La llum interior

Infotaula episodi de televisióLa llum interior
(en) The Inner Light Modifica el valor a Wikidata
SèrieStar Trek: La nova generació Modifica el valor a Wikidata
Temporadacinquena temporada d'Star Trek: La nova generació Modifica el valor a Wikidata
Número d'episodi25 Modifica el valor a Wikidata
AnteriorLa fase següent Modifica el valor a Wikidata
SegüentLa sageta del temps i La sageta del temps (1a part) Modifica el valor a Wikidata
Estrena1r juny 1992, 30 maig 1992 i 9 maig 1994 Modifica el valor a Wikidata
DirectorPeter Lauritson Modifica el valor a Wikidata
GuionistaMorgan Gendel i Peter Allan Fields Modifica el valor a Wikidata
ProductorDavid Livingston Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJay Chattaway Modifica el valor a Wikidata
FotografiaMarvin V. Rush Modifica el valor a Wikidata
EditorRobert Lederman Modifica el valor a Wikidata
Codi de producció225 Modifica el valor a Wikidata
Durada45 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
PaísEstats Units Modifica el valor a Wikidata
Gènereciència-ficció Modifica el valor a Wikidata
Actors
Patrick Stewart
Jonathan Frakes
Brent Spiner
Marina Sirtis
LeVar Burton
Gates McFadden
Michael Dorn Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0708803 Rottentomatoes: tv/star_trek_the_next_generation/s05/e25 Allmovie: v182040 Modifica el valor a Wikidata

"La llum interior" (títol original en anglès "The Inner Light")[1] és el 25è episodi de la cinquena temporada, de la sèrie de televisió de ciència-ficció estatunidenca Star Trek: La nova generació i el 125è de tota la sèrie. Es va emetre originalment l'1 de juny de 1992 en redifusió als Estats Units. L'episodi va ser escrit per l'escriptor independent Morgan Gendel basat en la seva idea original. Va ser inspirat en part per la cançó dels Beatles "The Inner Light", escrita per George Harrison i basada en versos del Daodejing. Gendel és acreditat com a escriptor de la història i coescriptor de la sèrie per a televisió amb Peter Allan Fields. Fou dirigit per Peter Lauritson.

Ambientada al segle xxiv, la sèrie segueix les aventures de la tripulació de la nau de la Flota Estel·lar de la Federació Enterprise-D sota el comandament del capità Jean-Luc Picard. En aquest episodi, el capità Jean-Luc Picard (Patrick Stewart) queda inconscient per un raig d'energia d'una sonda alienígena. Mentre que només passen 25 minuts per a la resta de la tripulació entre que Picard perd el coneixement i que finalment recupera la consciència al pont de l'Enterprise, la sonda fa que Picard experimenti 40 anys de vida com a Kamin, un científic humanoide el planeta del qual està amenaçat per la nova del seu sol. Més tard es descobreix que la sonda conté una flauta, que Picard guarda com a record.

L'episodi és àmpliament considerat per la crítica i els fans com un dels millors episodis de tota la franquícia Star Trek. El 1993, "La llum interior" va guanyar el Premi Hugo a la millor representació dramàtica. La melodia de la flauta, que apareix de manera destacada a l'episodi, va ser composta per Jay Chattaway i des de llavors ha estat rearranjada per a una orquestra completa.[2] L'episodi també ha estat citat com un dels favorits pels membres del repartiment i l'equip de la sèrie, i és un dels preferits dels fans, fins i tot la flauta d'atrezzo de l'episodi es va subhastar a Christie's.

