Hiva Oa

Plantilla:Infotaula geografia políticaHiva Oa
Imatge
Tipusilla i illa volcànica Modifica el valor a Wikidata
Lloc
 9° 45′ S, 139° 00′ O / 9.75°S,139°O / -9.75; -139
Entitat territorial administrativaFrança d'ultramar
Col·lectivitatPolinèsia Francesa
Arxipèlagilles Marqueses
ComunaHiva-Oa Modifica el valor a Wikidata
CapitalAtuona Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població2.371 (2022) Modifica el valor a Wikidata (7,5 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície316 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesura12 (amplada) × 35 (longitud) km
Banyat peroceà Pacífic Modifica el valor a Wikidata
Altitud1.213 m-356 m Modifica el valor a Wikidata
Punt més altTemetiu (en) Tradueix (1.190 m) Modifica el valor a Wikidata
Identificadors descriptius
Fus horari

Hiva Oa (en marquesà del sud Hiva’oa) és una illa de les Marqueses, a la Polinèsia Francesa. És la més gran del grup sud de l'arxipèlag.

Geografia

Vista de l'interior de Hiva Oa

El nom Hiva Oa en marquesà significa «la llarga cresta». L'illa és muntanyosa i allargada, amb 40 km de llarg i 10 km d'ample, i 320 km² de superfície total.

La comuna d'Hiva Oa té una població de 2190 habitants al cens del 2012.[1] Està formada per dues comunes associades: Atuona amb 1.635 habitant i l'illa deshabitada de Moho Tani, i Puamau amb 351 habitants i l'illa deshabitada de Fatu Huku. La capital és Atuona situada al sud de l'illa al peu del mont Tematiu de 1.276 m d'altitud.[2]

Història

Existeixen nombroses restes arqueològiques que fan pensar que l'illa era densament poblada en l'època preeuropea. Hiva Oa va ser descoberta per Álvaro de Mendaña y Neira, el 1595, que l'anomenà Dominica en honor de Sant Domènec.[3] Fins al segle xix va ser poc freqüentada pels navegants degut a la població bel·ligerant i agressiva. Finalment l'illa va ser pacificada pel francès Dupetit-Thouars en els anys 1880.

El pintor Paul Gauguin hi va morir el 1903 després de passar-hi els últims anys fugint de l'ambient colonial de Tahití.[4] Entre 1904 i 1940 Atuona va ser la seu de l'administració francesa de les Marqueses, i seu del bisbat entre 1893 i 1961. També va ser el lloc on es va retirar el cantant belga Jacques Brel, que hi va morir el 1978. Atuona disposa d'un museu dedicat a Gauguin amb còpies de les seves obres, la reconstrucció de la seva casa i una reproducció de l'escultura de bronze Oviri. El cementiri del Calvari, on són enterrats Gauguin i Brel, s'ha convertit en un lloc de pelegrinatge turístic.[5]

Administració

Llista d'alcaldes
PeríodeIdentitatPartit
1984-2008Guy Rauzy
2008-Teiiheiataata Etienne Tehaamoana

Referències

  1. ↑ «La population légale au 22 août 2012». Arxivat de l'original el February 21, 2014.
  2. ↑ https://www.peakbagger.com/peak.aspx?pid=11935
  3. ↑ Sharp, Andrew The discovery of the Pacific Islands Clarendon Press, Oxford, 1960, p.51.
  4. ↑ «Marquesas Islands». Go Tahiti.
  5. ↑ «Cimetière du Calvaire (Calvary Cemetery)». Frommers. [Consulta: 25 juny 2022].