Edifici Hispano Olivetti
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici d'oficines  | |||
| Ús | edifici d'hotel | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | racionalisme arquitectònic | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Dreta de l'Eixample (Barcelonès) | |||
| Lloc | Rda. Universitat, 18 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 52278 | |||
| Id. Barcelona | 1600 | |||
L'Edifici Hispano Olivetti està situat a la Ronda de la Universitat, 18 de Barcelona i està catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2]
Història
El 1929, i per iniciativa de l'empresari Juli Caparà i Marquès, es va constituir a Barcelona la societat anònima Hispano Olivetti, filial espanyola del fabricant italià de màquines d'escriure Olivetti.[3] Després de la Guerra Civil, va construir una nova fàbrica prop de la plaça de les Glòries, que seria una de les més importants del món.[4]
En aquest context, la filial Comercial Mecanográfica SA[5] necessitava un lloc per a les oficines, sales de venda i l'exposició de l'assortiment, que no fos massa lluny dels clients potencials, com ara entitats bancàries, oficials i administratives. Per això, va contractar l'equip BBPR, format pels arquitectes Lodovico Belgiojoso, Enrico Peressutti i Ernesto Nathan Rogers,[4] que amb aquest edifici, construït entre 1960 i 1964,[6] especialment Rogers com a teòric, plantejà una revisió dels postulats de l'arquitectura moderna cap a la màxima adaptació dels tecnicismes constructius, tant en l'estructura com en la disposició lliure de les plantes i el mur cortina de la façana. En aquella època, el president d'Olivetti havia començat una campanya de canvi d'imatge corporativa i volia promoure en totes les intervencions obres d'autèntica avantguarda.[2]
La companyia es va desfer de l'edifici el 1998, quan les màquines d'escriure van esdevenir obsoletes davant l'evolució de l'ofimàtica. Aleshores, va acollir diverses oficines, incloent-hi una de les seus del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.[7] Finalment, entre 2015 i 2016 va ser completament remodelat i transformat en hotel.[8]
Arquitectura
L'edifici, de planta baixa i entresòl, set pisos i àtic, té un nucli de comunicacions verticals (escales i ascensors) en una de les mitgeres, mentre que la resta de l'espai, destinat a oficines, és diàfan.[2] Al centre de la planta baixa, concebuda com a un espai obert d'exposició, hi ha dos pilars de formigó buixardat exempts.[8][1][6] A sobre hi ha un mur cortina amb quinze plafons de vidre per planta sobre tancaments metàl·lics en voladís sobre el carrer, creant un vistós efecte esglaonat cap a la part central.[2][1]
Referències
- 1 2 3 «Edifici d'oficines (abans Hispano Olivetti)». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- 1 2 3 4 «Edifici d'oficines (abans Hispano Olivetti)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «FÀBRICA HISPANO OLIVETTI. Gran Via / Plaça Glòries (1942-1991)». Barcelofília (blog). Miquel Barcelonauta, 28-04-2018.
- 1 2 Brown, Álex. «Los vestigios del Edificio Comercial Olivetti (1964)». Vestigios de Barcelona, 12-12-2013.
- ↑ «Edificio Hispano Olivetti en Barcelona». Arquitectura e Industria. Arxivat de l'original el 16-04-2015.
- 1 2 «Comercial Hispano-Olivetti». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- ↑ «Los vestigios del Edificio Comercial Olivetti (1964)». Vestigios de Barcelona. Álex Brown, 12-12-2013.
- 1 2 Montey, Xavier «Una pèrdua més». El País, 17-02-2016.