Bultaco Sherpa S

No s'ha de confondre amb Bultaco Sherpa N o Bultaco Sherpa T.
Infotaula de motocicletaSherpa S
Bultaco Sherpa S 125 de 1964 Modifica el valor a Wikidata
ClasseMotocròs
FabricantBultaco
Producció1960-1972
RelacionadesTralla 101, Sherpa N, Pursang, Matador
SimilarsEl Bandido
Configuració
MotorMonocilíndric 2T refrigerat per aire
TransmissióPer cadena
SuspensióForquilla convencional (dv) i doble amortidor telescòpic (dr)
FrensTambor (dv i dr)

La Bultaco Sherpa S fou un model de motocicleta fabricat per Bultaco entre 1960 i 1972, dissenyat específicament per a la pràctica del motocròs. Al llarg de la seva vida comercial se'n produïren diverses versions en quatre cilindrades (100, 125, 175 i 200 cc), totes elles amb les següents característiques generals: motor de dos temps monocilíndric refrigerat per aire, bastidor de simple bressol, frens de tambor i amortidors de forquilla convencional davant i telescòpics darrere.[1]

Juntament amb la Sherpa N (amb la qual es llançà simultàniament), la Sherpa S fou la primera Bultaco de fora d'asfalt. Fou també la primera motocicleta de motocròs que es produí en sèrie a Catalunya.[2][3]

Història

La Sherpa S 125 que pilotà Estanis Soler a començaments dels 60

El 1960, Bultaco llançà dues motos de fora d'asfalt derivades de sengles models de carretera: la Sherpa S, amb el motor de la Tralla 101[4][5] (el primer model de la marca, aparegut el 1959) i la Sherpa N, amb el de la 155.[6] La primera era una moto pensada per a les competicions de motocròs i la segona, considerada la primera Bultaco de "trial" i antecessora directa de la reeixida Bultaco Sherpa T, per a l'ús en zones rurals amb camins en males condicions.[7] Les respectives inicials han estat interpretades sovint com a "S" de Scramble —nom amb què encara es coneixia aleshores el motocròs al Regne Unit— i "N" de Natura.

La Sherpa S era una evolució molt elemental de la Tralla 101,[8] bàsicament la mateixa moto però amb els canvis necessaris al motor, transmissió, frens i suspensions, a més de l'adopció de manillar, parafangs i rodes de motocròs. La moto se subministrava amb un joc de corones accessori per tal de poder-ne variar la relació de canvi final en funció del circuit i, opcionalment, amb un kit que incloïa tub d'escapament amb silenciador, equip d'il·luminació i culata de menor compressió per tal de poder-la fer servir fora dels circuits, permetent així entrenar-s'hi a qualsevol indret.[7]

Aquest model ajudà Bultaco a introduir-se en el món del motocròs, tant a Espanya —on el primer campionat estatal de la disciplina s'havia instaurat el 1959— com a la resta del món. Amb el pas dels anys, però, la Sherpa S fou superada pel nou model de la marca, la Pursang (apareguda el 1967 com a continuadora de la Métisse desenvolupada en col·laboració amb els germans Rickman[9]), de manera que les vendes de la Sherpa S caigueren en picat a la majoria de països on es distribuïa, tret dels EUA on el seu concepte encaixava més bé que el de la Pursang. Gràcies, doncs, a la bona acollida que seguia tenint al mercat nord-americà, la Sherpa S seguí en producció fins al 1972. La situació canvià quan Jim Pomeroy guanyà la primera mànega del Gran Premi d'Espanya de motocròs de 1973 amb una Pursang 250 (era la primera vegada que un americà guanyava una cursa del mundial de motocròs); a partir d'aleshores, la demanda de Pursang es disparà als EUA en detriment de la Sherpa S i, poc després, aquesta es discontinuà definitivament.

Enduro

Prototip de Sherpa S 200 que competí als ISDT de 1963

La Sherpa S fou també la base dels models d'enduro de Bultaco. Ja el 1962, els catalans Oriol Puig Bultó i José Sánchez participaren pel seu compte a la prova més emblemàtica d'aquesta disciplina (aleshores anomenada encara "Regularitat"), els ISDT de Garmisch-Partenkirchen, Alemanya.[10] Hi varen córrer amb sengles Sherpa S 175 adaptades —amb instal·lació elèctrica i llums, motor modificat, silenciador i altres canvis— i acabaren guanyant cadascun una medalla d'or a la dura prova (foren els dos primers catalans a aconseguir-ho).[11]

