Glenda Jackson
Glenda Jackson (Birkenhead, 9 de maig de 1936 - Blackheath, 15 de juny de 2023) va ser una actriu i política anglesa dues vegades premiada amb l'Oscar a la millor actriu.[1] Va ser condecorada amd l'Orde de l'Imperi Britànic el 1978. En la dècada del 1990, va començar una carrera política amb el partit laborista en la circumscripció electoral de Hampstead and Highgate, situada al Districte londinenc de Camden. En les eleccions legislatives de 2010, va ser escollida per poc marge com a membre del Parlament britànic per la circumscripció de Hampstead i Kilburn, amb només 42 vots de diferència.[1]
Vida personal
Jackson va néixer a Birkenhead, The Wirral, a Cheshire, al si d'una família obrera. Havia de treballar en una farmàcia.
Va tenir un fill del seu exmarit, Roy Hodges, amb qui s'havia casat a 22 anys.
Carrera d'actriu
A 18 anys, va entrar a la Royal Academy of Dramatic Art. Va fer el seu començament a l'escena amb Separate Tables de Terence Rattigan el 1957, després al cinema, sis anys més tard, a This sporting Life de Lindsay Anderson. Va col·laborar igualment amb Peter Brook a Marat-sade, interpretant Charlotte Corday.
Actriu de teatre molt reputada, va accedir a la celebritat internacional gràcies a dos papers en pel·lícules de Ken Russell: el de Gudrun Brangwen, l'artista-escultora emancipada, repartint-se entre Oliver Reed i Alan Bates, a Women in Love, adaptació de la novel·la de D.H. Lawrence que li val el seu primer Oscar el 1971, i el d'Antonina Milyukova, l'esposa nimfòmana del compositor Txaikovski, interpretat per Richard Chamberlain a The Music Lovers, 1970. Va treballar llavors amb John Schlesinger a Diumenge, maleït diumenge on el seu marit, interpretat per Peter Finch, l'enganya amb Murray Head. També va ser dirigida per Joseph Losey a The Romantic Englishwoman on, casada amb Michael Caine, s'ofereix a un gigoló interpretat per Helmut Berger. Col·laborà, d'altra banda, amb Robert Altman dues vegades: a Health, té per companya a Lauren Bacall. Glenda Jackson s'ha confrontat d'altra banda a Vanessa Redgrave a Mary, Queen of Scots, sortint victoriosa de l'enfrontament, tan notable al paper de la reina verge com Bette Davis en el seu temps. També davant de Susannah York en l'adaptació de Christopher Milles (germà de l'actriu Sarah Milles) de l'obra de Jean Genet Les Minyones.
Al començament dels anys 1970, Glenda Jackson va aparèixer en alguns sketxs de l'emissió de Morecambe And Wise per a la BBC mostrant així les seves aptituds en el registre còmic. En el cinema, va confirmar el seu pas a la comèdia amb A Touch of class, al 1973, de Melvin Frank; pel·lícula amb la qual s'emportà un segon Oscar.
Va ser igualment coneguda per haver fet interpretacions memorables de Hedda Gabler, d'Elisabeth I i de Sarah Bernhardt, però també d'Helena Sakharov (davant de Jason Robards) i de l'actriu Patricia Neal, amb Dirk Bogarde en el paper de Roald Dahl.
La seva darrera actuació, ja molt malalta, va ser l'any 2022 a la pel·lícula The Great Escaper, estrenada l'any 2023. Va morir 9 mesos després de finalitzar-ne el rodatge.
Carrera política
Després d'anys de cinema i teatre, va voler entrar en política per lluitar contra Margaret Thatcher, perquè deia que destruïa la societat britànica. Des de 1992, va tenir un seient a la Cambra dels Comuns pel partit laborista. Va donar suport a Ken Livingstone. La premsa va especular molt amb el seu nom per reemplaçar Tony Blair quan aquest va anunciar el seu desig de marxar el 2006. Però Jackson va posar de seguida fi a aquests rumors.[1][2]
Retorn al teatre
Després del final del seu mandat a la Cambra dels Comuns el 2015, Glenda Jackson va reprendre la seva carrera d'actriu. Va tornar a interpretar papers principals en diverses obres de teatre, com ara El rei Lear, de Shakespeare, dirigida per Deborah Warner, i Three Tall Women, d'Edward Albee. Per aquesta última va obtenir el Premi Tony de 2018, com a millor actriu d'obra de teatre.
