 24 agost 2019.
  39. ↑ (en anglès) , 11 setembre 2019.
  40. ↑ «R's star in EFL Team of the Week». Queens Park Rangers F.C., 16 setembre 2019. Arxivat de l'original el 26 desembre 2019. [Consulta: 4 setembre 2020].
  41. ↑ «Ebere Eze on ignoring distractions». Queens Park Rangers FC, 24 febrer 2020. Arxivat de l'original el 13 març 2020. [Consulta: 4 setembre 2020].
  42. ↑ , 5 octubre 2019.
  43. ↑ , 8 desembre 2019.
  44. ↑ (en anglès) , 1 gener 2020.
  45. ↑ , 15 febrer 2020.
  46. ↑ , 31 agost 2020.
  47. ↑ , 18 juliol 2020.
  48. ↑ , 18 desembre 2019.
  49. 1 2 3 Jones, George. «Ebere Eze named QPR Supporters' Player of the Year». Queens Park Rangers F.C., 21 juliol 2020. Arxivat de l'original el 24 juliol 2020. [Consulta: 4 setembre 2020].
  50. ↑ «Ebere Eze short-listed for PFA Player of the Year award». Queens Park Rangers FC, 18 agost 2020. Arxivat de l'original el 4 setembre 2020. [Consulta: 4 setembre 2020].
  51. ↑ , 8 setembre 2020.
  52. ↑ «Eberechi Eze: Crystal Palace sign QPR forward in £19.5m deal» (en anglès). , 28 agost 2020.
  53. ↑ «Eberechi Eze signs five-year deal with Crystal Palace». Crystal Palace FC, 28 agost 2020. Arxivat de l'original el 28 agost 2020.
  54. ↑ «Eze completes move to Palace from QPR». Premier League, 28 agost 2020. [Consulta: 1 abril 2025].
  55. ↑ «Eberechi Eze: Crystal Palace have bid in excess of £12m rejected by QPR». , 4 agost 2020.
  56. ↑ «Crystal Palace squad numbers confirmed for 20/21 – including Eze, Ferguson and Benteke». Crystal Palace FC, 12 setembre 2020. Arxivat de l'original el 12 setembre 2020. [Consulta: 12 setembre 2020].
  57. ↑ «Crystal Palace 1–0 Southampton: Wilfried Zaha hits winner at Selhurst Park» (en anglès). , 12 setembre 2020.
  58. ↑ «Crystal Palace 4–1 Leeds United: Eberechi Eze registers first goal as Palace score four». , 7 novembre 2020.
  59. ↑ (en anglès) , 19 maig 2021.
  60. ↑ «C Palace 2–1 Southampton (30 Apr, 2022) Game Analysis». ESPN. [Consulta: 18 juny 2023].
  61. ↑ (en anglès) , 29 abril 2022.
  62. ↑ Rose, Gary «Crystal Palace 2–1 Leeds United: Eberechi Eze getting better and better, says Patrick Vieira» (en anglès). , 9 octubre 2022.
  63. ↑ Beardmore, Michael «Crystal Palace 2–1 Wolves: Wilfried Zaha winner helps Eagles come from behind for victory» (en anglès). , 18 octubre 2022.
  64. ↑ «Eberechi Eze makes England squad for first time». OneFootball. [Consulta: 24 maig 2023].
  65. ↑ «Ebere Eze signs new long-term Crystal Palace contract». Crystal Palace FC, 10 novembre 2023. [Consulta: 10 novembre 2023].
  66. ↑ «Crystal Palace confirm new contract for Eze». Premier League, 10 novembre 2023. [Consulta: 1 abril 2025].
  67. ↑ (en anglès) , 30 desembre 2023.
  68. ↑ (en anglès) , 30 gener 2024.
  69. ↑ (en anglès) , 14 abril 2024.
  70. ↑ Oscroft, Tim. «Mateta hat-trick helps Palace thrash Villa» (en anglès britànic). BBC Sport, 19 maig 2024. [Consulta: 2 juliol 2024].
