Carbobystrita
 Carbobystrita | |
|---|---|
| Fórmula química | Na₈(Al₆Si₆O₂₄)(CO₃)·4H₂O |
| Epònim | bystrita i Carbonat  |
| Localitat tipus | Mina a cel obert Koashva (Mina Vostochnyi), Mont Koashva, Massís de Khibini, óblast de Múrmansk, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.FB.05 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 12,6678(5) Å; c = 10,3401(4) Å; |
| Grup puntual | 3m - ditrigonal piramidal |
| Grup espacial | p3 1c |
| Color | incolor |
| Exfoliació | no observada |
| Fractura | concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 6 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Densitat | 2,366 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,500 n = 1,488 |
| Birefringència | δ = 1,500 |
| Pleocroisme | no pleocroica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2009-028 |
| Any d'aprovació | 2009 |
| Símbol | Cbys |
| Referències | [1] |
La carbobystrita és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la cancrinita. El seu nom fa referència a la seva relació amb la bystrita (Na₇Ca(Al₆Si₆O₂₄)S²⁻Cl⁻) i el rol essencial del (CO₃) en el compost.[1][2] És l'anàleg de carbonat, sodi i deficient en potassi de la bistrita.
Característiques
La carbobystrita és un silicat de fórmula química Na₈(Al₆Si₆O₂₄)(CO₃)·4H₂O. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al: Museu Mineralògic Fersmann de l'Acadèmia Russa de les Ciències (Moscou), nombre de catàleg #3836.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la carbobystrita pertany a «09.FB - Tectosilicats sense H₂O zeolítica amb anions addicionals» juntament amb els següents minerals: afghanita, bystrita, cancrinita, cancrisilita, davyna, franzinita, giuseppettita, hidroxicancrinita, liottita, microsommita, pitiglianoïta, quadridavyna, sacrofanita, tounkita, vishnevita, marinellita, farneseïta, alloriïta, fantappieïta, cianoxalita, balliranoïta, depmeierita, kircherita, bicchulita, danalita, genthelvita, haüyna, helvina, kamaishilita, lazurita, noseana, sodalita, tsaregorodtsevita, tugtupita, marialita, meionita i silvialita.
Formació i jaciments
La carbobystrita va ser descoberta a la Mina a cel obert Koashva, al Massís de Khibini (óblast de Múrmansk, Rússia) a partir de pegmatita hiperagpaítica zonificada en un cos d'ijolita-urtita a prop del seu contacte amb roques d'apatita-nefeina i aparentment cristal·litzades a partir de la fosa que forma la pegmatita peralkalina residual o solució.[2]
Referències
- 1 2 «Carbobystrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 desembre 2019].
- 1 2 «Carbobystrite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 28 febrer 2020].