Ktenasita

Infotaula de mineralKtenasita

Cristalls de ktenasita de la mina Josefa (Nijar, Almeria) Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaZnCu₄(SO₄)₂(OH)₆(H₂O)₆
EpònimKonstantinos A. Kténas Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusmina Jean Baptiste, Mines de Kamariza, Agios Konstantinos, Mines del districte de Laurion, Districte de Laurion, Prefectura d'Àticca, Grècia
Classificació
Categoriasulfats
Nickel-Strunz 10a ed.7.DD.20
Nickel-Strunz 9a ed.7.DD.20 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VI/D.01 Modifica el valor a Wikidata
Dana31.6.3.1
Heys25.5.4
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 5,59Å; b = 6,12Å; c = 23,76Å; β = 95,55°
Colorblau verd
Duresa (Mohs)2 a 2,5
Lluïssorvítria
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,571 nβ = 1,613 nγ = 1,623
Birefringènciaδ = 0,052
Angle 2Vmesurat: 51°, calculat: 50°
Dispersió òpticar > v
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1950
SímbolKte Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La ktenasita és un mineral de la classe dels sulfats. Anomenada així per P. Kokkoros l'any 1950 en honor de Konstantinos A. Kténas, físic i professor de mineralogia i petrologia grec. És un rar mineral secundari de coure i zinc amb un hàbit pseudo-ortoròmbic típic. També se'n coneixen varietats riques en magnesi, cadmi, zinc i cobalt; totes aquestes varietats encara no tenen un nom reconegut.

Classificació

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la ktenasita pertany a «07.D - Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana només; plans d'octaedres que comparteixen vores» juntament amb els següents minerals: langita, posnjakita, wroewolfeïta, spangolita, torreyita, christelita, campigliaïta, devil·lina, ortoserpierita, serpierita, niedermayrita, edwardsita, carrboydita, glaucocerinita, honessita, hidrohonessita, motukoreaita, mountkeithita, shigaïta, wermlandita, woodwardita, zincaluminita, hidrowoodwardita, zincowoodwardita, natroglaucocerinita, nikischerita, felsőbányaïta, lawsonbauerita, mooreïta, namuwita, bechererita, ramsbeckita, vonbezingita, redgillita, calcoalumita, nickelalumita, kyrgyzstanita, guarinoïta, schulenbergita, theresemagnanita, UM1992-30-SO:CCuHZn i montetrisaïta.

Característiques

La ktenasita és un sulfat de fórmula química ZnCu₄(SO₄)₂(OH)₆(H₂O)₆.[2] Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2 a 2,5.

La ktenasita es podria dividir en dues espècies: una amb coure dominant i l'altre amb zinc, ja que en l'estructura cristal·lina hi ha un lloc específic per al coure, un altre per al zinc, i un altre on s'hi poden trobar quantitats variables de cadascun dels elements.

Formació i jaciments

La ktenasita ha estat descrita com a mineral d'alteració en antigues escombreres de plom afectades per aigua marina. Es forma com a mineral secundari. S'ha descrit a Austràlia, Àustria, Bèlgica, Canadà, República Txeca, França, Alemanya, Grècia, Itàlia, Japó, Marroc, Noruega, Sud-àfrica, Espanya, Suïssa, Regne Unit i els EUA. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Eureka (La Torre de Cabdella, Pallars Jussà).[3]

Referències

  1. ↑ «Ktenasite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. [Consulta: 17 juliol 2025].
  3. ↑ «Ktenasite from Eureka mine, Castell-estaó, La Torre de Cabdella, La Vall Fosca, El Pallars Jussà, Lleida, Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 25 gener 2024].