Argument

A la data estel·lar 45944.1, l'Enterprise-D acaba un estudi d'ones magnètiques del sistema Parvenium i troba una sonda desconeguda. El dispositiu escaneja ràpidament la nau i dirigeix un feix d'energia al Capità Picard, que es desperta i es troba a Kataan, un planeta que no pertany a la Federació. Una dona, l'Eline, li diu a Picard que ell és Kamin, un teixidor de ferro que es recupera d'una febre, i que ella és la seva esposa. Picard parla de la seva vida a l' "Enterprise", però l'Eline i el seu amic íntim Batai convencen a Picard que els seus records només eren somnis febrils. Picard comença a viure la seva vida com a Kamin al seu poble, Ressik, tenint fills amb l'Eline i aprenent a tocar la flauta. Kamin passa molt de temps a l'aire lliure i amb el seu telescopi Dobson estudiant la natura. A mesura que passen els anys, comença a notar que la radiació del sol del planeta està augmentant, causant una sequera. Envia informes als líders del planeta, que semblen ignorar les seves preocupacions.

A l' "Enterprise", la tripulació continua intentant reanimar Picard. Intenten bloquejar la influència de la sonda, però Picard gairebé mor, per la qual cosa es veuen obligats a deixar que continuï. Tracen la trajectòria del coet fins a un sistema el sol del qual va entrar en nova 1.000 anys abans, cosa que va extingir la vida al sistema.

Passen els anys i Kamin sobreviu a Eline i Batai. Kamin i la seva filla Meribor continuen el seu estudi de la sequera. Descobreixen que no és temporal; l'extinció de la vida al planeta és inevitable. Kamin s'enfronta a un funcionari del govern que li admet en privat que ja ho saben però ho mantenen en secret per evitar el pànic. El funcionari assenyala seriosament a Kamin que fa poc que han llançat satèl·lits artificials utilitzant coets primitius: la seva raça simplement no posseeix la tecnologia per evacuar persones abans que el seu planeta esdevingui inhabitable.

Un dia, mentre juga amb el seu net, els seus fills adults convoquen Kamin per veure el llançament d'un coet, que tothom sembla conèixer excepte ell. Mentre surt a la llum nova enlluernadora, Kamin veu l'Eline i el Batai, tan joves com quan els va veure per primera vegada. Expliquen que ja ha vist el coet, just abans d'arribar-hi. Sabent que el seu planeta estava condemnat, els líders del planeta van col·locar records de la seva societat en una sonda i la van llançar a l'espai, amb l'esperança que trobés algú que pogués parlar als altres sobre la seva espècie. Picard s'adona del context: "Oh, sóc jo, oi?", diu, "Sóc l'algú... Sóc el que troba", adonant-se que Kamin era l'avatar que van triar per representar la seva raça.

En Picard es desperta al pont de l' "Enterprise" i descobreix que, tot i que ell percebia que havien passat moltes dècades, només han passat 25 minuts. La sonda s'atura i és portada a bord de l' "Enterprise". A dins, la tripulació troba una petita caixa. En Riker dona la caixa a Picard, que l'obre per trobar la flauta d'en Kamin. En Picard, ara expert en l'instrument, toca una melodia que va aprendre durant la seva vida com a Kamin.

Repartiment i doblatge al català

La sèrie va ser doblada al català pels estudis Tramontana (primera part) i Soundtrack (segona part) i emesa a TV3 l'any 1991.[3] Els dobladors de l'episodi foren:[1]

PersonatgeActor/actriuVeu en català
Jean-Luc Picard Patrick Stewart Joan Crosas
William Riker Jonathan Frakes Antoni Forteza
Data Brent Spinner Joaquim Sota
Geordi La Forge LeVar Burton Aleix Estadella
Worf Michael Dorn Enric Arquimbau
Beverly Crusher Gates McFadden Aurora Garcia
Deanna Troi Marina Sirtis Victòria Pagès
Eline Margot Rose Pilar Rubiella
Batai Richard Riehle Jordi Vilaseca
Administrador Ressik Scott Jaeck Pep Ribas
Alyssa Ogawa Patty Yasutake Maria Josep Guasch
Batai jove Daniel Steward Francesc Figuerola
Meribor Jennifer Nash Núria Domènech

