Eve Beglarian
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 juliol 1958  (68 anys)Ann Arbor (Michigan) |
| Activitat | |
| Ocupació | compositora |
| Gènere | Música electrònica |
   | |
Eve Beglarian (Ann Arbor EEUU, 22 de juliol de 1958) és una compositora, intèrpret i productora d'àudio estatunidenca d’ascendència armènia. La seva música es caracteritza sovint com a postminimalista.[1]
Filla del compositor Grant Beglarian, va estudiar a la Princeton University (1980) i a la Columbia University (1983), i es va formar en tècniques serials intricades amb Charles Wuorinen i Fred Lerdahl. Tanmateix, a Columbia va començar a considerar el postserialisme com una tendència estèril i elitista, i va començar a escriure obres que incorporaven elements de rock i d’art performatiu. Des de 1991 ha tingut una presència destacada a l’escena artística del centre de Manhattan, especialment amb la pianista Kathleen.[2]
Eve Beglarian ha treballat en Chapman studio, que va ser fundat per Alice Woodrough Chapman en memòria al seu marit George Alexander Chapman.[3]
Biografia
Eve Beglarian és compositora, intèrpret i productora d’àudio nord-americana. La seva música és molt personal i oberta a l’experimentació. La revista Los Angeles Times l’ha descrita com una «rebel humana i idealista i una sensualista musical», cosa que reflecteix la llibertat i sensibilitat de la seva obra.[1][4]
Va estudiar a la Universitat de Princeton, on es va graduar el 1980, i després va fer un màster a Columbia University (1983).[5][4]També va estudiar privatament amb Jacques-Louis Monod durant uns anys. Tot i tenir una bona formació, va decidir treballar de manera independent, i de tant en tant orienta joves compositors.[4]Des del 2001 treballa en A Book of Days, un projecte de llarg recorregut que va creixent amb el temps i crea peces de text, música i imatge per a cada dia de l’any.[1]
L’any 2009 va recórrer el riu Mississipí en caiac i bicicleta, una experiència que va inspirar un cicle de cançons sobre la música popular nord-americana i el projecte BRIM, un ensemble dedicat a interpretar el repertori de The River Project. En aquest context també ha creat obres com Dust (2015) i You Look for Truth Deep Within Me (2015), nascudes de trobades amb artistes i d’experiències personals.[5]
En els darrers anys ha continuat desenvolupant projectes actuals molt diversos: una peça per a piano sol inspirada en Emily Dickinson, concebuda com una resposta a la Sonata Concord de Charles Ives; un projecte sobre les relacions entre pobles indígenes i colons, sorgit d’un viatge en bicicleta pels Grans Llacs; i una composició per a 24 contrabaixos pensada per ser interpretada en un bosc. Durant una estada a MacDowell, també va posar música a poemes de Bill Knott per a un cicle de cançons que es va estrenar el 2024, i va continuar treballant en un projecte escènic basat en Le Voir Dit de Guillaume de Machaut.[1]
Reconeixements
Obra
La seva música inclou obres de cambra, corals, simfòniques i de teatre musical, que ha estat encarregada i interpretada àmpliament per formacions com Los Angeles Master Chorale, Bang on a Can All-Stars, Chamber Music Society of Lincoln Center, California EAR Unit, The Orchestra of St. Luke's, Relâche, The Paul Dresher Ensemble, Sequitur y The American Composers Orchestra, entre moltes altres.També ha col·laborat amb coreògrafs, artistes visuals i directors, combinant música, imatge i moviment.[5]
En l’àmbit del teatre musical, ha compost obres com Animal Magnetism (2000), Dollhouse (2009), guanyadora d’un Obie Award, Ecco Porco (2002), Choephori (2006) i Shalom Shanghai (2013), totes dirigides per Lee Breuer. Altres obres destacades són Forgiveness (2000), amb Chen Shi-Zheng i Akira Matsui, i The Bacchae (1996), amb el China National Beijing Opera Theater[5]
La seu llenguatge s'emmarca dins una tendència postminimalista, que és una reacció al minimalisme. A diferencia del minimalisme, que s’enfoca en la repetició de patrons, canvis mínims i graduals, una armonía quasi estàtica, el postminimalisme va més enllà, mantenint la claredat del minimalisme, però s’enfoca més en l’emoció i narrativa, amb canvis harmònics més notables.[6]La seva obra None More Than You forma part del disc Rough Magic de Roomful of Teeth, guardonat amb el Premi Grammy 2024.[4]
Discografia
- 1976: Loops4ever / Manuel Zuria[7]
Referències
- 1 2 3 4 «eve beglarian: evbvd music». [Consulta: 20 abril 2026].
- ↑ Gann, Kyle «Beglarian, Eve». Beglarian, Eve, 20-01-2001.
- ↑ «Verifying your browser». [Consulta: 18 maig 2026].
- 1 2 3 4 5 «Commissioned Composer | University of Wisconsin - River Falls». [Consulta: 18 maig 2026].
- 1 2 3 4 «Eve Beglarian | FCA Grant Recipient». [Consulta: 18 maig 2026].
- ↑ «Music After Minimalism». [Consulta: 18 maig 2026].
- ↑ Zuria, M. (2011). Loops4ever [2 CD àudio]. Mazagran. mz 001.