Giuseppettita
 Giuseppettita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Na₄₂K₁₆Ca₆Si₄₈Al₄₈O₁₉₂(SO₄)₁₀Cl₂(H₂O)₅ |
| Epònim | Giuseppe Giuseppetti (en)  |
| Localitat tipus | vall de Biachella, Sacrofano, Ciutat metropolitana de Roma Capital, Laci, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.FB.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.FB.05 |
| Dana | 76.2.5.7 |
| Heys | 17.10.14 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Estructura cristal·lina | a = 12,85 Å; c = 42,22 Å |
| Grup espacial | grup espacial 159 |
| Color | porpra clar |
| Exfoliació | no observada |
| Duresa (Mohs) | 6 a 7 |
| Color de la ratlla | blanc |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1,491 nε = 1,507 |
| Birefringència | δ = 0,016 |
| Impureses comunes | Fe |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1979-064 |
| Any d'aprovació | 1979 |
| Símbol | Giu |
| Referències | [1] |
La giuseppettita és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la cancrinita.
Característiques
La giuseppettita és un silicat de fórmula química Na₄₂K₁₆Ca₆Si₄₈Al₄₈O₁₉₂(SO₄)₁₀Cl₂(H₂O)₅.[2] Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1979. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 6 i 7.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la giuseppettita pertany a «09.FB - Tectosilicats sense H₂O zeolítica amb anions addicionals» juntament amb els següents minerals: afghanita, bystrita, cancrinita, cancrisilita, davyna, franzinita, hidroxicancrinita, liottita, microsommita, pitiglianoïta, quadridavyna, sacrofanita, tounkita, vishnevita, marinellita, farneseïta, alloriïta, fantappieïta, cianoxalita, balliranoïta, carbobystrita, depmeierita, kircherita, bicchulita, danalita, genthelvita, haüyna, helvina, kamaishilita, lazurita, noseana, sodalita, tsaregorodtsevita, tugtupita, marialita, meionita i silvialita.
Formació i jaciments
Va ser descoberta a la Vall de Biachella, a la caldera de Sacrofano, dins la Ciutat metropolitana de Roma Capital (Laci, Itàlia). També ha estat descrita a Avairon (Occitània, França) i a Flekkeren (Telemark, Noruega). Aquests tres indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
- ↑ «Giuseppettite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 febrer 2020].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. Arxivat de l'original el 3 de juliol 2025. [Consulta: 15 juliol 2025].