Earl Grey

Infotaula begudaEarl Grey
EpònimCharles Grey, segon comte de Grey Modifica el valor a Wikidata
Tipuste aromatitzat Modifica el valor a Wikidata
OrigenAnglaterra Modifica el valor a Wikidata
Ingredientste negre i taronja de bergamota Modifica el valor a Wikidata

El te Earl Grey és una barreja de te negre aromatitzat amb un sabor distintiu que li dona l'addició d'oli extret de la pell de la bergamota, un cítric fragant.[1] Tradicionalment, el terme "Earl Grey" s'aplicava només al te negre; tanmateix, actualment també s'aplica a tes tant verds com blancs que contenen oli de bergamota.

Història

La referència més antiga al te aromatitzat amb bergamota data del 1824; tanmateix, l'article en qüestió no fa cap menció a Earl Grey. Sembla que la bergamota s'utilitzava per millorar el gust dels tes de baixa qualitat.[2] El 1837 es van presentar càrrecs contra una empresa acusada d'afegir bergamota en secret per tergiversar el seu te com un producte superior i vendre'l així a un preu més alt.[2]

Charles Grey, 2n comte Grey

Retrat del comte Grey de Thomas Phillips, 1820. Charles Grey, 2n comte Grey, l'origen més probable del nom del te Earl Grey.

S'ha suggerit que la barreja Earl Grey, també anomenada «Earl Grey's Mixture», va rebre el seu nom en honor de Charles Grey, 2n comte Grey, Primer ministre britànic a la dècada del 1830.[3] Tanmateix, el fet que l'addició de bergamota al te es fes d'una manera de poc prestigi cap a l'època de la seva mort suggereix que, tot i que és possible que el segon comte Grey hagués tingut contacte amb el te aromatitzat amb bergamota, sembla bastant improbable que l'hagués defensat o promogut.[2] Així i tot, hi ha hagut diverses hipòtesis que intenten vincular el te amb el comte.

Una llegenda diu que un mandarí xinès agraït, el fill del qual va ser rescatat de morir ofegat per un dels homes de Lord Grey, va presentar la barreja al comte per primera vegada el 1803. El relat sembla ser apòcrif. Lord Grey no va viatjar mai a la Xina[4] i l'ús de l'oli de bergamota per aromatitzar el te era llavors desconegut a la Xina. Tanmateix, aquesta història es relata posteriorment (i lleugerament corregida) al lloc web de Twinings, sota la versió que li va ser «presentada per un enviat al seu retorn de la Xina».[5]

Una altra llegenda diu que el va rebre com a regal, probablement un privilegi diplomàtic, te aromatitzat amb oli essencial de bergamota,[6] potser com a resultat de la posada a fi per la seva part al monopoli que mantenia la Companyia Britànica de les Índies Orientals sobre el comerç entre la Gran Bretanya i la Xina.[7]

Segons la família Grey, el te va ser especialment barrejat per un mandarí xinès per a Lord Grey, per adaptar-se a l'aigua de Howick Hall, la seu familiar a Northumberland, utilitzant bergamota en particular per contrarestar la preponderància de calç a l'aigua local. Lady Grey el va utilitzar per a les seves recepcions a Londres com a amfitriona política, i va resultar ser tan popular que li van preguntar si es podia vendre a altres persones, que va ser com Twinings va passar a comercialitzar-lo com a marca.[8]

Jacksons of Piccadilly afirma que ells van originar el te d'Earl Grey, després que Lord Grey lliurés la recepta a George Charlton, soci de Robert Jackson & Co., el 1830. Segons Jacksons, la recepta original ha estat en producció constant i mai ha sortit de les seves mans. La seva barreja s'ha basat en te negre xinès des del principi.[9][10]

