Joan Plowright

Plantilla:Infotaula personadama Modifica el valor a Wikidata
Joan Plowright
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 octubre 1929 Modifica el valor a Wikidata
Brigg (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 gener 2025 Modifica el valor a Wikidata (95 anys)
Northwood (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAbadia de Westminster Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaSussex Modifica el valor a Wikidata
FormacióBristol Old Vic Theatre School
St Lawrence Academy Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Regne Unit Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactriu, actriu de cinema, actriu de teatre, actriu de televisió Modifica el valor a Wikidata
Activitat1948 Modifica el valor a Wikidata -
Família
CònjugeLaurence Olivier (1961–1989), mort del cònjuge
Roger Gage (1953–1960), divorci Modifica el valor a Wikidata
FillsRichard Olivier
 () Laurence Olivier
Tamsin Olivier
 () Laurence Olivier
Julie-Kate Olivier
 () Laurence Olivier Modifica el valor a Wikidata
ParesWilliam Ernest Plowright Modifica el valor a Wikidata  i Daisy Margaret Burton Modifica el valor a Wikidata
GermansDavid Plowright Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0687506 TMDB (persona): 23709 Rottentomatoes: celebrity/joan_plowright Allmovie (artista): p57101 TCM (persona): 153328 IBDB (repartiment): 56298 Discogs: 5739563 Goodreads (autor): 735279
Find a Grave: 278306482Modifica el valor a Wikidata

Joan Plowright, Baronessa Olivier de Brighton, DBE (Brigg, Lincolnshire, Regne Unit, 28 d'octubre de 1929 - Northwood, 16 de gener de 2025[1]) fou una actriu britànica.

Biografia

Des de jove va manifestar interès cap al teatre, i va intervenir cap a finals dels anys quaranta en obres com Si les parets parlessin i Mayor Barbara.

Finalitzades aquestes representacions, Joan Plowright va ingressar en The Bristold Old Vic, on va romandre entre 1950 i 1952. Conclosa la seva formació professional, va contreure matrimoni amb Roger Gage. El 1954 va debutar a Londres amb The Duenna, a la qual seguirien peces com The Chairs i El gresol, basada en la peça d'Arthur Miller, en la qual s'abordava de forma metafòrica una denúncia cap a la caça de bruixes empresa pel senador McCarthy a finals dels quaranta, alhora que proposava un discurs sobre la importància de dir la veritat.

Mentrestant va iniciar els seus primers passos al cinema amb una breu actuació a Moby Dick (John Huston, 1956), i en un thriller dirigit per Joseph Lossey. Per aquestes dates es va sumar a la Companyia de Teatre Nacional.

El 1958 Joan va obtenir la seva primera candidatura als Premis Tony per l'animador, obra teatral que ella mateixa protagonitzaria al cinema al costat de Laurence Olivier el 1960, any en el qual tots dos representarien -al costat de la dona d'aquest últim (Vivien Leigh)- Rhinocero, dirigida per Orson Welles.

Aquest any, d'intensa activitat professional va coincidir amb el seu divorci. Olivier a l'any següent es va separar de Vivien i es va casar amb Joan, que s'enduria aquest any el Tony per The Taste of Honey.

El 1962 va néixer el primer fill del matrimoni, Richard Olivier. Després del part, Joan va obtenir dues ocasions de lluïment a Saint Joan, en la qual va interpretar a Joana d'Arc, i a Oncle Vania d'Anton Txejov, en la qual va incorporar a Sonya, una dona enamorada, l'ancià marit de la qual dificultava la consecució de la seva felicitat.

El 1966, després del naixement de la seva filla (Juliet Kate Olivier), va protagonitzar la versió teatral de Molt soroll per no res, en el mateix paper que un any abans Maggie Smith havia representat: Beatrice, dona d'enginy i caràcter, que al final acceptava casar-se amb el seu amic-rival Benedicto. Frank Finlay, Derek Jacobi i Robert Stephens van ser els seus companys de repartiment. Sense proposar-li-ho, Joan Plowright començava a configurar-se com una actriu destinada a interpretar a dones actives, amb capacitat per dirigir la vida dels altres, però que en el fons amagaven un cor d'or, així com Judi Dench començava a destacar-se com un rostre associat a l'alta cultura anglesa, donada la seva adscripció a peces que en aquells dies gaudien de prestigi.

A l'any següent va interpretar l'obra de Molière Tartuf, o l'impostor

El 1969, convertida ja en una actriu respectada per la crítica, va dirigir tres obres de teatre: Evasion of Women, Rites i The Travails of Sancho Panza.