Des d'aleshores, tant Puig Bultó com Sánchez i altres pilots de la marca sovintejaren les participacions en els ISDT amb Sherpa S adaptades i, gràcies als seus èxits en aquestes competicions, Bultaco anà desenvolupant a partir d'aquests prototipus les seves motos de Regularitat (anomenada més tard Tot Terreny).[12] Entre 1963 i 1965, Bultaco creà i comercialitzà les primeres versions del seu nou model de Tot Terreny, al qual anomenà Matador.[13]

Versions

Llista de versions produïdes

Versió Cilindrada Id.[14]
Model
Núm. Sèrie[15] Període en producció Pintura dipòsit[16]
De A
Primera1003300.00119621967Vermell i argentat
12519601967
17519611967
20019621967
Segona1003030.000.00119681970Vermell (tub d'escapament alt)
1254343.000.00119681969
1754444.000.00119681969
2004545.000.00119681969
25046Prototipus de sèrie (Sherpa San Antonio 2)
Mk2[a 1]1007878.000.00119701971Vermell (tub d'escapament baix)
1256363.000.00119701972
1756666.000.00119701972
2006767.000.00119701972
  1. ↑ La versió de 100 cc llançada el 1970 -model 78- no s'anomenà oficialment Mk2, tot i ser igual estèticament a les altres tres.

Model 3

Fitxa tècnica
Oriol Puig Bultó amb la Sherpa S al GP d'Espanya de 250cc de 1964
Bultaco Sherpa S[17]
100 125 175 200
Bultaco Sherpa S 125cc de 1964
Id. Model3
Núm. Sèrie300.001
Anys1962 - 19671960 - 19671961 - 19671962 - 1967
CC99,108124,984174,733196,047
Diàmetre x Carrera49,5 x 51,5 mm51,5 x 60 mm60,9 x 60 mm64,5 x 60 mm
Compressió14:1?14:1?14:1?12:1?
CV16,3 a 9.500 rpm?19,20 a 9.000 rpm27-28 a 9.000 rpm29 a 9.000 rpm
CarburadorAMAL 25 mm?25 mm27 mm30 mm
Canvi5 velocitats?
Pneumàtic davant3,00 x 19?3,50 x 19
Pneumàtic darrera3,50 x 18?4,00 x 18
Frens davant125 x 28 mm?140 x 30 mm?
Frens darrera140 x 40 mm?
Pes en sec80 kg?95 kg?
Dipòsit?Vermell i argentat (8 l?)

Models 30 a 45

Fitxa tècnica
Bultaco Sherpa S[18]
100[19] 125 175 200
Id. Model30434445[m45 1]
Núm. Sèrie30.000.00143.000.00144.000.00145.000.001
Anys1968 - 19701968 - 1969
CC99,108124,984174,733196,047
Diàmetre x Carrera49,5 x 51,5 mm51,5 x 60 mm60,9 x 60 mm64,5 x 60 mm
Compressió14:114:114:112:1
CV16,3 a 9.500 rpm21,1 a 8.500 rpm27,2 a 8.500 rpm29 a 8.500 rpm
CarburadorAMAL 25 mmAMAL 930
Canvi5 velocitats
Pneumàtic davant3,00 x 193,50 x 19
Pneumàtic darrera3,50 x 184,00 x 18
Frens davant125 x 28 mm140 x 30 mm
Frens darrera140 x 40 mm
Pes en sec80 kg95 kg
DipòsitVermell (7 l)Vermell (8 l) // Tub d'escapament alt
  1. ↑ Hi hagué també un prototip de 250 cc (model 46) anomenat Sherpa San Antonio 2.

MK2

Bultaco Sherpa S Mk2[20][21][22]
100[mk2 1] 125 175 200
Bultaco Sherpa S Mk2 de 1970
Id. Model78636667
Núm. Sèrie78.000.00163.000.00166.000.00167.000.001
Anys1970 - 19711970 - 1972
CC99,108124,984174,733196,047
Diàmetre x Carrera49,5 x 51,5 mm51,5 x 60 mm60,9 x 60 mm64,5 x 60 mm
Compressió14:114:114:112:1
CV16,3 a 9.500 rpm21,1 a 8.500 rpm27,2 a 8.500 rpm29 a 8.500 rpm
CarburadorAMAL 625AMAL 930
Canvi5 velocitats
Pneumàtic davant3,00 x 193,00 x 21
Pneumàtic darrera3,50 x 184,00 x 18
Frens davant125 x 28 mm?140 x 35 mm160 x 35 mm
Frens darrera140 x 40 mm
Pes en sec80 kg100 kg101 kg
DipòsitVermell (5,5 l) // Tub d'escapament baix
  1. ↑ La versió de 100 cc llançada el 1970 -model 78- no s'anomenà oficialment Mk2, tot i ser igual estèticament a les altres tres.