William Grey

Altres teories sobre la procedència del te suggereixen que el seu desenvolupament no va tenir res a veure amb cap comte (Earl), i que el títol s'hi va afegir posteriorment. S'han trobat referències en anuncis antics dels anys 1850 i 1860 (després de la mort del segon comte Grey) a «Grey's Tea» o «Grey's mixture», essent la més antiga atribuïda a un comerciant de te anomenat William Grey el 1852. Les primeres referències publicades conegudes a un te «Earl Grey» són anuncis de Charlton & Co. de Jermyn Street a Londres a la dècada del 1880.[11] S'ha suggerit que el títol d'«Earl» s'hi va afegir per fer que el te semblés socialment més refinat, o alternativament que es va associar amb Henry Grey, 3r comte Grey, que era viu quan el títol d'«Earl» es va començar a atribuir al te.[2]

Impressions modernes

Una enquesta del 2010 va concloure que un nombre significatiu de persones al Regne Unit associen el fet de prendre te Earl Grey amb ser «posh» o de classe mitjana.[12][13] El te Earl Grey també s'ha associat amb el personatge de Patrick Stewart, Jean-Luc Picard, introduït a Star Trek: The Next Generation, per a qui la frase «tea, Earl Grey, hot» («te, Earl Grey, calent») és tota una icona.[14][15]

Preparació i variacions

Barreja de te Earl Grey amb fulles de te i escorça de bergamota

«Earl Grey» aplicat al te no és una marca registrada,[16] i nombroses empreses de te elaboren les seves pròpies versions de te Earl Grey utilitzant una gran varietat de fulles de te i additius.

La bergamota (Citrus bergamia), un probable híbrid entre la llimona i la taronja amarga,[17] és un petit arbre cítric que floreix durant l'hivern. Es conrea àmpliament a la Calàbria, Itàlia, que representa el 90% de la producció mundial d'oli de bergamota.[18]

Com altres tes negres, les fulles de te utilitzades en el te Earl Grey són verdes quan es recol·lecten i pateixen oxidació durant el processament. Això provoca un canvi en la seva composició química, un color més fosc i un gust més intens.[19] En ocasions, s'utilitzen fulles de te verd o d'oolong en lloc de les de te negre. Quan és així, el procés d'oxidació s'escurça o s'omet. Hi ha dos mètodes per aromatitzar les fulles de te per obtenir el te Earl Grey.[19] El primer, que es diu que dona com a resultat un gust cítric més fort, és el recobriment o polvorització de les fulles de te negre amb oli essencial de bergamota. El segon mètode és l'addició d'escorça seca de bergamota a la barreja d'Earl Grey. Amb aquest mètode, el gust cítric s'infusiona a les fulles de te negre durant el procés de preparació.[19]

El procés per infusionar el te per beure'l varia significativament segons la preferència personal. Les opinions divergeixen sobre el mètode preferit per bullir l'aigua, així com sobre el temps d'infusió ideal. Infusionar el te durant massa temps produeix un gust amarg; de dos a tres minuts és una recomanació habitual, tot i que n'hi ha que recomanen fins a cinc minuts per «gaudir plenament de l'aroma cítrica».[19][20]

Varietats de la barreja

  • Hi ha diferents varietats d'un te conegut com a Lady Grey; els dos tipus més comuns són el Lady Grey amb blauet i el Lady Grey cítric, que combinen el te Earl Grey amb blavet i taronja amarga, respectivament. «Lady Grey» és una marca registrada de Twinings.[21]
    • Una barreja anomenada Russian Earl Grey també conté ingredients de gust cítric, com ara peladures de cítrics i herba-lluïsa del Japó, a més del te negre i la bergamota habituals. Degut a la inclusió de peladura de cítrics, és similar al (registrat) Lady Grey, però pot variar en intensitat segons el productor.[22]
  • Hi ha variacions disponibles que inclouen ingredients com ara jaasmat, així com diverses flors.[23] Una barreja amb pètals de rosa afegits es coneix com a French Earl Grey, que ha passat a ser la barreja més popular a la botiga de te australiana T2.
  • Una varietat anomenada Earl Grey Crème conté ingredients o aromatitzants addicionals com lavanda i vainilla.[24]
  • Diverses empreses produeixen variacions en les quals no s'utilitzen fulles de te negre. El te Earl Grey Green o «Earl Green» substitueix el te negre per fulles de te verd. El te Earl Grey White o «Earl White» utilitza fulles de te blanc. El Rooibos Earl Grey és una variació que utilitza aquesta tisana sud-africana com a substitut.

