Fatu Huku
| ||||
| Tipus | illa i illa volcànica  | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
| Entitat territorial administrativa | França d'ultramar | |||
| Col·lectivitat | Polinèsia Francesa | |||
| Arxipèlag | illes Marqueses | |||
| Comuna | Hiva-Oa | |||
| Població humana | ||||
| Població | 0 (0 hab./km²) | |||
| Geografia | ||||
| Part de | ||||
| Superfície | 1,3 km² | |||
| Banyat per | oceà Pacífic | |||
| Identificadors descriptius | ||||
| Fus horari | ||||
Fatu Huku (en marquesà del sud Fatu’uku) és una illa de les Marqueses, a la Polinèsia Francesa. Està situada en el grup sud de l'arxipèlag, inclosa en la comuna d'Hiva Oa que es troba a 20 km al sud. Les seves coordenades són: 9° 26′ S, 138° 55′ O / 9.433°S,138.917°O.
L'illa és petita i deshabitada, amb una superfície d'1 km². Consisteix en una plana elevada de 361 m d'altitud.[1] Fatu Huku és la més jove de les illes Marqueses volcàniques, amb una edat estimada de només 1,3 milions d'anys, cosa que explica, en part, la seva robustesa, ja que l'erosió encara no ha excavat valls ni platges. El corall és rar a les Marqueses, però es troba un antic escull de corall fossilitzat a les elevacions més altes de Fatu Huku.[2] L'illa també està envoltada per un escull de barrera de forma aproximadament triangular que està completament submergit, però que es pot veure lleugerament a les imatges de satèl·lit.
Una llegenda explica que abans era una illa fèrtil i verda. Tanaoa, déu dels pescadors, va capgirar l'illa i així s'explica l'existència de corall en el centre de l'illa.
Fatu Huku va ser descoberta per l'anglès James Cook, el 1774. L'anomenà Hood, nom del mariner de 16 anys que va ser el primer a veure-la, Alexander Hood.[3]
Referències
- ↑ Butaud Jean- Francois and Jacq,Frederic A. "Flora and Vegetation of the Small Uninhabited Islands of the Marquesas...." https://www.academia.edu/3468395/Flora_and_vegetation_of_the_small_uninhabited_islands_in_the_Marquesas_archipelago_of_French_Polynesia_relics_of_dry_biota_threatened_by_biological_invasions, accessed 4 Dec 2013
- ↑ Patrick Nunn. Worlds in Shadow: Submerged Lands in Science, Memory and Myth. Bloomsbury, 2021, p. 198.
- ↑ (anglès) J.C. Beaglehole: The Life of Captain James Cook, Stanford 1992, S. 375
