Lautenthalita
![]() | |
| Fórmula química | PbCu₄(SO₄)₂(OH)₆(H₂O)₃ |
| Localitat tipus | escòria de fundició procedent de Lautenthal, Lautenthal, Langelsheim, Goslar, Baixa Saxònia, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.DE.70 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.DE.70 |
| Dana | 31.6.1.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 21,642(8) Å; b = 6,040(2) Å; c = 22,544(8) Å; β = 108,2(1)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | p21/b |
| Color | verd, blau clar |
| Macles | polisintètiques en {100} |
| Exfoliació | distingible/bona en {001} i {010} |
| Duresa (Mohs) | 2,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Densitat | 3,84 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,659(2) nβ = 1,703(2) nγ = 1,732(2) |
| Birefringència | δ = 0,073 |
| Pleocroisme | feble |
| Angle 2V | mesurat: 78° a 79°, calculat: 78° |
| Dispersió òptica | r < v forta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1983-029 |
| Símbol | Lth |
| Referències | [1] |
La lautenthalita és un mineral de la classe dels sulfats. Cristal·litza en el sistema monoclínic i la seva fórmula és: PbCu₄(SO₄)₂(OH)₆·3H₂O. Va ser descobert l'any 1993 a la seva localitat tipus: la foneria Lautenthal (Silberhütte), Lautenthal, Harz, Baixa Saxònia, Alemanya. Va ser anomenada així per la seva localitat tipus (Lautenthal). Pertany al grup de la devil·lina.[1][2]
Característiques
La lautenthalita és un sulfat de fórmula química PbCu₄(SO₄)₂(OH)₆(H₂O)₃.[3] Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a l'Institut de Mineralogia de la Universitat de Ruhr, a Alemanya.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la lautenthalita pertany a «07.DE: Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana només; sense classificar» juntament amb els següents minerals: mangazeïta, carbonatocianotriquita, cianotriquita, schwertmannita, tlalocita, utahita, coquandita, osakaïta, wilcoxita, stanleyita, mcalpineïta, hidrobasaluminita, volaschioita, zaherita i camerolaïta.
Formació i jaciments
Es forma en les zones d'oxidació de dipòsits de plom i coure en dipòsits de sulfurs (Gal·les) i com a producte d'oxidació en cavitats en escòries de fundició (Alemanya, Àustria i Escòcia).[4]
Referències
- 1 2 «Lautenthalite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 19 juliol 2020].
- ↑ «Lautenthalite Mineral Data» (en anglès). webmineral.com. [Consulta: 19 juliol 2020].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. [Consulta: 17 juliol 2025].
- ↑ «Lautenthalite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 2019-05-08. [Consulta: 19 juliol 2020].