Títol

Morgan Gendel va anomenar l'episodi en honor a "The Inner Light", una cançó escrita per George Harrison i publicada pels Beatles com a cara B del seu senzill de 1968 "Lady Madonna". La lletra de la cançó de Harrison es basava en el capítol 47 del Daodejing, que diu:

« Sense sortir per la porta, hom entén (tot el que passa) sota el cel; sense mirar des de la finestra, veu el Tao del Cel. Com més lluny s'allunya un (de si mateix), menys sap. Per tant, els savis van obtenir el seu coneixement sense viatjar; van donar els seus noms (correctes) a les coses sense veure-les; i van aconseguir els seus objectius sense cap propòsit de fer-ho. »

Segons Gendel, la cançó "capturava el tema de la sèrie: que Picard va experimentar tota una vida de records al seu cap".[4]

La flauta ressikana

Rèplica de flauta ressikana per Morgan Gendel

La flauta ressikana de llautó s'assembla i té un so similar a una flauta britànica o whistle. Es considera un recordatori durador de la vida virtual de Picard al planeta durant la resta de la sèrie. La flauta de Picard es podia veure ocasionalment a la seva caixa sobre el seu escriptori. Té un paper a l'episodi "Lliçons" on Picard desenvolupa una relació romàntica amb una cartògrafa estel·lar assignada a l' Enterprise, Nella Daren, una pianista consumada que fomenta el seu costat musical i amb qui interpreta una versió a duet del tema "Inner Light".[5] Al començament de la sisena temporada, una escena mostra Picard practicant Mozart amb la flauta al principi de "Un grapat de Dates". Més tard apareix en una escena eliminada de Star Trek: Nemesis; el tinent comandant Data l'agafa i l'examina mentre parla de la vida humana amb Picard. La ubicació original d'aquesta escena havia de ser immediatament després de la cerimònia de casament que es mostra al principi de la pel·lícula. L'aparició més recent de la flauta és a Star Trek: Picard, en què Picard recull i observa l'objecte entre les seves pertinences al seu château.

Un tema recurrent i senzill que Picard toca a la flauta es va desenvolupar posteriorment en una suite orquestral completa per al 30è aniversari de Star Trek.[6] Una altra melodia que es va sentir a la flauta a "The Inner Light" es va incorporar al tema d'obertura de Star Trek: Picard.[7]

Del 5 al 7 d'octubre de 2006, la flauta ressikana, dins la senzilla caixa d'emmagatzematge que es veu a l'episodi, va ser un dels articles licitats a la subhasta de l'estudi oficial a Christie's de records de "Star Trek". La flauta d'atrezzo, que en realitat no es pot tocar, es va estimar originalment que tindria un preu de venda de 300 dòlars (equivalents a 468 el 2024), i es va pensar que era un possible article per a "[f]ans amb pressupostos més modestos", tot i que els directors de la subhasta van admetre que les seves estimacions per a molts articles no "tenien en compte la fúria emocional generada al voltant d'aquest tipus de material".[8] L'estimació es va augmentar posteriorment a 800–1.200 dòlars al lloc web de Christie's.[9] En els dies anteriors a la subhasta, Denise Okuda, exartista escènica i supervisora de vídeo de Trek, així com coautora del catàleg de la subhasta, va dir: "Aquest és l'article que la gent diu que realment ha de tenir, perquè és tan icònic per a un episodi molt estimat".[10] L'oferta final per la flauta a la subhasta va ser de 40.000 dòlars. Incloent-hi la comissió addicional del 20% que Christie's va cobrar per tots els articles al guanyador de la licitació, el preu total de la flauta va ser de 48.000 dòlars (equivalent a $74.868 el 2024).[9]

