Natroxalat

Natroxalata
Fórmula química	Na₂(C₂O₄)
Epònim	sodi, oxalat i composició química
Localitat tipus	mont Alluaiv, massís de Lovozero, Península de Kola, óblast de Múrmansk, Districte Federal del Nord-oest, Rússia
Classificació
Categoria	compostos orgànics
Nickel-Strunz 10a ed.	10.AB.60
Nickel-Strunz 9a ed.	10.AB.60
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Duresa (Mohs)	3
Lluïssor	vítria
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,415 nβ = 1,524 nγ = 1,592
Birefringència	δ = 0,177
Dispersió òptica	relativament forta
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1994-053
Símbol	Nx
Referències	[1]

El natroxalat és un mineral de la classe dels compostos orgànics. Va rebre el seu nom per Alexander Petrovich Khomyakov per la seva composició química: sodi (natrum, en llatí) i oxalat.

El natroxalat és una substància orgànica de fórmula química Na₂(C₂O₄). Cristal·litza en el sistema monoclínic. Els cristalls són allargats al llarg de [001], de fins a 5 mil·límetres, mostrant {110}, {001}, {010}, {100} i {221}, en agregats radials. Acostuma a trobar-se en forma de gra fi, formant venes i nòduls.^[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, el natroxalat pertany a «10.AB - Sals d'àcids orgànics: oxalats» juntament amb els següents minerals: humboldtina, lindbergita, gluixinskita, moolooïta, stepanovita, minguzzita, wheatleyita, zhemchuzhnikovita, weddel·lita, whewel·lita, caoxita, oxammita, coskrenita-(Ce), levinsonita-(Y), zugshunstita-(Ce) i novgorodovaïta.

Va ser descoberta al mont Alluaiv del massís de Lovozero, a la província russa de Múrmansk. Sol trobar-se associada a altres minerals com: aegirina, albita, elpidita, natró, nenadkevichita, taeniolita, esfalerita, pirita i galena.^[2] També ha estat descrita als monts Kukisvumchorr i Koashva, del massís de Khibini, a Rússia, i al Pabellón de Pica, a Chanabaya (Regió de Tarapacá, Xile).