Filmografia i reconeixements
| Any | Pel·lícula | Paper | Notes |
|---|---|---|---|
| 1963 | This Sporting Life | Cantant a la festa | No surt als crèdits |
| 1967 | Benefit of the Doubt | petit paper | |
| Marat/Sade | Charlotte Corday | ||
| 1968 | Tell Me Lies | Convidada | |
| The Wednesday Play | Julie | Let's Murder Vivaldi | |
| Negatives | Vivien | ||
| 1969 | Dones enamorades (Women in Love) | Gudrun Brangwen | Oscar a la millor actriu Nominada al BAFTA a la millor actriu Nominada al Globus d'Or a la millor actriu dramàtica |
| ITV Saturday Night Theatre | Marina Palek | Salve Regina | |
| 1970 | Play of the Month | Howards End | |
| La passió de viure (The Music Lovers) | Antonina Milyukova | ||
| 1971 | Diumenge, maleït diumenge (Sunday Bloody Sunday) | Alex Greville | BAFTA a la millor actriu Nominada a l'Oscar a la millor actriu |
| El xicot (The Boy Friend) | Rita | No surt als crèdits | |
| Mary, Queen of Scots | Elisabet I | Nominada al Globus d'Or a la millor actriu dramàtica | |
| Elizabeth R | Elisabet I | TV mini-sèrie Primetime Emmy a la millor actriu en sèrie dramàtica | |
| 1972 | The Triple Echo | Alice | |
| 1973 | A Touch of Class | Vicki Allessio | Oscar a la millor actriu Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica Conquilla de Plata a la millor actriu, del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià Nominada al BAFTA a la millor actriu |
| A Bequest to the Nation | Lady Emma Hamilton | ||
| 1974 | The Maids | Solange | |
| 1975 | Una anglesa romàntica (The Romantic Englishwoman) | Elizabeth Fielding | |
| The Devil Is a Woman | Germana Geraldine | ||
| Hedda | Hedda Gabler | Nominada al Oscar a la millor actriu Nominada al Globus d'Or a la millor actriu dramàtica | |
| 1976 | La increïble Sarah (The Incredible Sarah) | Sarah Bernhardt | Nominada − Globus d'Or a la millor actriu dramàtica |
| 1977 | Nasty Habits | Sister Alexandra | |
| 1978 | House Calls | Ann Atkinson | |
| Stevie | Stevie Smith | Nominada al Globus d'Or a la millor actriu dramàtica | |
| The Class of Miss MacMichael | Conor MacMichael | ||
| 1979 | Lost and Found | Tricia | |
| 1980 | Hopscotch | Isobel von Schonenberg | |
| Health | Isabella Garnell | ||
| 1981 | The Patricia Neal Story | Patricia Neal | TV Nominada al Primetime Emmy a la millor actriu en minisèrie o telefilm Nominada al Globus d'Or a la millor actriu en minisèrie o telefilm |
| 1982 | The Return of the Soldier | Margaret Grey | |
| Giro City | Sophie | ||
| 1984 | Sakharov | Yelena Bonner (Sakharova) | Nominada al Globus d'Or a la millor actriu en minisèrie o telefilm |
| 1985 | Turtle Diary | Neaera Duncan | |
| 1987 | Beyond Therapy | Charlotte | |
| Business as Usual | Babs Flynn | ||
| 1988 | Strange Interlude | Nina Leeds | TV |
| Salome's Last Dance | Herodias / Lady Alice | ||
| 1989 | The Rainbow | Anna Brangwen | |
| King of the Wind | Carolina de Brunsvic | ||
| Doombeach | Miss | ||
| 1990 | T-Bag's Christmas Ding Dong | Vanity Bag | TV |
| The Real Story of Humpty Dumpty | Glitch the Witch | (veu) | |
| 1991 | The House of Bernarda Alba | Bernarda Alba | TV |
| A Murder of Quality | Ailsa Brimley | TV | |
| 1992 | The Secret Life of Arnold Bax | Harriet Cohen | TV |
| 1994 | A Wave of Passion: The Life of Alexandra Kollontai | Aleksandra Kol·lontai | TV (veu) |
| 2021 | Mothering Sunday | Jane Fairchild | |
| 2023 | The Great Escaper | Rene Jordan |
Distincions
«Agraeixo els premis, però no et fan millor en la teva feina», comentava quan li era concedit algun reconeixement, que difícilment recollia, entre els quals tres Emmys televisius, el Tony teatral, el Globus d’Or i el Bafta britànic.[3]
Un conte de Cortázar
L'actriu va inspirar el conte de Julio Cortázar «Queremos tanto a Glenda», protagonitzat per un grup de cinèfils admiradors de l'actriu 'Glenda Garson'. El llibre en què es publicà aquest conte, de 1980, va prendre el nom d'aquest relat.[4]
El mateix any, justament, Jackson actuà en la pel·lícula Hopscotch, un terme que es pot traduir precisament per «xarranca», o «rayuela», coincidint amb el nom de la novel·la de Cortázar, una casualitat que l'autor celebrà.[4]
Referències
- 1 2 3 «Mor l'actriu i expolítica britànica Glenda Jackson». Segre, 15-06-2023. [Consulta: 5 abril 2026].
- ↑ «Glenda Jackson, actrice britannique doublement oscarisée, est morte». Le Monde, 15 juin 2023.
- ↑ Tubella, Patricia. «Glenda Jackson (1936-2023)». política & prosa, núm. 59, 31-08-2023. [Consulta: 5 abril 2026].
- 1 2 «Muere Glenda Jackson, la legendaria actriz inglesa que inspiró al escritor argentino Julio Cortázar» (en castellà). BBC News Mundo, 15-06-2023.
Enllaços externs
- Web oficial Arxivat 2019-09-04 a Wayback Machine. (anglès)
- Glenda Jackson a l'Screenonline del British Film Institute (anglès)
