Hidrobasaluminita
 Hidrobasaluminita | |
|---|---|
| Fórmula química | Al₄(SO₄)(OH)₁₀·12‒36H₂O |
| Epònim | hidro- i felsőbanyaïta  |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.DE.60 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.DE.60 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/D.03 |
| Dana | 31.4.6.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | terrós, semblant a la textura de les argiles, sense formacions cristal·lines visibles |
| Color | blanc |
| Lluïssor | terrosa |
| Color de la ratlla | blanca |
| Densitat | 2,275 g/cm³ |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Hba |
| Referències | [1][2] |
L'hidrobasaluminita és un mineral de la classe dels sulfats. Cristal·litza en el sistema monoclínic i la seva fórmula és: Al₄(SO₄)(OH)₁₀·12‒36H₂O.
Va ser descoberta l'any 1948 a la seva localitat tipus: Lodge Pit, Irchester, Northamptonshire, Anglaterra. Va ser anomenada així perquè és l'equivalent hidratat de la basaluminita.[1][2] A temperatura ambient es deshidrata tot generant basaluminita, també coneguda com a felsőbányaita (Al₄(SO₄)(OH)₁₀·4H₂O).
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la hidrobasaluminita pertany a «07.DE: Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana només; sense classificar» juntament amb els següents minerals: mangazeïta, carbonatocianotriquita, cianotriquita, schwertmannita, tlalocita, utahita, coquandita, osakaïta, wilcoxita, stanleyita, mcalpineïta, volaschioita, zaherita, lautenthalita i camerolaïta.
Referències
- 1 2 «Hydrobasaluminite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 juliol 2015].
- 1 2 «Hydrobasaluminite Mineral Data» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 20 juliol 2015].