El 29 de juny de 2021, la flauta ressikana i la caixa d'emmagatzematge, juntament amb un guió de l'episodi amb fotos de continuïtat del vestuari i notes escrites a mà, es van subhastar durant una subhasta d'objectes de col·lecció de Prop Store, amb una estimació prèvia a la subhasta de fins a 70.000 dòlars (equivalent a $81,200 el 2024);[11] El conjunt fou venut per 190.000 dòlars (equivalent a 220,473 dòlars el 2024).[12]

Recepció de la crítica

Aquest episodi és l'episodi preferit de l'actor Patrick Stewart, que va interpretar el capità Jean-Luc Picard.[13][14] La guionista de Star Trek Susan Sackett assenyala que també és el seu episodi preferit, tot i que no és un que ella hagi escrit.[15]

El 2011, va classificar "La llum interior" com el vuitè millor episodi de totes les (aleshores) sis sèries de televisió de la franquícia Star Trek.[16]

El 2015, The Hollywood Reporter va destacar la presentació d'aquest episodi de Picard recordant la seva vida de sonda i tocant tranquil·lament la flauta ressikana a la seva cabana, classificant-lo com el cinquè moment "més impressionant" de Star Trek: La nova generació.[17]

El 2016, coincidint amb el 50è aniversari de el primer episodi de la història de la franquícia «Star Trek», «La llum interior» va rebre un gran reconeixement dins del conjunt de 725 episodis en 30 temporades de les sis primeres sèries de televisió de la franquícia emeses aleshores:

  • The Hollywood Reporter el va classificar com el quart millor episodi de «Star Trek».[18]
  • Empire el va classificar com el desè millor episodi de Star Trek.[19]
  • Radio Times va dir que Picard tocant la flauta al final de l'episodi, havent experimentat l'amorosa vida familiar de Kamin, va mostrar com "[m]ai el capità obedient no havia tingut tan aspecte solitari", classificant-la com la sisena escena més gran de la història de la televisió de Star Trek.[20]

El 2017:

  • Variety el va classificar com el millor episodi de Star Trek: La nova generació.[21]
  • Nerdist va classificar aquest com el segon millor episodi de Star Trek: La nova generació.[22]
  • Screen Rant el va qualificar com el segon episodi més romàntic de Star Trek, per la relació entre els personatges de Picard (com a Kamin) i Eline.[23]
  • Fatherly va classificar aquest com un dels 10 millors episodis de Star Trek per a nens.[24]
  • Den of Geek el va classificar com un dels 25 episodis "imprescindibles" de Star Trek: la nova generació.[25]
  • Vulture va classificar aquest com un dels millors episodis de Star Trek: La nova generació.[26]

El 2018:

  • Popular Mechanics lel va classificar com un dels 12 millors episodis del personatge de Picard, i també qualifica el clímax com "un dels girs més impressionants de qualsevol guió de Star Trek".[27]
  • Syfy.com va assenyalar el solo de flauta, compost per Jay Chattaway, com una de les peces musicals més famoses de Star Trek.[28]

El 2019:

El 2020:

  • Classificat com el millor episodi de Star Trek a Episode Hive per 8.500 votants[31]
  • The Digital Fix va dir que aquest era el segon millor episodi de "Star Trek: La nova generació", qualificant-lo de "narrativa rica i poderosa" i lloant l'actuació de Patrick Stewart com a Picard que s'enfronta a una experiència fora de la seva feina habitual de capità de nau espacial.[32]

El 2021, Robert Vaux, escrivint per a CBR, va destacar aquest episodi entre un trio d'episodis de la cinquena temporada (juntament amb "La parella perfecta" i "Darmok") en què Patrick Stewart va brillar. Assenyala que l'episodi és "àmpliament citat com un dels millors episodis de Trek de qualsevol tipus".[33]

Premis i nominacions

Aquest episodi va guanyar el Premi Hugo de 1993 a la Millor presentació dramàtica.[34] El premi es va lliurar a la Worldcon de San Francisco.[35] "La llum interior" va ser el primer programa de televisió a rebre aquest homenatge des de l'episodi de Star Trek original "La ciutat a la frontera del futur" que va guanyar el 1968. Els altres episodis guanyadors del premi Hugo de Star Trek són dos episodis diferents en dues parts, "El zoo" de la sèrie original i el final de La nova generació "Totes les coses bones...".

