Forquilla convencional (dv) i doble amortidor telescòpic (dr)
Frens
Tambor (dv i dr)
La Bultaco Campera fou un model de motocicletafora d'asfalt fabricat per Bultaco entre 1961 i 1972. Al llarg de la seva vida comercial se'n produïren diverses versions en quatre cilindrades (125, 155, 175 i 200 cc), totes elles amb les següents característiques generals: motor de dos tempsmonocilíndric refrigerat per aire, bastidor de simple bressol, frens de tambor i amortidors de forquilla convencional davant i telescòpics darrere.
Inicialment, la Campera fou una versió barata de la Sherpa N (un model "rural" aparegut el 1960) adreçada a un públic genèric,[1] però més endavant s'anà especialitzant com a moto destinada als funcionaris públics que treballaven al camp -guardes forestals i altres-, ja que Bultaco aconseguí contractes de subministrament per a diverses entitats dependents dels corresponents ministeris franquistes.[2]
Història
El 1960, Bultaco llançà una de les seves primeres motos de fora d'asfalt, la Sherpa N, equipada amb el motor de la 155. Era una moto pensada per a l'ús en zones rurals amb camins en males condicions -amb aquesta finalitat, sacrificava una mica la velocitat punta a fi de tenir un major poder d'ascensió i capacitat de passar rius a gual.[3] El 1961, en un intent d'acostar aquesta moto a un públic més ampli, la marca en creà una versió econòmica que anomenà "Campera".
La primera Campera era una adaptació de la Mercurio 125 (un model llançat el mateix 1961), a la qual se li introduïren petits canvis per tal d'adaptar-la a l'entorn natural: manillar més ample, radi de gir menor, canvi de marxes diferent, tub d'escapament aixecat (passava sota el seient), motor amb més "baixos" (potència a baixes revolucions), cavallet especial i centre de gravetat més baix.[3] Malgrat tot, la Campera era pràcticament una Mercurio "disfressada"; de fet, era tan semblant que se li assignà un identificador de model dependent (la Mercurio 125 era el Model 7 i la Campera, el 7-1) i es comptabilitzaren les unitats fabricades de tots dos models com un de sol. Les Campera eren motocicletes molt bàsiques perquè la majoria de les fabricades anaven destinades a organismes oficials (per a guardes forestals, treballadors d'embassaments, etc.) i, per tant, calia presentar ofertes molt econòmiques als concursos públics en què es decidia el proveïdor de la nova remesa de motocicletes.[2]
Algunes unitats del model 9 duien el parafang anterior aixecat i rodes de tacs. La resta, però, era idèntica estèticament a l'anterior versió (model 7).
↑El model 21-36 apareix documentat també directament com a 36
↑El model 21N-37 apareix documentat també directament com a 37
Mk2
La Campera Mk2 oferia un important canvi d'estètica que l'acostava força a la Lobito Mk3 de 1969. A més, incorporava una nova caixa de canvis de 5 velocitats.
El model 79 abandonava l'estètica "Lobito" i tornava a la tradicional. Només es diferenciava del model 21 de 1966 pel fet de dur les suspensions posteriors vermelles.
↑Herreros, Francisco;Aznar, José Luis.«1945: Cataluña». A: Historia del motociclismo en España(en castellà). Barcelona:RACC,1998,p. 99. ISBN 84-920886-5-6.
12Mas Godayol, Josep (Director).«Bultaco. Las purasangre». A: Dos Ruedas. Gran enciclopedia ilustrada de la moto(en castellà). Barcelona:Editorial Delta,1980,p. 283(vol. II). ISBN 84-85822-03-X.
↑«Campera - Características»(JPG. Catàleg original de 1963 escanejat)(en castellà).lamaneta.com. Bultaco.[Consulta: 3 maig 2017].
↑«Características Bultaco 200»(JPG. Catàleg original de 1962 escanejat)(en castellà).lamaneta.com. Bultaco,6 juliol 2012.[Consulta: 3 maig 2017].
↑«Campera - Características»(JPG. Catàleg original de 1966 escanejat)(en castellà).motoguapa.com. Bultaco Cemoto,1966.[Consulta: 3 maig 2017].
↑«Bultaco Lobito Mk3»(JPG. Catàleg original de 1969 escanejat)(en castellà).lamaneta.net. Arxivat de l'original el 11 de desembre 2014.[Consulta: 18 novembre 2014].
