Paolo Silveri

Paolo Silveri

Biografia
Naixement	28 desembre 1913 Ofena (Itàlia)
Mort	3 juliol 2001 (87 anys) Roma
Activitat
Ocupació	cantant d'òpera
Veu	Baríton
Instrument	Veu

Paolo Silveri (Ofena (provincia dell'Aquila), 28 de desembre, 1913 – Roma (Laci), 3 de juliol, 2001), va ser un baríton italià, actiu des dels anys quaranta fins als anys seixanta.

Va estudiar a Roma, primer de manera privada amb Luigi Perugini i després al Conservatori Santa Cecilia, també a la classe de Riccardo Stracciari, debutant en el registre de baix l'any 1939 a l'Òpera de Roma a Els mestres cantaires de Nuremberg. Després d'una interrupció per l'època bèl·lica i un altre període d'estudis, va debutar com a baríton el gener de 1944, de nou a l'Òpera de Roma, en el paper de Germont.

Va començar una ràpida carrera als teatres italians, inclòs en particular al San Carlo de Nàpols, fins al seu debut l'any 1949 en el paper de Conte di Luna a La Scala, on va tornar regularment fins al 1955. Al mateix temps, va actuar en els importants teatres estrangers: Royal London Opera House (des de 1946 de manera permanent fins als anys 50, cantant regularment òperes italianes traduïdes a l'anglès), Òpera de París, Viena, Glyndebourne. El 1950 va fer el seu debut al Metropolitan de Don Giovanni, interpretant més tard diversos altres papers, entre ells Rigoletto, el Marchese di Posa, Iago. També va aparèixer a Amèrica del Sud.

Va guanyar fama principalment per la seva interpretació dels grans papers de Verdi (especialment Rigoletto, que va interpretar en més de cinc-centes representacions), distingint-se també com Fígaro, Barnaba, Scarpia, Guillem Tell, Boris. També va actuar al registre de tenor, interpretant Otello a Dublín el 1959, però no va continuar amb el nou paper i va tornar als papers de baríton. Gràcies també a la seva presència escènica, va participar en la temporada de pel·lícules d'òpera italiana entre els anys 50 i 60, interpretant La Favorita al costat de Sophia Loren.

Es va retirar dels escenaris l'any 1968 amb una darrera actuació de Rigoletto a Budapest, amb la seva filla Silvia en el paper de Gilda. Més tard es va dedicar a la docència, fins i tot com a professor al conservatori, i va ser actiu com a operador cultural, especialment a Anglaterra i Irlanda. El 1983 va escriure una autobiografia que va ser traduïda a l'anglès.

• Il barbiere di Siviglia: Largo al factotum, Rigoletto: Cortigiani, Un ballo in maschera: Eri tu, Pagliacci: Si può (HMV 1946)
• Otello: Credo (HMV 1947)
• Don Giovanni: Deh vieni alla finestra, Il barbiere di Siviglia: Al pensar en aquell metall (amb Luigi Infantino), La favorita: Vien Leonora, A tanto amor, Faust: Dio possente (cantata in italiano), La traviata: Di provenza, La forza del destino: Urna fatale, Rigoletto: Pari siamo, Il trovatore: Il balen, Don Carlo: Io morrò, Andrea Chenier: Nemico della patria (HMV 1948)
• Guglielmo Tell: Resta immobile, Le roi de Lahore: O chaste fleur (in ital.), Hérodiade: Vision fugitive (in ital.) (HMV 1949)
• La Gioconda: O monumento, Les Pêcheurs de perles: L'orage c'est calmè (in ital.) (HMV 1950)
• I puritani: Ah per sempre io ti perdei, Ernani: Oh de' verd'anni miei, Carmen: Votre toast (in ital.), Il principe Igor: Ahimè nel cor (HMV 1951)
• Hamlet: O vin dissipe la tristesse, Etre ou ne pas etre (in ital.) (HMV 1952)

• (francès) R.Mancini & J.J. Rouveroux, La Guide de l'opéra, Fayard 1986.
• Paolo Silveri nella vita e nell'arte - autobiografia - Bardi, 1983
• R. Sabatini, Musica in Umbria, Morlacchi, 2016, ISBN 978-88-6074-799-0.