En altres begudes

Una beguda anomenada «London fog» és una combinació d'Earl Grey, llet vaporitzada i xarop de vainilla.[25]

El te amb llet Earl Grey és una beguda popular tipus te de boles (bubble tea) aromatitzada a molts països d'Àsia.[26]

Ús com a aromatitzant

Tassa de te Earl Grey

El te Earl Grey s'utilitza com a aromatitzant per a diversos tipus de pastissos i productes de confiteria, com la xocolata, així com en salses salades.[27][28] Per aromatitzar una salsa amb te, normalment s'afegeixen bossetes de te al brou base, es fa bullir durant uns minuts i després es de descartar les bossetes. Per a les receptes dolces, el te en gra sovint s'afegeix a la mantega fosa o a la crema de llet calenta i es cola un cop infusionat el gust.[29][30][31]

Referències

  1. ↑ Ben Richardson. «Bergamot growers get whiff of success» (en anglès). BBC News, 06-04-2006.
  2. 1 2 3 4 «Early Grey: The results of the OED Appeal on Earl Grey tea» (en anglès). public.oed.com/, 03-04-2013. [Consulta: 21 gener 2022].
  3. ↑ «A Brief History of Earl Grey» (en anglès americà). World Tea News, 28-10-2013. [Consulta: 20 octubre 2020].
  4. ↑ Pettigrew, Jane. The Tea Companion: A Connoisseur's Guide (Connoisseur's Guides). Philadelphia, Pa: Running Press Book Publishers, 2004. ISBN 0-7624-2150-9.
  5. ↑ «Earl Grey». Twiningsusashop.com. Arxivat de l'original el 15 August 2010. [Consulta: 7 desembre 2010].
  6. ↑ Kramer, Ione. All the Tea in China. China Books, 1990. ISBN 0-8351-2194-1. Pàgines 180-181.
  7. ↑ «Charles, Earl Grey (1764-1845)». www.historyhome.co.uk. [Consulta: 20 octubre 2020].
  8. ↑ «Earl Grey Tea House at Howick Hall Gardens». Howick Hall Gardens. Arxivat de l'original el 27 December 2010. [Consulta: 28 gener 2011].
  9. ↑ Fenix, Micky «More Than Just A Pot Of Tea». Philippine Daily Inquirer, 24-07-2008. «Stephen Twining traced back his family's business to the 1700s, when coffee houses as meeting places were the vogue. How ironic that it was in the company's coffee house where tea was introduced. Earl Grey tea makes Stephen Twining wish he could move back time because the company did not lay claim to the formula, or the name, when they had produced the blend for the British Prime Minister who was known as the second Earl Grey.»
  10. ↑ Pagano, Margareta «The secret of Earl Grey tea is changing hands at last / Sale of Jacksons of Piccadilly to Fitch Lovell food manufacturing group». The Guardian (London), 03-07-1985. «The original secret formula for Earl Grey tea is changing hands after 155 years with its sole proprietors, the Jacksons of Piccadilly tea merchants... with the sale goes the special recipe of the Earl Grey blend which was entrusted to Robert Jackson's partner, George Charlton, in 1830 by the second Earl Grey. To this day the formula—which mixes black China tea with other unknown teas—has remained unaltered.»
  11. ↑ «History of Earl Grey Tea | Bergamot and Black Tea Blend» (en anglès). www.teaforte.com. [Consulta: 20 octubre 2020].