El 1970 va ser dirigida pel seu marit en la pel·lícula Les tres germanes, després del rodatge de les quals va pujar de nou als escenaris amb El mercader de Venècia.

El 1975 va obtenir el seu principal èxit amb La gavina, en la qual va compartir escenari amb Alan Bates i Helen Mirren.

El 1977 Joan va aconseguir una candidatura al Premi BAFTA a la millor actriu secundària per la pel·lícula Equus, en la qual va encarnar a la pacient ajudant de Richard Burton. En teatre, va estrenar Filumena, una de les seves intervencions més recordades.

El 1984 va compartir protagonisme amb Maggie Smith de l'obra The Way of The World.

El 1986 es va posar en la pell de la Poncia a la casa de Bernarda Alba, la criada testimoni de la tragèdia ideada per Federico García Lorca.

El 1989 Joan va enviduar d'Olivier. Aquest mateix any la seva carrera cinematogràfica, sempre en segon pla fins llavors, va començar a enlairar-se. En efecte, Lawrence Kasdan va sol·licitar els seus serveis per T'estimaré fins que et mati, on l'actriu es va posar en la pell d'una sogra disposada a enverinar al seu gendre (Kevin Kline) a la mínima ocasió.

Barry Levinson la va contractar el 1990 per Avalon, on va interpretar a Eva Krinchinsky, una dona polonesa establerta a Baltimore, que anys després de la Segona Guerra Mundial rep notícies d'un germà al que no coneixia. Aquest perfil que havia conreat en el teatre començava a correspondre's amb el que es llaurava en la pantalla gran. Eva Krinchisky constituïa la peça angular de la seva llar i al final de la seva vida va sofrir l'abandó de la meitat de la seva família, la qual ni tan sols va assistir al seu enterrament.

1992 va ser el seu gran any. Primer va incorporar a la dona de Stalin en un telefilm que portava el nom del dirigent rus. Després es va unir a l'elenc d'Un abril encantat, on va encarnar a Miss Fisher, una dona major aferrada al passat i que després de passar una temporada en la Toscana comprenia que havia de tornar a aprofitar el temps de què disposava, obrint-se a nova gent i experiència. Ambdues interpretacions van ser recompensades amb sengles Globus d'Or i una candidatura a l'Oscar a la millor actriu secundària, que va ser, per a sorpresa de tots els periodistes, per Marisa Tomei.

Arran de la seva renovada popularitat, Joan es va convertir en una actriu secundària freqüent en pel·lícules comercials com Daniel l'entremaliat -en la qual es va posar en la pell de l'amable senyora Wilsonn-, L'últim gran heroi -on tenia una aparició com l'afable propietària d'un cinema-, The Scarlet Letter -on era acusada de bruixa-, 101 dálmates -on donava vida a la fidel Nanny- o Sobreviure a Picasso, on va interpretar a l'àvia de Françoise Gilot, una dona preocupada pel romanç de la seva neta amb Pablo Picasso.

Els seus papers més destacats d'aquesta època van ser els duts a terme en El bec de les vides -on va encarnar a Mrs. Doggy, una dona que dominava la vida del poble i sense complexos per difamar sense pensar-li-ho-, Hotel Sorrento, i Jane Eyre, en la qual va iniciar una llarga col·laboració amb Franco Zeffirelli, qui, satisfet de la seva interpretació com Mrs. Fairfax -una majordoma que pateix en veure la turmentada vida del Senyor Rochester-, la va contractar per protagonitzar Te amb Mussolini. En aquella pel·lícula Joan va defensar el paper de Mary Wallace, una secretària que es feia càrrec de l'educació d'un nen bastard anomenat Lucca.

El 2001 va escriure les seves memòries And That's Not All i va preparar el seu retorn a les taules amb Absolutly (2003). Al cinema va executar petites comeses en Es va muntar la grossa i Callas Forever, en la qual va incorporar a la periodista Sarah Keller, una amiga de Maria Callas preocupada per l'estat anímic d'aquesta.

El 2005 va aconseguir un paper protagonista en Mrs. Palfrey At Claremont, en la qual Joan va interpretar a una dona major que entaulava una amistat amb un jove solitari. A la fi d'any, l'actriu va rebre una candidatura als Golden Satellites.