Referències

  1. ↑ «Historia de Bultaco - Pursang.pdf» (PDF) (en castellà). tumotoverde.com, 11 febrer 2009. [Consulta: 15 novembre 2011].
  2. ↑ Herreros 1998: «Motocross» p. 275
  3. ↑ «Sherpa S - 125 cc – 1964» (PDF). museumoto.com. Museu de la Moto de Barcelona, 31 octubre 2014. [Consulta: 3 maig 2017].
  4. ↑ Herreros 1998: «1945: Cataluña» p. 99-101
  5. ↑ «Bultaco, més que un mite». Fricandó motarra, 16 març 2009. [Consulta: 5 desembre 2011].
  6. ↑ «Las 5 Bultaco de tus sueños - Bultaco Sherpa T (1964)» (en castellà). motor.mapfre.es. Mapfre, 14 setembre 2015. [Consulta: 3 maig 2017].
  7. 1 2 Mas Godayol, Josep (Director). «Bultaco. Las purasangre». A: Dos Ruedas. Gran enciclopedia ilustrada de la moto (en castellà). Barcelona: Editorial Delta, 1980, p. 283 (vol. II). ISBN 84-85822-03-X.
  8. ↑ «From half-bred to thoroughbred» (en anglès). bultaco.es. Arxivat de l'original el 7 de gener 2012. [Consulta: 15 novembre 2011].
  9. ↑ «Las cuatro motos míticas de Bultaco - De mestiza a purasangre» (en castellà). solomoto.es. Solo Moto, 4 novembre 2008. Arxivat de l'original el 10 d'agost 2016. [Consulta: 3 maig 2017].
  10. ↑ Herreros 1998: «Todo Terreno/Enduro» p. 265-267
  11. ↑ Yafrack. «Entrevista: Oriol Puig Bultó» (en castellà). micromaniacos.wordpress.com, 11 octubre 2008. [Consulta: 7 desembre 2011].
  12. ↑ «Bultaco Matador Mk-2. Las primeras armas T.T. nacionales» (en castellà). enduromagazine.com. Arxivat de l'original el 11 d'octubre 2008. [Consulta: 7 desembre 2011].
  13. ↑ «La Bultaco Matador Mk3, une des premières 250 enduro...» (en francès). leguidevert.com, 25 octubre 2009. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 7 desembre 2011].
  14. ↑ «Producció Bultaco des de 1959 fins a 1981». bultaco.org. Arxivat de l'original el 29 d'abril 2013. [Consulta: 15 novembre 2011].
  15. ↑ «Historia de Bultaco. Guia Modelos Bultaco de Campo.pdf» (PDF) (en castellà). tumotoverde.com, 11 febrer 2009. [Consulta: 15 novembre 2011].
  16. ↑ «Bultaco Model Reference Guide» (en anglès). cemoto.tripod.com. [Consulta: 15 novembre 2011].
  17. ↑ «Sherpa S 1966 r» (JPG. Catàleg original de 1966 escanejat) (en anglès). motoguapa.com. Bultaco. [Consulta: 3 maig 2017].
  18. ↑ «Sherpa S 1968 r» (JPG. Catàleg original de 1968 escanejat) (en anglès). motoguapa.com. Bultaco. [Consulta: 3 maig 2017].
  19. ↑ «Sherpa S 1969» (JPG. Catàleg original de 1969 escanejat) (en anglès). motoguapa.com. Bultaco. [Consulta: 3 maig 2017].
  20. ↑ «Marca: Bultaco - Tipo: Sherpa S 100» (JPG. revista Motocilismo de 1971 escanejada) (en castellà). motoguapa.com. Motociclismo. [Consulta: 3 maig 2017].
  21. ↑ «Bultaco Sherpa S 1970 i1» (JPG. Catàleg original de 1970 escanejat) (en castellà). motoguapa.com. Bultaco. [Consulta: 3 maig 2017].
  22. ↑ «Bultaco Sherpa S 1970 i2» (JPG. Catàleg original de 1970 escanejat) (en castellà). motoguapa.com. Bultaco. [Consulta: 3 maig 2017].
Bibliografia
  • Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998. ISBN 84-920886-5-6.