  71. ↑ «Liverpool 0–1 Crystal Palace: Key stats» (en anglès britànic). BBC Sport, 14 abril 2024. [Consulta: 2 juliol 2024].
  72. ↑ «Chelsea Join Race To Sign This Crystal Palace Star: What Will He Bring?». OneFootball, 30 maig 2024.
  73. ↑ Bloom, Ben. «2023/24 Premier League end of season REVIEW». Premier League, 16 juny 2024.
  74. ↑ (en anglès) , 18 agost 2024.
  75. ↑ Rindl, Joe. «Brentford beat Crystal Palace after leaving out Ivan Toney» (en anglès britànic). BBC Sport, 18 agost 2024. [Consulta: 22 agost 2024].
  76. 1 2 «Referee told me he made mistake over goal – Eze». BBC Sport, 18 agost 2024.
  77. ↑ «Chelsea 1–1 Crystal Palace: Eze stunner earns Eagles a draw». BBC Sport, 1 setembre 2024.
  78. 1 2 «Crystal Palace reached the FA Cup final in spectacular style as Eberechi Eze and Ismaila Sarr fired them to a fully deserved victory against Aston Villa at Wembley.». BBC. [Consulta: 30 abril 2025].
  79. ↑ «Football: Kamada helps Palace claim 1st major trophy with FA Cup win». , 18 maig 2025.
  80. ↑ Herman, Martyn «Crystal Palace's Eze seals historic FA Cup final win against Man City». , 18 maig 2025.
  81. ↑ «Crystal Palace 2–2 Liverpool (3–2 pen): Crystal Palace stun Liverpool to win the Community Shield». BBC Sport, 10 agost 2025.
  82. ↑ «Spurs to accelerate move for 'natural fit' Eze». BBC Sport, 16 agost 2025.
  83. ↑ «Chelsea 0–0 Crystal Palace». BBC Sport, 17 agost 2025.
  84. ↑ «Glasner 'expects' Eze to play for Palace again». BBC Sport, 17 agost 2025.
  85. ↑ Alex Howell. «How Arsenal won the signing of Eze and where he could fit in». BBC Sport, 21 agost 2025.
  86. ↑ James McNicholas. «Inside Eberechi Eze to Arsenal: Last-minute phone call with Arteta, Tim Lewis' role, Josh Kroenke's sign-off». The Athletic, 23 agost 2025.
  87. ↑ «'Eze will not play for us anymore' – Glasner». BBC Sport, 21 agost 2025.
  88. ↑ «Post by @eze». Instagram, 23 agost 2025.
  89. ↑ «Eze says farewell to Palace 'family'». BBC Sport, 23 agost 2025.
  90. ↑ de Roché, Art. «Arsenal complete signing of Eberechi Eze from Crystal Palace». The New York Times, 23 agost 2025. [Consulta: 23 agost 2025].
  91. ↑ «Eberechi Eze signs for Arsenal». Arsenal FC, 23 agost 2025. [Consulta: 23 agost 2025].
  92. ↑ Peat, Charlie. «Perfect 10: The history behind the shirt number». Arsenal F.C., 24 agost 2025.
  93. ↑ «Liverpool 1–0 Arsenal». BBC Sport, 31 agost 2025. [Consulta: 31 agost 2025].
  94. ↑ «Port Vale 0–2 Arsenal». BBC Sport, 24 setembre 2025. [Consulta: 24 setembre 2025].
  95. ↑ Dalling, Sam. «Arsenal move four points clear at top as Eze returns to haunt Crystal Palace». The Guardian, 26 octubre 2025.
  96. ↑ «Arsenal vs Tottenham LIVE: Premier League score, stats & updates from North London Derby» (en anglès britànic). BBC Sport, 23 novembre 2025. [Consulta: 23 novembre 2025].
  97. ↑ , 23 febrer 2026.
  98. ↑ «Eze stunner seals Arsenal spot in Champions League quarters». ESPN, 17 març 2026.
