Henry John Stephen Smith
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 novembre 1826 Dublín (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) |
| Mort | 9 febrer 1883 Oxford (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) |
| Sepultura | Cementiri del Sant Sepulcre, St Paul section: Row 11, A9 51° 45′ 40″ N, 1° 16′ 11″ O / 51.761165°N,1.269771°O |
| President Societat Matemàtica de Londres | |
| 1874 – 1876 ← Thomas Archer Hirst – John Strutt → | |
| Conservador Museu d'Història Natural de la Universitat d'Oxford | |
| 1874 – 1883 ← John Phillips – Edward Burnett Tylor → | |
| Càtedra Saviliana de Geometria | |
| 1861 – 1883 ← Baden Powell – James Joseph Sylvester → | |
| Dades personals | |
| Formació | Balliol College (1845–1849) Rugby School (1841–1844) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Teoria de nombres |
| Ocupació | matemàtic, professor universitari |
| Ocupador | Universitat d'Oxford (1861–1883) Balliol College (1849–1873) |
| Membre de | |
| Influències | |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Pares | John Smith i Mary Murphy |
| Germans | Eleanor Smith |
| Premis | |
Henry John Stephen Smith (Dublín, 2 de novembre de 1826 - Oxford, 9 de febrer de 1883) va ser un matemàtic britànic que va ser catedràtic savilià de la universitat d'Oxford.
Vida i obra
El seu pare era advocat a Dublín, però va morir quan ell només tenia tres anys i la seva mare amb els fills va anar a viure a Anglaterra.[1] Va ser educat per la seva mare i per tutors privats fins que el 1841 va entrar a la Rugby School (Warwickshire, Anglaterra).[2] El seu ingrés a la universitat es va ajornar perquè va contraure la verola i la malària mentre estava de viatge per Itàlia i França;[3] però, finalment, el 1846 va ingressar al Balliol College de la universitat d'Oxford on es va graduar dos anys després amb els màxims honors tan en ciències com en humanitats.[4]
El 1849 va ser nomenat fellow del Balliol College.[5] El 1861 va ser nomenat catedràtic savilià de geometria de la universitat i el 1874 conservador del seu museu.[6]

Smith ha restat un matemàtic poc conegut, malgrat les seves aportacions en teoria de nombres.[7] A ell se li deu la forma normal de Smith[8] de una matriu (1861),[9] una demostració del teorema dels dos quadrats de Fermat (1855)[10] i un Report on the Theory of Numbers (1859-1865)[11] en el que analitza el treball d'altres matemàtic, però també hi afegeix molt de la seva collita.
El 1881, l'Acadèmia Francesa de les Ciències va convocar el seu premi anual sota el tema de la descomposició d'un nombre natural en la suma de cinc quadrats exactes. Smith es va sorprendre perquè era una qüestió que ja havia demostrat ell cinc anys abans, publicant-la en els Proceedings of the Royal Society (vol. 26). Després de comentar-ho amb Glaisher, van escriure una carta a Charles Hermite fent-li conèixer el fet. Hermite va respondre que el problema devia haver estat suggerit per algun membre de l'acadèmia que desconeixia el seu treball, però el va invitar a presentar-lo, prometent-li que el premi li seria concedit a ell. Smith, malgrat estar bastant malalt, el va reescriure en francès i el va presentar. Quan el premi es va concedir, el primer d'abril de 1883, Smith havia mort unes setmanes abans, però el premi va ser concedit de forma compartida a ell i a Hermann Minkowski, un jove matemàtic rus-alemany. Quan la germana de Smith, Eleanor, es va dirigir a Hermite recordant-li la seva promesa, aquest es va disculpar dient que havia estat un descuit de memòria involuntari.[12]
El 1894, onze anys després de la seva mort, la universitat d'Oxford va publicar un volum amb un recull dels seus articles, classes, cartes i un esquema biogràfic.[13]
Referències
- ↑ Pearson, 1894, p. 2.
- ↑ Pearson, 1894, p. 5.
- ↑ Wilson, 2022, p. 106.
- ↑ Hannabuss, 2000, p. 203.
- ↑ Clarke et al., 1999, p. 654.
- ↑ Agarwal i Sen, 2014, p. 283.
- ↑ Clarke et al., 1999, p. 655.
- ↑ Ilmonen i Haukkanen, 2011, p. 557 i ss.
- ↑ Newman, 1997, p. 367.
- ↑ Clarke et al., 1999, p. 662.
- ↑ Hannabuss, 2000, p. 205.
- ↑ Wilson, 2022, p. 117-118.
- ↑ Pearson, 1894, p. 1 i ss.
Bibliografia
- Agarwal, Ravi; Sen, Syamal. «Henry John Stephen Smith (1826-1883)». A: Creators of Mathematical and Computational Sciences (en anglès). Springer, 2014. ISBN 978-3-319-10869-8.
- Clarke, F.W.; Everitt, W.N.; Littlejohn, L.L.; Vorster, S.J.R. «H. J. S. Smith and the Fermat Two Squares Theorem» (en anglès). The American Mathematical Monthly, Vol. 106, Num. 7, 1999, p. 652-665. DOI: 10.2307/2589495. ISSN: 0002-9890.
- Hannabuss, Keith. «Henry Smith». A: John Fauvel, Raymond Flood, Robin Wilson (eds.). Oxford Figures: Eight Centuries of the Mathematical Sciences (en anglès). Oxford University Press, 2000, p. 203-218. ISBN 0-19-852309-2.
- Ilmonen, Paulina; Haukkanen, Pentti «Smith meets Smith: Smith normal form of Smith matrix» (en anglès). Linear and Multilinear Algebra, Vol. 59, Num. 5, 2011, p. 557-564. DOI: 10.1080/03081081003709819. ISSN: 0308-1087.
- Newman, Morris «The Smith normal form» (en anglès). Linear Algebra and its Applications, Vol. 254, Num. 1-3, 1997, p. 367-381. DOI: 10.1016/S0024-3795(96)00163-2. ISSN: 0024-3795.
- Pearson, Charles H. «Biographical Sketch». A: Biographical Sketches and Recollections of Henry John Stephen Smith (en anglès). Oxford University Press, 1894, p. 1-28.
- Wilson, Robin. «Henry Smith». A: Robin Wilson (ed.). Oxford's Savilian Professors of Geometry: The First 400 Years (en anglès). Oxford University Press, 2022, p. 106-120. ISBN 978-0-19-886903-0.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Henry John Stephen Smith» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- North, J.D. «Smith, Henry John Stephen» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 6 abril 2017].
- «Henry John Stephen SMITH (1826–1883) - His sister Eleanor Elizabeth SMITH (1822–1896)» (en anglès). St. Sepulchre's Cemetery. [Consulta: 6 abril 2017].
