La Bultaco Junior fou un model de motocicleta de turisme fabricat per Bultaco entre 1966 i 1976.[1] Al llarg de la seva vida comercial se'n produïren diverses versions en cilindrades variades (74, 100, 125 i 150 cc), per bé que les més populars foren les de 74 cc pel fet que, a l'estat espanyol, aquest era el límit de cilindrada que es podia conduir entre els 16 i els 18 anys. Totes les versions compartien, però, les mateixes característiques generals: motor de dos tempsmonocilíndric refrigerat per aire de quatre velocitats, bastidor de bressol simple, frens de tambor i amortidors de forquilla convencional davant i hidràulics darrere.
La Junior, al costat de la Lobito, era una moto adreçada específicament als adolescents. Mentre la Lobito estava pensada per a introduir els joves en el motociclisme de fora d'asfalt, la Junior fou el model amb què molts joves aprengueren a anar en motocicleta i a circular-hi per carretera i ciutat; fou un èxit de vendes[2] i molts dels qui començaren amb una Junior passaren més tard a consumir models de carretera Bultaco de superior cilindrada, especialment l'esportiva Metralla.[3] A més, la Junior va ser molt habitual a les auto-escoles de l'època com a moto de practiques, ja que era petita i molt maniobrable.[2]
Història
Les dues Bultaco per a joves: Lobito MK6 (groga) i Junior GT2
Bultaco presentà la primera Bultaco Junior el 14 de febrer de 1966. Inspirada en l'estètica de les primeres motocicletes japoneses que aleshores començaven a introduir-se a Europa (línies quadrades a dipòsit i far), tècnicament era força avançada per a l'època.[2] El novembre d'aquell mateix any, Bultaco llançà una moto de cilindrada superior que no tenia gaire a veure amb la Junior, però per tal d'aprofitar la bona acollida comercial d'aquest model la comercialitzà amb el nom de Senior 200.[4]
La Junior fou un producte de llarg recorregut que es mantingué en producció gairebé sense modificacions durant anys. L'èxit de vendes d'aquest model va fer que internament, a Bultaco, se la conegués com a "La Salvadora" per la injecció econòmica que va suposar en un moment en què alguns models de la marca començaven a decaure en el mercat.[5] Finalment, després d'anys dedicant-se prioritàriament al fora d'asfalt, a començaments de 1977 Bultaco decidí de renovar la Junior, que havia quedat força antiquada[6] (al contrari que la Lobito, que sí que s'havia anat adaptant als nous temps).[7] La Streaker, el nou model de carretera que llançà l'empresa, substituí definitivament la Junior i fou un èxit de vendes immediat, ja que no era una simple posada al dia de l'anterior sinó més aviat una revolució total del concepte, amb abundants innovacions estètiques i tecnològiques.
↑En general, hi ha poca documentació disponible (sovint contradictòria) sobre les Bultaco Junior. Alguns models aquí reflectits poden ser erronis, duplicats o inexistents. Pel que fa al cas de la 150, no se n'han trobat ni dades tècniques ni imatges. A més, en alguns webs s'esmenta una hipotètica versió 175 que tampoc no s'ha trobat enlloc.
↑Herreros, Francisco;Aznar, José Luis.«1945: Cataluña». A: Historia del motociclismo en España(en castellà). Barcelona:RACC,1998,p. 101. ISBN 84-920886-5-6.
