Motu Iti

Per altres indrets homònims vegeu Motu Iti (desambiguació)
Plantilla:Infotaula geografia políticaMotu Iti
Imatge
Vista de Motu Iti des de Nuku Hiva
Tipusilla, grup d'illes i illa volcànica Modifica el valor a Wikidata
Lloc
 8° 40′ 34″ S, 140° 37′ 02″ O / 8.67608°S,140.61728°O / -8.67608; -140.61728
Entitat territorial administrativaFrança d'ultramar
Col·lectivitatPolinèsia Francesa
Arxipèlagilles Marqueses
ComunaNuku-Hiva Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població0 (2007) Modifica el valor a Wikidata (0 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície0,2 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesura0,565 (amplada) × 0,67 (longitud) km
Banyat peroceà Pacífic Modifica el valor a Wikidata
Identificadors descriptius
Fus horari

Motu Iti, o també Hatu Iti o Kikimai,[1] és una illa de les Marqueses, a la Polinèsia Francesa. Depèn administrativament de la comuna de Nuku Hiva. El nom motu iti significa «illa petita». És un nom comú a la Polinèsia utilitzat en molt indrets diferents.

Geografia

Està situada en el grup nord de l'arxipèlag, al nord-oest de Nuku Hiva. Consta de dues roques, Motu Iti i Plate, d'origen volcànic. L'altitud màxima és de 220 m.

Actualment es troba deshabitada.[2]

Història

Va ser explorada per primer cop pel nord-americà Joseph Ingraham, el 1791, que la va anomenar Franklin Island en record a Benjamin Franklin. Tres mesos més tard hi va arribar el francès Étienne Marchand que la va anomenar Deux-Frères («dos germans») per la seva formació de dues roques.[1]

El 1814, cinc mariners d'un vaixell americà van quedar encallats a l'illa rocosa. Un va sobreviure durant tres anys fins a ser rescatat per un vaixell que passava.[3]

Referències

  1. 1 2 Mémoire de pierre, mémoire d'homme de Michel Julien, Catherine Orliac, Michel Orliac, Publications de la Sorbonne, 1996, ISBN 9782859442989, p.273.
  2. ↑ Répartition de la population de la Polynésie française par île en 2017, Institut de la statistique de la Polynésie française (ISPF), consulté le 27 février 2019.
  3. ↑ «American seaman brought away from a desert rock after three years residence on it». The Analectic Magazine. Moses Thomas [Philadelphia], vol. 10, 1817, p. 427-428.