Laura Lombardo Radice

Laura Lombardo Radice (Fiume, 21 setembre 1913 - Roma, 23 Març 2003) Va ser una pedagoga, partisana i política italiana.

Plantilla:Infotaula personaLaura Lombardo Radice
Biografia
Naixement21 setembre 1913 Modifica el valor a Wikidata
Rijeka (Croàcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 març 2003 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Monumental Verano Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolítica, professora, partisana Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugePietro Ingrao Modifica el valor a Wikidata
FillsChiara Ingrao Modifica el valor a Wikidata
PareGiuseppe Lombardo-Radice Modifica el valor a Wikidata
GermansLucio Lombardo Radice Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 158411294Modifica el valor a Wikidata

Biografia

Nascuda a la ciutat istriana de Fiume (actual Rijeka), va ser la segona filla dels pedagogs Giuseppe Lombardo Radice i Gemma Harasim. La seva germana gran, Giuseppina (1911)[1] també va ser també professora i el germà petit, Lucio Lombardo Radice, pedagòg, matemàtic i polític.[2] A finals dels anys 30, juntament amb el seu germà, units pel sentiment antifeixista, va aglutinar un grup de joves intel·lectuals romans d'ideologia marxista. Entre ells hi havia Aldo Natoli, Paolo Bufalini, Mirella De Carolis, Giaime, Luigi Pintor i Mischa Kamenetzky. Tot just acabada carrera, exercint de mestra a Chieti, es va afiliar clandestinament al Partit Comunista.

Durant la Segona Guerra Mundial, després de l'Armistici entre Itàlia i les forces aliades, va participar en la Resistència italiana on va conèixer Pietro Ingrao.[3][4]

Dins de la Resistència, va dur a terme, el que més tard va anomenar "una funció de legalitat, contra la il·legalitat imperant": no va participar en accions armades, sinó en accions de desobediència civil, boicots, vagues, premsa clandestina i assistència als presoners fugitius, soldats desbandats i jueus perseguits. La partisana Lucia Ottobrini, que més tard es va unir als Grups d'Acció Patriòtica(GAP), va declarar que va ser Lombardo qui li va donar les primeres directrius, encarregant-li la recollida de medicaments, roba i aliments per als presos polítics. Laura Lombardo, davant de la mancança de aliments, juntament amb els altres líders del Partit Comunista clandestí ( Adele Bei, Marcella Lapiccirella, Egle Gualdi, etc.), va planificar i organitzar, utilitzant el boca-orella, l'assalt de grups de dones romanes a les fleques, per aconseguir una mica de pa o farina.[5]

El matí del 3 de març de 1944, Laura Lombardo Radice, juntament amb Adele Maria Jemolo (nòvia del seu germà Lucio) Carla Capponi, Marisa Masu, Lucia Ottobrini i Marcella Lapiccirella, van presenciar l'assassinat de Teresa Gullace, embarassada i mare de 4 fills, a mans d'un soldat nazi.[6] Les tres dones van improvisar espontàniament una protesta silenciosa, instal·lant una capella ardent allà mateix, al carrer, pregant i cobrint el cos de la dona amb rams de flors, cada cop més nombrosos.[7] La protesta va ser tal, que els nazis es van veure obligats a alliberar el vidu Girolamo Gullace. A la tarda, Laura i Pietro Ingrao van escriure el text d'un fulletó sobre l'incident, que es va distribuir àmpliament .

Després de la massacre de les Fosse Ardeatine,[8] els assalts a les fleques van continuar en nombre cada cop més gran: el 9 d'abril, al Flaminio; entre el 20 i el 28 d'abril, a Prati i Trionfale; el 24 d'abril a Tiburtino III; el 28 i el 29 d'abril, a Monte Sacro, Val Melaina i a Via Alessandria; el 3 de maig, de nou a Tiburtino III i l'acció va acabar sagnantment amb l'assassinat de Caterina Martinelli, mare de sis fills, per una barra de pa trobada a la seva bossa.[9] L'atac a la fleca Tesei també va acabar violentament el 7 d'abril de 1944, amb la massacre de deu dones prop del Ponte dell'Industria.[10]

