Giovanni Frattini
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 gener 1852 Roma (Estats Pontificis) |
| Mort | 21 juliol 1925 Roma (Regne d'Itàlia) |
| Formació | Universitat de Roma La Sapienza - doctor (1869–1875) |
| Director de tesi | Giuseppe Battaglini i Eugenio Beltrami |
| Activitat | |
| Camp de treball | Teoria de grups |
| Ocupació | matemàtic |
| Ocupador | Escola Militar de Roma (1884–1921) Istituto Tecnico (Roma) (1881–1916) |
| Alumnes | Roberto Marcolongo |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Pares | Gabriele Frattini i Maddalena Cenciarelli |
Giovanni Frattini (Roma, 8 de gener de 1852 - Roma, 21 de juliol de 1925) va ser un matemàtic italià, conegut pels seus treballs en teoria de grups.
Vida i obra
Frattini va cursar estudis de matemàtiques a la Universitat de Roma La Sapienza on va ser deixeble de Giuseppe Battaglini, Eugenio Beltrami i Luigi Cremona i on es va doctorar el 1875. L'any següent rea professor de matemàtiques de l'institut de Caltanissetta (Sicília) i dos anys després, el 1878, estava a càrrec del departament de matemàtiques de l'Institut Tècnic de Viterbo (Laci).[1] El 1881 va ser transferit al Institut Tècnic de Roma on va romandre la resta de la seva vida acadèmica, compaginant la seva docència amb clases de matemàtiques a l'Escola Militar que es va fundar el 1884.[2]
Els darrers anys de la seva vida no van ser gens feliços per diferents motius: molt afectat per la Primera Guerra Mundial que va deixar mutilat un dels seus germans, la mort de la seva muller i les difícils condicions econòmiques que va patir.[3]
Frattini, que va fer tota la seva carrera acadèmica a l'ensenyament secundari, va publicar uns quants llibres de text i una quinzena d'articles sobre geometria diferencial, àlgebra i teoria de grups. Molt influenciat per l'obra de Camille Jordan,[4] les seves publicacions més importants son tres articles de 1885 i 1886 en els que defineix el que avui coneixem com el subgrup de Frattini.[5][6] Aquest subgrup, definit en l'actualitat com la intersecció de tots els subgrups maximals,[7] ha tingut força importància en els darrers anys en la construcció de grups resolubles finits sense isomorfisme.[8]
Referències
- ↑ de Giovanni, 2015, p. 7-8.
- ↑ Emaldi, 1989, p. 58.
- ↑ Emaldi, 1989, p. 59.
- ↑ Martini, 2004, p. 300.
- ↑ Martini, 2004, p. 301.
- ↑ Hall, 2018, p. 156 i ss.
- ↑ Zappa, 1996, p. 286-287.
- ↑ Robinson, 1996, p. 474-475.
Bibliografia
- de Giovanni, Francesco «Giovanni Frattini, un matematico italiano tra insegnamento e ricerca» (en italià). Periodico di Matematiche, Vol. 7, Num. 3, 2015, p. 7-21. ISSN: 0391-2094.
- Emaldi, Maurizio «Giovanni Frattini 1852-1925» (en anglès). Irish Mathematical Society Bulletin, Num. 23, 1989, p. 57-61. ISSN: 0791-5578.
- Hall, Marshall. The Theory of Groups (en anglès). Dover Publications, 2018. ISBN 9780486828244.
- Martini, Laura «Algebraic research schools in Italy at the turn of the twentieth century: the cases of Rome, Palermo, and Pisa» (en anglès). Historia Mathematica, Vol. 31, Num. 3, 2004, p. 296-309. DOI: 10.1016/j.hm.2003.09.004. ISSN: 0315-0860.
- Robinson, Derek J.S.. A Course in the Theory of Groups (en anglès). Springer, 1996. ISBN 0-387-94461-3.
- Zappa, Guido. «The developments of research in Algebra in Italy from 1850 to 1940». A: Aldo Ursini, Paulo Agliano (eds.). Logic and Algebra (en anglès). Marcel Dekker, 1996, p. 283-292. ISBN 0-8247-9606-3.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Giovanni Frattini» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Menghini, Marta. «FRATTINI, Giovanni» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 1998. [Consulta: 1 abril 2018].
