Rimatara és la més petita de les illes habitades de les illes Australs, a la Polinèsia Francesa. Té una superfície total de 8,6 km² i una població de 893 habitants (cens 2022).[1] Està situada a 550 km al sud de Tahití i a 150 km a l'oest de Rurutu. La comuna de Rimitara inclou els illots Maria deshabitats.[2]
Geografia
Noia de Rimatara amb el pareo tradicional, 1887
Es tracta d'un altiplà volcànic circular de 8 a 10 m d'altitud,[3] amb una altitud màxima de 83 m al mont Uhau. És molt fèrtil i boscós, i està rodejat d'esculls molt propers a la costa amb només un pas navegable, però no disposa de cap port. Les viles principals són Amaru (la capital), Anapoto i Mutuaura. Té una espècie de cotorres que no es poden exportar perquè s'adapten malament en altres indrets. També hi ha molts ànecs salvatges.
Història
Va ser una de les últimes illes habitades descobertes pels europeus a la Polinèsia, el 1810 per un mercant de Tahití. Fou el pastor William Henry qui hi desembarcà el 1821 i hi fundà una missió protestant. El 1889 es va establir el protectorat francès[4] i el 1901 es va annexionar a la colònia dels Establiments Francesos d'Oceania.[5][6]
