Glenda Jackson

Plantilla:Infotaula personaGlenda Jackson
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Glenda May Jackson Modifica el valor a Wikidata
9 maig 1936 Modifica el valor a Wikidata
Birkenhead (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 juny 2023 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Blackheath (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Membre del 55è Parlament del Regne Unit
6 maig 2010 – 30 març 2015 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Hampstead and Kilburn

Membre del 54è Parlament del Regne Unit
5 maig 2005 – 12 abril 2010 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Hampstead and Highgate

Membre del 53è Parlament del Regne Unit
7 juny 2001 – 11 abril 2005 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Hampstead and Highgate

Membre del 52è Parlament del Regne Unit
1r maig 1997 – 14 maig 2001 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Hampstead and Highgate

Membre del 51è Parlament del Regne Unit
9 abril 1992 – 8 abril 1997 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Hampstead and Highgate

Dades personals
FormacióRoyal Academy of Dramatic Art - interpretació (–1956)
West Kirby Grammar School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballInterpretació i política Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Londres Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactriu (1957–1992), actriu de cinema, actriu de teatre, política Modifica el valor a Wikidata
Activitat1957 Modifica el valor a Wikidata - 2023 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorBritish Broadcasting Corporation Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Laborista (1992–2015) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
FillsDan Hodges Modifica el valor a Wikidata
Premis

Veu: Glenda Jackson (anglès) Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0413559 TMDB (persona): 115573 Rottentomatoes: celebrity/glenda_jackson Allmovie (artista): p34812 62292 IBDB (repartiment): 46712 Musicbrainz: da6e81d8-daa3-4266-92c6-cbec890dff06 Discogs: 791406 Goodreads (autor): 246384
Find a Grave: 255439424Modifica el valor a Wikidata

Glenda Jackson (Birkenhead, 9 de maig de 1936 - Blackheath, 15 de juny de 2023) va ser una actriu i política anglesa dues vegades premiada amb l'Oscar a la millor actriu.[1] Va ser condecorada amd l'Orde de l'Imperi Britànic el 1978. En la dècada del 1990, va començar una carrera política amb el partit laborista en la circumscripció electoral de Hampstead and Highgate, situada al Districte londinenc de Camden. En les eleccions legislatives de 2010, va ser escollida per poc marge com a membre del Parlament britànic per la circumscripció de Hampstead i Kilburn, amb només 42 vots de diferència.[1]

Vida personal

Jackson va néixer a Birkenhead, The Wirral, a Cheshire, al si d'una família obrera. Havia de treballar en una farmàcia.

Va tenir un fill del seu exmarit, Roy Hodges, amb qui s'havia casat a 22 anys.

Carrera d'actriu

A 18 anys, va entrar a la Royal Academy of Dramatic Art. Va fer el seu començament a l'escena amb Separate Tables de Terence Rattigan el 1957, després al cinema, sis anys més tard, a This sporting Life de Lindsay Anderson. Va col·laborar igualment amb Peter Brook a Marat-sade, interpretant Charlotte Corday.

Actriu de teatre molt reputada, va accedir a la celebritat internacional gràcies a dos papers en pel·lícules de Ken Russell: el de Gudrun Brangwen, l'artista-escultora emancipada, repartint-se entre Oliver Reed i Alan Bates, a Women in Love, adaptació de la novel·la de D.H. Lawrence que li val el seu primer Oscar el 1971, i el d'Antonina Milyukova, l'esposa nimfòmana del compositor Txaikovski, interpretat per Richard Chamberlain a The Music Lovers, 1970. Va treballar llavors amb John Schlesinger a Diumenge, maleït diumenge on el seu marit, interpretat per Peter Finch, l'enganya amb Murray Head. També va ser dirigida per Joseph Losey a The Romantic Englishwoman on, casada amb Michael Caine, s'ofereix a un gigoló interpretat per Helmut Berger. Col·laborà, d'altra banda, amb Robert Altman dues vegades: a Health, té per companya a Lauren Bacall. Glenda Jackson s'ha confrontat d'altra banda a Vanessa Redgrave a Mary, Queen of Scots, sortint victoriosa de l'enfrontament, tan notable al paper de la reina verge com Bette Davis en el seu temps. També davant de Susannah York en l'adaptació de Christopher Milles (germà de l'actriu Sarah Milles) de l'obra de Jean Genet Les Minyones.

Al començament dels anys 1970, Glenda Jackson va aparèixer en alguns sketxs de l'emissió de Morecambe And Wise per a la BBC mostrant així les seves aptituds en el registre còmic. En el cinema, va confirmar el seu pas a la comèdia amb A Touch of class, al 1973, de Melvin Frank; pel·lícula amb la qual s'emportà un segon Oscar.

Va ser igualment coneguda per haver fet interpretacions memorables de Hedda Gabler, d'Elisabeth I i de Sarah Bernhardt, però també d'Helena Sakharov (davant de Jason Robards) i de l'actriu Patricia Neal, amb Dirk Bogarde en el paper de Roald Dahl.

La seva darrera actuació, ja molt malalta, va ser l'any 2022 a la pel·lícula The Great Escaper, estrenada l'any 2023. Va morir 9 mesos després de finalitzar-ne el rodatge.

Carrera política

Després d'anys de cinema i teatre, va voler entrar en política per lluitar contra Margaret Thatcher, perquè deia que destruïa la societat britànica. Des de 1992, va tenir un seient a la Cambra dels Comuns pel partit laborista. Va donar suport a Ken Livingstone. La premsa va especular molt amb el seu nom per reemplaçar Tony Blair quan aquest va anunciar el seu desig de marxar el 2006. Però Jackson va posar de seguida fi a aquests rumors.[1][2]

Retorn al teatre

Després del final del seu mandat a la Cambra dels Comuns el 2015, Glenda Jackson va reprendre la seva carrera d'actriu. Va tornar a interpretar papers principals en diverses obres de teatre, com ara El rei Lear, de Shakespeare, dirigida per Deborah Warner, i Three Tall Women, d'Edward Albee. Per aquesta última va obtenir el Premi Tony de 2018, com a millor actriu d'obra de teatre.