L'episodi va ser nominat als 45a edició dels Premis Emmy al Millor assoliment individual en maquillatge per a una sèrie, però va perdre contra "Captive Pursuit" de Star Trek: Deep Space Nine.[36][37]

Mitjans domèstics

Es va publicar un DVD com a part de The Best of Star Trek: The Next Generation – Volume 2 el 17 de novembre de 2009 als Estats Units.[38][39]

Referències

  1. 1 2 La llum interior a eldoblatge.com
  2. ↑ «Video of the Day: Orchestral Inner Light». TrekMovie.com. [Consulta: 17 novembre 2012].
  3. ↑ Fitxa de doblatge de Star Trek: La nova generació a eldoblatge.com
  4. ↑ Gendel, Morgan. «Comments on "Inner Light Sources"». Soul of Star Trek, 2006.
  5. ↑ Nemecek, Larry. «Sixth Season: Lessons». A: The Star Trek, The Next Generation Companion. Simon and Schuster, 2003, p. 241. ISBN 0-7434-5798-6.
  6. ↑ The Best Of Star Trek: 30th Anniversary Special! Gnp Crescendo
  7. ↑ Dube Dwilson, Stephanie. «'Star Trek: Picard' Intro Music Sounds Just Like TNG's 'The Inner Light'». Heavy, 30-01-2020. Arxivat de l'original el 2023-10-13. [Consulta: 18 setembre 2023].
  8. ↑ Reuters «Two to bid up! First auction of 'Star Trek' stuff». MSNBC. Reuters, 18-05-2006.
  9. 1 2 Christie's 1778-0537, Picard's Ressikan Flute Arxivat 2009-01-06 a Wayback Machine., Star Trek Propcollector.com at the Star Trek Auction Listings Archive
  10. ↑ Puente, Maria «Boldly bid where no fan has bid before». , 26-09-2006.
  11. ↑ «Lot # 242: STAR TREK: THE NEXT GENERATION (T.V. SERIES, 1987 - 1994) - Jean-Luc Picard's (Patrick Stewart) Ressikan Flute, Box and Costume Continuity Script» (en anglès). propstoreauction.com. [Consulta: 30 juny 2021].
  12. ↑ «Winning Bid - Lot # 242». propstoreauction.com, 29-06-2021. [Consulta: 1r gener 2024].
  13. ↑ Harris, Will. «A Chat with Patrick Stewart». Bullz-Eye.com, 28-04-2010. Arxivat de l'original el 2023-04-15. [Consulta: 31 juliol 2019].
  14. ↑ Stewart, Patrick. «Patrick Stewart Reddit AMA», 20-08-2015. Arxivat de l'original el 2023-10-18. [Consulta: 20 agost 2015].
  15. ↑ ; Presenter: D. J. Grothe, Producers: Thomas Donnelly and Paul Kurtz «Susan Sackett  – The Secular Humanism of Star Trek». . Point of Inquiry, Min:24:11"'", 29-05-2009. « »
  16. ↑ Anders, Charlie Jane. «The 10 Best Star Trek Episodes». io9, 10-05-2011. Arxivat de l'original el 2019-06-04. [Consulta: 4 juny 2019].
  17. ↑ Couch, Aaron (2015-06-20). «'Star Trek: The Next Generation': 10 Most Stunning Moments». The Hollywood Reporter: 5. Arxivat de l'original el 2016-03-14.
  18. ↑ Couch, Aaron; McMillan, Graeme (2016-09-08). «'Star Trek': 100 Greatest Episodes». The Hollywood Reporter. Arxivat de l'original el 2023-12-09.
  19. ↑ Gross, Ed (2016-07-27). «The 50 best Star Trek episodes ever». Empire. Arxivat de l'original el 2023-11-12.
  20. ↑ Brown, David (2016-09-08). «The 50 Greatest Star Trek moments of all time». Radio Times: 9. Arxivat de l'original el 2023-10-13.
