Jodie Comer

Plantilla:Infotaula personaJodie Comer
Imatge
(2024) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Jodie Marie Comer Modifica el valor a Wikidata
11 març 1993 Modifica el valor a Wikidata (33 anys)
Liverpool (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
FormacióSt Julie's Catholic High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Alçada173 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballInterpretació Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactriu, actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat2007 Modifica el valor a Wikidata -
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm3069650 TMDB (persona): 1388593 FilmAffinity (persona): 510673657 Rottentomatoes: celebrity/jodie_comer_2 Allmovie (artista): an299866 IBDB (repartiment): 535845 Last.fm: Jodie+Comer Discogs: 12994683
Facebook: ComerJodie Instagram: jodiemcomer Modifica el valor a Wikidata

Jodie Marie Comer (11 de març de 1993) és una actriu anglesa. Ha rebut diversos reconeixements, com ara dos premis de l'Acadèmia Britànica i un premi Primetime Emmy, a més de nominacions a dos premis Globus d'Or, dos Critics Choice Awards i un Screen Actors Guild Award.

Primers anys

Jodie Comer va néixer a Liverpool l'11 de març de 1993, filla de l'empleada de Merseyrail Donna i del fisioterapeuta de l'Everton FC James Comer.[1] Va créixer al suburbi Childwall de Liverpool.[2][3] Té un germà petit anomenat Charlie (nascut el 1995).[4][5] Va assistir a la St Julie's Catholic High School al suburbi de Liverpool de Woolton, on es va fer amiga íntima de la futura atleta olímpica Katarina Johnson-Thompson.[6][7] Va començar a actuar a una escola de teatre local de cap de setmana anomenada CALS a la zona de Belle Vale de Liverpool quan tenia 11 anys, i va ser a través d'aquesta escola que va entrar al Liverpool Performing Arts Festival l'any 2006 a St George's Hall i va ser la primera en la seua categoria després de fer un monòleg sobre el desastre de Hillsborough.[8][9][10]

Després de ser expulsada d'un grup de ball pels seus amics a l'institut perquè no va poder assistir als assajos del programa de talents de l'escola perquè estava de vacances amb la seua família, Comer va decidir interpretar el seu monòleg per a l'espectacle; això la va cridar l'atenció del seu professor de teatre, que la va enviar a una audició per a una obra de BBC Radio 4, que es va convertir en el seu primer treball d'actriu.[11][12] Els seus companys de l'obra li van dir que podia fer una carrera d'actriu i li van aconsellar que aconseguís un agent.[13][14]

Carrera

La seua carrera va començar el 2008 amb un paper de convidada en un episodi de The Royal Today, una sèrie derivada de la sèrie de drama mèdic The Royal. Després va fer aparicions en sèries com Waterloo Road, Holby City, Doctors, Silent Witness, Casualty, Law & Order: UK, Vera i Inspector George Gently. Va participar en papers principals a la sèrie dramàtica de cinc episodis Justice, la minisèrie sobrenatural Remember Me i com a Chloe Gemell a la sèrie de comèdia i drama de l'E4 My Mad Fat Diary. Comer va aparéixer a l'adaptació del 2015 de Lady Chatterley's Lover, una pel·lícula de televisió emesa a BBC One. El mateix any, Comer va aparéixer com Kate Parks a la sèrie dramàtica de la BBC One Doctor Foster.

Va ser elegida per al seu primer paper protagonista com Ivy Moxam a la minisèrie Thirteen de la BBC Three, que es va estrenar el febrer de 2016 i li va valer una nominació al premi de l'Acadèmia Britànica a la millor actriu. El desembre de 2016, va aparéixer a la minisèrie de la BBC Rillington Place com a Beryl Evans, una de les víctimes de l'assassí en sèrie John Christie.[11] El 2016, va ser catalogada com una de les "Stars of Tomorrow" de Screen International en associació amb el BFI London Film Festival. El 2017, va interpretar la jove Elisabet de York a The White Princess a Starz, una seqüela de la minisèrie de la BBC The White Queen.[15][16] El 2017, també va fer el seu debut a un llargmetratge, com Christine a la pel·lícula biogràfica de Morrissey England Is Mine.

