Carmen Maura

Plantilla:Infotaula personaCarmen Maura
Imatge
(2019) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) María del Carmen García Maura Modifica el valor a Wikidata
15 setembre 1945 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaMadrid
París Modifica el valor a Wikidata
FormacióÉcole Nationale Supérieure des Beaux-Arts Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, presentadora de televisió, actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1969 Modifica el valor a Wikidata -
Membre de
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeFrancisco Forteza Pujol Modifica el valor a Wikidata
ParentsBartomeu Maura i Montaner, besavi Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0560962 TMDB (persona): 2744 Allmovie (artista): p46566 Musicbrainz: fa2cb3d6-3641-47ff-b93c-56f1246a1c97 Discogs: 1770068 Modifica el valor a Wikidata

Carmen García Maura, coneguda com a Carmen Maura (Madrid, 15 de setembre de 1945) és una actriu espanyola de cinema. Premiada i reconeguda dins i fora de l'Estat Espanyol, Carmen Maura és una actriu versàtil que interpreta tota mena de papers.[1]

Biografia

Provinent d'una gran família espanyola, el seu besoncle va ser el polític conservador Antoni Maura, cinc vegades primer ministre al començament del segle xx. Francòfona, estudia filosofia i literatura a l'escola nacional superior de les belles arts de París.

Comença la seva carrera com a cantant de cabaret, després debuta al cinema l'any 1970 amb una aparició a El hombre oculto. Obté el seu primer paper important l'any 1977 a Tigres de papel, de Fernando Colomo. Encara que ha interpretat diversos papers dramàtics, és sobretot coneguda com a actriu de comèdies.

Pedro Almodóvar en va fer una de les seves actrius fetitxes i li ofereix sis papers als anys 1980, a Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón o Mujeres al borde de un ataque de nervios, que li suposa el Goya a la millor actriu i el primer Premi del cinema europeu a la millor actriu. Entre aquests dos papers, és la germana Perduda a Entre tinieblas, Gloria a ¿Qué he hecho yo para merecer esto? i Tina a La ley del deseo. Encarna gairebé sempre dones en crisi però lluitadores.

Guanya de nou el Goya i el Félix del primer paper per ¡Ay, Carmela!, de Carlos Saura, dos anys més tard. L'any 2001, un tercer Goya marca la seva carrera per la comèdia policíaca La comunidad, d'Álex de la Iglesia,[2] que la crida novament per a 800 balas i Las brujas de Zugarramurdi. L'any 2006, després de gairebé vint anys de separació, torna amb Pedro Almodóvar a Volver, que suposa per a totes cinc actrius el premi d'interpretació femenina al Festival de Canes.

Apareix regularment a films francesos, per exemple a Le Bonheur est dans le pré, l'any 1995, i Les Femmes du 6e étage, l'any 2011, paper pel qual rep el César a la millor actriu secundària. També a l'estranger ha treballat igualment per a l'argentí Alejandro Agresti (Valentín), l'israelià Amos Gitai (Free Zona) o l'estatunidenc Francis Ford Coppola (Tetro).

És una de les set actrius que ha rebut el Premi Nacional de Cinema del Ministeri de Cultura d'Espanya, amb Rafaela Aparicio, María Luisa Ponte, Marisa Paredes, Mercedes Sampietro, Maribel Verdú i Ángela Molina.[3]

L'any 2018, rebé el Premi Honorífic de l'Acadèmia de Cinema Europeu en reconeixement de tota la seva trajectòria.[4]

Filmografia

Televisió

Premis o nominacions

  • Medalla d'Or al Mèrit de les Belles Arts del Ministeri de Cultura 1999.
  • Cavaller de l'Ordre de les Arts i de les Lletres de França 1996
AnyCategoriaPel·lículaResultat
2006Millor interpretació femenina de repartimentVolverGuanyadora
2000Millor interpretació femenina protagonistaLa ComunidadGuanyadora
1999Millor interpretació femenina protagonistaLisboaCandidata
1993Millor interpretació femenina protagonistaSombras en una batallaCandidata
1990Millor interpretació femenina protagonista¡Ay, Carmela!Guanyadora
1988Millor interpretació femenina protagonistaMujeres al borde de un ataque de nerviosGuanyadora
AnyCategoriaPel·lículaResultat
2006Millor actriu secundària de cinemaVolverCandidata
2000Millor actriu protagonista de cinemaLa ComunidadGuanyadora
1998Millor actriu protagonista de televisióA las once en casaCandidata
AnyCategoriaPel·lículaResultat
2006Millor actriu de cinemaVolverCandidata
2000Millor actriu de cinemaCarretera y manta, La Comunidad i El harén de Madame OsmaneGuanyadora
1998Millor actriu de televisióA las once en casaGuanyadora
1993Millor actriu de cinemaSombras en una batallaSemifinalista (2a ronda)
1992Millor actriu de cinemaEntre el cielo y la tierra i La reina anónimaCandidata
1990Millor actriu de cinema¡Ay, Carmela!Guanyadora
1990Millor actriu de cinemaLa mujer de tu vida: La mujer felizCandidata
1988Millor actriu de cinemaBaton Rouge i Mujeres al borde de un ataque de nerviosGuanyadora
1987Millor actriu de cinemaLa ley del deseo i Delirios de amorCandidata
1986Millor actriu de cinemaTata mía i MatadorCandidata
1985Millor actriu de cinemaExtramuros i Sé infiel y no mires con quiénCandidata
1984Millor actriu de cinema¿Qué he hecho yo para merecer esto?Guanyadora
1981Millor intèrpret de televisióEsta nocheGuanyadora
AnyCategoriaPel·lículaResultat
2018 Premi Honorífic Guanyadora
1990Millor actriu europea¡Ay, Carmela!Guanyadora
1988Millor actriu europeaMujeres al borde de un ataque de nerviosGuanyadora
AnyCategoriaPel·lículaResultat
2000Conquilla de Plata a la millor actriuLa comunidadGuanyadora
AnyCategoriaPel·lículaResultat
2006Premi a la interpretació femenina (en conjunt amb la resta d'actrius)VolverGuanyadora
AnyCategoriaPel·lículaResultat
1994Millor actriu secundàriaLa alegría está en el campoCandidata
2012Millor actriu secundàriaLes dones del sisè pisGuanyadora
AnyCategoriaResultat
1981Nacionals de televisióGuanyadora
AnyCategoriaResultat
1981Personatge més popularGuanyadora

Referències

  1. ↑ «Carmen Maura | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 juliol 2020].
  2. ↑ Aquest premi fa d'ella l'actriu més guardonada d'Espanya.
  3. ↑ «premio nacional de cinematografia». Arxivat de l'original el 2018-07-26. [Consulta: 26 juliol 2018].
  4. ↑ «Carmen Maura, Premio Honorífico de la Academia Europea del Cine» (en castellà). [Consulta: 16 desembre 2018].