  99. ↑ Emmanuel, Ifeanyi. «Eberechi Eze close to joining Queens Park Rangers first team». All Nigeria Soccer, 31 desembre 2016. [Consulta: 30 juny 2019].
  100. ↑ Kingsley, Igho. «Super Eagles target Eberechi Eze turning heads in Wycombe». All Nigeria Soccer, 28 setembre 2017. [Consulta: 30 juny 2019].
  101. ↑ Morrissey, Paul. «Eberechi Eze gets England sub-20 call-up». Queens Park Rangers FC, 5 octubre 2018. Arxivat de l'original el 4 setembre 2020. [Consulta: 30 juny 2019].
  102. ↑ Scriven, David. «Eze provides assist on England sub-20 debut». Queens Park Rangers FC, 11 octubre 2018. Arxivat de l'original el 12 octubre 2018. [Consulta: 30 juny 2019].
  103. ↑ «Match Results Under 20: 1981–2019». England Football Online, 12 setembre 2024. [Consulta: 12 setembre 2024].
  104. 1 2 3 .
  105. ↑ , 3 setembre 2019.
  106. ↑ «International R's: Wells bags match-winning double». Queens Park Rangers FC, 9 setembre 2019. Arxivat de l'original el 10 setembre 2019. [Consulta: 4 setembre 2020].
  107. ↑ «GOALS FROM PHIL FODEN, CONOR GALLAGHER AND REISS NELSON SEE MU21S TO WIN IN ALBANIA». The Football Association, 15 novembre 2019. [Consulta: 25 març 2020].
  108. ↑ «Eberechi Eze On Nigeria Radar Ahead Of Premier League Transfer». .
  109. ↑ «Crystal Palace star Eberechi Eze says decision between England and Nigeria won't distract from progress». .
  110. ↑ «Uefa sub-21 Euros squad». , 15 març 2021.
  111. ↑ «Croatia sub-21 1–2 England sub-21». , 31 març 2021.
  112. ↑ , 26 maig 2021.
  113. ↑ , 24 maig 2023.
  114. ↑ «Malta 0–4 England». BBC Sport, 16 juny 2023. [Consulta: 17 juny 2023].
  115. ↑ , 5-2023.
  116. ↑ , 25 maig 2023.
  117. ↑ , 3 juny 2024.
  118. ↑ , 6 juny 2024.
  119. ↑ , 20 juny 2024.
  120. ↑ , 30 juny 2024.
  121. ↑ , 6 juliol 2024.
  122. ↑ , 24 març 2025.
  123. ↑ , 25 març 2025.
  124. ↑ «Toney and Watkins named in England squad» (en anglès). , 22 maig 2026.
  125. ↑ de Roché, Art «Black British Christians: How faith and football mix for Premier League elite». , 2 octubre 2023.
  126. ↑ «Ebs chats SNL and Olise link-up». Crystal Palace FC, 9 abril 2023. [Consulta: 18 febrer 2024].
  127. ↑ «'He can do it all' – Palace's Eze wins chess tournament». BBC Sport, 3 maig 2025.
  128. ↑ Pinhata (PedroPinhata), Pedro. «Upsets, Blunders, And Brilliances Mark Last Day Of PogChamps 6, Ebere Crowned Champion» (en anglès). Chess.com, 2 maig 2025. [Consulta: 3 maig 2025].
  129. ↑ , 17 maig 2025.
  130. ↑ «FA Cup holders Crystal Palace beat Premier League champions Liverpool 3–2 on penalties after a 2–2 draw to win an enthralling Community Shield at Wembley.». BBC Sport, 10 agost 2025. [Consulta: 10 agost 2025].
  131. ↑ Aarons, Ed «Arsenal crowned Premier League champions after Manchester City draw». , 19 maig 2026.
  132. ↑ «Paris vs Arsenal». UEFA. [Consulta: 31 maig 2026].
  133. ↑ McNulty, Phil «Spain 2–1 England: Heartbreak for England in Euro 2024 Final». , 14 juliol 2024.
  134. ↑ , 8 setembre 2020.

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.