L'abril de 2018, va començar a protagonitzar la sèrie de thriller d'espies de la BBC Killing Eve com Villanelle, una assassina russa psicòpata que desenvolupa una obsessió mútua amb Eve Polastri (interpretada per Sandra Oh), l'agent de l'MI6 encarregada de perseguir-la.[17] Va obtenir elogis de la crítica per la seua actuació a la sèrie, amb Jia Tolentino de The New Yorker afirmant que, en el context de les "canvis constants de to i ritme" del programa, l'"ambigüitat —i la impossibilitat— del personatge de Villanelle ha funcionat (a través de la primera temporada) gràcies al carisma mercurial i inexpugnable de Comer".[18] Com que el seu personatge canvia entre diversos accents d'arreu del món com a part de les seues diverses identitats, es va donar molta atenció al seu accent Scouse i la sorpresa dels espectadors que l'escolten per primera vegada.[19] Per la seua interpretació de Villanelle va estar nominada a tres premis Primetime Emmy a la millor actriu principal en una sèrie dramàtica i tres premis de l'Acadèmia Britànica a la millor actriu, que va guanyar el 2019.

El juny de 2018, Comer va ser una de les actrius d'una sèrie de monòlegs de la BBC Four anomenada Snatches: Moments From Women's Lives, inspirada en esdeveniments que van tenir lloc al segle des que les dones van guanyar el dret a vot per primera vegada als Estats Units. Va aparéixer a l'episodi "Bovril Pam", on va interpretar una secretària al Liverpool dels anys 60 que explorava la seua sexualitat.[20] Va ocupar el lloc número 94 a la llista "TV 100" de Radio Times el 2018.[21] El novembre de 2018, The Hollywood Reporter la va incloure a la seua llista "Next Gen Talent 2018: Hollywood's Rising Young Stars".[22] L'abril de 2019, se li va preguntar sobre els seus treballs futurs durant la seua entrevista amb el podcast Happy Sad Confused i va revelar que s'havia vist obligada a abandonar l'adaptació de Kenneth Branagh de Mort al Nil d'Agatha Christie a causa de conflictes de programació.[23]

Va fer un cameo a la pel·lícula del 2019 Star Wars: The Rise of Skywalker, apareixent com la mare de Rey, Miramir, en flashbacks.[24][25]

El juny de 2020, va interpretar el paper principal de Lesley en un episodi del reinici de la BBC iPlayer de Talking Heads anomenat "Her Big Chance".[26] L'episodi, dirigit per Josie Rourke, es va rodar en confinament a causa de la pandèmia de la COVID-19.

El desembre de 2018, es va anunciar que havia estat elegida per a la pel·lícula de comèdia d'acció Free Guy, que es va començar a rodar el maig de 2019.[27][28] Comer és la protagonista femenina al costat de Ryan Reynolds. Va interpretar dos papers a la pel·lícula: Millie, una desenvolupadora de jocs, i Molotov Girl, l'avatar de Millie al joc. La pel·lícula es va estrenar el 13 d'agost de 2021.[29] Més tard es va estrenar a Disney+ el 23 de febrer de 2022. A la pel·lícula es va utilitzar una versió de la cançó de Mariah Carey "Fantasy" cantada per Comer.[30] Per aquest paper, va ser nominada al Premi Saturn a la millor actriu secundària.

Més tard, el 2021, es va unir amb l'escriptor Jack Thorne i l'actor Stephen Graham per protagonitzar el drama Help de Channel 4,[31] en què interpretava a una jove treballadora de la llar que lluitava durant els primers dies de la pandèmia de la COVID-19 al Regne Unit. També va actuar com a productora executiva. El paper li va valer una cinquena nominació als premis de televisió de l'Acadèmia Britànica a la millor actriu que finalment va guanyar. Comer va interpretar Marguerite de Carrouges a The Last Duel de Ridley Scott al costat de Matt Damon, Adam Driver i Ben Affleck.[32] La pel·lícula es va estrenar a tot el món el 15 d'octubre de 2021.

