Cases Rocamora
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Arquitecte | Joaquim Bassegoda i Amigó Bonaventura Bassegoda i Amigó | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | modernisme català | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Dreta de l'Eixample (Barcelonès) | |||
| Lloc | Pg. Gràcia, 6-14 i Casp, 1 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 40390 | |||
| Id. Barcelona | 1507 | |||
Les cases Rocamora són un conjunt arquitectònic situat al Passeig de Gràcia i el carrer de Casp de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2]
Història
Entre 1863 i 1883, en aquesta illa hi hagué el Prado Catalán, i el 1884 s'hi va instal·lar el Cafè[3][4] i el Teatre Novedades. Una part dels terrenys eren propietat del comerciant Isidre Alandí i Llamusí i el tintorer Francesc Llenas i Duran, que van tenir una disputa amb l'Ajuntament per l'expropiació d'una franja de terreny al Passeig de Gràcia.[5][6] Entre 1897 i 1901, el fabricant de sabço i espelmes Antoni Rocamora i Pujolà va adquirir-ne tres parcel·les, que incloïen el cafè i l'entrada al teatre, als germans Artur i Francesc Llenas i Ventura,[7] i a la cunyada d'aquest darrer, Àngela Canela i Bauzà, vídua d'Isidre Alandí.[8][9][10]
El 1914, Rocamora va demanar permís per a construir-hi tres cases segons el projecte de l'arquitecte Joaquim Bassegoda i Amigó (tot i que probablement hi col·laborà el seu germà Bonaventura).[10] El 1915, en plena construcció, va presentar un nou projecte que augmentava l'alçada en un pis meé,[11] i finalment, les obres s'acabaren el 1917.[12][1] Va morir aquell mateix any,[13] i les cases es van repartir entre les seves filles Eulàlia (núms. 12-14), Elvira (núms. 8-10) i Isabel Rocamora i Rosés (núm. 6).[14]
Descripció
Conjunt de tres edificis entre mitgeres de planta baixa amb ús comercial i cinc plantes d'habitatges de renda. Les cases tenen entrades independents però estan unificades uniformement mitjançant una façana que repeteix la mateixa estructura, un sol mòdul consistent en les tribunes i els coronaments de les cúpules que sobrepassen el propi terrat. Hi ha una torre que trenca amb l'ordenació establerta a la manera d'un mirador de planta circular amb pinacles situat al vèrtex de la cantonada. Els elements decoratius goticistes queden articulats a través de la pròpia estructura de l'edifici.[1]
Referències
- 1 2 3 «Cases Rocamora». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Cases Rocamora». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «CAFÈ NOVEDADES. Passeig de Gràcia (1884-1917)». Barcelofília (blog). Miquel Barcelonauta, 18-09-2012.
- ↑ Fraiz Ordóñez, Jesús «Cine gratis y carambolas en el Café Novedades». La Vanguardia, 09-10-2021.
- ↑ «Relatiu a l'estacada del Prado Catalán (illa delimitada per la gran via de les Corts Catalanes, Pau Claris, passeig de Gràcia i Casp). Petició als propietaris Isidro Alandi i Francisco Llenas Duran per enretirar la línia de les construccions del passeig de Gràcia i expropiar el terreny que va ocupar la via pública». Q137 Eixample AI-272. AMCB, 1870.
- ↑ Boletín de la revista general de legislacion y jurisprudencia, periódico oficial del ilustre colegio de abogados de Madrid. Tomo XLIX, 1876, p. 152-155.
- ↑ «Francesc LLENAS I VENTURA». geneanet. Badal i Segura.
- ↑ «Ángela CANELA I BAUZÁ». geneanet. Badal i Seguera.
- ↑ AHPB, notari Miquel Martí i Beya, 30-06-1897, 03-08-1897 i 17-07-1901.
- 1 2 «Passeig de Gràcia 6-14 (i Casp 1 Bis). Antonio Rocamora i Pujola. Construir tres cases (conegudes com a cases Rocamora)». Q127 Eixample 15560/1914. AHCB, 30-08-1914.
- ↑ AMCB, Q127 Eixample 15560/1914, 27-09-1915.
- ↑ AMCB, Q127 Eixample 15560/1914, 06-06-1917.
- ↑ «El señor D. Antonio Rocamora y Pujolá falleció el día 18 de los corrientes». El Diluvio (edición mañana), 24-08-1917, p. 10.
- ↑ AMCB, Q127 Eixample 15560/1914, 21-06-1920.