Franzinita
![]() | |
| Fórmula química | (Na,K)₃₀Ca₁₀(Si₃₀Al₃₀)O₁₂₀(SO₄)₁₀(H₂O)₂ |
| Epònim | Marco Franzini (en) |
| Localitat tipus | pedrera Toscopomici, Pitigliano, Província de Grosseto, Toscana, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.FB.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.FB.05 |
| Dana | 76.2.5.6 |
| Heys | 17.10.13 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Estructura cristal·lina | a = 12,88 Å; c = 26,58 Å; |
| Grup espacial | space group P321 (en) |
| Color | incolor, blanc perla |
| Exfoliació | distingible/bona - {0001} |
| Duresa (Mohs) | 5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Densitat | 2,46 a 2,52 g/cm³ (mesurada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1,510 nε = 1,512 |
| Birefringència | δ = 0,002 |
| Impureses comunes | Fe, Mg, K |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1976-020 |
| Any d'aprovació | 1976 |
| Símbol | Frz |
| Referències | [1] |
La franzinita és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la cancrinita. Rep el nom en honor de Marco Franzini (Florència, Itàlia, 3 d'octubre de 1938 - 15 de maig de 2010), professor de mineralogia a la Universitat de Pisa (Itàlia).
Característiques
La franzinita és un silicat de fórmula química (Na,K)₃₀Ca₁₀(Si₃₀Al₃₀)O₁₂₀(SO₄)₁₀(H₂O)₂.[2] Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1976, sent publicada per primera vegada el 1977. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la franzinita pertany a «09.FB - Tectosilicats sense H₂O zeolítica amb anions addicionals» juntament amb els següents minerals: afghanita, bystrita, cancrinita, cancrisilita, davyna, giuseppettita, hidroxicancrinita, liottita, microsommita, pitiglianoïta, quadridavyna, sacrofanita, tounkita, vishnevita, marinellita, farneseïta, alloriïta, fantappieïta, cianoxalita, balliranoïta, carbobystrita, depmeierita, kircherita, bicchulita, danalita, genthelvita, haüyna, helvina, kamaishilita, lazurita, noseana, sodalita, tsaregorodtsevita, tugtupita, marialita, meionita i silvialita.
Formació i jaciments
Va ser descoberta a la pedrera Toscopomici, a la localitat de Pitigliano de la província de Grosseto (Toscana, Itàlia). També ha estat descrita en algunes localitats de la Ciutat metropolitana de Roma Capital i de la província de Viterbo, a la també regió italiana del Laci.
Referències
- ↑ «Franzinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 febrer 2020].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. Arxivat de l'original el 3 de juliol 2025. [Consulta: 14 juliol 2025].