Va fer el seu debut al West End a l'obra Prima Facie de Suzie Miller al Harold Pinter Theatre que va començar l'abril de 2022 i va concloure el juny de 2022. Pel paper va rebre un important reconeixement de la crítica.[33][34][35] Va fer el seu debut a Broadway amb Prima Facie quan la producció es a la primavera de 2023.[36] A partir del 21 de juliol de 2022, NT Live va emetre una representació filmada de l'obra al Harold Pinter Theatre als cinemes de tot el món.[37]

El 2023, Comer va protagonitzar The Bikeriders de Jeff Nichols juntament amb Austin Butler i Tom Hardy, un drama inspirat en la fotografia de Danny Lyon i el seu llibre del mateix nom de 1967.[38] Posteriorment, va protagonitzar i produir el thriller mediambiental The End We Start From, una adaptació de la novel·la debut de Megan Hunter, dirigida per Mahalia Belo.[39][40][41][42][43] Ambdues pel·lícules van rebre crítiques generalment positives, i la seua actuació va rebre elogis en ambdues. El 2024, va posar la veu al personatge d'Emily Hartwood al videojoc de survival horror Alone in the Dark, una reinvenció del videojoc original de 1992 i la setena entrega de la sèrie de videojocs Alone in the Dark.[44]

Més tard, va protagonitzar la pel·lícula de terror 28 Years Later de Danny Boyle, una seqüela de la pel·lícula 28 Days Later del 2002.[45][46][47]

Imatge pública

El desembre de 2018, British Vogue va incloure a l'actriu a la seua llista de "Les dones més influents del 2018",[48] i el febrer de 2019 Forbes la va incloure a la seua llista anual "30 Under 30" per estar entre les 30 persones més influents de la indústria de l'entreteniment a Europa menors de 30 anys.[49][50]

El setembre de 2019, pocs dies després de la seua victòria a l'Emmy, es va anunciar que seria la cara de la campanya de moda primavera/estiu 2020 de Loewe, que la va veure protagonitzar un curtmetratge per a la marca.[51] El 31 de març de 2020, es va anunciar com a ambaixadora de la marca de la marca de skincare Noble Panacea.[52]

El 2020, va parlar de la discriminació de classe que va experimentar durant la seua carrera com a persona provinent d'una ciutat obrera.[53]

