Giulio Neri

Plantilla:Infotaula personaGiulio Neri
Imatge
(2020) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 maig 1909 Modifica el valor a Wikidata
Torrita di Siena (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 abril 1958 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinfart de miocardi Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Monumental Verano Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
VeuBaix Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficCetra Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0626206 Allmovie (artista): p52256 Musicbrainz: 0e7b4575-129f-4067-81b1-c0a1129d1891 Discogs: 1283943 Allmusic: mn0002266584
Find a Grave: 210316567Modifica el valor a Wikidata

Giulio Neri (Torrita di Siena, Toscana, 21 de maig, 1909 – Roma, Laci, 21 d'abril, 1958), va ser un cantant de la corda de baix italià. Giulio Neri, va començar a actuar de jove, distingint-se per la seva veu ja poderosa. El comte Enrico Galeotti Ottieri della Ciaja, després d'haver-lo sentit cantar a missa, va decidir pagar-li els estudis.

Després d'un any d'estudis a Roma amb el mestre Ferraresi, va guanyar un concurs d'òpera al Maggio Musicale Fiorentino i immediatament després d'una beca a l'escola de perfeccionament del "Teatro Reale dell'Opera". Va debutar el 1934 a Rigoletto a Pienza, al costat de Benvenuto Franci.[1] El 1938 va debutar al "Teatro Reale dell'Opera" de Roma, convertint-se aviat en el seu primer baix.

Va cantar en nombrosos teatres italians i estrangers: al Liceu de Barcelona, al Covent Garden de Londres, a Suïssa, Portugal, Brasil. L'any 1945, juntament amb Beniamino Gigli, Maria Caniglia i Miriam Pirazzini, interpretà una històrica missa de Rèquiem de Giuseppe Verdi, dirigida pel mestre Tullio Serafin, al Belvedere de la Ciutat del Vaticà.

La seva veu molt fosca i tronadora, la d'un autèntic baix profund, li va permetre interpretar amb gran mestratge, fins i tot a l'escenari, molts papers de baix seriosos i dramàtics, empenyent-se amb facilitat cap als tons més greus de la vocalitzat masculina (do baix i fins i tot baix B).): a més dels seus papers preferits de Mefistòfeles i Moisès a Mosè in Egitto, Baldassarre a La favorita, el Gran Inquisidor a Don Carlo, Sparafucile a Rigoletto, Ramfis a Aïda, Oroveso a Norma. També va abordar Le Siège de Corinthe i Guillaume Tell de Rossini. També va actuar en papers brillants, com Don Basilio a El barber de Sevilla.

Giulio Neri a Mefistofele

També va interpretar obres de Richard Wagner, Mússorgski, Lattuada (La tempesta), Ennio Porrino (Els Horacis), Spontini (La Vestale), Stravinski (Le Rossignol), Monteverdi (L'Orfeo), Berlioz, Alfano (Sakùntala), Gounod (Faust), Ponchielli (La Gioconda), Mascagni (Iris), Refice (Cecilia, Margherita da Cortona), Rocca (The Dibuk), Massenet (Manon), Borodin (Kniaz' Igor). Tenia una vuitantena de títols al seu repertori, entre òperes i oratoris sagrats.

Per al cinema va estar entre els intèrprets de diverses pel·lícules, entre elles Puccini de 1953 i Figaro, el barber de Sevilla de 1955 i va aparèixer a paper de si mateix a Mi permette, pabbo! el 1956. Va participar en la banda sonora dels films Aida (1953), Casta Diva i Casa Ricordi (1954).

Repertori operístic

Rol Títol Compositor
Kanva Sakùntala Franco Alfano
Oroveso Norma Vincenzo Bellini
Sir Giorgio I puritani Bellini
Brander La damnation de Faust Berlioz
Mefistofele Mefistofele Arrigo Boito
Končak Kniaz' Igor Aleksandr Borodín
Marco L'arlesiana Cilea
Raimondo Lucia di Lammermoor Donizetti
Baldassare La favorita Donizetti
Don Giovanni da Silva Don Sebastiano Donizetti
Mefistofele Faust Gounod
Calibano La tempesta Lattuada
Il Cieco Iris Mascagni
Des Grieux Manon Massenet
Caronte L'Orfeo Monteverdi
Dositeo Khovànsxina Modest Mússorgski
Alvise Badoero La Gioconda Amilcare Ponchielli
Marco Orazio
Marco Valerio
Gli Orazi Porrino
Colline La bohème Puccini
Simone Gianni Schicchi Puccini
Timur Turandot Puccini
Vescovo Urbano Cecilia Refice
Padre di Margherita Margherita da Cortona Refice
Nissen Il Dibuk Rocca
Don Basilio El barber de Sevilla Rossini
Mosè Mosè in Egitto Rossini
Maometto II Le Siège de Corinthe Rossini
Gualtiero Fürst Guglielmo Tell Rossini
Abimelecco Sansone e Dalila Saint-Saëns
Sommo Sacerdote La Vestale Spontini
L'Imperatore L'usignolo Igor Stravinski
Conte di Walter Luisa Miller Verdi
Sparafucile Rigoletto Verdi
Ferrando Il trovatore Verdi
Giovanni da Procida I vespri siciliani Verdi
Jacopo Fiesco Simon Boccanegra Verdi
Samuel Un ballo in maschera Verdi
Frate guardiano La forza del destino Verdi
Grande Inquisitore Don Carlo Verdi
Ramfis Aïda Verdi
Pistola Falstaff Verdi
Re Enrico Lohengrin Wagner
Fafner L'or del Rin Wagner
Hunding
Wotan
Die Walküre Wagner
Re Marke Tristan und Isolde Wagner
Hans Sachs Die Meistersinger von Nürnberg Wagner
Hagen Götterdämmerung Wagner
Gurnemanz Parsifal Wagner

Gravats en estudis

Edicions en directe

Referències

  1. ↑ M. Tiberi, Franci, stirpe canora Tima Club, Roma 2019

Bibliografia

  • Harold Rosenthal i John Warrack, Dictionary of Opera, 2 vols., Florència, Vallecchi, 1974.
  • Cesare Clerico, Giulio Neri, una vida a la veu, Torí, Casa Editrice musicale Scomegna, 1981.
  • Giovanni Marchisio, Giulio Neri, el baix de l'òpera, Ed Rugginenti (Volonté & Co Publishing Group), Milà 2020