Lindbergita
 Lindbergita | |
|---|---|
 Recobriment blanc de lindbergita sobre una matriu de frondelita de Boca Rica, Minas Gerais, Brasil  | |
| Fórmula química | Mn(C₂O₄)(H₂O)₂ |
| Epònim | Marie Louise Lindberg |
| Localitat tipus | Boca Rica, Sapucaia do Norte, Galiléia, vall del riu Doce, Minas Gerais, Brasil |
| Classificació | |
| Categoria | compostos orgànics |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 10.AB.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 10.AB.05 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 11,995Å; b = 5,632Å; c = 9,967Å; β = 128,34° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | de blanc a blanc grisenc |
| Exfoliació | perfecta en {010} |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 2,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 2,1 g/cm³ (mesurada); 2,356 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,424 nβ = 1,550 nγ = 1,650 |
| Birefringència | δ = 0,226 |
| Pleocroisme | no pleocroica |
| Angle 2V | mesurat: 80°, calculat: 77° |
| Dispersió òptica | no detectada |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2003-029 |
| Any d'aprovació | 2001 |
| Símbol | Ldb |
| Referències | [1] |
La lindbergita és un mineral de la classe dels compostos orgànics, que pertany al grup de la humboldtina. Va ser descoberta l'any 2001 a Boca Rica, Minas Gerais, Brasil i rep el seu nom en honor de Marie Louise Lindberg-Smith (1918–2005) del Servei Geològic dels Estats Units que va descriure per primera vegada diverses espècies de minerals.
Característiques
La lindbergita és un oxalat dihidratat de manganès de fórmula química Mn(C₂O₄)(H₂O)₂.[2] És l'anàleg mineral amb manganès de la humboldtina. Cristal·litza en el sistema monoclínic. És de color blanc a blanc grisenc i la seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la lindbergita pertany a «10.AB - Sals d'àcids orgànics: oxalats» juntament amb els següents minerals: humboldtina, gluixinskita, moolooïta, stepanovita, minguzzita, wheatleyita, zhemchuzhnikovita, weddel·lita, whewel·lita, caoxita, oxammita, natroxalat, coskrenita-(Ce), levinsonita-(Y), zugshunstita-(Ce) i novgorodovaïta.
Formació i jaciments
La lindbergita ha estat trobada en molts indrets del món, a Alemanya, Àustria, Botsuana, el Brasil, el Canadà, els Estats Units, Hongria, Itàlia, el Regne Unit, la República Txeca i Rússia.[1]
Referències
- 1 2 «Lindbergite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. [Consulta: 17 juliol 2025].