Marinellita
![]() | |
| Fórmula química | Na₄₂Ca₆Al₃₆Si₃₆O₁₄₄(SO₄)₈Cl₂(H₂O)₆ |
| Epònim | Giorgio Marinelli |
| Localitat tipus | vall de Biachella, Sacrofano, Ciutat metropolitana de Roma Capital, Laci, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.FB.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.FB.05 |
| Dana | 76.2.5.17 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 12,88 Å; c = 31,761 Å; |
| Grup puntual | 3m - ditrigonal piramidal |
| Grup espacial | p3 1c |
| Color | incolor a groguenc clar |
| Exfoliació | poor en {001} |
| Fractura | concoidal |
| Duresa (Mohs) | 5,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Densitat | 2,405 g/cm³ (mesurada); 2,4 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1,495 nε = 1,497 |
| Birefringència | δ = 0,002 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2002-021 |
| Any d'aprovació | 2002 |
| Símbol | Mrn |
| Referències | [1] |
La marinellita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la cancrinita. Rep el nom en honor de Giorgio Marinelli (Florència, Itàlia, 28 d'octubre de 1922 - Pisa, Itàlia, 28 de març de 1993), professor del departament de ciències de la terra de la Universitat de Pisa, Itàlia.
Característiques
La marinellita és un silicat de fórmula química Na₄₂Ca₆Al₃₆Si₃₆O₁₄₄(SO₄)₈Cl₂(H₂O)₆.[2] Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2002, sent publicada per primera vegada el 2003. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la marinellita pertany a «09.FB - Tectosilicats sense H₂O zeolítica amb anions addicionals» juntament amb els següents minerals: afghanita, bystrita, cancrinita, cancrisilita, davyna, franzinita, giuseppettita, hidroxicancrinita, liottita, microsommita, pitiglianoïta, quadridavyna, sacrofanita, tounkita, vishnevita, farneseïta, alloriïta, fantappieïta, cianoxalita, balliranoïta, carbobystrita, depmeierita, kircherita, bicchulita, danalita, genthelvita, haüyna, helvina, kamaishilita, lazurita, noseana, sodalita, tsaregorodtsevita, tugtupita, marialita, meionita i silvialita.
Formació i jaciments
Va ser descoberta a la vall de Biachella, a la localitat de Sacrofano, dina la Ciutat metropolitana de Roma Capital (Laci, Itàlia). També ha estat descrita a la propera muntanya Cavalluccio, a Campagnano di Roma, així com a la Cueva Los Minerales, al volcà d'Irazú (Costa Rica). Aquests tres indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
- ↑ «Marinellite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 febrer 2020].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: November 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. [Consulta: 24 novembre 2025].