  21. ↑ Holloway, Dan; Otterson, Joe; Ryan, Maureen (September 28, 2017). «'Star Trek: The Next Generation's' 15 Best Episodes». Variety. Arxivat de l'original el January 13, 2020.
  22. ↑ Diaz, Eric. «The 11 Best Star Trek: The Next Generation Episodes». Nerdist, 08-09-2017. Arxivat de l'original el 2023-04-04. [Consulta: 31 juliol 2019].
  23. ↑ Ulster, Laurie. «Star Trek's 15 Greatest Romances». Screen Rant, 06-02-2017. Arxivat de l'original el 2023-04-18. [Consulta: 27 març 2019].
  24. ↑ Harper, Blake. «The 10 Best 'Star Trek' Episodes to Watch With Your Kids». Fatherly, 31-10-2017. Arxivat de l'original el 2023-10-14. [Consulta: 4 juliol 2019].
  25. ↑ «Star Trek: The Next Generation's 25 must-watch episodes». Den of Geek. [Consulta: 8 juliol 2019].
  26. ↑ Bastién, Angelica Jade «A Beginner's Guide to the Star Trek Universe». Vulture, 25-09-2017.
  27. ↑ Grossman, David. «The 12 Best Star Trek Episodes for Celebrating Captain Picard's Return». Popular Mechanics, 22-01-2020. Arxivat de l'original el 2023-10-13. [Consulta: 1r gener 2024].
  28. ↑ Greene, Jamie. «Jay Chattaway on Picard's iconic flute solo from The Next Generation's 'The Inner Light'». Syfy.com, 23-05-2018. Arxivat de l'original el July 11, 2018. [Consulta: 26 octubre 2019].
  29. ↑ Pierce-Bohen, Kayleena. «Star Trek: 10 Most Important TNG Episodes To Watch Before Picard». Screen Rant, 27-07-2019. Arxivat de l'original el 2023-03-06. [Consulta: 31 juliol 2019].
  30. ↑ Bloom, Mike (2019-05-23). «'Star Trek: The Next Generation' - The 25 Best Episodes». The Hollywood Reporter. Arxivat de l'original el 2023-06-03.
  31. ↑ «The Best Episodes of Star Trek: The Next Generation | Episode Hive» (en anglès). episodehive.com. [Consulta: 12 novembre 2024].
  32. ↑ «The TDF Top 10 - Star Trek: The Next Generation». The Digital Fix, 08-06-2020. Arxivat de l'original el May 5, 2021. [Consulta: 27 març 2021].
  33. ↑ Vaux, Robert. «Star Trek: Every Season of The Next Generation, Ranked». CBR, 16-04-2021. Arxivat de l'original el 2023-04-15. [Consulta: 17 abril 2021].
  34. ↑ «Chronicle». , 07-09-1993, p. B-6.
  35. ↑ «1993 Hugo Awards». thehugoawards.org. World Science Fiction Society, 02-09-1993. Arxivat de l'original el 2023-09-28. [Consulta: 1r gener 2024].
  36. ↑ «Outstanding Individual Achievement in Makeup for a Series - 1993». Academy of Television Arts & Sciences, 19-09-1993. [Consulta: 1r gener 2024].
  37. ↑ Erdmann & Block (2000): p. 8
  38. ↑ Pirrello, Phil. «The Best of Star Trek: The Next Generation – Volume 2 DVD Review». IGN, 18-11-2009. [Consulta: 28 febrer 2015].
  39. ↑ «Star Trek: The Next Generation – The Best Of, Vol. 2». TVShowsOnDVD.com. Arxivat de l'original el July 3, 2015. [Consulta: 28 febrer 2015].

Bibliografia addicional

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.