Referències

  1. ↑ «Jodie Comer hits back over 'false information' about boyfriend», 16 novembre 2020.
  2. ↑ «Jodie Comer hits back over 'false information' about boyfriend», 16 novembre 2020.
  3. ↑ Killelea, Amanda. «Killing Eve's Jodie Comer may be TV's most glamorous assassin –», 2 novembre 2018.
  4. ↑ Westbrook, Caroline. «Who are Jodie Comer's brothers and boyfriend as she wins at the Emmys 2019?», 23 setembre 2019. [Consulta: 13 febrer 2022].
  5. ↑ ; Updated«Jodie Comer explains why she still lives with her parents at 27» (en anglès), 10-08-2020. [Consulta: 13 febrer 2022].
  6. ↑ «Katarina Johnson-Thompson: Killing Eve star 'proud' of school friend». BBC News, 4 octubre 2019 [Consulta: 30 novembre 2020].
  7. ↑ «Katarina Johnson-Thompson: Killing Eve star 'proud' of school friend». BBC News, 4 octubre 2019 [Consulta: 14 maig 2020].
  8. ↑ Town & Country Magazine.
  9. ↑ Two Shot Podcast Arxivat 2020-12-01 a Wayback Machine.
  10. ↑ Awards Chatter Podcast.
  11. 1 2 «Style Insider – Jodie Comer». donnaida.com, 2 març 2016. [Consulta: 7 març 2016].
  12. ↑ Winterford, Abigail Jane (2018-05-02). «Glass meets young British actress Jodie Comer, star of Killing Eve». Glass Magazine.
  13. ↑ Cusumano, Katherine (2017-04-11). «Jodie Comer is the Fiery Young Queen of Your Game of Thrones Replacement The White Princess». W Magazine.
  14. ↑ «Jodie Comer». [Consulta: 16 octubre 2019].
  15. ↑ Baugher, Lacy. «8 Great Jodie Comer Roles Before Killing Eve (And 2 That Are Coming Soon)», 30 març 2019. Arxivat de l'original el 6 abril 2019.
  16. ↑ Jaafar, Ali. «Doctor Foster Star Jodie Comer Lands Lead Role in Starz Sequel The White Princess», 15 abril 2016. [Consulta: 14 juny 2016].
  17. ↑ Wittmer, Carrie «Killing Eve is a smart and seductive spy thriller that has a 100% score on Rotten Tomatoes». Business Insider, 8 maig 2018.
  18. ↑ Tolentino, Jia (2018-05-27). «The Pleasurable Patterns of the Killing Eve Season Finale». The New Yorker. Arxivat de l'original el 2018-05-29.
  19. ↑ Koncienzcy, Rebecca. «Fans can't believe star of hit American TV show is from Liverpool», 13 desembre 2018. [Consulta: 5 juny 2019].
  20. ↑ «Snatches on BBC4: eight feminist monologues that will make you laugh and cry», 18 juny 2018. [Consulta: 7 octubre 2018].
  21. ↑ Lazarus, Susanna. «Olivia Colman tops Radio Times TV 100 2018: full list revealed». radiotimes.com, 21 agost 2018. Arxivat de l'original el 11 setembre 2018. [Consulta: 10 setembre 2018].
  22. ↑ Sandberg, Bryn (2018-11-07). «Next Gen Talent 2018: Hollywood's Rising Young Stars Revealed». The Hollywood Reporter.
  23. ↑ Horowitz, Josh. Jodie Comer [podcast]. Happy Sad Confused. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2020-06-04. [Consulta: 9 setembre 2022].
  24. ↑ ; Keane, Sean«Star Wars: Rise of Skywalker cameos and new characters explained» (en anglès britànic), 20 desembre 2019. [Consulta: 21 desembre 2019].
  25. ↑ «Star Wars finally gives Jodie Comer's Rise of Skywalker character a name». Digital Spy.
  26. ↑ Moses, Toby «Jodie Comer to star in new BBC production of Alan Bennett's Talking Heads» (en anglès). The Guardian, 28 abril 2020 [Consulta: 26 agost 2020].
  27. ↑ Lewis, Rebecca. «Killing Eve star Jodie Comer joins Ryan Reynolds for Hollywood debut», 20 desembre 2018. [Consulta: 3 gener 2019].
  28. ↑ Kosin, Julie (2019-04-14). «Jodie Comer on Her Favorite Killing Eve Episode and Meeting Villanelle's Match». Harper's Bazaar.
  29. ↑ «'Killing Eve' star Jodie Comer makes the 'intimidating' leap into movies with 'Free Guy'». [Consulta: 22 juny 2021].
  30. ↑ Smith, Nigel «Ryan Reynolds Gushes Over Jodie Comer's 'Haunting Version' of Mariah Carey's 'Fantasy' in Free Guy». People, 10 agost 2021 [Consulta: 5 gener 2021].