Immediatament després de l'alliberament de Roma, el 24 de juny de 1944, Laura Lombardo Radice es va casar amb Pietro Ingrao,[11] amb qui va tenir cinc fills: Celeste, Bruna, Chiara, Renato i Guido. Va continuar la seva activitat política en el moviment feminista del PCI i la UDI - Unió de Dones a Itàlia . Tanmateix, no va abandonar mai l'ensenyament, que va exercir fins als setanta anys, participant també en el moviment de protesta juvenil els anys posteriors al 1968. En jubilar-se, va ser voluntària a la presó de Rebibbia i va fundar l'associació "Ora d'aria" (Hora de l'Aire) per ajudar els presos.[12] Quan el PCI es va dissoldre, no es va unir a la nova formació Partit Democràtic (Itàlia).

La història de la seva vida va ser reconstruïda per la seva filla Chiara Ingrao, a través de cartes, poemes, articles i notes, al llibre: Soltanto una vita.[13][14]

Premis

L'Ajuntament de Roma va dedicar un tram del camí ciclista/per a vianants que va, des del Ponte Milvio fins al Castel Giubileo, a Laura Lombardo Radice i les heroïnes de la resistència romana.[15]

Referències

  1. ↑ «Lombardo Radice Giuseppina» (en italià). [Consulta: 16 octubre 2025].
  2. ↑ «lucio lombardo radice - Tag e risultati» (en italià). [Consulta: 15 octubre 2025].
  3. ↑ Sánchez, Eddy. «Pietro Ingrao, el comunista que dudaba» (en castellà), 28-09-2015. [Consulta: 16 octubre 2025].
  4. ↑ «enciclopedia delle donne: Lombardo Radice Laura» (en italià). [Consulta: 14 octubre 2025].
  5. ↑ Anonimo. «101 donne che hanno fatto grande Roma | ANPI» (en italià). [Consulta: 16 octubre 2025].
  6. ↑ «Teresa Gullace: un simbolo della resistenza romana – Memorie di Paese» (en italià). [Consulta: 16 octubre 2025].
  7. ↑ L'uccisione di Teresa Gullace Arxivat 27 September 2007[Date mismatch] a Wayback Machine.
  8. ↑ «L'Eccidio delle Fosse Ardeatine» (en italià). Enciclopedia dell'Olocausto, 16-05-2025. [Consulta: 15 octubre 2025].
  9. ↑ Barcella, Antonio. «Per Caterina Martinelli ad 80 anni dalla scomparsa» (en italià), 06-01-2024. [Consulta: 16 octubre 2025].
  10. ↑ «Dieci donne fucilate per un tozzo di pane: il 7 aprile 1944 la strage del Forno Tesei» (en italià). Roma Fanpage. Arxivat de l'original el 2023-04-02.
  11. ↑ Costantini, Luca «Pietro Ingrao, un líder comunista que quería la Luna» (en castellà). El País [Madrid], 03-10-2015. ISSN: 1134-6582.
  12. ↑ «Lavorare con gli invisibili. In memoria di Laura Lombardo Radice» (en italià), 27-09-2013. [Consulta: 16 octubre 2025].
  13. ↑ «Teca tematica» (en italià), (SCHEME=ISO8601). Arxivat de l'original el 2025-08-07. [Consulta: 14 octubre 2025].
  14. ↑ «Soltanto una vita -» (en italià). [Consulta: 16 octubre 2025].
  15. ↑ «Le piste ciclabili dedicate alle eroine della Resistenza» (en italià), 04-06-2015. [Consulta: 14 octubre 2025].

Bibliografia

  • Guido Gerosa, Els companys, Rizzoli, Milà, 1979.
  • Adele Maria Jemolo Lombardo Radice, Visca la tortuga: una col·lecció d'escrits entre 1939 i 1970, Borla, Roma, 1980.
  • Laura Lombardo Radice, Chiara Ingrao, Only One Life, Baldini Castoldi Dalai, 2005.

Entrades relacionades

  • Resistència romana
  • Dones a la Resistència
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.