Filmografia

AnyTítolPaperNotes
1951Sara CreweWinnie4 episodis
1954Sunday Night TheatreAdrianaEpisodi: "The Comedy of Errors"
1955Moby Dick—RehearsedActriu jove/PipPel·lícula incompleta i perduda
1956Moby DickDona de StarbuckNo surt als crèdits
1957Sword of FreedomLisa GiocondoEpisodi: "The Woman in the Picture"
1957Time Without PityAgnes Cole
1959The School for ScandalLady TeazleDrama TV
1960The EntertainerJean Rice
1963L'oncle VàniaSonya
1969ITV Saturday Night Theatre: Twelfth NightViolaDrama TV
1970ITV PlayhouseLisaEpisodi: "The Plastic People"
1970Three SistersMasha
1973The Merchant of VenicePortiaDrama TV
1977EquusDora StrangNominació − BAFTA a la millor actriu secundària
1978Daphne LaureolaLady PittsDrama TV
1978Saturday, Sunday, MondayRosaDrama TV
1980The Diary of Anne FrankMrs. FrankTelefilm
1982Brimstone & TreacleNorma Bates
1982All for LoveEdithEpisodi: "A Dedicated Man"
1982Britannia HospitalPhyllis Grimshaw
1983WagnerMrs. TaylorEpisodi: "1.2"
1985 Revolució (Revolution) Mrs. McConnahay
1986The Importance of Being EarnestLady BracknellDrama TV
1987Theatre NightMeg BowlesEpisodi: "The Birthday Party"
1988Drowning by NumbersCissie Colpitts 1
1988The DressmakerNellie
1989And a Nightingale SangMamTelefilm
1990AvalonEva Krichinsky
1990T'estimo fins a la mort (I Love You to Death)Nadja
1990SophieSophieTelefilm
1991The House of Bernarda AlbaLa PonciaTelefilm
1992StalinOlgaTelefilm
Globus d'Or a la millor actriu secundària en sèrie, minisèrie o telefilm
Nominació − Primetime Emmy a la millor actriu secundària en minisèrie o telefilm
1992Driving Miss DaisyDaisy WethanTelefilm
1992Un abril màgic (Enchanted April)Mrs. FisherGlobus d'Or a la millor actriu secundària
Nominació − Oscar a la millor actriu secundària
1993Daniel, el trapellaMrs. Martha Wilson
1993Last Action HeroTeacher
1993Screen TwoMrs. MonroEpisodi: "The Clothes in the Wardrobe"
1994The Return of the NativeMrs. YeobrightTelefilm
1994A Pin for the ButterflyÀvia
1994A Place for AnnieDorothyTelefilm
1994On Promised LandMrs. AppletreeTelefilm
1994El cim de les viudes (Widows' Peak) Mrs. Doyle-Counihan
1995La lletra escarlata (The Scarlet Letter)Harriet Hibbons
1995A Pyromaniac's Love StoryMrs. Linzer
1995Hotel SorrentoMarge Morrisey
1996101 DalmatiansNanny
1996Surviving PicassoÀvia de Françoise
1996Mr. WrongMrs. Crawford
1996Jane EyreMrs. Fairfax
1997The AssistantMrs. Ida Bober
1998-1999Encore! Encore!Marie Pinoni12 episodis
1998Aldrich Ames: Traitor WithinJeanne VertefeuilleTelefilm
1998This Could Be the Last TimeRosemaryTelefilm
1998Balla amb mi (Dance with Me)Bea Johnson
1999Tom's Midnight GardenMrs. Bartholomew
1999Tea with MussoliniMary Wallace
2000Frankie & HazelPhoebe HarknessTelefilm
2000Dinosaure (Dinosaur)BayleneVeu
2001Bailey's MistakeAunt AngieTelefilm
2001Back to the Secret GardenMartha Sowerby
2001Scrooge and MarleyNarradorTelefilm
2002Global HeresyLady Foxley
2002Callas ForeverSarah Keller
2003Bringing Down the HouseVirginia Arness
2003I am DavidSophie
2004George and the DragonMare Superiora
2005Mrs. Palfrey at the ClaremontMrs. Palfrey
2006Goose on the LooseBeatrice Fairfield
2006Curious GeorgeMs. Plushbottom
2008Les cròniques de SpiderwickTia Lucinda Spiderwick
2009Knife EdgeMarjorie

Altres premis

Any Categoria Obra de teatre Resultat
1961 Millor actriu A Taste of Honey Guanyadora
1958 Millor actriu L'animador Candidata

Referències

Enllaços externs

  • Joan Plowright  a l'Screenonline del British Film Institute (anglès)