  31. ↑ «Channel 4 announces Jack Thorne's 'Help' (w/t) starring Stephen Graham and Jodie Comer». [Consulta: 1 desembre 2020].
  32. ↑ Gallagher, Katie. «Jodie Comer bid emotional farewell to The Last Duel as filming ends in Ireland», 15 octubre 2020. [Consulta: 26 juny 2021].
  33. ↑ «Prima Facie», 4 octubre 2021. [Consulta: 4 octubre 2021].
  34. ↑ Kit, Borys. «Jodie Comer Exits Ridley Scott's Napoleon Drama 'Kitbag' (Exclusive)», 4 gener 2022. [Consulta: 4 gener 2022].
  35. ↑ «Prima Facie: Critics praise Jodie Comer in her West End debut». BBC News, 28 abril 2022.
  36. ↑ Culwell-Block, Logan. «Killing Eve Star Jodie Comer to Bring Prima Facie to Broadway», 9 juny 2022. [Consulta: 9 juny 2022].
  37. ↑ Powster. «Prima Facie» (en anglès). [Consulta: 25 juliol 2022].
  38. ↑ Kroll, Justin. «Jodie Comer, Austin Butler & Tom Hardy to Lead Ensemble for Jeff Nichols' 'The Bikeriders' at New Regency». Deadline Hollywood, 04-08-2022. Arxivat de l'original el 30 September 2022. [Consulta: 4 agost 2022].
  39. ↑ Wiseman, Andreas. «BAFTA Winner Jodie Comer to Star in Apocalyptic Thriller 'The End We Start From' with Benedict Cumberbatch's SunnyMarch Among Producers, Anton & UTA Launch Sales». Deadline Hollywood, 09-05-2022. Arxivat de l'original el 22 September 2022. [Consulta: 9 maig 2022].
  40. ↑ Ramachandran, Naman. «Benedict Cumberbatch, Mark Strong Join Jodie Comer on 'The End We Start From' Cast». Variety, 07-09-2022. Arxivat de l'original el 27 September 2022. [Consulta: 8 setembre 2022].
  41. ↑ Travis, Ben. «Jodie Comer Flees a Flooding London in 'The End We Start From' – Exclusive Images». Empire, 11-10-2023. Arxivat de l'original el 11 October 2023. [Consulta: 11 octubre 2023].
  42. ↑ Davids, Brian. «Jodie Comer Talks 'The End We Start From', 'Bikeriders' Delay and Online Casting Rumors». The Hollywood Reporter, 08-12-2023. [Consulta: 30 novembre 2024].
  43. ↑ Ross, Charley. «Jodie Comer opens up about her most pivotal role yet in 'The End We Start From'». Glamour, 16-01-2024. [Consulta: 30 novembre 2024].
  44. ↑ McWhertor, Michael. «'Alone in the Dark' remake stars David Harbour and Jodie Comer». Polygon, 25-05-2023. [Consulta: 25 juny 2024].
  45. ↑ Couch, Aaron. «'28 Years Later' Casts Jodie Comer, Aaron Taylor-Johnson, and Ralph Fiennes». The Hollywood Reporter, 24-04-2024. [Consulta: 22 juny 2024].
  46. ↑ Seddon, Dan. «Jodie Comer breaks silence on '28 Years Later' role» (en anglès britànic). Digital Spy, 20-05-2024. [Consulta: 3 juliol 2024].
  47. ↑ Lewis, George. «Jodie Comer reveals how 'X Factor's' Cheryl inspired '28 Years Later' role» (en anglès britànic). Digital Spy, 13-06-2024. [Consulta: 3 juliol 2024].
  48. ↑ Pike, Naomi (2018-12-31). «The Most Influential Girls of 2018». British Vogue. Arxivat de l'original el 2019-01-02.
  49. ↑ «30 Under 30 Europe 2019: Entertainment» (en anglès). [Consulta: 26 agost 2020].
  50. ↑ Reilly, Nick. «George Ezra, Daniel Radcliffe and Jodie Comer among Forbes' 'most influential celebrities under 30'». NME.com, 12 febrer 2019. Arxivat de l'original el 12 febrer 2019.
  51. ↑ «Jodie Comer Stars in Loewe's New Campaign Video And It's Brilliantly Bonkers» (en anglès britànic), 24 setembre 2019. [Consulta: 25 setembre 2019].
  52. ↑ Donahue, Rosemary (2020-03-31). «Jodie Comer on "Killing Eve" and Her Partnership with Noble Panacea». Allure (en en-GB).
  53. ↑ Smith, Josh. «'I don't want to be anyone's cup of milky tea!' Jodie Comer's on her perfect brew for dealing with classism & her beauty regime», 25 juny 2020.
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.