Filmografia i reconeixements

Any Pel·lícula Paper Notes
1963 This Sporting Life Cantant a la festa No surt als crèdits
1967 Benefit of the Doubt petit paper
Marat/Sade Charlotte Corday
1968 Tell Me Lies Convidada
The Wednesday Play Julie Let's Murder Vivaldi
Negatives Vivien
1969 Dones enamorades (Women in Love) Gudrun Brangwen Oscar a la millor actriu
Nominada al BAFTA a la millor actriu
Nominada al Globus d'Or a la millor actriu dramàtica
ITV Saturday Night Theatre Marina Palek Salve Regina
1970 Play of the Month Howards End
La passió de viure (The Music Lovers) Antonina Milyukova
1971 Diumenge, maleït diumenge (Sunday Bloody Sunday) Alex Greville BAFTA a la millor actriu
Nominada a l'Oscar a la millor actriu
El xicot (The Boy Friend) Rita No surt als crèdits
Mary, Queen of Scots Elisabet I Nominada al Globus d'Or a la millor actriu dramàtica
Elizabeth R Elisabet I TV mini-sèrie
Primetime Emmy a la millor actriu en sèrie dramàtica
1972 The Triple Echo Alice
1973 A Touch of Class Vicki Allessio Oscar a la millor actriu
Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica
Conquilla de Plata a la millor actriu, del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià
Nominada al BAFTA a la millor actriu
A Bequest to the Nation Lady Emma Hamilton
1974 The Maids Solange
1975 Una anglesa romàntica (The Romantic Englishwoman) Elizabeth Fielding
The Devil Is a Woman Germana Geraldine
Hedda Hedda Gabler Nominada al Oscar a la millor actriu
Nominada al Globus d'Or a la millor actriu dramàtica
1976 La increïble Sarah (The Incredible Sarah) Sarah Bernhardt Nominada − Globus d'Or a la millor actriu dramàtica
1977 Nasty Habits Sister Alexandra
1978 House Calls Ann Atkinson
Stevie Stevie Smith Nominada al Globus d'Or a la millor actriu dramàtica
The Class of Miss MacMichael Conor MacMichael
1979 Lost and Found Tricia
1980 Hopscotch Isobel von Schonenberg
Health Isabella Garnell
1981 The Patricia Neal Story Patricia Neal TV
Nominada al Primetime Emmy a la millor actriu en minisèrie o telefilm
Nominada al Globus d'Or a la millor actriu en minisèrie o telefilm
1982 The Return of the Soldier Margaret Grey
Giro City Sophie
1984 Sakharov Yelena Bonner (Sakharova) Nominada al Globus d'Or a la millor actriu en minisèrie o telefilm
1985 Turtle Diary Neaera Duncan
1987 Beyond Therapy Charlotte
Business as Usual Babs Flynn
1988 Strange Interlude Nina Leeds TV
Salome's Last Dance Herodias / Lady Alice
1989 The Rainbow Anna Brangwen
King of the Wind Carolina de Brunsvic
Doombeach Miss
1990 T-Bag's Christmas Ding Dong Vanity Bag TV
The Real Story of Humpty Dumpty Glitch the Witch (veu)
1991 The House of Bernarda Alba Bernarda Alba TV
A Murder of Quality Ailsa Brimley TV
1992 The Secret Life of Arnold Bax Harriet Cohen TV
1994 A Wave of Passion: The Life of Alexandra Kollontai Aleksandra Kol·lontai TV (veu)
2021 Mothering Sunday Jane Fairchild
2023 The Great Escaper Rene Jordan

Distincions

«Agraeixo els premis, però no et fan millor en la teva feina», comentava quan li era concedit algun reconeixement, que difícilment recollia, entre els quals tres Emmys televisius, el Tony teatral, el Globus d’Or i el Bafta britànic.[3]

Un conte de Cortázar

L'actriu va inspirar el conte de Julio Cortázar «Queremos tanto a Glenda», protagonitzat per un grup de cinèfils admiradors de l'actriu 'Glenda Garson'. El llibre en què es publicà aquest conte, de 1980, va prendre el nom d'aquest relat.[4]

El mateix any, justament, Jackson actuà en la pel·lícula Hopscotch, un terme que es pot traduir precisament per «xarranca», o «rayuela», coincidint amb el nom de la novel·la de Cortázar, una casualitat que l'autor celebrà.[4]

Referències

  1. 1 2 3 «Mor l'actriu i expolítica britànica Glenda Jackson». Segre, 15-06-2023. [Consulta: 5 abril 2026].
  2. ↑ «Glenda Jackson, actrice britannique doublement oscarisée, est morte». Le Monde, 15 juin 2023.
  3. ↑ Tubella, Patricia. «Glenda Jackson (1936-2023)». política & prosa, núm. 59, 31-08-2023. [Consulta: 5 abril 2026].
  4. 1 2 «Muere Glenda Jackson, la legendaria actriz inglesa que inspiró al escritor argentino Julio Cortázar» (en castellà). BBC News Mundo, 15-06-2023.

Enllaços externs

  • Web oficial Arxivat 2019-09-04 a Wayback Machine. (anglès)
  • Glenda Jackson  a l'Screenonline del British Film Institute (anglès)