Zaherita
 Zaherita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Al₁₂(SO₄)₅(OH)26·20H₂O |
| Epònim | Mohammed Abduz Zaher |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.DE.65 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.DE.65 |
| Dana | 31.10.3.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Hàbit cristal·lí | criptocristal·lí, massiu |
| Grup espacial | grup espacial 1 |
| Color | blanc a blau verdós |
| Duresa (Mohs) | 3,5 |
| Lluïssor | nacrada o terrosa, depenent si es presenta en forma cristal·lina o no |
| Color de la ratlla | blanca |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1977-002 |
| Símbol | Zah |
| Referències | [1][2] |
La zaherita és un mineral de la classe dels sulfats. Cristal·litza en el sistema triclínic i la seva fórmula és: Al₁₂(SO₄)₅(OH)26·20H₂O. A temperatura ambient el mineral pateix deshidratació reversible.
Va ser descobert l'any 1977 a la seva localitat tipus: Salt Range, Panjab, Pakistan. Va ser anomenada així per Mohammed Abduz Zaher, geòleg del servei geològic de Bangladesh.[1][2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la zaherita pertany a «07.DE: Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana només; sense classificar» juntament amb els següents minerals: mangazeïta, carbonatocianotriquita, cianotriquita, schwertmannita, tlalocita, utahita, coquandita, osakaïta, wilcoxita, stanleyita, mcalpineïta, hidrobasaluminita, volaschioita, lautenthalita i camerolaïta.