  12. ↑ «Want to seem posh? Employ a cleaner and drink Earl Grey». The Telegraph, 04-06-2010. Arxivat de l'original el 27 May 2018. [Consulta: 2 abril 2018].
  13. ↑ «Survey Results», 20-05-2010. Arxivat de l'original el 4 January 2017. [Consulta: 15 gener 2016].
  14. ↑ Whitbrook, James. «Sorry, Captain Picard, Your Taste in Tea Sucks». Gizmodo, 16-06-2020. [Consulta: 26 juliol 2023].
  15. ↑ «It's Captain Picard Day, celebrate with some tea, Earl Grey, hot». CNET. [Consulta: 26 juliol 2023].
  16. ↑ «Review: Twinings Earl Grey tea», 14-04-2011. Arxivat de l'original el 22 December 2014. [Consulta: 1r desembre 2014].
  17. ↑ Curk, Franck; Ollitrault, Frédérique; Garcia-Lor, Andres; Luro, François; Navarro, Luis; Ollitrault, Patrick «Phylogenetic origin of limes and lemons revealed by cytoplasmic and nuclear markers» (en anglès). Annals of Botany, vol. 117, 4, 04-03-2016, p. 565–583. DOI: 10.1093/aob/mcw005. ISSN: 0305-7364. PMC: 4817432. PMID: 26944784.
  18. ↑ «Italy: Responsibly sourcing bergamot from Calabria | Givaudan». Arxivat de l'original el 27 October 2020. [Consulta: 24 febrer 2024].
  19. 1 2 3 4 «5 Secrets to the Perfect Cup of Earl Grey Tea». Tea Forte, 23-05-2018. Arxivat de l'original el 20 September 2020. [Consulta: 3 novembre 2020].
  20. ↑ «How To Steep A Perfect Cup Of Earl Grey Tea» (en anglès). Goodwyn Tea, 26-12-2016. Arxivat de l'original el 18 September 2020. [Consulta: 3 febrer 2021].
  21. ↑ «Justicia trademark database». Arxivat de l'original el 4 December 2014. [Consulta: 1r desembre 2014].
  22. ↑ «19 Types of Earl Grey Tea to Tantalise Your Tastebuds». My Earl Grey, 08-07-2021.
  23. ↑ Cooper, Nathanael «Tea for 2 or 2 for tea». Sunshine Coast Daily, 18-10-2008.
  24. ↑ Johnson, David. «The Best Black Tea for When Coffee Won't Do» (en anglès americà). Robb Report, 14-08-2020. Arxivat de l'original el 27 September 2020. [Consulta: 20 febrer 2021].
  25. ↑ Nye, Valerie; Barco, Kathy. Breakfast New Mexico Style. Sunstone Press, 2009, p. 48. ISBN 978-0-86534-716-8.
  26. ↑ Lai, Katty. «BUBBLE TEA CRAZE in Southeast Asia» (en anglès americà). mise en place, 18-06-2020. [Consulta: 3 agost 2023].
  27. ↑ Joachim, David. Brilliant Food Tips and Cooking Tricks: 5,000 Ingenious Kitchen Hints, Secrets, Shortcuts, and Solutions. Rodale, 2001, p. 502. ISBN 978-1-57954-301-3. «Earl Grey shallot sauce.»
  28. ↑ Miller, Norman «Why tea is the new spice rack must-have». , 11-04-2009.
  29. ↑ Boyle, Tish. The good cookie: over 250 delicious recipes from simple to sublime. John Wiley and Sons, 2002, p. 124. ISBN 978-0-471-38791-6. «Chocolate dipped Earl Grey shortbread wedges.»
  30. ↑ Schneider, Edward «Cooking With Tea; "As for pears, I poached them in Earl Grey, a tea with impeccable prime ministerial credentials."». , 16-01-2002. Arxivat 25 de juliol 2012 a Wayback Machine.
  31. ↑ Wareing, Marcus. «Earl Grey tea cream and Eccles cakes». BBC, 07-03-2008. Arxivat de l'original el 7 March 2008. [Consulta: 13 novembre 2009].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.