Huahine
| |||||
| Tipus | illa i illa volcànica  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Entitat territorial administrativa | França d'ultramar | ||||
| Col·lectivitat | Polinèsia Francesa | ||||
| Arxipèlag | illes de Sotavent | ||||
| Comuna | Huahine | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 77,6 km² | ||||
| Banyat per | oceà Pacífic | ||||
| Altitud | 699 m | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Fus horari | |||||
Huahine[1][2] és una de les illes de Sotavent[3] de l'arxipèlag de les illes de la Societat,[4][5] a la Polinèsia Francesa.[6][7] És l'illa més oriental del grup, situada a 175 a l'oest de Tahití. També és una comuna de la Polinèsia Francesa.
Geografia
L'illa està formada per dues penínsules muntanyoses, Huahine Nui (Gran Huahine) i Huahine Iti (Petita Huahine), unides per un estret istme que separa les badies de Maroe i Bourayne. Huahine Nui té una altitud de 669 m al mont Turi, i Huahine Iti culmina a 462 m al mont Pohuerahi. L'illa és encerclada completament per un escull de corall, que està a una mitjana de 2 km de la costa, i forma una llacuna estreta accessible per dos passos a l'est i dos a l'oest. La superfície total és de 75 km².
Divisió administrativa
Constitueix una comuna de la divisió de les Illes de Sotavent. La població total era de 5.999 habitants al cens del 2007,[8] distribuïda en vuit comunes associades:
- Faie : 388 habitants
- Fare (capital) : 1.440 habitants
- Fitii : 1.145 habitants
- Haapu : 629 habitants
- Maeva : 995 habitants
- Maroe : 509 habitants
- Parea : 501 habitants
- Tefarerii : 392 habitants
Economia
L'activitat principal és el cultiu de vainilla, la producció de copra, la pesca i el turisme.
Història
A Huahine es troba una de les més grans concentracions de restes arqueològiques polinèsies datades entre el 850 dC i 1100 dC.[9] El primer europeu a explorar-la va ser l'anglès James Cook, el 1769. Antigament era anomenada Matairea, que significa «brisa joiosa». El nom Huahine significa literalment «sexe de dona». Probablement es podria traduir com «dona prenyada», ja que el perfil del mont Tavaiura fa pensar en una dona embarassada ajaguda. Domingo Bonaechea, el 1775, la va anomenar La Hermosa.[10] Avui es coneix amb el malnom de «l'illa de la dona».
L'any 1888 els francesos finalment estableixen un protectorat sobre l'Illa.[11] El regne de Huahine i Maia'o, fins aleshores independent, no es va annexionar fins al 1895 (deposant la darrera reina Te-ha'apapa III) i es va incorporar als Establiments Francesos d'Oceania, l'actual Polinèsia Francesa, que existia des del 1898.
Referències
- ↑ Guia Del Mundo 2008/ Guide to the World 2008. IEPALA Editorial, 2008-03-13. ISBN 978-84-675-2300-3.
- ↑ Destinos turísticos 2.ª edición. Ediciones Paraninfo, S.A., 2019-04. ISBN 978-84-283-4079-3.
- ↑ Boletín de la Sociedad Geográfica de Madrid. T. Fortanet, 1882.
- ↑ Compilación de las disposiciones ejecutivas vigentes en los estados unidos de Colombia. M. Rivas, 1881.
- ↑ La edad de los prodigios: Terror y belleza del romanticismo. Turner, 2012-03. ISBN 978-84-7506-545-8.
- ↑ Horizonte. Capitán Swing Libros, 2021-05-24. ISBN 978-84-123514-0-8.
- ↑ Los cuentos de Capitán Motón. Editorial Dunken, 2014-10-01. ISBN 978-987-02-7682-1.
- ↑ «Institut Statistique de Polynésie Française (ISPF) - Recensement de la population 2007», 03-12-2007. Arxivat de l'original el 2007-12-03. [Consulta: 26 agost 2021].
- ↑ «Huahine Island. Pacific Blue Adventure Diving Center. Diving Paradise.», 10-07-2011. Arxivat de l'original el 2011-07-10. [Consulta: 26 agost 2021].
- ↑ The Quest and Occupation of Tahiti by Emissaries of Spain during the Years 1772-1776: Told in Despatches and other Contemporary Documents. Volumes I-III. Routledge, 2017-05-15. ISBN 978-1-317-01845-2.
- ↑ HUAHINE Par Jean Francois BARE. Nouvelles Editions Latines.
