Henry John Stephen Smith

Plantilla:Infotaula personaHenry John Stephen Smith
Imatge
El seu bust al Museu d'Història Natural d'Oxford Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 novembre 1826 Modifica el valor a Wikidata
Dublín (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 febrer 1883 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Oxford (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri del Sant Sepulcre, St Paul section: Row 11, A9 51° 45′ 40″ N, 1° 16′ 11″ O / 51.761165°N,1.269771°O / 51.761165; -1.269771 Modifica el valor a Wikidata
President Societat Matemàtica de Londres
1874 – 1876
← Thomas Archer Hirst – John Strutt →
Conservador Museu d'Història Natural de la Universitat d'Oxford
1874 – 1883
← John Phillips – Edward Burnett Tylor →
Càtedra Saviliana de Geometria
1861 – 1883
← Baden Powell – James Joseph Sylvester → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióBalliol College (1845–1849)
Rugby School (1841–1844) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballTeoria de nombres Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor universitari Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat d'Oxford (1861–1883)
Balliol College (1849–1873) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Influències
Obra
Obres destacables
Família
ParesJohn Smith i Mary Murphy
GermansEleanor Smith Modifica el valor a Wikidata
Premis


Find a Grave: 137836905Modifica el valor a Wikidata

Henry John Stephen Smith (Dublín, 2 de novembre de 1826 - Oxford, 9 de febrer de 1883) va ser un matemàtic britànic que va ser catedràtic savilià de la universitat d'Oxford.

Vida i obra

El seu pare era advocat a Dublín, però va morir quan ell només tenia tres anys i la seva mare amb els fills va anar a viure a Anglaterra.[1] Va ser educat per la seva mare i per tutors privats fins que el 1841 va entrar a la Rugby School (Warwickshire, Anglaterra).[2] El seu ingrés a la universitat es va ajornar perquè va contraure la verola i la malària mentre estava de viatge per Itàlia i França;[3] però, finalment, el 1846 va ingressar al Balliol College de la universitat d'Oxford on es va graduar dos anys després amb els màxims honors tan en ciències com en humanitats.[4]

El 1849 va ser nomenat fellow del Balliol College.[5] El 1861 va ser nomenat catedràtic savilià de geometria de la universitat i el 1874 conservador del seu museu.[6]

Litografia de portada del llibre amb les seves obres escollides (1894).

Smith ha restat un matemàtic poc conegut, malgrat les seves aportacions en teoria de nombres.[7] A ell se li deu la forma normal de Smith[8] de una matriu (1861),[9] una demostració del teorema dels dos quadrats de Fermat (1855)[10] i un Report on the Theory of Numbers (1859-1865)[11] en el que analitza el treball d'altres matemàtic, però també hi afegeix molt de la seva collita.

El 1881, l'Acadèmia Francesa de les Ciències va convocar el seu premi anual sota el tema de la descomposició d'un nombre natural en la suma de cinc quadrats exactes. Smith es va sorprendre perquè era una qüestió que ja havia demostrat ell cinc anys abans, publicant-la en els Proceedings of the Royal Society (vol. 26). Després de comentar-ho amb Glaisher, van escriure una carta a Charles Hermite fent-li conèixer el fet. Hermite va respondre que el problema devia haver estat suggerit per algun membre de l'acadèmia que desconeixia el seu treball, però el va invitar a presentar-lo, prometent-li que el premi li seria concedit a ell. Smith, malgrat estar bastant malalt, el va reescriure en francès i el va presentar. Quan el premi es va concedir, el primer d'abril de 1883, Smith havia mort unes setmanes abans, però el premi va ser concedit de forma compartida a ell i a Hermann Minkowski, un jove matemàtic rus-alemany. Quan la germana de Smith, Eleanor, es va dirigir a Hermite recordant-li la seva promesa, aquest es va disculpar dient que havia estat un descuit de memòria involuntari.[12]

El 1894, onze anys després de la seva mort, la universitat d'Oxford va publicar un volum amb un recull dels seus articles, classes, cartes i un esquema biogràfic.[13]

Referències

  1. ↑ Pearson, 1894, p. 2.
  2. ↑ Pearson, 1894, p. 5.
  3. ↑ Wilson, 2022, p. 106.
  4. ↑ Hannabuss, 2000, p. 203.
  5. ↑ Clarke et al., 1999, p. 654.
  6. ↑ Agarwal i Sen, 2014, p. 283.
  7. ↑ Clarke et al., 1999, p. 655.
  8. ↑ Ilmonen i Haukkanen, 2011, p. 557 i ss.
  9. ↑ Newman, 1997, p. 367.
  10. ↑ Clarke et al., 1999, p. 662.
  11. ↑ Hannabuss, 2000, p. 205.
  12. ↑ Wilson, 2022, p. 117-118.
  13. ↑ Pearson, 1894, p. 1 i ss.

Bibliografia

Enllaços externs