Calcoalumita
![]() Calcoalumita (turquesa) cobrint atzurita (blau fosc). 7,8x5,8x3,7 cm | |
| Fórmula química | CuAl₄(SO₄)(OH)₁₂(H₂O)₃ |
| Epònim | coure i alumini |
| Localitat tipus | mina Copper Queen (Halero), Queen Hill, Bisbee, Warren District, Mule Mts, Comtat de Cochise, Arizona, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.DD.75 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.DD.75 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/D.03 |
| Dana | 31.3.1.1 |
| Heys | 25.2.19 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 17,09Å; b = 8,92Å; c = 10,22Å; β = 95,88° |
| Grup puntual | 2 - esfenoidal |
| Color | verd-turquesa, blau clar, gris blavós; incolor sota la llum transmesa |
| Macles | l'agrupació de les cares dels cristalls són sovint evidents amb la superfície plana (cara de composició), paral·leles al cantó longitudinal i gairebé normals a la cara plana. |
| Exfoliació | distingible/bona - probablement algunes perfectes. {100} |
| Tenacitat | sèctil |
| Duresa (Mohs) | 2,5 |
| Lluïssor | vítria, mat |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 2,29 g/cm³ (mesurada); 2,25 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,520 nβ = 1,520 nγ = 1,530 |
| Birefringència | δ = 0,010 |
| Pleocroisme | feble |
| Dispersió òptica | relativament forta r<v |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1925 |
| Símbol | Cca |
| Referències | [1] |
La calcoalumita és un mineral de la classe dels sulfats que pertany i dona nom al grup de la calcoalumita. El seu nom fa al·lusió als elements que la formen: "calc-" prové del terme grec pel coure i "alum-" fa referència a l'alumini.[1]
Característiques
La calcoalumita és un sulfat de fórmula química CuAl₄(SO₄)(OH)₁₂(H₂O)₃.[2] Cristal·litza en el sistema monoclínic en cristalls tabulars enantiomorfs prims amb {100} exhibint un contorn triangular equilàter, de fins a 0,5 mm; també com a agregats esfèrics de cristalls; més comunament forma crostes botrioidals que poden ser de fibroses a massives.[3] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la calcoalumita pertany a «07.D - Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana només; plans d'octaedres que comparteixen vores» juntament amb els següents minerals: felsőbanyaïta, langita, posnjakita, wroewolfeïta, spangolita, ktenasita, christelita, campigliaïta, devil·lina, ortoserpierita, serpierita, niedermayrita, edwardsita, carrboydita, glaucocerinita, honessita, hidrohonessita, motukoreaita, mountkeithita, shigaïta, wermlandita, woodwardita, zincaluminita, hidrowoodwardita, zincowoodwardita, natroglaucocerinita, nikischerita, lawsonbauerita, torreyita, mooreïta, namuwita, bechererita, ramsbeckita, vonbezingita, redgillita, nickelalumita, kyrgyzstanita, guarinoïta, schulenbergita, theresemagnanita, UM1992-30-SO:CCuHZn i montetrisaïta.
Formació i jaciments
La calcoalumita és un mineral secundari rar que apareix en les parts oxidades dels dipòsits de coure.[3]
La calcoalumita ha estat trobada sobretot a l'Amèrica del Nord i Europa, territoris que sumen 56 dels 65 jaciments que han estat descrits. Als Estats Units cal destacar els jaciments trobats a Arizona, Nevada i Utah. A Europa se n'han trobat jaciments a Alemanya, Bèlgica, Bulgària, Eslovàquia, França, Grècia, Itàlia, Polònia, Romania, el Regne Unit, la República Txeca, Suècia i Suïssa. A Catalunya hi ha un jaciment a la mina i pedrera Berta situada entre Sant Cugat del Vallès i El Papiol.[1]
Sol trobar-se associada a altres minerals com: cuprita, malaquita, atzurita, goetita, mbobomkulita i hidrombobomkulita.[3]
Referències
- 1 2 3 «Chalcoalumite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. Arxivat de l'original el 3 de juliol 2025. [Consulta: 7 juliol 2025].
- 1 2 3 «Chalcoalumite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 6 gener 2017].
